Un títol ben senzill que conté tot el record i l'homenatge a una llengua que em sedueix i em lliga amb la Cultura Musical Europea.
Tota Vocal que va acompanyada d’una H, en alemany, allargues la vocal. BraHms –seria com dir Braams-....perquè la H es convertiria en Muda. Bra’ams.
Aquests dies hi he estat rondant molt amb el tema.
Tot va ser una conversa amb la Margalida, una “amiga” activista mallorquina del facebook, que m’hi va fer pensar.
Parlàvem, justament del meu pèssim anglès i de com escriure a Paavo Järvi, en una llengua que a mi em facilités les coses. L’anglès no ho feia! Era una llengua morta que jo mateixa vaig desconnectar del coma profund perquè no teníem vincles afectius.
Ella em deia, que malgrat les traves que hi posava per culpa del miserable traductor Google, me’n sortia prou bé. Però en el fons, no era això.
També em deia que ella en la seva joventut li tirava més l’anglès perquè li agradaven les músiques de moda, dels grups de Rock consagrats. A més, el seu pare també l’animava a estudiar-lo perquè veia que era una llengua de “futur”. Era jove i jo encara no havia nascut.
Es diu que els anglesos no tenen tradició musical. Bird, Purcell, Edgar, Britten i Händel d’adopció perquè era alemany. Són com agulles en un firmament. Segur que en tenen més però estan en galàxies tan llunyanes que no ens ha arribat el so....
En canvi, la tradició alemanya és un seguit de galàxies, una al costat de l’altra, que fins i tot se sobreposen. Si mirem Bach, no és una persona sola, és tota una família que ve del Renaixement i que culmina amb en Johann Sebastian. També n’hi ha de fills que es dediquen a la música, però no són tan coneguts, amb ells comença el declivi d’aquest llarg llinatge. Però amb ells només no s’acaba l’art: tenim Haydn, Mozart, Beethoven, Brahms, Bruch, Dvorak, Smetana, Txaikovsky –molts d’ells no són alemanys però segueixen l’espurna de la divinitat musical que els van precedir, etc.
Aquestes setmanes he estat traduint a la babalà un text alemany d’uns “tontos” –que per això no serien periodistes- que es van confondre de República Bàltica... Van fer letó a Paavo Järvi que és ESTONIÀ. Vaig voler, com un repte, traduir per saber què deien aquells inútils. Mentre m’hi trencava les banyes –com són les coses- a cada paraula coneguda, em sortia un títol d’una cantata de Bach; un lied, una òpera: Hilf... “zu hilfe, zu hilfe ich Verloren”! –Flauta màgica!; Als dass...Actus tragicus de Bach.; sogar...”sogar im traum” Brahms/Heine, lied... I no tan sols em cenyia al text, mentre mirava al diccionari, curiositat a part, Diener cantata núm. 7 de Bach, “Jesus in Jordan kam...”, zugewältige, una altra cantata de Bach...
Tinc més facilitat per aquesta llengua que desconec però que alhora més coneguda per la cultura que he absorbit a través de la música. Tinc curiositat.
Ara estic traduint un lied de Schubert Lindenbaum, el Til·ler, del Wintereise. I també sonen paraules: Stunde –hora- una Hora determinada, l’hora de la mort del qual era molt present a tot el Barroc més pessimista. Ruh, descans...en molts lieds de Schubert hi apareix. I en Bach, també. Seele, weichen, gedanken, sein: Música incidental Egmont de Beethoven...me l’estimo amb bogeria!
I ara hauria d’escriure en anglès...? No em crida! L’hauria d’aprendre per comunicar-me sense rebre cap més resposta? En Català ja em va bé.
M’emociono en alemany escoltant lieds o qualsevol cosa perquè hi estic lligada emocionalment. És la llengua de les emocions perquè la música, aquesta Música és la que em roba el cor i l’he mamada des de petita. Gute nacht, von Stule, Schmerz, Glück, angeboren, Menschen, Augen, Zurück, Morgen ... totes tenen el seu lloc en la memòria i me les estimo.