Molts de vosaltres em diríeu que em queixo massa, que no n'hi ha per tant de tot plegat. Però explicar uns fets reals que t'han marcat, escarmentat i que no tens gens de ganes que tornin a succeir, no és gens fàcil. No es tracta del meu intent de suïcidi sinó d'explicar d'una manera novel·lada com és un narcisista pervers o maligne.En definitiva: un egocèntric. Ara mateix podria descriure'l.
JO era la paraula que més sonava. Ell en forma primera. Jo amb pronom personal o amb preposició. 'meu' o 'a mi.' Ell era centre de l'univers conegut. Gràcies a mi, em va gosar dir un cop, jo era alguna persona a qui se li podien mirar als ulls. que gràcies a ell, jo em trobava bé al seu costat, perque ell sabia tractar a les dones. En 18 anys en va tenir 7. Sempre t'intentava donar la raó amb tot. "Jo -jo de jo mateixa, eh- per un desamor vaig estar a les portes del suïcidi... "Jo també, me n'hauria anat ben lluny i deixar-ho tot". Bé, amb una breu variació de guió. "És que JO havia d'aguantar cada cuadro..... saps, la Cristina no sabia cuinar, la Sílvia era bipolar i tenia les nenes com ella i, a sobre JO havia de posar ordre". Jo, sí ja ho sé, tu el gran salvador de la humanitat! era doctor, pare i mentor. Un dia arribo de treballar i em trobo la Sílvia al llit volent-se matar i la seva filla al passadís cridant com una histèrica que també es volia suïcidar. Allò no era plan...". I lavors em sortia amb què la seva Sílvia bipolar i histèrica vivia a casa seva i que hava posat a to a la seva mare, la mare de l'egocèntric. I que només vetllava pel seu cos o que la seva filla -recordeu, abans me'n deia 2- es dedicava a robar peces de roba sense que la seva mare la controlés.... sabeu la sortida d'ell? És que JO tot ho havia de solucionar. Em vaig haver de desplaçar a Comissaria i pagar la fiança d'ella i de la seva amiga i, a més, pagar la peça de roba ques va fer malvé amb l'intent de robatori!. Una altra que ho escolti pot pensar: quina bona persona, un altre no ho hauria pas fet. I era això el que cercava. Que la gent del carrer, si n'hi havia -i jo al seu costat empassant-me tots els seus rotllos- assentís conformament. Encara recordo la situació davant del Palau Robert de Barcelona!
Això era la part del JO més repetitiva. Llavors hi havia la part de la mentida. La mentida que cal saber identificar d'aquestes persones amb problemes. Una coneguda que ha esdevingut saludada per les seves manies, em va dir, recordant el seu passat comú amb aquest personatge: de petit estomacava els companys! Ep! de petit era maltractador!!! Això no canvia, de gran també. Ara no pega, ara menteix. M'hi jugo doble contra senzill que tot el rotllo era mentida. També és mentida que els companys de feina li fessin el buit i que per això "vaig demanar que em traslladessin". Aquest noi té una feina de telefonista a la Generalitat, vaja que és funcionari. S'ha d'entendre d'una altra manera. El van traslladar, no perquè li fessin el buit, sinó perquè era CONFLICTIU. Per això mai no em deia on treballava, perquè no tingués la curiositat d'anar-lo a esperar o de males, a preguntar a l'antic lloc, per exemple, si fulanito treballava allà. M'haurien dit: No senyora el van traslladar perquè és una persona conflictiva i no pot estar amb ningú". I era cert, ara només està amb una vella que li explica cuentos d'anar a dormir. Li fa d'inspiració per fer obretes de teatre.
Les hores de feina. Hi va haver unes setmanes que em deia que treballava a la tarda i per plegar el divendres a les 6, cada dia, fins dijous, en feia mitja; i després, em va dir, que treballava al matí. M'hauria pogut dir... no és que faig torns rotatius... No eren torns eren mentides, ara al matí ara la tarda perquè si hagués volgut anar-hi, no l'hauria trobat.
Una altra cosa que vaig trobar de mal gust d'una persona egocèntrica. Em va passejar per tot el barri. Tenia por que jo anés als establiments propers de casa seva i preguntés per ell? Per què tantes molèsties?
Cap d'any. Em va convidar a passar el cap d'any. Una plata de canapès i caviar! La Fira de Gran Via de les Corts Catalanes. Volia impressionar a una desgraciada que no treballava amb bijuteria barata? Unes boles, llavors pintades a mà que fins i tot sa mare li va dir que era fastigós, però per a mi, ja estava bé. Una quincalla per fer-me contenta a mi, JO que mai em poso res de collarets. Jordi, jo po porto collarets, no em compris res. Però ELL, era d'esperit de contradicció. Ell, collarets, no un, DOS. Quincalla perquè l'endemà, un es va trencar.
No us ho volia dir per no sentir la cantarella, ai pobre noi, de què et queixes.... si necessitava ajuda perquè era cec. I què? Jo m'he trobat mots cecs pel carrer i eren molt educats. Un cec quan va pel carrer intenta esquivar a la gent que per això porta bastó, això si vas sol. Però si van acompanyats, es deixen guiar per l'acompanyant. ELL no. Ell feia servir el bastó per fotre trompades a tothom qui se li acostés i jo, de bracet, per intentar-lo guiar i no donés trompades a la gent. No trobeu que hi ha malaintencionalitat? 1. Pobre chico... això ho vaig sentir, fer pena a la gent. 2. Quina poca sombra aquesta noia que no sap guiar al cec. L'única cosa que JO em vaig comprar de profit va ser una faldilla "pareo" de seda reversible. Preciosa! Però tranquils, el meu jo és imprescindible per contruir les frases, el seu, era repetitiu obscenament.
Era un barrut. Per cap d'any ell va cuinar i val a dir que no ho fa malament. És molt independent amb les coses de la llar però pel sexe necessita un forat. Ah si, era barrut. Vam anar a un Bon Preu del carrer Sepúlveda -crec que allà hi ha uha delegació de la gencat- a comprar. Jo vaig voler comprar un parell de Moritz i una bossa d'snacks Bon Preu que estan molt bé. Ell, aprofitant que pagava jo i que tenia el crèdit limitat, es va comprar 4 cerveses de poma de la San Miguel i una altra bossa d'snacks. Els dos dies que em vaig quedar a dormir, encara no se les va acabar.
Per mi fos, li hagués dit a la cara: Escolta Jordi ara que hi som, ja que JO no et dono l'abast et pots comprar una nina. Et farà el mateix que jo i no et dirà mai que NO. Que no sent res, i així no m'hauràs de demanar de males maneres que una noia VERGE i no PROMÍSCUA, vagi al ginecòleg, "Per què pensa que hi ha dones que encomanen malalties expressament"; no escoltava mentre li deia, escolta noi que sóc verge i no m'ho faig amb ningú... Amb Vehemència!!!! "hi ha dones que encomanen malalties als homes i ho fan expressament!!!!! Em vaig sentir tant malament que la gota va posar fi al meu adéu va ser agosarada. "Li podries dir al teu metge que et canviï la medicació per una altra que et doni més líbido?!" De puta a un medicament que em donés més líbido. Ho enteneu? Jo no. La nostra relació que només era de diumenges va durar fins a Reis. Ni tan sols 2 mesos.
Em podríeu ajudar a novel·lar aquesta merda?
Ens vam conèixer per Facebook per culpa d'aquesta coneguda que havien anat junts al cole. Va ser el dia 9N. La primera sortida de casa, per part meva va ser el 16 de novembre justament per estar asseguts en un sofà incòmode i veure'l a ell afartar-se del meu te i les pastes que no en vaig poder tastar ni una. A partir de llavors les va comprar ell. Només hauria faltat això! Fins la nit de Reis, que va ser ell em va enviar a la merda, em va treure de casa seva amb tota la cara. Encara és hora de saber-ho... o sí? Sí, ara ho recordo. No em va venir de gust escoltar més fragments de projectes seus de Radionovel·la. Sobretot, la gran Honestadat que tan pregonava!
Ah, més coses. Ell i la seva mare volien que treballés. Qui no li agradaria treballar i tocar-ne de calents cada mes? No. Ells no volien donar-me la satisfacció de tenir diners propis o ser la mestressa del meu raconet, no. Ho volien per entaforar el seu fillet a casa d'una dona i treure-se'l de sobre. I poder retreure'm més endavant, que jo era una merda, una desgraciada o que no era ningú i necessitava ELL, un cec, perquè m'ajudés. Quantes vegades ho devia repetir a les seves fulanes? O fins i tot que se n'havia de buscar una altra, d'esquenes meves -i que consti que ell era molt fidel i que la fidelitat era una de les coses que més valorava- (dels altres) que ell sense sexe no podia passar. Ah! la paraula clau! Honest a matar. Volia dir mentider.
Quan fas un regal et posen l'etiqueta "Espero que t'agradi", doncs per a ell, era sinònim per deixar-me com un drap brut. Em va deixar a mi i el text inclòs, per llençar. Tot i que per curar-me en salut ja li vaig dir: fes-ne el que vulguis. Si no t'agrada, llença'l o millora'l. Jo no el vull, per això te'l regalo que potser tu sabràs donar-li més joc. Em va dir que el text tenia un llenguatge massa culte pels barris baixos que volia representar. Barris baixos? L'única baixa era la Vero que mor tràgicament en estimbar-se el cotxe on anava però el personatge, l'home, sí era culte. Segur que el seu lector no li va funcionar gaire bé; massa mals entesos!
Apa, digueu-me com ho puc lligar! Ho trobo molt complicat.... Fins i tot el seu cognom em va despertar desconfiança, sabeu aquell delinqüent del PP que està en llibertat i que el pobre Elpidio José Silva el van fotre fora per enviar-lo a presó? Doncs es diu igual.
