Aquesta nit ha tornat aquella sensació que tinc cada vegada que m'haig d'enfrontar amb una visita mèdica.
Metgitis.
Però no tenia per què posar-me nerviosa, el meu metge de Capçalera és genial! És molt proper i un gran aliat.
Sap guardar secrets inconfessables....
Malgrat tot, tenia un nus als nervis en algun lloc de la ment.
La visita ha anat super bé. Fenomenal. Ara resulta que tinc una seqüela/efecte secundari no indicat del mata-rates que prenc com a anticonvulsiu. (De petita, havia tingut penellons als dits del peu esquerre; amb la merda de medicació, sento molt més el fred -qualsevol- i els dits que els toca el rebre, són els que ja van ser sensibles al fred).
M'ha receptat un medicament homeopàtic -ell a part de ser metge de medicina "oficial" també està capacitat per exercir com a Homeòpata-: Una mena de granulat, tres granets al matí i al vespre, durant 3 dies. N'hi ha tants de grànuls que em pot durar molts hiverns, sempre i quan prengui el mata-rates. (M'ha suggerit que li posi sobre la taula, al meu neuròleg, que si ell considera que NO tinc epilèpsia que em doni una pauta per poder deixar el medicament!)
No sabia com dir-li que no tenia gens de ganes de veure aquell soca, pel març. Que no sabria què contestar-li si em preguntés com m'anava la "depressió" o el "trastorn d'ansietat". Normalment no escolta el que tu li expliques. Va a la seva i prou. Cal recordar i a més m'ho ha confirmat, que el Trastorn d'Ansietat és un símptoma de la Síndrome de rebot, allò que passa quan suspens bruscament un medicament... Cosa, que aquell soca que mai no ha escrit un libre sobre la seva especialitat, encara és hora que em digui les coses pel seu nom. No sap el que tinc i, a sobre, diagnostica coses per altres sense tenir en compte el per què inicial. Això sí, amb el mata-rates som "cul i merda"!
Fins el 2 de març, tindré un neguit persistent que em treurà la son a la nit.
Inquieta.
