Joan Maria Minguet i Fèlix Ibàñez Fanés. Bé, ara es fa dir Fèlix Fanés....
Aquests dos noms van ser en el seu moment 2 professors de la UAB, d'Història de l'Art. Amb ells dos vaig fer assignatures innoblidables. Amb Fèlix Fanés, Doctor en Art Contemporani, vaig gaudir al Primer cicle de l'art a partir de la Revolució Francesa: Art Contemporani I. I al segon cicle, Teoria del Cinema. És una perona apssionada i fa que allò que ensenya, poc o molt, t'acabi agradant. Com a mi, el cinema se'l podien posar en un altre lloc, fer-lo optatiu.
Amb en Joan Maria Minguet vaig fer només Pràctica de Cinema. El nom encara no li he trobat el què. Amb ell fèiem els estils dels films, autors....me'n va quedar ben poc, però amb ell, un panxacontent, es prenia les coses molt més relaxades. Encara recordo l'escena congelada de l'examen presencial: Nosferatu -ara el podríem represntar amb la cara de Montoro, un xuclador de sang i euros bestial però l'Amor d'una verge no aconseguiria calmar-li les passions miserables que té...-.
A més a més, Minguet, se'ns ha tornat independentista, motiu pel qual, ara se'm fa més entrenyable.
Ara entre en Fanés i en Minguet, 15 anys després d'haver-los abandonat com a professors, han fet de comissaris en una exposició sobre el paper de Barcelona e la Primera Guerra Mundial. Barcelona zona neutral (1914-1918). En aquesta exposició es fan ressò, a la Fundació Miró la Brcelona, l'art d'una Barcelona que s'obra al món a la Modernitat. Entra a la Modernitat deixant enrere el segle XIX.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4216526/20141024/gran-guerra-modernitat-arribar-barcelona.html
