Ahir em va tocar el rebre d'aguantar un discurs ja sabut i conegut i extremadament pesat.
"El sirculu de lectores". Volien tant sí com no que acceptés la seva revista gratuïta per si hi hagués la remota casualitat que m'agradés un llibre del seu sirculu. Li vaig dir que No, moltes vegades; que feia anys que no comprava un llibre, normalment de literatura, la cosa era encara més remota. De quan anava a l'institut que ens hi obligaven, mai per pur gaudi.
D'entrada.
-Tu ets la filla de la casa?
-Sí, sóc jo.
-Deus ser major d'edat, no?
-I tant!
-Serà que et veig molt jove (em posava uns 16 anys, +o-).... Ara estava pensant que tampoc t'interessen els contes, oi? No tens fills?
-Ui, això encara menys.
A veure, si sóc major d'edat, si tinc 16 anys, i ara si tinc fills....
Podia ser una màquina de parlar però incongruent, molt i sobretot, intel·ligència emocional, NUL·LA. I aquesta gent vol aconseguir encolomar-te coses?
