Quan tinc por o m'avorreixo, imagino com seran les coses.
Ahir pensava què passaria a la visita amb la Neuròloga, la Gemma Sansa que semblava, pel què us explicaré, baixar de l'hort. Fins i tot reia de sorpresa.
Li estava explicant que si tingués algun problema sempre em quedaria el Rivotril -Clonazepam- i va ser-me receptat pel meu metge de capçalera com a reacció d'una ficada de pota d'una vurra amiga de l'antic ocupant del consultori 48 -m'havia dit que els dijous estava al 48 i la resta dels dies al 49; que el 48 hi estava el meu ex-neuròleg, aquell racista anticatà que li agradaven els bolis que donaven de regal les farmacèutiques-. Bé, hem continuat parlant que, per més seguretat ens veuríem al cap de 6 mesos, per demostrar-li que d'atacs JA NO EN TINDRIA CAP MÉS.
I en aquestes entra l'ocupant del consultori 48 en la resta de dies, sigilosament ....M'he sorprès perquè no me l'esperava. (Potser sí en el subconscient....).
El dia abans, -ahir- vaig llegir un article sobre la personalitat Històrica de Carolina Codina, una soprano catalana que va ser la primera esposa del compositor rus Prokófiev, i que per problemes de l'època soviètica i considerar-la estrangera, fou envviada a un camp de treball conegut com a GULAG. Jo en vaig sentir campanes i així ho vaig deixar escrit al web "Institut Nova Història", de resultes d'un llibre que aquest racista anticatalà aragonès espanyol va fer sobre els metges catalans i espanyols que treballaven per la República i, alguns també van passar-se varis anys al GULAG. Un d'ells, en Julià Fuster que curiosament coneixia a Prokófiev.
Jo que vaig, com dient-li, ves que t'he parlat del teu lliure, gairebé a desgana, a l'article que parlen d'aquesta soprano. Donant-li totes les indicacions per tal de trobar l'article i la meva citació del seu llibre....
Ara ve el que m'imagino i ha passat:
"-No sé si l'entendràs, l'article està en català...o potser en Lapao?".
"-Tranquil·la, jo essent aragonès de parla LAPOLLA a més de català, l'entendré segur... i ara a més, hauré d'aprendre LAPYP... -tot ironitzant de tal imbecilitat-".
M'he quedat....sense paraules! Ell que de coses políticolingüístiques -nacionalistes catalanes- en passa bastant i que em digués allò. Jo sobretot li ho he dit per punxar-lo, com sempre he fet....
"-I mira que com són que no s'han adonat que el Lapao existeix com dialecte del Tibet!".
"-Sí, amb 300.000 parlants", m'ha respost. Caram, com corren les notícies, clar que està al facebook.
He sortit de la visita realment feliç. Desconec si m'he ruboritzat en presència seva -abans em passava-.
L'he vist diferent. Més jove, potser. Distant. Antipàtic. Però m'ha fet gràcia que tot el que vaig pensar ahir mentre llegia l'article ha passat més o menys.