Ness
per en 12 Juliol 2013
663 Vistes

Sempre recordaré la teva pena, la teva misericòrdia cap als teus estudiants sofrents de la teva injustícia calculada.

Les teves bromes que només les reies tu, de les classes quilomètriques, pesades i que no anaven enlloc.

De les teves alumnes preferents que no feien brot però les aprobaves sense miraments, treballs buits de continuguts, només fotos de pintures, recordes? Com un catàleg simple de Museu, d'allà on estaves -potser endollat-, i ara qui et treia!

Recordo també, en Karlos que va descriure molt bé els temps que corrien -semblants a una altra època- i que a tu, particularment, et va fer vessar llàgrimes...Les meves, però van ser d'alegria....

La Chus et va definir com a Imbècil! -ella que no era imparcial....

Aquelles places orgàstiques, plenes a vessar d'imbècils com tu, atapeïdes d'assedegats d'injustícia, com la teva.

La teva pena va generar acudits que potser hauries trobat de mal gust...jo encara em parteixo de riure...i em fa ràbia dir-ho...em parteixo sense miraments com la del motxo rient a cor que vols i a cor que desitges davant del seu Amor -i també del meu-.

-Ui, no trobes que aquest bosc fa una mica de por....

-Digues-m'ho a mi que haig de tornar sol....

O bé...recordeu, les monedes de 25 pecetes -ve de peça...-, que eren foradades? Sabeu qui hi posarien aprofitant el forat? Al Blanco! -No al Carrero.... Jo només tenia mesos...-

Ja en vaig tenir prou amb un 5 pelat per treure'm aqueslla merda d'art a la cort -de porcs- castellana a Madrit, mediocre....

Gràcies, Quílez!

P.S. El meu amic d'ulls blaus i veu càlida em va dir que el treball que tu vas puntuar amb un 5 baix, estava per un NOTABLE ALT.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.