Avui he conegut a una amiga del meu germà.
No és una noia qualsevol, és estoniana.
Ens mig entenem en anglès, amb dificultat. Jo no en sé gens. Ella una mica més que jo i el meu germà junts.
Es diu Milvi però ella vol que li diguem Mil·la.
És una noia fantàstica. Per uns moments he oblidat la mort del professor de Socials però, ha mig aparegut, escoltant un Nocturn de Chopin que ha interpretat el meu germà al piano.
Ara acaba de marxar i m'ha deixat dintre meu un gran buit. Ens avenim molt (ens agrada la mateixa persona a l'intimitat....). Tèoricament i si funciona, acabarà essent la promesa del meu germà i jo la seva cunyada. 
També li agradaria que jo, un dia, vagi a Estònia....
P.S. El Nóvio no li ha caigut bé, n'ha marxat però, la Cripta i la Pendeja, els queia la bava.
