Ness
per en 9 Febrer 2016
815 Vistes

M'hauria pogut quedar a Sarral, ara que teníem combustible.

Em podria haver quedat a escriure o a fer dits.

Al final, a última hora, vaig decidir-ho: AMETLLA DE MAR on el meu germà feia una suplència de llenguatge musical.

No sabia que fos tan lluny. Creia que era passat Tarragona, però no. LLuny, lluny.

Mentre ell anava per feina, jo vaig decidir perdre'm per la costa i observar des de l'escullera, la visió que tenia el poble. Les platges estaven buides de gambes. Només xarnegues que anaven a jugar o xerrar i, soretot, cridar, que aquests criden molt.

Vaig anar a cercar noves vistes perquè el que jo volia mostrar era la tranquil·litat: l'aigua estava plàcida. Transparent. Però allò m'avorria. El poble mariner es veu aviat i, la costa?

Cap a l'escullera del port. Eren dos de 5 i em vaig trobar que els pescadors tornaven a casa. A darrere seu, el seu segell: gavines. I un cop al port, tots es volien desprendre's de la mercaderia i de la pudor de la roba, netejant els vaixells amb manguera i portar-ho a  la llotja que no vaig veure, que no sabia si en tenien.

Feia voltes pel poble, voltes i més voltes per tal de no perdre'm el punt ed trobada: l'escola de Música, l'escolETA, un àtic escanyolit, a sobre del teatre. Aquella setmana feien Terra Baixa d'Àngel Guimerà. Vaig tenir temps d'anar a l'estació d'Adif on s'hi va estacionar un tren de mercaderies amb molts vagons, estirats al llarg de l'estació, mentre, pel mig, circulava algun RE o Euromed. Estació de tercer món.

Després de veure el que havia de veure, vaig anar a berenar. Una pasta amb molta resència però insípida.

Prop de l'escola vaig veure un forn força tradicional; feien unes delikatessen del poble. Jo em vaig cruspir un pastís de mató i formatge. Pesava molt i de tot el pes, era de bo.

S'acostava l'hora però encara vaig tenir temps per visitar les campanes de l'església. No era gran cosa, semblava la de Sitges. De port mariner, blanca. Tocava les hores i entre quarts, m'hi vaig deixar caure. Hi havia una creu de fusta plana i un recordatori per a tothom. A TOTS els caiguts durant el 36-39. I després a trobar l'escolETA. A la  nit, tot era igual de fosc i em va costar tornar enrere.... I esperar-me perquè el meu germà estava pentan-la amb un col·lega. A buscar al cotxe i cap a casa.

Va ser divertit.

Aneu-hi!!!

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
conec l´Ametlla,un poble bonic...fa anys els pescadors venien peix a tan la pila,peixets galeres...Si t´ho vas passar bé, ja a valgut la pena.
9 Febrer 2016
Ness
moltíssim. Potser algun dia que Adif no faci el tonto, hi torno anar. Tinc horaris que vaig demanar a taquilles, per fer temps.... Les galeres no m'agraden...
10 Febrer 2016