A Israel quan manen els Laboristes -que serien com l'Obama d'EUA o una Social Democràcia aigualida, l'ètnia dominant és SEMPRE Centre Europea. Només cal recordar Rabin de quin color tenia els ulls: Blaus.
Parlem d'ètnia. Del color d'ulls, majoritàriament blaus. Molts ens volen tranquil·litzar dient-nos que el Sionisme va sorgir a Europa i que la majoria dels jueus influents d'allà -i que bona part d'ells van perdre la vida als Camps de la mort de Hitler- ara tenen dret a governar -molts dels supervivents, lliteralment es moren de gana per falta d'ajudes governamentals-. Molts d'aquests d'ulls blaus es pregunten on eren els jueus que vivien als països àrabs: Iemenites o els etíops d'ulls negres o castanys, etc quan milions de jueus eres gasejats. Però també ens podríem preguntar on eren els lobbies americans asseguts còmodament als seus sofàs prop de la llar de foc.
Aquesta mena de jueus d'ulls blaus -i que consti que no hi tinc res en contra d'aquest color i encara menys dels jueus..- menystenen o perjudiquen a l'altra majoria que són tant o més jueus que no pas els que es van escampar per tota Europa i van acabar per perdre les seves arrels de comunitat.
Quin pal, eh?
Parlem de Música?
Ara a Europa s'ha instal·lat aquesta etnicitat.
Els grans solistes o tots aquells que la crítica els classifica com a Top, han de tenir, per força els ulls blaus i, si pot ser, de mirada exòtica o felina -la violinista Janine Jansen, per exemple-; rossets i d'estètica exhuberant en què donen més importància com vesteixen que no pas a la puresa interpretativa.
Us en vull posar dos exemples. Un mateix instrument. El Clarinet.
Per una banda tenim un rosset d'ulls blaus i suec que el conviden arreu: Martin Fröst i, Sharon Kam, una israeliana d'ulls i cabell negres, exòtica a la seva manera, de nacionalitat alemanya. Aquesta noia, de la mateixa edat que Fröst, no se la veu enlloc. Jo la vaig descobrir per atzar al Youtube i francamant és GENIAL. I no ho dic en qualitat de dona.
La seva qualitat és extraordinària ja que no inventa cap nota. Totes i cadascuna d'elles es troben a la partitura. A Mozart mateix. Quan toca la Cadenza, que és el lloc on habitualment els solistes hi posen més grans de la seva pròpia collita a més del resum del mateix compositor o d'altres -Beethoven va escriure la Cadenza del concert per Clarinet de Mozart, per exemple- no n'afegeix ni una. El nostre "amic" Fröst, tot el concert és d'una inventiva total que fa que Mozart es converteixi en una caricatura. Ai si el pobre Mozart ho veiés!!!
Però què i farem, això agrada a Europa!
Ara sereu vosaltres que em direu quin estil us agrada més. Concert per a Clarinet en La Major de Mozart.
(El concert com podreu comprovar està tallat...)
https://www.youtube.com/watch?v=DVXFONkLPok