El meu germà fa classes de contrabaix a una escola de Música Privada. MusicAmat de Gavà.
Aquest matí tenia classe amb el seu únic alumne.
A casa no puc estudiar perquè els meus pares desconeixen que jo estic embarcada amb un clarinet. Si ho sabessin hi haurien molts problemes.
Per tant, he decidit i, ell em cobreix les espatlles, anar a estudiar allà. A més, la directora de l'escola privada de Gavà, la professora i pedagoga Carmen Amat, ho ha trobat molt adient i m'ha donat permís per poder fer sonar, de moment, el clarinet.
Perquè no ens enganyem: de moment hi ha la proesa de fer-lo sonar. Avui, una hora ha passat volant!!! He estat provant de fer les notes que em va ensenyar el meu profe, en Frederic: poques. Do, Re, Mi, Fa, Sol -ben sola- i el La, una mica més complicat.
Costa molt trobar una bona posició dels dits, que tapin bé els forats i sobretot evitar que no surtin galls i encara és pitjor fer-lo sonar amb una canya un pèl deteriorada. Me n'haig de comprar una! He fet una mica l'escala...quan havíem de marxar, la cosa començava a fluir bastant bé.
Ja se sap, quan més t'ho passes bé, has de marxar.
P.S. El meu germà m'ha preguntat: Què prefereixes, fer sonar una flauta de bec o un clarinet.
M'agraden els reptes i em quedo amb el Clarinet malgrat em costi més.
