Quan passo pel Carrer Trafalgar de Barcelona em vénen uns estranys records.
Records d'antigues manifestacions, de seguiments a la secreta; de com identificar-los: En una avinguda deserta, trobar algú on no para cap autobús o llegint el diari. Alguns entesos deien que eren dies que no els importava ser vistos per la gent, que en moments clau ja sabien confondre's amb els manifestants i provocar molt de mal.
Estava amb quatre desgraciats de l'antiga MDT, JIR o qualsevol altre nom, de tant que en tenien. En un moment donat, hi va haver una càrrega policial i jo, com un be desorientat, els vaig seguir. -No conec Barcelona i menys de nit-.
Pregunta clau: Si algun membre dels gossos m'agafés, algú de vosaltres intentaria alliberar-me'n?
Ningú no va respondre fet que vaig deduir, que ningú NO mouria ni un dit per mi. Encara que hi anés a perdre el temps fent pancartes, pintant lemes que ni ells es creien, vaja, fent sectarismes perquè ells no volien que el seu dogma no sortís a la llum fins que no hi hagué cap partit residual que els volgués per omplir llista. Llavors s'acabaren les idees i els sacrificis per Catalunya. Ara van tenir l'afany de poder. Això sí, la seva antipatia vers a mi que destilaven alguns, es va convertir en una cordial alegria i educació. Simplement els vaig ignorar.
Abans no volien que votessis al Parlament amb la idea estúpida dels anarquistes del 36 que, els polítics no solucionarien els teus problemes. Des que van sortir escollits i van dir "bona nit palestina, Bona nit Catalunya", la cosa va canviar molt. Més ben dit, ara s'apunten a tot on poden treure diners i ficar el nas arreu.
La col·laboració o ser simpatitzant a un partit o grup adoctrinat em fa molta por perquè molts no valoren la teva dignitat i encara menys la teva desinteressada ajuda...et manlleven les idees perquè uns altres les signin en nom teu.
Ja he escrit massa sense res a canvi (El Punt) i al final, tal com està la política, només cal que recullin les meves cendres.
*Estruc és un carrer abans de plaça Catalunya.
