Des d'aleshores ha plogut molt.
I ara plou a bots, per cert, però no es tracta d'aquesta pluja.
És una pluja d'olors i d'imatges....
Més de 30 anys.
I aquesta estació, tot i que no s'ha mogut de lloc, ha canviat molt.
L'han arreglada i modernitzada perquè ara hi passen trens regionals i abans, no i, era fosca; feia olor d'estació que sovint hi passen trens, que s'aturen un moment i continuen el seu camí.
Era una estació d'enllaç. Parada obligada per entrar al Metro de la Línia Vermella L1.
Ara, es pot canviar a L5 en un espai que abans no existia. Però d'aquesta no en tinc records perquè justament no la coneixia.
Conec la d'ahir.
Aquella olor d'estació on paren trens. Paraven trens i jo agafada de la mà del meu pare, en direcció cap l'Hospital de Sant Pau, el Modernista. Cap a la visita d'Oftalmologia..., quan tocava visita i durant el 1983, a rehabilitació.
Se m'ha quedat marcada aquella olor mecànica i ahir, quan hi vaig baixar per anar a buscar l'autobús per anar a Parets del Vallès, vaig sentir-la.
L'estació una altra vegada.
El passat ben viu.
