Ness
per en 8 D'octubre 2014
806 Vistes

Ahir vaig anar a Barcelona.
Ara s'ha posat de moda, des que escassegen els €, trobar músics amb més o menys fortuna. De romanesos sobretot ara, amb seus acordions, n'hi ha pocs...
Ara trobes fauna castellana d'estils variats.
Ahir n'hi havien de Rapers anticatalans. Dic "anti catalans" perquè es volien assemblar amb Pujol, venien a confessar-se. Volien fer gràcia i feien pena volent parlar de política....
La "música" encara va ser pitjor. I tenien tanta mala llet que exigien que aplaudíssim. Jo, tal com hauria fet l'Orriols de Ripoll, ni me'ls vaig mirar. Preferia mirar altres rutes amb aires de copsador distret....
Van passar, una darrera l'altra, les imatges que més estimo, les imatges que no em faria res reviure i repetir. Les vaig retenir a la memòria per tal d'allunyar-me d'aquell infern castellà de tan mal gust.
Les maneres suaus d'uns dits gairebé perfectes, estilitzats. Una olor de sabó mig tirant a neutre; unes galtes de pell prima i esclarissada de pèl. Mitja sinceritat. La seguir-nos la veta -dient-nos radicals- i la sorpresa de llençar-se'm al coll.
Amb ell, va fugir la lletjor i, al meu cor, s'hi va quedar l'enyorança.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
va valer la pena d´suportar primer les xarnegades,oi?
8 D'octubre 2014
Ness
sí, una reunió política, saber com estan les coses, informació
9 D'octubre 2014
miquel pubill
no anem del tot malament,oi?
9 D'octubre 2014