Avui m'han arribat de lluny alguns records divertits.
Anava en metro de la línia L5 i jo em dirigia a la Línia Vermella, la L1 que va cap a Fabra i Puig per agafar l'autobús que va a Sabadell.
Recordo quan anava a l'Hospital de Sant Pau amb el meu pare a fer "rehabilitació" que mai va serveir per a res, després d'operar-me d'estrabisme.
L'estació de la Sagrera, avui, és molt diferent. La d'abans era molt petita. Jo recordo entre ombres quan tornàvem de l'hosptal, sempre ens trobàvem amb els estudiants de l'Escola Industrial de Barcelona que, si podien accedient al Metro saltant-se les barreres aprofitant la gran múltitud. Pagar dos bitllets, en aquella època, també sortia car i, com que jo era menudeta (10 anys), podia passar per sota. Els estudiants i nosaltres, ens cobríem les espatlles. Jo els feia gràcia que malgrat la vigilància, sempre guanyava.
Hi vaig anar força temps. Tot quart. Cada matí. No em perdia res perquè el mestre era fatxa, fatxa i, només fèiem lengua castellana i tot el què li donava la gana, menys mates.
