en 28 Novembre 2013
Amb el bis que ens oferia Martha Argerich en acabar el concert per a piano de Schumann m'he emocionat.
He plorat. Feia molt temps que les llàgrimes estaven estancades al lacrimal i m'he alegrat.
Una altra peça de Schumann: De l'àlbum de joventut, de terres llunyanes.
M'ha portat els records de la meva infantesa, quan el meu germà les tocava i era una de les peces que MÉS m'agradaven. La Martha Argerich ha excavat dintre la meva ànima i m'ha portat els aires que mai tornaran.
Comproveu-ho:
Publicat a: Reflexions
Oh com m'agradava aquesta cançó quan era petit! A més ha de ser facilíssima de tocar, es clar que amb la delicadesa de mrs. Argerich ja costaria una mica més.
Reocordo que hi havia una altra cançó que també m'agradava molt i no sabia mai quina era de qui. http://www.youtube.com/watch?v=oSWJ-1eQ8Ns
t'ho diu youtube: BRAHMS!!!!! UN VALS PER A PIANO -TAMBÉ A 2 MANS-. EL GRAN BRAHMS!!!!