Mama: -Perdona? Escolta?, Nena?
Amor: -No cal que insisteixis, se'ns ha desmaiat.
Mama: -Però respira, no?
Amor: -Sí, però està molt dèbil. Que no ha menjat res, avui?
Llonze: -Ni idea. Cap de nosaltres no li segueix els passos.
Mama: -Tu, babau, para d'ensumar-li les vergonyes!
Llonze: -Només estic mirant de saber què li ha passat. Ui, noia com et poses....
Mama: -Amor, llepa-li els morros a veure si....
-RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR....
Amor: -Ha respost.
Mama: -Nena, et trobes bé?
-RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR
Amor: -Ui, això és una cosa seriosa.
Mama: -Vols parar de ficar el nas allà on no et convé? A tu no t'he demanat que facis res, gamerús!
-RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR
Mama: -Bé ens haurem de conformar que et dius "RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR"
Amor: -Deixa-la, no es troba bé.
Mama: -"RRRRRRRRRRR", vols que t'anem a demanar res?
-No.....
Mama: -Per fi!!! Noia, ens pensàvem que no t'ensortiries!
-Bé, sí...amb la calor que tinc, la poca ombra que hi ha en aquest poblot i la solidaritat que m'he trobat....no he menjat res. Els coloms no volen jugar amb mi i, quan els tinc davant, no sé què haig de fer després.
Mama: -Tranquil·la, ja n'aprendràs. Com has dit que et deies, nena?
-Cripta.
Tots: -Ahhhhhhhhh.