Què passarà?
Els humans tenim una desgràcia i és que mai aprenem les coses.
Per sort, no tornaré al malson del 2008.
Però tornaré a Rubí. I serà tot el contrari:
Clarinet.
Música.
Art.
Ordre.
Harmonia.
Llum.
Salut.
Vida.
Podré dormir?
A les 10 a.m. pararé. Faré un minut de silenci. Però no cauré al terra.
No em preguntaran el dia que som, l'any, els meus 37, on sóc?
No veuré la qui em va endossar més "positius" dels que em mereixia. Tindré els justos, artificialment.
Crisi Comicial, malgrat el soca em digui ara, al cap de tres anys, que no ho van ser mai.
Que eren "manies".
La seva ignorància, és un puntal per a la ciència neurològica.
O els altres afeccionats que es van inventar un informe que no els vaig dictar mai.
Com són les coses.
Dilluns, a Rubí.
