La societat ens vol etiquetar en 2 gèneres diferents, en emocions i sentiments diferents i això és totalment fals, ara que ho patit en carn pròpia.
M'agradava o no si m'agrada i sovint deia: jo agafo aquest passarell i en 2 mesos, el canvio de dalt a baix.... i d'una manera semblant, m'ho han dit a mi: Jo vivint dos mesos amb tu, parlaria el català tan bé com tu... i és que m'agrada tant el treu català!!!! -ple de catanyolismes, català central, poc original-; m'agrada la teva entonació; m'agrada els colors dels teus ulls -blau verds i amb estrabisme-, però es veu que el meu estrabisme el fascina: et dóna un caire de tranquil·litat fantàstic. Ets tan femenina -què cony ha vist?, justament femenina!!!!-. Un enamorat que guarda una foto meva al mòbil i a sobre quan me l'ensenyava, la petonejava. Quantes vegades ho he fet amb els qui m'he enamorat?
Un enamorament impossible. Ell està casat i té fills i néts. Què vol de mi, una concubina?
Des de la primera i darrera trobada -va descobrir que no tinc casa pròpia i que visc amb els pares-, sembla que el seu profund AMOR hagi perdut empenta.
És la primera vegada que un home, teòricament diferent de gènere, s'enamora de mi. I que consti, d'això fa temps: 6 anys, un amor ocult, secret...
j