Avui he anat a Terrassa a la recerca d'una plantilla que m'havien d'arreclar.
Mentre baixava les escales de l'estació de Sabadell-Rambla dels FGC, una noia d'uns 30 anys o menys m'ha donat un copet sense voler. Gairebé ni me n'he adonat i...
Ai, perdoni.
Collons, amb què quedem si tothom més aviat em veu de 25 a 29 anys?
Això em recorda a l'antiga Biblioteca de Lletres de la UAB, ara hemerotèca de lletres. Jo devia tenir uns 22 o 23 anys. Una altra usuària, com jo em va preguntar:
Escolti, per demanar que et treguin un document del dipòsit, què hauria de fer?
La noia es pensava que era del personal de la Casa... O em devia veure vella. Encara no m'ho he pogut treure del cap.
Ara puc arribar a entendre allò que em deia la Mite -la profe de català de l'Institut- o altres companyes d'Universitat. "Sembles una vella, tant rondinar".
Però del què sí estic segura: Al costat de qui tots ja sabeu, semblaria la seva filla. Modesta, senzilla, "carca", vaja, una nena... fins i tot m'agradaria provar-ho, però de moment no té intencions de fer parada a Catalunya.
