Us vull explicar un cuento de mal andreçu.
Dissabte li van comunicar al meu pare, que el seu germà mitjà, havia mort.
Aquell home s'havia deixat podrir, literamlment amb la seva reiterada i malaltissa mania de no voler anar al metge.
Se li va fer un "trencat" i la cosa va prosperar. Va acabar prostrat al llit sense poder-se moure. Ple de nafres pudentes per tota l'esquena. La seva dona, una xarnega leonesa, 7 anys més gran que ell i que porta l'oli!, el va abandonar a la seva sort. No l'anava a veure mai.
Fa temps el meu pare, que és el petit hi va anar: "Viu amb permís del sepultureru". I ara el sepultureru, li ha donat permís per anar-se'n a descansar. En J.P. s'ha evaporat.
Com totes les famílies de xarnegos -ell casant-se amb la Baltasara- se'n va tornar, eren de la CNT. van viure moments de glòria: El fill endollat a un banc, essent Geòleg; la filla, endollada a l'ajuntament d'una ciutat catalana sense haver passat per oposicions. Fins que un dia, un dia fatídic que van anar de vacances a Turquia, l'autocar va bolcar i la filla va morir. La CNT s'hi va abocar. El meu pare, que els era oncle, es va convertir un ésser estrany, un de fora....
Dissabte, el va trucar un dels seus nebots. El gran, el van endollar de "banquer" sense tenir cap estudi requerit. I el segon, 12 o 13 anys més gran que jo, és un doctoret que si no hagués estat pel papa -ja mort- li hauria tocat a Málaga en comptes de Barcelona....després del MIR.
Això, el van trucar dient-li que el seu germà s'havia mort d'un atac de cor. De seguida el va trucar el manefles del doctoret dient-li que el cremarien a prop de Sabadell però que s'hi havia d'anar en cotxe i que ell, molt, massa sol·lícit, ja el vindria a cercar un 1/4 d'hora abans. I així van quedar.
Ahir al matí, va trucar un dels nebots, esqueixant-se els vestits i plorant amb llàgrimes de cocodrilo, que el cotxe s'havia avariat.... S'hi va posar ma mare que els va rebre amb un to fred i distant, com la seva mentida que acabaven d'endossar-nos. No va saber qui era, però li vaig dir que si s'anomenaven pel cognom, podria posar la mà al foc i jurar que qui la va trucar, era el doctoret.
Des que es va casar fa 21 anys no n'hem sabut res. Tenim una cosina que no és cosina de sang que és més persona que tota l'escòria junta. Va ser ella que ens va informar que s'havien canviat de pis; que ja no vivien a BCN sinó a SBD.
Totes les notícies ens vénen per ella.
Nosaltres som la seva vergonya: no tenim un pis de luxe, no som doctors ni banquers, no estem endollats a cap sindicat: Vaja no som gent de profit. Ells sí. tant de profit que nosaltres no en volem saber res de res.
Que els bombin!
