en 20 Setembre 2011
El meu germà no parla amb gats.
A ell li agrada que els gats impossibles de domar es deixin tocar. Però tot no es pot tenir.
Ahir, va trobar-se pel camí que va a la font, un gatet que cercava la seva mama.
No la trobava perquè segurament, havia anat massa lluny i el nen s'havia perdut.
És esquifit, menut i MOLT DOLÇ.
Presumiblement és una gateta negra.
Ha dormit amb ell i, la nostra Cripta, ha captat les noves...
Ara té una mica de fred de peus.
Fa moltes tonteries.
A mi ja m'està bé que en faci...abans em tenia molt abandonada!
Publicat a: Reflexions