Hi ha pocs autors que mereixin aquest reconeixement a les seves obres.
Tots sabem massa bé que hi ha autors que menys tenen el factor històric i et deixen anar que al paleolític els espanyols ja existien...., sobretot en autors que escrivien a l'època del Franquisme o en èpoques anterios.
També n'hi ha d'altres, que pel sol fet d'haver-hi catalans entre els protagonistes de la Història explicada, els ometen i deixen recaure tota la importància als que són com l'autor: Espanyols. Si hi ha catalans bons, aquests no existeixen.
L'autor de qui vull parlar-vos no ha nascut a València sinó a la Comunidad Autónoma de Múrcia l'any 1933. I va morir prematurament al 7 d'agost de 2010. Era un historiador de la medicina, deixeble de Pedro Laín Entralgo. Es va formar com a especialista d'Història de la medicina a Universitats alemanyes de Munich i Bonn i, a la Suïssa de Zürich. Fou Catedràtic d'Història de la Medicina a la Universitat de València entre el 1969 i 1988, quan es va jubilar.
Estem parlant de José Maria López Piñero.
D'ell podríem citar molts Premis, Centres d'estudi i Fundacions, però jo us parlaré d'una obra que em va canviar la vida com a llicenciada en història de l'art i en general, com a amant de la Cultura científica de la Humanitat.
La medicina en la historia és un llibre, malgrat quan el vaig mig llegir ja estava esgotat, val la pena llegir-se'l, si alguna vegada teniu temps de trobar-lo en alguna biblioteca. Nacionalment em va cridar l'atenció perquè els catalans eren catalans, els castellans eren castellans i els andalusos eren andalusos. Sabia trobar les fonts perquè cadascú tingués els seus orígens i no com alguns historiadorets que ho barregen tot per a confondre el personal.
Les biografies dels metges que van actualitzar la medicina són concises. La situació històrica contextualitzada; els conceptes mèdics adaptats al moment on van ser descoberts.
Fa gràcia saber que tota la merda que ens van fer empassar a Història de l'art està descontextualitzada. Basada en llibres que hi posen massa fantasia i morbositat. Si us expliquen que Miquel Àngel, Verrocchio i Leonardo da Vinci feien autopsies clandestinament és mentida. En aquella època encara no existia la Contrareforma catòlica per tant, les disseccions eren públiques! Van començar a estar perseguides justament quan els Papes van escriure la Contrareforma -Contra Reforma Luterana, una nova visió, al principi, més oberta que no pas la medicina d'arrels galenistes que eren més tancades i rígides i, que serien la que prevaldria al món catòlic fins ben entrat el segle XX amb autors com l'Higienista català, Salarich-.
El llibre va molt més enllà de les fonts de la medicina. Si bé al principi explica les pedres angulars: la medicina xamànica, Egipte -còdex de Londres-, Grècia -els Aclepíades, que consideraven les malalties sagrades, com ara l'epilèpsia i, els de l'escola Hipocràtica, en que es basaven en la pura observació clínica-; les medicines orientals: la Vèdica (Índia clàssica), en els quals hi trobem fortes influències a la medicina Hipocràtica i la Xinesa, descobridors de les vacunes i de l'Homeopatia, fet que es produirà a partir del segle XVII i XVIII a Europa per tal de minimitzar les desconfiances cap a la medicina química tradicional occidental, enemiga de López Piñero perquè considerava que la comprensió de la Unitat podia ajudar quan la part malalta emmalaltia Les vacunes van començar a fer-les servir a la Gran Bretanya sense abans no haver-les experimentat amb presoners....
Sabem com i quan es va produir la medicina reglada; com es va professionalitzar. Què s'ensenyava a la Universitat per a ser metge. Quan van néixer les Acadèmies.
Autors que van inventar termes que avui dia encara s'utilitzen: Neurologia, gràcies a Thomas Willis; El triangle d'Scarpia o lligament de Gimbernat per a la curació hèrnies discals; també, els descobridors del microscopi -holandesos-, el concepte Cèl·lula -cel·la de les abelles, hexagonal-; a Malpighi, descobridor que gràcies a la fecundació neixien embrions -en la tradició anterior es pensaven que els homes i els animals neixien per generació espontània, per obra de Déu-. I que Cesalpino i Malpighi van descobrir com funcionava la circulació i els capil·lars. Malpighi a més, va disseccionar el sistema renal. Descobreix l'estructura de vasets o fol·licles que són els mecanismes pels quals el ronyó filtra les impureses de la sang. Entre d'altres òrgans estudiats a fons, hi ha el fetge i la melsa.
No us puc explicar tot el llibre l'heu de descobrir i segurament veureu que les coses que explica són com han de ser.
A López Piñero, In Memoriam.
