O no.
Sempre s'ha dit, o almenys m'ho han dit, que quan plou, els gats i altres animals, els agrada contemplar-ho.
La meva Coseta, surt a l'eixida, s'asseu a la seva estora de rapinyar les ungles i deixa passar l'estona amb els ulls enganxats a les gotes que cauen, indiferents a la seva mirada llunyana.
Avui ha sortit a la galeria. Havia començat a ploure una mica. Li hem dit que marxés, però no ens ha fet cas. Fins que no ha notat que les gotes li acaronaven el llom, no ha sortit rebotada cap a dintre.
Havíem tingut una gallina, molt especial que va morir civilitzada, que li agradava la música. Es posava arran d'uns amplificadors i, malgrat sentís un soroll fort, no marxava. Em van dir que, perquè fessin més ous, a les gallines els posaven Mozart.
A la meva Coseta no li agrada Mozart. Ella prefereix Bach. La seva producció només es limita en ser i en fer feliç tothom qui té al costat, inclosa ella.
