Benvolgut Arnau!
He trobat a faltar que anomenessis el paper de les dones en el teu treball.
Sí, les dones.
Si en l'Amor Cortès, els homes sempre es feien les víctimes davant les dones que usurpaven el seu cor perquè no en parles a l'Amor Heroic? Com si les dones no ens podem enamorar....
Ara les dones ni les reconeixeries.
No les veuries tancades a casa o en un Convent. Estan als Hospitals, a les Universitats, als negocis, llocs de decisió on cap home podria fer-se un forat perquè per tradició ho han establert així. Les secretàries de direcció o simplement secretàries a seques. Cada vegada les dones s'obren camí...no totes és clar.... N'hi ha moltes que no servim per aquests camins ple de sorpreses.
N'hi ha algunes que serveixen per altres coses. De permetre's el luxe o inseguretat de deixar una feina molt ben remunerada per anar d'expedicionàries. Sí, ho has llegit bé, Arnau. Permetre's la inseguretat, sense un ral a la butxaca i viure mantingda com una cortesana sense conèixer què li espera el futur. Això és caure molt baix. Tanta independència personal per ésser un objecte sexual. Pitjor que en la teva època! Tots sabem quin era el rol de la dona. Matrimoni per donar fills, descendència a la família.
Tant feminisme i drets de les dones perquè algunes ho redueixin als instints més primitius i primaris de l'Home.
És difícil passar d'una era a una altra, oi? Segur que no ho entendràs pas....
