login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Articles de la categoria: MÚSICA

Sortirà el 14....

Però ja el tinc.

30 €. Crec que els del Palau de la Música van fer l'agost el dia de Fazil....

6 CD amb TOTES les sonates de Mozart interpretades per Fazil Say.

Quan tingui uns auriculars nous, perquè amb els problemes que tinc a l'oïda podria contagiar-ho al meu germà, me les escoltaré.

Deien que l'especialista en Mozart era Alicia de la Rocha, ara veurem/escoltarem la versó de Fazil Say...

Va ser fantàstic Fazil amb Mozart i com a bis, unes variacions sobre el Summertime, començant amb unes breus notes del seu folklor turc, que mai se'l deixa.

El seu Concert per a piano i orquestra: Silence of Anatolia es podia sentir, però té obres molt millors, com per exemple Simfonia Istambul. És molt colorista i nostàlgic alhora. Els turcs que hi van assistir van quedar meravellats de l'arquitectura de Domènech i Muntaner. Allà no ho tenen!!! ;)

Comentaris (2)09-02-2017 14:08:59MÚSICA

Fazil Say

Fazil Say al Palau de la Música Catalana, dissabte 4 de febrer a les 19:00 del vespre a la sala de concerts. El preu mínim és de 18 €, desconec si n'hi ha de reduits per a jubilats.

L'orquestra que l'acompanya és la Simfònica del Vallès....és millor el solista.

Fa el concert 23 de Mozart per a piano i orquestra.... I una peça seva i, peces de Liszt.

Comentaris (0)17-01-2017 14:16:11MÚSICA

Amb Música, el Nadal...

[https://www.youtube.com/watch?v=muiK_0XWR-Y]

Amb unstruments originals, ho trobareu diferent....

Comentaris (1)24-12-2016 16:05:08MÚSICA

No recordava, ara sí!

El meu germà va arranjar un coral d'una Cantata de Bach, la BWV1, per a contrabaix i clarinet i, avui he descobert -potser perquè és menys sentida-, i he tingut la sort que era dirigida pel Mestre que hem perdut: Harnoncourt. Com de bonic és l'estel del Matí. Ell era una bona persona, sabia ensenyar en un assaig, és l'estel del matí....

[https://www.youtube.com/watch?v=POe2fBjbswA&list=RDPOe2fBjbswA#t=0]

Comentaris (1)30-03-2016 23:23:05MÚSICA

Pobresa musical

Ahir anava confiada que una bibliotecària de llarga tragectòria coneixia Nikolaus Harnoncourt.

Doncs no. No sabia qui era. I justament ella que perquè marxem de la biblioteca posa música clàssica.

Jo vaig créixer amb ell, musicalment parlant. Anys 80, quan me'n feia farts d'escoltar la ràdio i conèixer-li la manera de dirigir. Cada vegada he agafat més consciència musical gràcies a ell.

I el món per on em bellugo no sap qui és. Perden un GENI i es queden tan amples.

El món, la gent, la multitud empobrida per culpa d'una televisió que en diuen "nostra" no n'han parlat. Serà que no és espanyol ni fa "música" espanyola, sinó europeu i gran estudiós de les arrels de la Música. Culte...

Jo i molts d'aquest petit món d'escollits l'hem perdut, i ens ha omplert un gran buit difícil de reparar. Tots els bons han mort. Brüggen, Hogwood i ara Harnoncourt.

Jo no vull viure en una època de foscor. Tinc els gats però em falta Ell per recloure'm de la pobresa musical i miserable.

JOHANN NIKOLAUS, COMTE DE LA FONTAINE I DE HARNONCOURT-UVERZAGT, IN MEMORIAM.

(Total ningú em llegirà...)

Comentaris (7)17-03-2016 14:26:54MÚSICA

Vosaltres ho sabíeu?!!

Mentre cercava una interpretació d'un director, bé d'en Fischer, per casualitat he trobat un In Memoriam. 10/09/1941---24/09/2014

De qui deu ser, m'he preguntat....

M'he quedat galaçada en descobrir que Hogwood no fa ni 12 mesos que és mort. Va morir el 24 de setembre de l'any passat. Vosaltres ho sabíeu? Jo no vaig sentir enlloc que ho diguessin. M'han destrossat el cor.

Almenys ell sabia fer les coses ben fetes, amb el diapasó correcte i no un "quiero y no puedo" de 442 Hz i instruments actuals. La Música, la BONA MÚSICA amb els instruments que pertoquen...

Amb 11 mesos de retard, el meu petit homenatge.

[https://www.youtube.com/watch?v=_y6ZpoQrZzc]

Comentaris (6)16-08-2015 19:25:35MÚSICA

Sense paraules

Ho vaig descobrir fent "zapping" per youtube.

És realment fascinant i NO he trobat CAP intèrpret dels anoments GRANS, els històrics, com un Pollini per exemple, que hagi superat aquest Norturn de Chopin, Nº 20 (Pòstum, en DO sostingut menor), d'aquest noi, en Jean-Luc.

[https://www.youtube.com/watch?v=yeo2WFpF0e8]

M'he quedat sense paraules, muda. Deixeu passar la música com una cascada de notes que us alleugeriran l'ànima

Comentaris (3)11-08-2015 17:05:22MÚSICA

Se li veu el llautó

En la biografia de Donna Leon es diu que és afeccionada a l'òpera Barroca i que n'és productora artística. Doncs bé, el llibre que he començat, és part de la seva vida, un pèl literaturitzada. De fet, el tema li va suggerir una cantant de música barroca Cecilia Bartoli.

Les joies del Paradís. El traductor és en Joan Puntí, una altra cosa. Podem llegir tranquils.

Una cosa que s'ha de dir, un dels personatges de les seves novel·les, un tal Tinent de Policia l'anomena Scarpa: No us sona a Scarpia? Sabeu qui era?, el dolent de Tosca. Tosca mata el cap de Policia que fa matar al seu amant, un pintor, Mario Cavaradossi.

Ja se li veu el llautó i qualsevol que estigui ficat en el món de la música ho pot saber.

Comentaris (3)29-10-2014 21:33:28MÚSICA

Gran pèrdua

Se'ns ha mort el director Lorin Maazel d'una pneumònia als 84 anys.

Va ser un nen prodigi ja que als 8 anys ja dirigia la seva primera orquestra i així fins a 150 van passar per la batuta, al llarg de la seva densa vida.

Com a mostra, com un homenatge, uns lieds que van tenir malastrugança en el seu temps:

Kindertotenlieder de Mahler.

Lorin Maazel a la batura i el Baríton alemany Fischer-Diskau. Aquesta partitura escrita per a mezzo soprano també la pot cantar un baríton tenor..

Gran pèrdua però sort, dels enregistraments, el gaudirem durant tota l'Eternitat.

[https://www.youtube.com/watch?v=FTQ5YEAREgs&index=121&list=PLBzRJiCwG2MXpppt9t7DZI1YUAvQGa2Hs]

Comentaris (3)14-07-2014 12:47:02MÚSICA

Pell de gallina!

Ara, només faltava la gallina.

Ahir va ser molt emocionant!

El programa que va triar en Carles Esgleyas va ser perfecte. Tot estava relacionat amb els tombants de la tarda. Era ja vespre, on les darreres pinzellades de sol es veien entre les finestres rectangulars de l'ESMUC, de la sala orquestral.

Piano i Tenora. La Tenora, un instrument que la majoria de la gent l'hauria considerat menor, es va transformar en un brollador de bellesa i emoció.

La veu, els versos es van convertir en melodies ben aconseguides, en una tristor continguda de notes punyents,

2 Lieds de Schumann.

1 Strauss.

1 Montsalvatge (una cançó de bressol, canciones negras, on el vers estava més ben aconseguit que la música).

1 Todrà. Cançó de Santa Llúcia -lletra de Josep Mª de Segarra.

1 "El meu cor s'obre com una flor", Ària de Samsó i Dalida: Saint Saëns.

1 "Cançó del Premi" dels Mestres cantaires de Nüremberg de Wagner.

1 "Che gelida manina" Ària del 1er acte de la Boheme de Puccini.

1 ària d'Umberto Giordano (que no coneixia...)

1 Nessum dorma de la Turandot, òpera inacabada de Puccini.

Si hagués de descriure com em sentia...les paraules quedarien fora de lloc.

Pell de gallina. Fins i tot el cabell o par del cap, semblava un eriçó. Un parell de llàgrimetes van aparèixer tímides a a comissura dels ulls.

Quan ens en vam anar, una força desconeguda va enganxar-se com un imant. Amb el petó del comiat i le felicitacions de rigor, no m'hauria deixat anar del seu coll.

Vaig quedar embruixada.

Comentaris (11)03-06-2014 21:08:35MÚSICA

Projecte Carles Esgleyas

Demà assistiré a un concert inhabitual. Si tot va bé.

Carles Esgleyas també és un músic inhabitual. La seva Vocació veritable és la música però per a sobreviure i poder cotitzar a la seguretat social s'ha de dedicar a fer d'advocat d'ofici i, de tant en tant, porta algun cas privadament.

Demà fa un concert a l'ESMUC a les 20:00 p.m.

Fa molt temps el vaig conèixer -perquè va venir a casa meva- i va ser responsable que m'enamorés bojament del seu instrument: el CLARINET. Però la Música clàssica tampoc dóna menjar i, va estudiar tenora. Tots sabem que aquest instrument és un dels integrants dela Cobla però demà el sentiré com a instrument simfònic. Tenora acompanyada de Piano.

Serà un repertori d'àries d'Òpera i altres lieds. Aquest migdia ja n'he fet un petit tast en una audició a la zona pija de Barcelona on és un integrant de la Cobla Popular. Entre sardana i sardana, he pogut escoltar un trosset de Turandot. Preciós!!! Està amagadet, ningú el coneix i toca meravellosament.

Tot fent broma perquè li he dit que havia reconegut, des de la llunyania, l'ària de Turandot, la més coneguda "Nessum Dorma" -que ningú dormi-. Només he necessitat 3 notes per dir-li: "Això és l'Emigrant". I és paradoxal perquè a tothom que li sent parlar el castellà ja canvia de llengua.

Aquest noi mai el veurem escrivint una Constitució, com a molt, complint-la. Però això, tant ell com el nostre Pare de la Constitució d'una hipotètica República Catalana Independent són dos lletrats força innocents. Amb molta ètica, difícil de trobar entre aquest personal sense escrúpols.

Per tant, qui vulgui delectar-se de bona Música, demà a l'ESMUC, a les 20:00, pregunteu al bidell: Projecte Esgleyas?

Comentaris (9)01-06-2014 20:13:56MÚSICA

Sorpresos

Avui aquesta tarda he anat de concert.

El meu germà feia un "bolo" de contrabaix a una orquestra de corda.

Feien una col·laboració amb un cor infantil.

Feien cançonetes conegudes i no tan conegudes per a mi. 2 moviments d'un concert per a 2 flautes de Vivaldi que la "organització" anomeva "cançons".

He assistit a l'assaig general per observar el director. M'ha agradat molt! MOLT.

I com de costum m'he fixat amb els instruments. Un violí i un violoncel. Un violí que sonava molt i un cello que tenia molta personalitat. Com a instrument que, sonava molt bé i, com a intèrpret.

En acabar el concert els he anat a localitzar, com una teen ager a la recerca d'un autògraf.

Ells, encara etapa estudiantil de música, s'han quedat de pedra.

Sorpresos.

I jo molt contenta.

Comentaris (7)11-05-2014 22:33:24MÚSICA

La música és bella

La més bella Creació de la Natura. La Música...res de pintura o teatre, LA MÚSICA.

Abbado i l'actor de la Vida és bella presenten Pere i el Llop de Prokofiev.

El principi presenta els instruments que interpreten els actors. El Gat el fa el CLARINET...

[https://www.youtube.com/watch?v=96EH8PBiKF8]

Comentaris (4)03-04-2014 15:35:49MÚSICA

Un detall

Arabella Steinbacher és una violinista amb menys carisme que Janine Jansen. Potser encara n'ha d'aprendre molt, és molt més jove i no té tants endolls o popularitat.

Però potser per això té més detalls que l'altra. Més creguda on els directors li van al darrere com babaus.

En el dia que Mozart feia anys -el 27 de gener- ens va obsequiar amb el concert núm. 3 de Mozart interpretat per ella.

Escolteu-lo si encara sou a temps.

No hi ha paraules.

Sublim!

[http://gsoplay.se/en/concert/mozarts-violin-concerto-no-3]

Comentaris (9)28-01-2014 21:47:44MÚSICA

Emocionada...

Amb el bis que ens oferia Martha Argerich en acabar el concert per a piano de Schumann m'he emocionat.

He plorat. Feia molt temps que les llàgrimes estaven estancades al lacrimal i m'he alegrat.

Una altra peça de Schumann: De l'àlbum de joventut, de terres llunyanes.

M'ha portat els records de la meva infantesa, quan el meu germà les tocava i era una de les peces que MÉS m'agradaven. La Martha Argerich ha excavat dintre la meva ànima i m'ha portat els aires que mai tornaran.

Comproveu-ho:

[https://www.youtube.com/watch?v=XMs7o19C-YM]

Comentaris (19)28-11-2013 20:57:10MÚSICA

Se les pensen totes...

Però no em negareu que és molt original, eh!


Comentaris (29)20-10-2013 13:30:34MÚSICA

Estacional

Li prenc el mot a l'usuari que es fa dir Joanjo per confirma-li que, evidentment la Tardor és un temps de nostàlgia i relexió.

M'estava rumiant si era necessari o no fer un altre blog sobre Música dedicada a englobar tota aquella música que no es pot posar enlloc i, que si sola, ja tenia un significat de nostàlgia i espiritualitat.

Bach és un dels compositors triats. Però no tota la seva música, només aquella que ens ajuda a desconnectar de la realitat.

Música per instrument sol, les Suites -violoncel- o Partites -violí o clavecí-; algunes cantates que temàticament ens acosten a la Tardor espiritual o personal de cadascú.

L'abillatge d'aquest blog no convida a pensar malgrat va ser el tema inicial; reflexionar pot ser sí, però en clau més sarcàstica de la vida més prosaica, del dia a dia. Va ser la meva necessitat insaciable de Bellesa musical que vaig haver d'afegir categories: Instruments, Música, Clarinet....però ara han quedat obsolets perquè ja existeixen per separat...

La Suite núm. 2 de Bach per a violoncel sol dóna uns aires de recolliment únics....

[https://www.youtube.com/watch?v=7M4I-c9kV0o]

Comentaris (3)06-10-2013 13:51:39MÚSICA

Harnoncourt's Family

Amb un moviment de les 4 Estacions de Vivaldi hi ha un breu resum del Nikolaus Harnoncourt nen, adolescent, aldult, gran...acompanyat del del seus, pares, germans i col·legues i, entre els seus col·legues, la que serà la seva dona i la seva descendència -també musical....

Des de sempre i per sempre, PASSIÓ PER LA MÚSICA....

[https://www.youtube.com/watch?v=0bXzDjLlblY]

Comentaris (11)15-09-2013 14:12:05MÚSICA

Al matí i al vespre....

Estimar la música a tot hora!, tal com diu al web de Neeme Järvi....

Ahir em vaig despertar d'hora amb una obra de Mendelssohn que fa dies us vaig penjar a "Senzillament, Música", l'Octet, sobtada, nerviosa -com el tros que se'm va gravar al cervell- però amb el gust joiós de gaudir-la en la memòria, un lloc tan especial....

I mentres me n'anava a dormir amb un fort mal de cap, ben entrada la nit, negra, mig ennuvolada i amb la lluna somrient-me, va acaronar-me una melodia de Dvorak, la 8a la Simfonia, versió Harnoncourt...

Molts us preguntareu com puc saber quina versió és? És més clara, més profunda, més nítida, més quadrada, més melòdica...un matís que la versió d'en Järvi no té amb l'Orquestra de París, malauradament.... El dolcíssim 3er. moviment.

Quina pau....

Comentaris (11)12-09-2013 20:14:29MÚSICA

Sil·logisme

Els que no els agrada la Música impossible que els pugui agradar jo.

I és així de senzill el què em va passar ahir al Facebook.

Primer, molt enrotllat em va demanar l'amistat. Després d'intercanviar algunes paraules, autoritari com era el senyor, em va afegir a 2 grups de fans de dues presentadores de TV3: la Lídia Heredia i la Vurra de la Núria Soler. Li vaig dir que no m'agradaven que jo tenia els meus propis gustos i que no m'agradaven les ties.

"Les úniques dones que tenia eren músics: Tamar Beraia: Pianista. Chiara Massini: Clavecinista. Xaron Kam: Clarinetista. Hilary Hahn i Arabella Steinbacher: Violinistes i tres directors". I ara mateix un Pianista, Emanuel Ax.

"Ai quin fàstic, no m'agrada la música, no no no, no en vull saber res de tu...m'he equivocat demanant-me l'amistat...".

Acte seguit m'esborra i em bloca.

Em vaig quedar que no tenia prou paraules.

Quan bloques algú, SEMPRE és per un motiu ideològic o personal, algú que t'ha insultat, per exemple. Però no va ser el cas...

Una persona que no li agradi la música ha de ser tan pobra...

(per cert, estava en un grupet de música en català...serà que la música de grupets no és música?)

Comentaris (5)23-08-2013 13:59:32MÚSICA

Una crítica positiva, no?

Dear Paavo Järvi. El traductor Google més d’una vegada m’ha jugat una mala passada traduint, per tant, t’escric en català. Si tens prou interès per saber què t’escric, podràs comprovar amb pell pròpia quines limitacions té aquesta mena d’eina....

D’on vas treure el pianista?

Dolentíssim excepte amb les cadències i l’Art de la Improvisatòria. Molt pitjor que Buchbinder amb Brahms. Almenys aquest, Mozart l’interpreta bé....

El primer i segon moviment, des del punt de vista pianístic, era massa uniforme.

Pel que fa a TU i a la manera de dur l’orquestració, totalment decebedora. Tranquil, jo no sóc un gos rastrer ni llepa culs –com la majoria dels teus fans- que t’alabarà encara que no t’ho mereixis, sóc humana i per tant, raono....Amb la teva mania d’aplicar les mateixes pautes orquestrals de Beethoven a la resta de compositors, aquí no t’ha funcionat. Preferiria pensar, que els micròfons no van estar a l’alçada, però la flauta i l’oboè sonaven massa fort. Mozart no és Bruckner.

I parlant de Bruckner... Impressionant però vas retallar el darrer moviment. Entre les ombres misterioses hi havia d’haver aparegut l’Amén de Dresden que Wagner utilitza en la seva òpera Parsifal. Totes les versions que he escoltat, hi eren...serà un altre invent dels teus....? Jo l’esperava! A Donostia (San Sebastian), encara la faràs més curta?

Ah...hi ha una pianista georgiana (Tblisi 1987) que va guanyar un tercer premi al concurs a Santander, (Paloma O’Shea Santander International Piano Competition (2012) España, va tocar el número 21 de Mozart fantàsticament bé i de ben segur que la crítica, crême de la crême, que tu llegeixes no li donaria cap mèrit. Si vols més informació, la tens al Facebook mateix –pàgina oficial-. Tamar Beraia. És pianista i no femme fatal, com les que t’acostumes a envoltar sovint.

Parlant d’Euskadi que hi vas demà, al Teatre Kursal de Donostia.

Besarkada eta muxu bat “Nire” Zuzendari...ederra (Usa el diccionari, res de google!, tot i que hi ha alguns errors...)

Noemí

http://lepo.it.da.ut.ee/~svenerik/baski.html

Comentaris (4)22-08-2013 22:57:46MÚSICA

Som Clavats

Desconec qui va ser l'iniciador del sistema per a imbècils.

Si va ser Catalunya amb seu tràgic afany de copiar d'arreu o va ser la nostra ànima bessona de més el nord.

Bé, el cas és que tot buscant una manera de poder escoltar en viu els concerts del Festival "Järvi" d'estiu de Pärnu a través de la seva Ràdio i Televisió, vaig descobrir aquest sistema.

A les 15:12 hora estoniana, feien un programa anomenat Mozart plus. I què hi fan? Primer de tot et presenten les obres que escoltaràs en una horeta i després te les posen una seguida de l'altra. Però què tenen en comú amb Catalunya Música? Que són trossets. Ara, un Primer moviment d'un concert per a cello de Vivaldi; una ària del Messies de Händel; un moviment d'un quartet de Beethoven i així, etc., etc.

Era la seva ràdio "Clàssica", com la nostra...per això vaig decidir deixar-la d'escoltar perquè imbecilitzava a la gent amb poca cultura musical i feia perdre els estreps a la gent que com jo, SÍ ens agradava la MÚSICA DE VERITAT, TOTA SENCERA....tal com ha de ser....

Comentaris (4)19-07-2013 13:47:03MÚSICA

En parlem al setembre...

Aquesta frase va ser una alenada d'aire fresc que va eliminar tots els temors que tenia dintre meu.

El setembre....

Ja estic impacient...

El meu somni anhelat podria fer-se realitat.

Des de petita, els braços sortien disparats quan escoltava música. Intentaven seguir el compàs, donar entrades, que me les sabia totes. I ara també. No he canviat gaire.

I que consti que no res a veure en haver descobert el Cel cregut i mal educat del "Gall d'Indi"... Ho portava a dins... Fins conèixer un director que resulta que és parent llunyà de ma mare. (Ella porta el cognom com a segon i, ell com a primer...Tots els parents de cognom tenen una característica física que els uneix: Bosses marcades sota els ulls. Ni jo ni el meu germà les hi tenim....). Però fem o intentem fer música i en això sí que ens hi unim.

Al setembre...

Comentaris (15)16-07-2013 13:20:07MÚSICA

Un any...

Eufòrica total, més enamorada que mai...potser seran les hormones....?

Efectes terapèutics de la Música...no sé.

La seva foto encara em costa de veure-la, els seus ulls, el seu somriure captivador...

Només ha passat un any i tot continua igual....

Aquesta simfonia va ser l'Amor de la meva vida.

[https://www.youtube.com/watch?v=cziRynzmWaA&list=FLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=47]

Comentaris (36)02-07-2013 23:58:21MÚSICA

Un cas...

Aquest migdia estava escoltant una peça de Rachmaninoff "L'illa de la Mort", dirigida per Neeme Järvi, d'uns 16 minuts de durada ...

Per dintre meu hi havia una veu que em deia: Vés a la Pàgina Oficial de Paavo Järvi del facebook...ja haurà posat l'enllaç d'Arteliveweb per seguir el concert d'aquest vespre en directe...Vés-hi....

Ok. Doncs ja hi vaig. A mitja audició, obro una altra pestanya i...

Feia 14 minuts que en Paavo Järvi havia penjat l'enllaç en qüestió. D'això se'n diu transmissió de pensament o "ESTAR UNITS PER LA MÚSICA".

Feia molt temps que no em passava una cosa així. Quan anava a la Uni em solia passar molt sovint aquestes coses....

Comentaris (20)30-06-2013 18:13:04MÚSICA

El Préssec de Sant Climent

No us posaré música.

No sé si ubicar-ho a Música o a "Vurrades" perquè la cosa és forta.

Havia pensat titular-ho "Senzillament, Ignorància!" perquè és això. IGNORÀNCIA. Però això del Préssec queda més fi i Català: Fer el préssec, recordeu?

Bé, passem a l'acció.

El meu germà fa de Contrabaix a la Cobla Vila d'Olesa. És una Cobla que es mou principalment pel Llobregat. No vol dir que només es quedi en aquesta zona, també els conviden lluny: Sant Joan de les Abadesses, a Sabadell, Barcelona, etc. Fa uns mesos sabien que havien de fer Balls per a Sant Climent del Llobregat. Pobrets, poc es pensaven que els sortiria tan cara la broma...de la Ignorància....

Per tal de no donar gaire feina a la Cobla, els van passar papers -partitures- perquè els Músics integrants de la Cobla ho poguessin assajar... SORPRESA!!! Els papers eren de BANDA!

Ja em direu Músics que toqueu en Banda: Hi ha els mateixos intruments que en una Cobla de Sardanes? NO... Per als de Sant Climent del LLobregat, els era totalment el mateix. Doncs el tible Xavier Ventosa que fa de director a la Banda de Cardona, crec, va ser l'encarregat d'arranjar, a petició pròpia!, els papers de "Banda" a Cobla. Cling! 100 € pels arranjaments. Més el preu convingut per l'actuació.

Per favor, aquest és el llegat d'ignorància que hi ha al nostre país. La música no és important, no hi ha formació de conjunts intrumentals tradicionals i a sobre, amb la llei Wert, encara ho vol ensorrar més. Què quedarà de tot plegat?

Comentaris (4)06-06-2013 13:21:36MÚSICA

Aquests són els meus herois!

Moby Dixie, Jazz Dixeland, on el clarinetista va oferir-me fer-me classes gratis, encara no m'ha dit quan! -El de Sant Celoni...-.

Però aquesta és la seva música i a part de la clàssica, també m'agrada molt.

[https://www.youtube.com/watch?v=3_YP2qShwKg]

Comentaris (2)24-05-2013 14:06:06MÚSICA

Tot aprenent cultura

En la meva infantesa i jovenesa, els que volien, apreníem cultura escoltant la Ràdio -novel·les-. Quan es va inaugurar Ràdio Associació de Catalunya que després esdevindria Catalunya Ràdio, al 1987 van passar gràcies a Marta Pessarodona, Mirall Trencat de Mercè Rodoreda. Sempre tenia cuques de ser d'hora a casa, al migdia per gaudir d'aquella obra però sobretot, per escoltar la dramatització, inclosa la música. Era preciosa i molt ben triada... Al començament o acabament en triaven una que anys més tard vaig saber que era la Cançó de Solvieg -Peer Gynt de Grieg-.

[https://www.youtube.com/watch?v=oOdbuTDLE2s]

Als Barrufets també n'hi havia de Música però aquella no m'era pas estranya. Me la coneixia tota.

1. Part dels Quadres d'una exposició de Mussorgsky -versió orquestral-.

2. La Inacabada de Schubert.

3. Inici de Scheherazade de Rimsky Korsakov -on apareixia en Gargamel-. I tantes d'altres que ara no recordo i que ja afegiré....

Però la que em va agradar més va ser òbviament Grieg.

No fa gaire, amb un episodi recremat de Tom i Jerry, amb dues notes vaig saber què era: L'estudi Revolucionari de Chopin. Tot el capítol estava dedicat a Chopin i, malgrat ma mare li agradés no en va copsar ni un sol fragment. També hi havia la Fantasia Impromtu, una meravella....

Comentaris (11)01-05-2013 22:55:59MÚSICA

Petitesa

Després d'estrenar el nou Yamaha m'he volgut regalar un trio que feia molt que no escoltava: Op.114 de Brahms. Piano, Violoncel i Clarinet en La. (Com n'ès de llunyaana aquesta possibilitat...)

Una obra tan excelsa, sublim, amb unes melodies apassionades, una harmonia serena, jo al seu costat, una aprenent en què els dits se'n van de vacances i no tapen a temps i quan toca; que encara no domina ni l'embocadura... he sentit que m'envoltava una petitesa enorme.

Comentaris (7)29-04-2013 21:08:19MÚSICA

El meu profe ha preguntat....

sobre el meu blog de música.

Li he dit que era sobre cultura musical i en part, per donar a conèixer els intèrprets brillants que no passen per Catalunya.

Senzillament, Música. Era i és això!

Comentaris (4)18-03-2013 23:43:53MÚSICA

Ich liebe dich!

Un títol ben senzill que conté tot el record i l'homenatge a una llengua que em sedueix i em lliga amb la Cultura Musical Europea.

Tota Vocal que va acompanyada d’una H, en alemany, allargues la vocal. BraHms –seria com dir Braams-....perquè la H es convertiria en Muda. Bra’ams.

Aquests dies hi he estat rondant molt amb el tema.

Tot va ser una conversa amb la Margalida, una “amiga” activista mallorquina del facebook, que m’hi va fer pensar.

Parlàvem, justament del meu pèssim anglès i de com escriure a Paavo Järvi, en una llengua que a mi em facilités les coses. L’anglès no ho feia! Era una llengua morta que jo mateixa vaig desconnectar del coma profund perquè no teníem vincles afectius.

Ella em deia, que malgrat les traves que hi posava per culpa del miserable traductor Google, me’n sortia prou bé. Però en el fons, no era això.

També em deia que ella en la seva joventut li tirava més l’anglès perquè li agradaven les músiques de moda, dels grups de Rock consagrats. A més, el seu pare també l’animava a estudiar-lo perquè veia que era una llengua de “futur”. Era jove i jo encara no havia nascut.

Es diu que els anglesos no tenen tradició musical. Bird, Purcell, Edgar, Britten i Händel d’adopció perquè era alemany. Són com agulles en un firmament. Segur que en tenen més però estan en galàxies tan llunyanes que no ens ha arribat el so....

En canvi, la tradició alemanya és un seguit de galàxies, una al costat de l’altra, que fins i tot se sobreposen. Si mirem Bach, no és una persona sola, és tota una família que ve del Renaixement i que culmina amb en Johann Sebastian. També n’hi ha de fills que es dediquen a la música, però no són tan coneguts, amb ells comença el declivi d’aquest llarg llinatge. Però amb ells només no s’acaba l’art: tenim Haydn, Mozart, Beethoven, Brahms, Bruch, Dvorak, Smetana, Txaikovsky –molts d’ells no són alemanys però segueixen l’espurna de la divinitat musical que els van precedir, etc.

Aquestes setmanes he estat traduint a la babalà un text alemany d’uns “tontos” –que per això no serien periodistes- que es van confondre de República Bàltica... Van fer letó a Paavo Järvi que és ESTONIÀ. Vaig voler, com un repte, traduir per saber què deien aquells inútils. Mentre m’hi trencava les banyes –com són les coses- a cada paraula coneguda, em sortia un títol d’una cantata de Bach; un lied, una òpera: Hilf... “zu hilfe, zu hilfe ich Verloren”! –Flauta màgica!; Als dass...Actus tragicus de Bach.; sogar...”sogar im traum” Brahms/Heine, lied... I no tan sols em cenyia al text, mentre mirava al diccionari, curiositat a part, Diener cantata núm. 7 de Bach, “Jesus in Jordan kam...”, zugewältige, una altra cantata de Bach...

Tinc més facilitat per aquesta llengua que desconec però que alhora més coneguda per la cultura que he absorbit a través de la música. Tinc curiositat.

Ara estic traduint un lied de Schubert Lindenbaum, el Til·ler, del Wintereise. I també sonen paraules: Stunde –hora- una Hora determinada, l’hora de la mort del qual era molt present a tot el Barroc més pessimista. Ruh, descans...en molts lieds de Schubert hi apareix. I en Bach, també. Seele, weichen, gedanken, sein: Música incidental Egmont de Beethoven...me l’estimo amb bogeria!

I ara hauria d’escriure en anglès...? No em crida! L’hauria d’aprendre per comunicar-me sense rebre cap més resposta? En Català ja em va bé.

M’emociono en alemany escoltant lieds o qualsevol cosa perquè hi estic lligada emocionalment. És la llengua de les emocions perquè la música, aquesta Música és la que em roba el cor i l’he mamada des de petita. Gute nacht, von Stule, Schmerz, Glück, angeboren, Menschen, Augen, Zurück, Morgen ... totes tenen el seu lloc en la memòria i me les estimo.


Comentaris (10)15-03-2013 02:07:44MÚSICA

Ja el tenen!

Avui s'ha donat a conèixer el que serà el nou director de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt per la temporada 2014/15. Un director, jove i colombià (1977) però format a Viena. Andrés Orozco-Estrada, és el director musical de l'Orquetra Simfònica d'Euskadi, entre altres; es mou molt per orquestres europees: Holanda, Londres, Suècia, Noruega i els EEUU.

Malgrat que Paavo Järvi els ha donat molt vida, els alemanys de convicció prefereixen algú de la seva escola.

Durant una temporada, hi va haver una segona fagotista negra. En les filamcions d'Arte, canal temàtic dedicat a retransmetre concerts i actes culturals -franco-alemany-, MAI L'ENSENYAVEN de cara. Ara, per exemple, tenen un segon fagotista, BLANC, i aquest sí que xupa càmera.

Per què serà això?

http://en.orozcoestrada.com/biografie

Comentaris (2)07-03-2013 00:55:21MÚSICA

Ànimes bessones...

salvant les distàncies...

Amb l’ajuda del traductor Google i posant molta imaginació en les mancances del traductor, he llegit l’entrevista que t’han fet els del Magazine de la Ràdio de Frankfurt. (http://catarsimusical.flog.cat/)

Comparteixo amb tu, el 100%. La vivència en un entorn musical des de la infantesa i de l’abisme que hi ha entre el “Nostre” món i els que no el viuen plenament.

Em va fer gràcia llegir en francès al YouTube les teves argumentacions a “Mezzo Voce”, que les persones que han nascut envoltades de música des de la infantesa, no experimenten cap descobriment particular: La música és tan natural com respirar. Amb l’entrevista que t’han fet, encara m’han fet més viu el record que en tinc de la meva infantesa. Bé, jo no tenia cap pare director d’orquestra que em portés als assajos o a l’Òpera, però sentia música tot el dia. (Als 3 anys ja coneixia bona part dels instruments orquestrals –hi ha enregistraments sonors-). També escoltava totes les peces que estudiava el meu germà al piano: Bach, Schumann, Mozart, Mendelssohn, Chopin o Beethoven, etc. Amb els teus 4 o 5 anys escoltava música simfònica, tota la que volia, sense restriccions: von Grofé, Txaikovsky, Mussorsky, Glazunov, Mozart, Schubert, etc. I anys més tard, no gaires, el meu germà tocava l’orgue els caps de setmana en els oficis religiosos d’una església. Em vaig empassar tota la integral de Bach per a orgue ja que a les tardes, el meu germà hi anava amb el permís musical del mossèn, a tocar per plaer.

Quan en va saber més, fins i tot vaig gaudir música de Cambra, en viu: Piano i violí; Piano i violoncel i, més tard, Contrabaix i violoncel.

Va ser el meu germà, carregat de paciència, que va intentar inculcar o ensenyar Teoria Musical. Però com tot, si no ho practiques NO serveix per a Res. Com ara. 24 hores de professor i NOMÉS Teoria, sense permetre’m de practicar-ho amb el clarinet que estudio, des de fa alguns anys, clandestinament i d’amagat dels meus pares: “Els músics són uns desgraciats!”, diuen. Quina paradoxa!, quan la iniciadora del Piano i de la música en general, va ser ma mare i, és ara ella la més contrària a qualsevol ensenyament musical...

A l’Institut em consideraven una persona anòmala. Tothom amb el seu Rock! S’inculca des dels mitjans de comunicació de Catalunya que tothom amb escasses nocions de música pot dedicar-se al Rock professionalment perquè Aquesta És La Música.

A la Universitat, coneixia més repertori musical i més música que qualsevol estudiant de música. A una assignatura obligatòria “Història de la Música”, un estudiant de violoncel va confondre l’Obertura per un Festival Acadèmic de Brahms amb Berlioz. Un estil idèntic! Sabia –i potser ara, també- reconèixer qui dirigia les Simfonies. Sempre ho encertava. Ara ho tindria més fàcil, amb tu! Els teus Sforzatos són Únics! –*Tu ets únic!*-.

Bona setmana!

Cordialment,

*-----*. Aclariment no incorporat al text original -en anglès-.

Comentaris (9)05-03-2013 20:28:37MÚSICA

M'hi trobo bé...

compartint la meva passió, els meus records d'infantesa, de música, escrivint en català a Paavo Järvi. No li he enviat encara...traduït, perquè noto que li faig nosa. Jo una insignificant!

Amb molt pocs escolllits puc esplaiar-m'hi. Amb alguns noto com em donen pel seguit, aplaudint-me'n totes les gràcies.

Amb el meu germà sempre hi haurà la cosa mal pensada...ho dius perquè en P.J. t'agrada... I no és cert. De vegades, noto que allò que li dic, li molesta, que està fart d'escoltar-me en coses que ell ja està de passada i jo ho estic vivint com des del primer dia. Potser cert fred de peus?

Em costa molt resumir la meva passió, em costa frenar els meus sentiments que potser podria cansar o ofendre.

No penso en anglès, que és una llengua breu i estalvadora de sentiments.

En català, com a llengua llatina que és, rica en retòtica, en metàfores, em dóna la serennor d'escriure-ho tot. Des del principi al final. Un esborrany rere un altre esborrany, com Beethoven que mai no escrivia en net. Gargot sobre gargot.

Els records d'infantesa relacionats amb la música els vaig tenir com de passada. Eren allà, els vivia i no hi donava més importància i, és ara de gran que li dono més valor, més passió. Al revés del món.

Ara que la vida s'acaba...

Comentaris (8)03-03-2013 00:04:33MÚSICA

In Memoriam

Avui fa un any del traspàs de Gustav Leonhardt.

Que la seva música, la seva visió del Sublim, faci la resta.

In Memoriam, Maestro.

[https://www.youtube.com/watch?v=qXDh8fyydcA]

Comentaris (14)16-01-2013 14:54:30MÚSICA

Cultura musical

Vaig trobar una web en català dedicada exclussivament a Bach.

Hi ha cultura musical a l'entorn del compositor d'Eisenach. Les traduccions de les TOTES les cantates i motets al català; curiositats; història; música instrumental, etc. No partitures.

El seu creador deu ser un admirador de Bach i també una persona de tarannà religiós perquè t'explica quan sonen i toquen les cantates en la missa setmanal.

Bach estaria content d'aquesta web. Ja quan era gran, hi havia compositors i antics alumnes que s'acostaven a casa seva a venerar-lo i a preguntar-li coses relacionades amb la música....

El creador és en Josep-Miquel Serra.

NOMÉS PER LA GLÒRIA DE BACH. SOLIS BACHIO GLORIA.

http://www.catabach.com/index.html

Comentaris (13)10-01-2013 13:39:25MÚSICA

Confirmat!

Hauré de donar la raó al Miquel Pubill.

Pel que es veu sé molta Música....

Avui he estat xerrant amb mon germà sobre la melodia que em va sortir tot fent dits amb el clarinet.

"Això és el que passa amb els que saben molta música. Segurament ho vas fer sense pensar que et sortís Schubert. Instintivament. Aleshores, amb els que ens tocaria compondre -com ell- no ho podem fer perquè qualsevol cosa ens recorda una melodia....". Amb el meu cas, em va sonar a Fauré, després a Brahms i com sabeu, finalment, Schubert.

Sé molta música, llàstima que encara no fagi concerts...

Comentaris (73)10-12-2012 18:36:04MÚSICA

Cascada de notes

Sabadell no sap ploure.

Fa uns dies que fa pixarades molestes. Ara plou i ara no plou. Ara no saps què fer si dur paraigua o no, perquè després acaba sortint un sol lluminós i ens regala una xafogor que ho ofega tot.

Mentre escolto una recomanació del meu germà, el Gran Bach en la partita nº 2 (Do menor BWV 826) per a clave, sento un brogit de fons.

He tancat el you tube per saber què passava... Uns NÚVOLS carregats d'aigua l'abocaven sobre la terra assedegada.

Bach, el gran mac de la Música i de l'espiritualitat es veia enterbolit per una tempesta sense llampecs ni trons. Això no és Beethoven.

Només una cascada de notes fràgils i escardalenques em transporten aun passat gris i fred.

I sobretot, de Música, gratis a l'església, malgrat t'haguessis d'empassar un sermó avorrit, podies assaborir l'Art i la Creativitat del Gran Mestre, J. S. Bach. Una gran espurna d'Esperança per la gent que patia com ara, les injustícies galopants dels poderosos. Alegrem-nos, doncs...


I qui em digui que això no té qualitat no sap el què es pesca.

Comentaris (38)12-10-2012 20:09:04MÚSICA

Per fi!

L'altre dia, ahir, m'assabentava pel Facebook, que la fantàstica Clarinetista Sharon Kam, faria un concert a Frankfurt, de dos dies: ahir i avui.

No seria rellevant parlar-ne si hi hagués normalitat absoluta. Pel què em va dir el traductor google de l'alemany, al seu lloc hi havia d'anar un altre, però estava malalt i aleshores, algú se li va acudir que hi anés ella. No sé a qui se li va acudir perquè en aquella orquestra, la de la Ràdio de Frankfurt, la dirigeix un director que selecciona molt bé LES solistes i només en tria d'exòtiques i tendrament joves. Sharon no és una tendrament jove, ni d'ulls blaus...ho recordeu?

Ahir mateix que tenia el concert li vaig preguntar amb el meu anglès precari, de traductor google i de diccionari caducat de fa 35 anys, només com a curiositat, qui dirigia el Concert de Mozart, l'únic concert per a Clarinet... EL QUE JO EM PENSAVA.

PER FI, s'ha trencat el malefici! I jo ensabonant-la li he dit: Una bona clarinetista necessita un bon director i per fer-me denteta m'ha respost: Ens estem divertint. Ho suposo... sense poder-li dir perquè m'ho he menjat: jo també m'hi divertiria.

Comentaris (22)05-10-2012 21:54:06MÚSICA

Senzillament, bonic

Mitsuko Uchida és una japonesa formada a Alemanya.

Crec que és especialista en Mozart ja que sempre l'he vista interpretant-li els concerts per a piano.

Us en vull presentar un de curiós, el nº 13.

És molt senzill tant que agrada. És bonic.

[...]. Aquest vídeo ha estat suprimit


Comentaris (9)05-10-2012 21:36:37MÚSICA

Una de Bona

Cercant una peça de Beethoven m'he trobat amb una joveníssima solista (1981) de pare alemany i mare japonesa, boníssima.

És d'aquelles que et fan emocionar; és clar que Beethoven SEMPRE em fa emocionar, però la brillantor i la seva senzillesa en la interpretació supera qualsevol...El concert per a violi i orquestra.

Només la pot dirigir, de moment, directors de segona. La considero massa seriosa perquè algun playboy la convidi. Millor així.

Que us esborroni tant com a mi. Per a tots vosaltres Arabella Steinbacher.


Comentaris (2)04-10-2012 20:14:18MÚSICA

Qüestió d'imatge I

En el darrer article dedicat a l'etnicitat i a la forma de com es presenten els solistes davant del públic, ara us vull mostrar les seves pàgines web.

Començaré amb el rosset Martin Fröst. Un suec de 42 anys. http://en.wikipedia.org/wiki/Martin_Fr%C3%B6st

http://www.martinfrost.se/

La imatge i les seves acrobàcies ho són tot. És com el nostre Carles Santos, amb tots els meus respectes, és clar, però em desagrada molt les les performans instrumentals...

I ara compareu amb la web de Sharon Kam i veureu quina diferència, quanta delicadesa, puresa. Què més em podríeu dir...

http://www.sharonkam.com/

Cerqueu cada racó per percebre tot el que em refereixo...

(To be continued... I en el darrer capitol el dedicaré a desengranar a una violinista que me les porta botades...)

Comentaris (5)30-09-2012 15:15:09MÚSICA

Etnicitat

A Israel quan manen els Laboristes -que serien com l'Obama d'EUA o una Social Democràcia aigualida, l'ètnia dominant és SEMPRE Centre Europea. Només cal recordar Rabin de quin color tenia els ulls: Blaus.

Parlem d'ètnia. Del color d'ulls, majoritàriament blaus. Molts ens volen tranquil·litzar dient-nos que el Sionisme va sorgir a Europa i que la majoria dels jueus influents d'allà -i que bona part d'ells van perdre la vida als Camps de la mort de Hitler- ara tenen dret a governar -molts dels supervivents, lliteralment es moren de gana per falta d'ajudes governamentals-. Molts d'aquests d'ulls blaus es pregunten on eren els jueus que vivien als països àrabs: Iemenites o els etíops d'ulls negres o castanys, etc quan milions de jueus eres gasejats. Però també ens podríem preguntar on eren els lobbies americans asseguts còmodament als seus sofàs prop de la llar de foc.

Aquesta mena de jueus d'ulls blaus -i que consti que no hi tinc res en contra d'aquest color i encara menys dels jueus..- menystenen o perjudiquen a l'altra majoria que són tant o més jueus que no pas els que es van escampar per tota Europa i van acabar per perdre les seves arrels de comunitat.

Quin pal, eh?

Parlem de Música?

Ara a Europa s'ha instal·lat aquesta etnicitat.

Els grans solistes o tots aquells que la crítica els classifica com a Top, han de tenir, per força els ulls blaus i, si pot ser, de mirada exòtica o felina -la violinista Janine Jansen, per exemple-; rossets i d'estètica exhuberant en què donen més importància com vesteixen que no pas a la puresa interpretativa.

Us en vull posar dos exemples. Un mateix instrument. El Clarinet.

Per una banda tenim un rosset d'ulls blaus i suec que el conviden arreu: Martin Fröst i, Sharon Kam, una israeliana d'ulls i cabell negres, exòtica a la seva manera, de nacionalitat alemanya. Aquesta noia, de la mateixa edat que Fröst, no se la veu enlloc. Jo la vaig descobrir per atzar al Youtube i francamant és GENIAL. I no ho dic en qualitat de dona.

La seva qualitat és extraordinària ja que no inventa cap nota. Totes i cadascuna d'elles es troben a la partitura. A Mozart mateix. Quan toca la Cadenza, que és el lloc on habitualment els solistes hi posen més grans de la seva pròpia collita a més del resum del mateix compositor o d'altres -Beethoven va escriure la Cadenza del concert per Clarinet de Mozart, per exemple- no n'afegeix ni una. El nostre "amic" Fröst, tot el concert és d'una inventiva total que fa que Mozart es converteixi en una caricatura. Ai si el pobre Mozart ho veiés!!!

Però què i farem, això agrada a Europa!

Ara sereu vosaltres que em direu quin estil us agrada més. Concert per a Clarinet en La Major de Mozart.

(El concert com podreu comprovar està tallat...)


Comentaris (20)29-09-2012 22:27:23MÚSICA

Càpsula de veu

Doctor, estic penjada. A la nit dormo fatal...

I fa temps que li dura aquest estat?

Sí, des del 2 de juliol. Abans se m'apreixia el seu rostre lluminós i patia encara més. Ara estic un pèl més estabilitzada però...necessito quelcom més....

Bé, bé... Abans d'anar a dormir, pren-t'he una càpsula de la seva veu. Només Una perquè pots tenir una sobredosi i, massa també perjudica la ment.

A reveure, doctor. Sembla que em trobi millor.

Bé, ja em diràs com et va.

Això és el que faig cada nit quan acabo d'escoltar una simfonia de Beethoven dirigida per ell. Dóna una Pau...

Comentaris (27)22-09-2012 14:31:28MÚSICA

Tercer sentit

Quan Robert Schumann va demanar la mà de la Clara Wieck al seu sogre, aquest no les tenia totes. No veia el seu futur gendre gaire de bon partit.

Potser ho va encertar. Diuen que va morir boig; que es va obcessionar amb el mecanisme d'un dit...Altres fonts, potser més ben informades, expliquen que la seva bogeria era un símptoma de la sífilis, una malaltia de transmissió sexual molt habitual en aquella època.

El cas podria ser que ell, en Schumann, hi va veure una oportunitat amb la Clara. Era una de les millors pianistes de l'època i, a més compositora. Una dona compositora!!!!

Avui quan he obert el Google m'he trobat amb un homenatge molt particular. Avui fa 193 anys del Naixement de Clara Wieck -Schumann-. I no me n'he pogut estar de tastar quelcom compost per ella. http://ca.wikipedia.org/wiki/Clara_Schumann

Un nocturn en Fa Major, Op. 6 nº 2.

A primera vista recorda a Chopin, un contemporani seu, però de seguida veus que té un caire molt personal.

El seu marit tret de les peces fàcils -que no són tan fàcils, anomenades Àlbum de joventut- no té res més. El seu concert de piano no em diu pràcticament res.

Mentre que la dolçor que desprèn el nocturn de la seva jove esposa Clara, és espectacular.

Des d'aquí, el meu petit Homenatge.

I que la gaudiu.

Comentaris (6)13-09-2012 13:19:12MÚSICA

Mozart, espiritual

Abans d'ahir el meu germà em va passar una versió del Concert per a piano nº 20 de Mozart interpretat per Mitsuko Uchida, una japonesa molt curiosa.

Ell es venta com el gran "descobridor" d'intèrprets, però no és aquest el cas.

La Mitsuko ja la coneixia d'un altre concert, el nº 9 també i òbviament per a piano de Mozart.

El cas és un altre.

El nº 20 de Mozart és un concert espectacular que no et deixa indiferent quan l'escoltes. És místic, espiritual, si voleu.

Ara que el meu germà se m'ha endut els auriculars en Stereo i em resta una merda d'altaveu mono amb un soroll de fons impossible d'aguantar, la bellesa d'aquest concert per a piano no m'ha deixat indiferent. Tant ha estat així, que no he pogut seguir amb el que volia fer: escoltar una versió nova del concert de Schumann per a piano. He preferit continuar amb l'espiritualitat que m'ha deixat.... Cantata 27 de Bach. Motet "Jesu Meine Freude" i ara, Les Suites franceses de Bach interpretades pel pianista Judeo-hongarès, András Schiff.

Comentaris (3)10-09-2012 13:45:17MÚSICA

Plou

Ahir vaig fer una pregària a la Música. O la Música em va comprendre....

El meu cor, rejovenit pel tendre Romanticisme que respira la Simfonia "Pastoral" de Beethoven, plena de natura pagesa, d'alternança dels elements naturals, va connectar la meva consciència ecològica amb la melodia i, avui aquest matí, a prop del Migdia, ha caigut la primera gota. Ara va fent, a poc a poc, una pluja tímida que no acaba de caure i que estova la terra eixorca i assedegada.

Plou.

Gràcies Beethoven.

Comentaris (6)30-08-2012 12:59:12MÚSICA

Beethoven i el seu Profeta

Hi ha un text que va comentar el meu germà quan feia Filosofia de la Música escrit per Leonard Bersntein -Director d'orquestra, pianista i compositor d'origen jueu, ja mort- sobre Beethoven que sense pensar-hi he acabat d'ampliar el seu significat. Ell definia Beethoven com a Déu. I jo sense adonar-me, he definit al seu Profeta com a una Espurna Divina.

En La Foscor Més Absoluta Sempre Hi Trobaràs Una Espurna de Llum.

I un amic del Facebook i enamorat de tots els aspectes del Judaisme (més que no pas jo mateixa), m'ha aclarit:

Sí Noemí: la diferència entre el id freudià ( que és la part fosca i instintiva de l'home) i el yid (que en yiddish vol dir jueu) és només una espurna Divina, la iud, que és l'ànima, pura i incorruptible. (Com allò que sentia Màrius Torres, poeta, pel record de la Música).

En la Foscor més absoluta -d'indiferència a la Música- Sempre Hi Trobaràs Una Espurna De Llum, entenent per LLUM una nova manera d'entendre la Música en general i la manera de reinterpretar-la a través de la direcció orquestral.

Comentaris (0)20-08-2012 22:48:53MÚSICA

Maximov és Màxim!

Ahir mentre feia la "migdiada" desperta, estirada al llit, assaboria un concert que vaig assistir al Teatre Principal de Sabadell feia 3 anys i mig. Va ser durant la gran ventada, el 23 gener de 2009.

El director, un americà graduat a Harvard, James Ross, ens presentava un programa entrapà. A la seva presentació del concert, un fet inusual de l'acte, ens va dir que aquell concert era un homenatge a la joventut. Començava amb Glinka, una obra sobre 2 joves: Ruslan i Lyudmila.
Continuava amb dos compositors francesos: Debussy i Ravel interpretats per joves pianistes del conservatori de Sabadell i, acabava amb el concert número 2 per a piano de Rakhmaninov interpretat per un jove pianista guanyador del Premi Maria Canals, Iliya Maximov.

A fora, hi havia un vent de mil dimonis però a la sala, un magnetisme especial s'hi podia copsar. Aquell noiet de 23 anys, amb la caballera solta, amb les ulleres relliscant-li pel nas suat i la carona delicada, emfatitzaven la Bellesa de la Música. Per a mi, aquest concert per a piano és el Millor de Rakhmaninov, el més ben aconseguit, el més inspirat que té... I en té 3. Aquest va ser per agrair al seu psiquiatre la seva cura d'un "fracàs" musical -per culpa de la crítica-. Sempre la maleïda crítica que parla perquè té boca.

Un exemple del seu Art i la seva Poesia Pianística, els Quadres d'una exposició de Mussorgsky. Al seu web ja diu que és especialista en compositors russos.



Comentaris (2)13-08-2012 13:24:59MÚSICA

Petiteses

Ahir vaig estar escoltant Beethoven.

Noves versions de les Grans Simfonies 3, 5, 7 i 9 per un director Estonià de la Filarmònica de Cambra de Bremen, Paavo Järvi.

Sembla ser que aquest director és historicista ja que utilitza instruments de l'època. Per exemple, les trompetes no tenen pistons, són "naturals" i els contrabaixos usen cordes de tripa.

Accentua els sforzatos i el timbre és punyent a través els timpanis. Molt a la manera antiga.

Té una versió de La Júpiter de Mozart, per l'Orquesatra Simfònica de la Ràdio de Franckurt que també utilitza els mateixos conceptes musicals que amb Beethoven. Amb Mozart és gairebé obligat.

És un director molt expressiu: dic expressiu perquè fa cares als músics cada vegada que canvia la música i francament, s'hi adiu mlt bé i fa que l'espectador formi part de l'orquestra. Estàs dintre l'orquestra i fa que et sentis ben petita.

Ets una petitesa dintre el món immens de Beethoven.

Comentaris (4)14-06-2012 17:54:00MÚSICA

Més o menys curada

La millor medecina per a l'ànima és la Música.

Pots estar trista o dolguda però la Música del Beethoven Immortal et retorna a la vida perduda i a la felicitat oblidada.

Qui no li agradi la Música, no es pot considerar un ÉSSER HUMÀ.

Comentaris (2)05-06-2012 21:58:35MÚSICA

Aniversari

Avui fa molts anys va néixer un nen que es faria famós per la seva Música.

Alguns, força supersticiosos arribarien a dir que la seva Música curaria l'epilèpsia. Jo en dubto molt. El meu germà, va començar a fer Música molt abans de tenir epilèpsia. De fet, la Música d'aquest nen prodigi no va aturar les convulsions.

Vés per on!

Mozart.

Comentaris (2)27-01-2012 19:56:38MÚSICA

Visca la Música!!!

Avui he volgut recordar el convidat que va portar el bord del Jaume Barberà a Singulars, el dilluns passat. El doctor en neurologia Nolasc Acarín. Aquest, com tots els bons neuròlegs, fan llibres i no els fa una muntanya explicar-se; va dir una sèrie de coses molt importants i m'agradaria comparti-les amb vosaltres, amb tothom que té la música com a un especte vital de la nostra Existència.

Ell parlava de com impedir el progrés de la malaltia d'Alzheimer a la gent gran. Fent Música. La música estimula el cervell. El fet d'interpretar fa que l'ull llegeixi i dins del cervell es desenvolupi una melodia -imaginada, uns valors que també has hagut de comptar-, que després es tradueix en ordres als dits, braços i, alhora, apareix el so imaginat abans amb la lectura que ha fet el cervell en forma de melodia. El so és escoltat per l'oïda i tot, en micromilèssimes de segon.

La música és doncs, com una mena de sacs d'arena que serveix per impedir que el riu -la memòria i tot el nostre cervell- no surti de mare perquè el dia que això passi, la demència haurà aparegut i ja no hi haurà res a fer.

La música ha d'estar present a totes les etapes de la nostra vida.

La música és la barrera per continuar vius, en tots els sentits, al llarg de la nostra existència.

VISCA LA MÚSICA!!!

(Dedicat a tots els músics de flog.cat)

Comentaris (3)26-03-2011 13:27:58MÚSICA

La vida és Bella

(Un escrit anònim que ahir em van passar per sota la porta....).

Amb una flaçada de quadres vermells i negres estesa a terra i, al voltant nu de gent. Només natura bella; sense cel radiant o encapotat. Sense núvols que enterboleixen les idees, ella escolta música.
Qualsevol cosa oïble. No s'hi val, però, res de cap música contemporània, des dels considerats encara "clàssics" com Schönberg o altres més coneguts com Berio i Lighetti. Això serien cacofonies infernals, desordres mentals dels que profanen la raó.


Ella només escolta Música. La resta són sorolls.

Soroll blanc. Notes del llop, singlots d'injúries...-gràcies a ells, li puja l'estatística del blog, tot un detall, per part seva-.
Si et trobes malament i escoltes Schönberg o qualsevol altre, et trobes pitjor. Però si al contrari, et deixes seduir per la Bellesa dibuixada en notes, és Èxtasi en estat pur. Què devia escoltar Santa Teresa quan es va trobar en Èxtasi?


Per això, les ments selectes s'aïllen de la massa sense cervell per esdevenir lliures. Lliure...quina paraula més noble. No tothom pot gaudir d'aquest luxe. Les ments presoneres de l'odi i la intolerància són esclaves de la mentida.

La gent que no li agrada la música és com ser de l'Opus Dei: Una aberració.

Comentaris (1)23-02-2011 12:27:21MÚSICA