login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Articles de la categoria: ESTACIONAL

Arqueologia...

Avui el meu pare feia d'arqueòleg de papareria.

Estava reordenant papers del seu escriptori.

Primer el va fer servir ell després d'abandonar-lo parcialment per permetre'm estudiar jo. Després de l'etapa universitària, va continuar a les seves mans.

Avui han sortit -tal com dirien els entesos- capes o estrats de papers meus: records de crítica d'art; d'avorriment amb dibuixets tot resseguint la quadrícula del full, estels de cinc puntes amb boli negre. S'ha rescatat de l'oblit fotos d'herois que continuen a la presó, antics ídols plens de petons i que ara, en algun, no donaria ni un cèntim per ell; poemes que només serveixen per cremar...i el meu Hiztegia.... Diccionari basc que em vaig confeccionar i que donava per perdut... tants records que m'ha fet entendrir.

Aquell passat ple d'il·lusions, d'anhels, de llibertat i sobretot, desenganyem-nos, de decepcions.

Què es trobarà d'aquí 20 anys?

Comentaris (23)25-05-2014 14:31:14ESTACIONAL

Despullada,

sense ànima.

Sense música que em senti feliç.

Tot allò que vaig aprendre d'una revolada s'ha perdut després d'adormir-me traumàticament mentre un miler de neurones se suïcidaven, explotant dintre el cervell originant un caos lluminós. Una llum que encega la bellesa...

Comentaris (2)06-04-2014 11:52:18ESTACIONAL

Primaveres....

Fa uns dies que el barri s'està convertint en un altre país.

Fa un parell de dies vaig veure una parella de xinesos joves que es discutien. La noia se la veia trasbalsada. Plorava per vés a saber què i ell, el seu promès, intentava justificar-se, suplicant-li no sé què.

Al vespre que vaig sortir, em vaig alegrar perquè ja havien fet les paus. Caminaven plegats, agafats de les mans i sense cap rastre de l'escena de pel·lícula que havien protagonitzat, sense saber-ho, al matí migdia.

El mateix vespre que havia sortit a comprar, ja no recordo què, vaig veure una imatge que em va portar ben lluny.

Unes nenes saltaven a corda.

Ja havia oblidat que a l'escola se salta a corda. Els nens i les nenes passen per diverses etapes de joc. Però les nenes més especialment. Primer hi ha la corda; els jocs/cançons amb les mans; simplement vagarejar pel pati; jugar a atrapar i finalment ve el "pitxi", un joc semblant al beisbol però sense el bat i que normalment s'usa una bola de plata d'algun esmorzar, si pot ser ben grossa i amb consistència.

Quantes Primaveres feia que no havia vist aquella escena?!!!! De cop i volta em vaig tornar a sentir jove, amb ganes de saltar, d'afegir-m'hi a la seva gresca.... però ja sabem que aquestes Primaveres ja no tornaran mai més i només les tondré en record per si les haig d'explicar en forma de batalletes d'una altra època.

Comentaris (3)21-03-2014 13:43:47ESTACIONAL

Quants records.....

La tardor ens porta l'aire molts records i, a mi en particular, a través de la Música; no una música qualsevol, sinó la Música d'estudi per a "contrabaix" ja que les Suites per a violoncel de Bach les han arranjat per a contrabaix.

Aquesta en concret i la sisena, eren "exercicis" obligats d'estudi del meu germà per tal de treure's el superior de Contrabaix.

[https://www.youtube.com/watch?v=RnO00ORRMkk]

Quina pau destil·len, a quina època ens fan viure? potser més dura i complicada però musiclament, més viva. Ara tenim set del passat i amb aquests records m'agradaria tornar-hi.

Comentaris (0)07-10-2013 22:01:08ESTACIONAL