login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Articles de la categoria: Currículum Vitae

Provant, provant...

Feia temps que ho vaig deixar caure.

Què podrien sentir si deixava un buit i me n'anava. A ma mare ja li va bé; al meu pare, sense comentaris, al meu germà era una bogeria i havia de viure.

Alguns amics que m'estimen, em trobarien a faltar. Jo els vaig contestar. Feu una festa en honor meu, divertiu-vos....

Hi ha vegades que no pots aguantar la tensió i poses fi allò que t'ofega. Llàstima que no vaig trobar el cúter groc i vaig fer servir el del meu pare que només talla cartró i 19 pastilles per adormir-me suaument. Ara les cabrones que dirigeixen el IES del qual estic de baixa, pagarien la inducció al suïcidi, que sí és delicte i podrien anar a fer classe allà on es mereixen: a la Presó de dones. Ho hauria deixat ben lligat però no m'han prohibit exercir els meus drets, dret a morir dignament. Ara viuré indignament.

Comentaris (2)19-10-2015 19:29:36Currículum Vitae

Donant Testimoni

41 anys.

Abans del 4 d'agost de 1973

Després del 4 d'agost de 1973

La prova.

"Operada, todo bién. Besos".

Comentaris (14)04-08-2014 19:30:43Currículum Vitae

L'Estació

Des d'aleshores ha plogut molt.

I ara plou a bots, per cert, però no es tracta d'aquesta pluja.

És una pluja d'olors i d'imatges....

Més de 30 anys.

I aquesta estació, tot i que no s'ha mogut de lloc, ha canviat molt.

L'han arreglada i modernitzada perquè ara hi passen trens regionals i abans, no i, era fosca; feia olor d'estació que sovint hi passen trens, que s'aturen un moment i continuen el seu camí.

Era una estació d'enllaç. Parada obligada per entrar al Metro de la Línia Vermella L1.

Ara, es pot canviar a L5 en un espai que abans no existia. Però d'aquesta no en tinc records perquè justament no la coneixia.

Conec la d'ahir.

Aquella olor d'estació on paren trens. Paraven trens i jo agafada de la mà del meu pare, en direcció cap l'Hospital de Sant Pau, el Modernista. Cap a la visita d'Oftalmologia..., quan tocava visita i durant el 1983, a rehabilitació.

Se m'ha quedat marcada aquella olor mecànica i ahir, quan hi vaig baixar per anar a buscar l'autobús per anar a Parets del Vallès, vaig sentir-la.

L'estació una altra vegada.

El passat ben viu.

Comentaris (3)28-07-2014 20:05:07Currículum Vitae

Un mes

I res no ha millorat.

Estic decreixent "La Mort Tragina" (Lamotrigina) fins diumenge que ve.

Només voldria tornar al dia 8 de novembre, al final de la visita i no permetre que s'acabés: Va ser l'únic instant que no voldria haver sortit del Temps....

Comentaris (6)10-12-2013 21:54:57Currículum Vitae

Quines coincidències...

Un 8 de Novembre de fa 14 anys començava el compte enrere de la meva operació al peu dret i, jo estava tova tova, com avui... i, un 8 de novembre es posava fil a l'agulla de l'operació de ma mare -que per cert, contra tot pronòstic, els ha sortir brodada!-.

Com són les coses....

Comentaris (24)06-12-2013 14:28:54Currículum Vitae

Enllaç...

Avui m'han arribat de lluny alguns records divertits.

Anava en metro de la línia L5 i jo em dirigia a la Línia Vermella, la L1 que va cap a Fabra i Puig per agafar l'autobús que va a Sabadell.

Recordo quan anava a l'Hospital de Sant Pau amb el meu pare a fer "rehabilitació" que mai va serveir per a res, després d'operar-me d'estrabisme.

L'estació de la Sagrera, avui, és molt diferent. La d'abans era molt petita. Jo recordo entre ombres quan tornàvem de l'hosptal, sempre ens trobàvem amb els estudiants de l'Escola Industrial de Barcelona que, si podien accedient al Metro saltant-se les barreres aprofitant la gran múltitud. Pagar dos bitllets, en aquella època, també sortia car i, com que jo era menudeta (10 anys), podia passar per sota. Els estudiants i nosaltres, ens cobríem les espatlles. Jo els feia gràcia que malgrat la vigilància, sempre guanyava.

Hi vaig anar força temps. Tot quart. Cada matí. No em perdia res perquè el mestre era fatxa, fatxa i, només fèiem lengua castellana i tot el què li donava la gana, menys mates.

Comentaris (15)23-10-2013 21:59:55Currículum Vitae

Mentalment

Amb temps, m'he tornat a plantar davant del meu antic institut en què fa 21 anys em vaig "graduar" -tal com dirien ara-.

L'he vist de cara a cara.

A les aules que donen directament al Carrer Valentí Almirall, dels dos pisos i planta baixa suposo que continua igual.

A mà esquerra de la planta baixa hi ha la Biblioteca; a mà dreta, hi ha la direcció i secretaria i a més, l'aula d'escultura, anomenada "Espai i Volum". Ara, al final del passadís que va a aquestes aules, hi ha l'edifici nou del Gimnàs.

El primer pis, està compost suposo, Música i Dibuix Tècnic; a la part del darrera Expressió grafico-plàstica

Al segon pis, Anglès i informàtica i a la part del darrere, l'aula de francès -quina gràcia, jo un dia cantava el pobre Ramon enganya les criades i una de les de francès em va dir? tu saps què estàs cantant?...aquell dia dia vaig descobrir que significava enganyar les criades...-.

Un primer repàs Mentalment -perquè ara tot està canviat- a la meva vida d'estudiant. M'he emocionat....I me n'he anat deixant el rellotge de sol tapat pels arbres que no eren til·lers, cap a noves rutes...

[https://www.youtube.com/watch?v=GbZ0MzMR8DE]

Comentaris (10)13-10-2013 21:33:56Currículum Vitae

Tristesse

Ahir vaig anar a passejar pels voltants del meu antic Institut on fa 21 anys em vaig "graduar".

El cor es va estremir d'enyorança, se m'hi va fer un buit de tristesa...estava tant canviat!!!!

Em vaig emocionar tant! El rellotge de sol, a la paret de migdia, estava un pèl tapat pels arbres, encara hi era. El van fer els estudiants de varis especialitats: artístic i tecnològic, la primera promoció de la "consagració" de l'Institut com a Ensenyament Secundari tal i com l'entenem ara. Abans, però, en deien "Tronc Comú" o "Experimental".

Tristesse....

Comentaris (7)22-09-2013 14:07:03Currículum Vitae

Ho ha captat a la primera.

Avui he anat a la Biblioteca a traduir aquell maleït article del periodisme escombraries alemany.

Abans d'entrar he anat a un Mercadona -que regala €€€€ al PP- a comprar-me aigua.

Mentre estava a la cua, m'he trobat un fantasme del passat. Hi ha fantasmes bons i aquest és dels malvats.

Manel M. Jo no el coneixia. Alt i amb aquell somriure sarcàstic encara el tenia però jo a primer moment no l'havia conegut.

No m'ha agradat l'experiència.

Els retorns com aquells són dels que prefereixo oblidar -i encara no ho he fet perquè s'hi barregen moltes altres dinàmiques-.

La caixera, una dona que semblava un home, molt lletja, no s'ha perdut ni una sola paraula de la nostra conversa. El meu rostre deia molt de sí.

Deia, òstia aquell malparit! El meu agressor, aquell que va plorar quan el van asseure al meu costat -ell ja no ho recordava-. Jo sí! "Però hi van haver moltes més coses per poder-se n'alegrar", m'ha dit sarcàstic: "Sï, repetir curs!".

Ell ha volgut quedar bé o potser sí que s'ho creia; jo ja estic cansada que em prenguin el pèl, gent com ell.

"M'ha agradat molt tornar-te a veure"...a mi gens, per cert. NO li he dit, però el meu rostre parlava indiferència.

I a la Caixera li he dit...vaig patir assatjament escolar... No ens hem dit gran cosa, però ens hem entès.

Prefereixo les "Visites" puntuals sense paraules ohne worte del meu "director" que un passat d'assetjament escolar, amb un record encara viu.

La caixera ho ha captat a la primera.

Quan he marxat, ha tingut un detall, amable: " A reveure, bonica!".

Comentaris (10)27-02-2013 23:02:40Currículum Vitae

Fa 30 anys

Fa 30 anys m'hauria agradat fondre'm.

Fa 30 anys vaig saber que en un futur llunyà imprecís, tindria epilèpsia.

Fa 30 anys m'hauria agradat no operar-me d'estrabisme per tal de no patir astigmatisme ni ull gandul.

Fa 30 anys m'hauria agradat poder passejar tranquil·lament per la Sagrada Família, sense presses. Gaudir d'un gelat de moda, en una tarda ennuvolada.

Fa 30 anys, no m'hauria agradat que un mosquit gegant m'hagués punxat a la mà i estar-me 12 hores sense menjar res.

Fa 30 anys, m'hauria agradat despertar cada matí amb un rossinyol cantant-me a la finestra.

Fa 30 anys, no hauria gaudit de les passejades pels jardins de l'Hospital de Sant Pau. Ni haver entrat al cafè on s'asserenaven els metges joves i altres estudiants. Altrament em queien simpàtics. Ara...ja ho sabeu!

Comentaris (4)19-05-2012 21:46:00Currículum Vitae

He rebut una carta

...Com aquesta.

14-02-2012.

Estimada amiga!

Avui és el nostre aniversari. Recordes?

Aquell dijous, amb la feina a mig gas per una vaga d'ensenyament que no vas participar perquè creies que la primera que es va fer, ningú la va secundar, la segona era il·lògic fer-la. Mlts col·legues ho van considerar un gest noble. Et vas obrir simpaties i noves amistats, la nostra.

Recordo que aquell dia estaves cansada. Bé, què t'haig de dir jo, ja t'ho deia amb mala llet, la directora del Ramon Llull de Rubí. "Amb aquesta cara que fas, et veig amb tantes poques ganes de treballar!!" I a més, davant de la resta de col·legues, la molt mala educada, la paia!

Espera't que t'ho recordo. La Maria Olivares -com el conde duque- Monràs. Tothom la coneix com a ... ja ho saps, oi?

Els nens de 5è hi van anar, no tots, a classe; van jugar al Bingo per omplir l'hora "lectiva". Hi havien dos profes -mestres-: un que semblava un fatxa del PP amb patilla de motero i, una substituta, especialitzada en psicologia.

A les 10:00, un cop acabada la "classe" vas anar a la sala de mestres, buida en aquell moment. No sabies què fer i vas decidir fer un cop d'ull a l'examen ja preparat, per posar-lo l'endemà als nens que no sabien mates -i tu amb prou feines-.

Va ser llavors que et vaig conèixer. Vas venir cap allà on era jo i et vaig agafar de la mà perquè no et perdessis pel llarg camí que juntes faríem. Allò només era el començament!

Per un espai curt de temps, et vaig manllevar tota la teva memòria, adormint-he com la bella dorment.. Quan et vas despertar, a poc a poc, d'aquell dolç filtre amb què et vaig velar, et va costar situar-te. Només en veure aquella cara que destil·lava maldat, vas saber on estaves. Va ser la clau de volta.

A partir d'aleshores, hem coincidit esporàdicament. Ara et trobo a faltar!

No suporto aquells setciències que volen apartar-te de mi, amb altres filtres verinosos. Una química, que de mica a mica, et va matant.

Sort que has fet un pensament! Igual que Agripina però al revés, prens menys verí que t'intoxica les venes I la ment.

Per fi, ens tornarem a veure. És una amistat, la nostra que mata d'amor -alguns dirien que d'una manera o altra s'ha de morir- i jo i, tu, ja l'hem decidida.

Enhorabona! Cada vegada falta menys, doncs, per tornar-nos a trobar.

Rep una forta abraçada, de la teva amiga que SEMPRE t'acompanyarà....

EPILÈPSIA.

Comentaris (18)14-02-2012 17:51:03Currículum Vitae

Aprovada...

Avui feia un examen vital, fa molts anys.

De mates, de l'antic 8è.

De fet, no en tenia ni idea i molts secrets em vaig endur, també.

A la matinada, traïdorament, l'escòria ecspanyola, detenia sense proves, a Núria Cadenas. Ara, com aleshores, gent de Maulets, sectaris i amiguets, gent del PSAN que només s'escolten a segons qui, continuen al peu de guerra. Ara, a més de sectària, és creguda i prepotent.

L'endemà, demà, escoltaria, per la boca del Pep Sunyer, l'antic director del calvari on vaig posar els peus, em va dir que JA TENIA EL GRADUAT.

APROVADA!!

Comentaris (0)08-09-2011 20:29:37Currículum Vitae

Aficions per Carrera

Abans, al Renaixement, quan les estrelles jugaven un paper important en la vida dels Reis, es deia que si el nen de la família tal naixia sota Júpiter l'havien d'educar per ser sobirà.

Ara els estels, només són un simple joc d'entreniment que es llegeixen de passada, als diaris i revistes.

Alguns, potser s'ho creguin i es facin tirar el tarot -de 20€ la visita no baixa- un o dos cops per setmana.

D'altres es fan fer una Carta Astral: els entesos que en fan, diuen que sí, que funciona i que moltes vegades s'hauria de tenir en compte a l'hora de triar una vocació professional -no ser de l'Opus, aquesta no és professional!!!-.

Però jo n'inclouria una.

Les aficions de la infantesa/joventut.

En el cas del meu germà, que no és cap Mozart, des de ben petit volia tocar el piano tal com ho feia la meva mare. Ell, des dels 8 anys, el van encaminar cap a la música. Ell és músic malgrat no compongui.

A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) hi ha un "Doctor en història" que per algunes fosques raons el van fer Catedràtic com a Penitència. (Crec que va ser per haver-lo "acomiadat" com a Director del Museu d'Història de Catalunya i no deixar-lo amb les mans buides de reconeixements!)

A l'època Convergent dels anys 90 estava a la Catalunya Ràdio fent Postres de Músic, un programa de tertúlia. Suposo que devien ser gravats, perquè a les 15:00 hores, jo tenia classe amb ell.

I quines classes!!! Històries personals de quan ell i la seva dona anaven aquí o allà. De com estaven les ties de la seva joventut. Ens va explicar, que quan ell era petit, al seu poble del Pla d'Urgell, Miralcamp, anava amb altres pillastres com ell a veure les cuixes de les collidores d'olives. Se situaven sota les oliveres i veien vistes -la pornografia de l'època-.

A classe bavejava i tot! Ell era així fins i tot aleshores -ara no sé si ha canviat o no-, però a la meva època si hi havia una tia "bona de popes", tot eren atencions malgrat la noia no arribés el límit de maduresa històrica. Les altres, que anàvem a demanar suggeriments per ampliar l'assignatura -a part dels tristos apunts que ens menjàvem-, se'ns treia de sobre, perquè no teníem el mínim de pits exigibles, per a ell.

Des que van pujar els Convergents no para de fer-los el gara-gara per tal d'obtenir un altre CÀRREC ja que fent, ara sí, classes tal com exigeix el Pla Bolonya, s'avorreix. Ara, per contra, se les ha de preparar! I abans només li pagàvem les parides.

Esperem que els Convergents se n'adonin dels mèrits i el premiïn per la seva vàlua extra Acadèmica!


En Josep Maria Solé Sabaté va patentar, en els seus llibres "d'història", quan anava de patrulla amb en Joan Vilarroya, el copia i enganxa. Els alumnes "avançats", d'ESO, han descobert gràcies a al valuosa Wikipèdia, el poder de fer les coses fàcils: Copien i enganxen sense pensar que allò que diuen és correcte o no. (Sort que els professors d'avui dia compten amb un programa informàtic per descobrir les còpies escandaloses en els seus treballats treballs!!).


Comentaris (0)01-07-2011 13:18:31Currículum Vitae

Rossinyols a la finestra

Demà farà 29 anys d'una operació que va ser inútil.

Tenia 9 anys i estava molt espantada.

A les proves pre-operatòries m'havien predit una cosa certa. "Aquesta nena, de gran, tindrà epilèpsia com el seu germà".

Ara, si m'ho tornessin a fer, em posarien l'obre-llaunes als ulls i no gaudiria d'una màgia especial:

Despertar-me amb els rossinyols a la finestra.

Ara, a Sant Pau, tot és nou i fa pudor d'Hospital funcional. Abans, feia olor de Modernisme i tranquil·litat dels arbres i jardins plens d'ombra.

Va ser molt bonic despertar-me amb el cant dels rossinyols molt d'hora -tot i que per algun poeta com Heine, sentir cantar els rossinyols en un arbre, dins un somni, sobretot- és sinònim de mort...

No va ser pas així.

De mort, cap.

Això sí, l'ull esquerre és una nul·litat visual!

Comentaris (0)18-05-2011 21:55:59Currículum Vitae

4 de maig

Jo també estic de celebracions.

Avui fa 12 anys vaig rebre una carta autografiada, de puño i letra, del Conseller del Primer Ministre pels Afers de la Diàspora (Israel), Bobby Brown.

Vaig fer una carta, que vaig enviar a Netanyahu, el 99. Me van traduir a l'anglès perquè jo i aquesta llengua no tenim cap afinitat. Ell estava en campanya electoral i vaig aprofitar per desitjar-li molta sort, a més, de criticar-li les polítiques anti-israelianes i tant bavosament pro-palestines, -àrabs, volia dir-.

També vaig aprofitar per demanr-li una foto signada del Bibi. Val a dir, que aquestes fotos eren seriades i no tenien cap signatura del candidat.

La carta sí que em va fer MOLTA IL·LUSIÓ...haver-la rebut només escrivint CATALONIA (EUROPEAN UNION)....

Comentaris (2)04-05-2011 20:14:33Currículum Vitae

24, 3, 5 i 7

Això és el què significa per a mi el 24.

3 Anys del 2on atac, pèrdua de consciència, crisi comicial (sense convulsió, tònica), etc. in itineras, a Terrassa.

5 Anys d'una condemna immerescuda. El primer que vaig pensar: Quin noi més innocent!!! Quina mala jugada. Dir en veu alta el que molts pensaven... Clar que en "Pakito" va donar l'ordre des d'una presó francesa perquè els grups de suport eliminessin aquell coronel espanyol, quan es disposava a sortir del seu pàrquing. Ha ha ha, com vaig riure mentre m'estava a Fondarella a casa d'unes conegudes.... Es pensaven, que amb Hagai, també els faria aquesta mala passada, d'eliminar a Sharon, artífex, juntament amb Peres, de la "desocupació" de Gaza. Qui hauria perpretat el pla? La seva germana?

7 Anys del primer article a EL PUNT. En porto 39. Sobre Valentí Almirall. En feia 100 de la mort i jo i un altre vam ser els dos que vam pensar en ell. Valentí Almirall, creador del Memorial de Greuges i autor de Lo Catalanisme: en els vicis catalans, encara avui vigents hi ha aquell que diu: Per primera vegada a Espanya..., com si Catalunya no fos valgués prou per ella mateixa.

Comentaris (0)26-04-2011 19:16:47Currículum Vitae

Anys i records

23 anys.

Aquesta hora ja estàvem a l'Alguer.

A la matinada, gossos tirats per odi detenien a uns patriotes.

Comando Manresa de Terra Lliure. Uns nois que no mataven a ningú...

que només feien posar nerviosos als espanyols de sempre. "El problema catalán", diuen encara. El problema el tenen ells des de fa molts segles.

Si de debò volguessin acabar amb un problema que se'ls eternitza és molt senzill:

Que ens regalin la INDEPENDÈNCIA.

Comentaris (11)23-04-2011 12:06:39Currículum Vitae

L'11, passa factura

Els meus 11 són dolents.

11 de setembre, el nostre, vull dir.

11 de setembre pels americans, també.

11 de juliol, una nit anterior, de lloro.

11 d'abril, a prop de treure el cap.

Aquest, serà el pijor dia de la meva vida.

Abans que passi ja em trobo malament.

No tinc gana.

Ploro. Molt.

Tinc ganes d'enviar-ho tot a la merda.

Una Merda que comença per la lletra de la Mort.

Suspeso mètode: Sobredosi de Diazepam Sublingual acompanyat per bisturí carpià o jugular.

Potser em perdria alguna cosa...voldria veure la cara de pretesa preocupació que no es produirà mai.

Llàstima que no podré acomiadar-me de la piulera negativa que tan em repara cada dia.

Comentaris (0)07-04-2011 15:18:49Currículum Vitae

Un nou repte

Crec que he trobat un nou flotador -sempre i quan no es punxi a mitja travessia.

Tot està per començar. No hi ha fil ni agulla, però les ganes hi són!

Comentaris (5)06-04-2011 12:02:35Currículum Vitae

El Temps guixat

En un racó de la paret ombrívola, sota d’una foto esgrogueïda d’una infantesa que mai no tornarà, hi ha un full de calendari ruboritzat. Dies alterns. Una margarida pintada.

I tot de sobte, la memòria capriciosa de l’oblit, l’ha guixat tot, amb colors infantils.

El març ja no existeix.

Aquella foto, somrient, entre joncs estivals; aquell vestidet de màniga curta florejat, temps guixat en plena natura és un calidoscopi de records passats. 30 anys, ja estan esborrats per la distància. Només l’autor recorda on era.

L’ocellet, no.

A sota, el temps, no existeix....

(Una tarda al Zoo de Barcelona).

Comentaris (3)10-03-2011 17:52:51Currículum Vitae

Frustració pre-mestrual

Les frustracions més fortes mai venen soles. Sempre venen acompanyades d'un mal regust fètid.

Aquesta vegada, no sé perquè, ha coincidit amb el meu proper aniversari.

Mal dia, ho reconec. Hem de celebrar que som vius, dirien alguns, per a mi, preferiria, ser morta. De debò.

Què hem de celebrar? Que l'eix de les cames és tort? Que tinc una dismetria? que porto sabates ortopèdiques perquè tinc dos números de diferència entre els dos peus? que porto alça? Això he de celebrar?!!!

Cada vegada que veig algú fent acrobàcies amb uns patins sobre gel, ballant de puntetes, no hi puc fer més. Ploro. Les cames se m'hi van, el cos se'm trenca de tristesa. Abans quan era petita, ho solia fer fins on podia, ningú no deia res.
Però ara no ho puc fer, no tinc 12 anys.

I per postres, la regla. La gran inoportuna.

Efectes secundaris més efectes que mai. Se'n diu, disminorrea primària.

A casa, van tenir la desgràcia de fer que el meu germà nasqués a la "infermeria", Hospital Evangèlic o conegut antigament com a Les Colònies Estrangeres, de Barcelona. Allà, un desgraciat, pretesament ginecòleg, va lligar l'úter de ma mare, li va fer cesària perquè no podia parir de manera natural car era verge, com si fos un sac i, jo quan vaig néxer, vaig néixer malament. Aquestes conseqüències són les que et foten la vida enlaire. I ara venen de cop!

Quan vaig néixer el Dr. Badia va dir-li a ma mare: Sembla mentida que un doctor tan avançat com el de les Colònies Estrangeres hagués fet un bunyol que jo he hagut de refer de cap i de nou! Des que vaig néixer he anat de bunyol en bunyol. Ara en tinc un, de bunyol, amb un sapastre que no sap escriure llibres de neurologia.

Comentaris (12)20-02-2011 15:01:10Currículum Vitae

Dilluns, a Rubí...

Què passarà?

Els humans tenim una desgràcia i és que mai aprenem les coses.

Per sort, no tornaré al malson del 2008.

Però tornaré a Rubí. I serà tot el contrari:

Clarinet.

Música.

Art.

Ordre.

Harmonia.

Llum.

Salut.

Vida.

Podré dormir?

A les 10 a.m. pararé. Faré un minut de silenci. Però no cauré al terra.

No em preguntaran el dia que som, l'any, els meus 37, on sóc?

No veuré la qui em va endossar més "positius" dels que em mereixia. Tindré els justos, artificialment.

Crisi Comicial, malgrat el soca em digui ara, al cap de tres anys, que no ho van ser mai.

Que eren "manies".

La seva ignorància, és un puntal per a la ciència neurològica.

O els altres afeccionats que es van inventar un informe que no els vaig dictar mai.

Com són les coses.

Dilluns, a Rubí.

Comentaris (2)11-02-2011 18:13:03Currículum Vitae

Idees vagues

Pors.

Què diran...

Què sentiran o com ho viuran.

Són els meus pensaments quan m’imagino com serà el món sense mi.

No vull que ningú pensi que estic fent plans de futur. Es pot ben veure així. Com veure als altres des d’un punt de vista fora de la vida. Com em veuran? Què sentiran?

Màrius Torres no es podia ni imaginar el meu Amor per ell, des de la vessant de lectora. Però ell ERA i jo no SÓC.

Les persones que m’envolten, sovint em diuen Miquels a dojo. Sí, ves-te’n i no tornis. Però com s’ho agafarien si aquest no tornis fos per sempre. No d’aquells, no tornis a posar els peus a casa, d’anar-se’n a un altre lloc a Viure, sinó anar-se’n per morir?

Moltes vegades pots amenaçar. Faré tal cosa... i la por et fa fer marxa enrere.

Moltes vegades m’he imaginat, sortir sense res -sense documentació, mòbil, només amb la roba posada- i un cúter a les mans. Cercar un lloc amagat, brut si pot ser, aïllat de la civilització...Fins on estaria disposada a arribar?

O també podria deixar les pastilles que em fan veure les coses distorsionades i deixar-les en sec i, experimentar què passa.

Dur aigua i diazepams pel darrer viatge. Per tal de no adonar-me del què passa al meu voltant. Per no sofrir més.

Tantes vegades ho he vist!

Tantes vegades ho he plorat. Però amb la persona que ho he imaginat té el cor fred com el gel i, sé del cert que no ploraria.

Ara, el seu Ego puja per les parets com l’heure del “Jardí abandonat”. El té alt com l’estel més distant de l’Univers. El seu Ego es va inflar com un airback el dia que em va mal escriure –ell que pensa en català- una dedicatòria al seu llibre que jo li vaig comprar. Maleït el dia que se’m va ocórrer! Com més bé el tractes, pitjor ho fa ell!!!

Tampoc no vull donar-li la raó. Ell creu que estic boja! Els bojos són aquells que aguanten en un món podrit. Els assenyats són els que decideixen acabar amb el sofriment. En Joan, que és Psicòleg, una vegada, en contra respostes al MSN, m’ho va preguntar: T’hauries suïcidat? I jo li vaig contestar referint-me al meu martiri que vaig patir durant 3 anys d’assetjament escolar: Si hagués sabut que podia acabar amb tot, sí.

Ara descobreixo que hauria estat fàcil. Els mitjans de comunicació no haurien esperat tan de temps en destapar les porcades d'alguns profes en CEIPs en matèria educativa i convivència/respecte dels seus alumnes.

Ara no m’hauria trobat amb la merda de pastilles que em regurgiten el passat a dosis baixes; ni les pors m’assaltarien per donar el pas decisiu.

Només són idees vagues...

Però no patiu, el dia que decideixi alguna cosa definitiva, ja m’acomiadaré del Flog.

Comentaris (10)31-01-2011 22:28:11Currículum Vitae

"Tal com penses, la gent no et voldrà"

Encara recordo la lapidària sentència d'un conegut.

Ben bé que no sabia que cony es deia.

Ell era -i és- un pesat. Enganxós com la xafogor estiuenca.

Xerraire de més no poder. Xafarder, badoc.

Per ell vaig saber, que una col·lega meva de l'institut, s'havia casat amb un home molt més gran que ella. Ella i jo érem bastant intimes malgrat, tot eren les típiques aparences de la virtualitat.

Amb el temps la gent canvia molt. De fet, ella era bastant repel·lent i altiva. Vam arribar a pensar que li agradaven les ties perquè davant els nois, era més aviat indiferent. Era rara. És rara.

El dia de Reis me la vaig trobar prop de casa. Anava ben acompanyada. Pel seu germà, un noi força insignificant i el seu marit que més que un marit semblava un pare. (I ves que el meu neuròleg és força gran, cabell gris i tot, aparenta d'una quarantena d'anys...). Tenia ganes de xerrar. Però no una xerrera qualsevol; una xerrera típica d'aquella gent que vol repassar-te les teves mancances i airejar-les en plena nit.

No en tenia ni idea de res.

No sabia que MAI havia dut sabates Camper. I ella les va deixar caure enmig de la foscor. De mala manera.

Hosti Noemí, no fotis que encara duus aquelles sabates tant horroses -digues-ho clar i català, Núria, sabates d'esguerrada!-. Això crec que t'ho vas deixar per no deixar-me més malament, amb aquella altivesa orgullosa tirant a befa. El teu falset no et va sortir gairebé perquè vas quedar com una porca, amb unes ganes imminses de tornar-te a veure, sobretot...

No era el fet de la manera de pensar, segons el meu conegut que la gent, marxaria del meu costat a la velocitat de la llum; no era per ser més independentista que la resta de mortals o per dir les coses pel seu nom, no. Digues-ho clarament. ES-GUER-RA-DA.

La gent que no té cap tara es veu a sí mateix superior; la resta, els disminuïts, malgrat no es vegi que ho són, per història, són inferiors. Si no s'ensurten a la vida, és aquella medalla que es col·loquen per dir-se: Veus ja ho deia, jo.

Un bon regal de Reis, van tenir per a la tornada a casa. Xafarderies, per deixar als inferiors com un drap brut.

Comentaris (11)08-01-2011 20:34:53Currículum Vitae

Un llac blau

A classe de tercer i quart ens bombardejaven amb la Geografía Española a dojo.

No m’ha servit de res o quasi res.

Continuo tenint veritables buits... Potser sé situar Albacete a Castella la Manxa, regió del falangista Bono, perquè em sona lleugerament, però, el més divertit de tant dibuixar la península Ibèrica amb las provincias españolas, va ser a cinquè que em van donar un mapa mut i vaig situar Aragó al mig de l’Atlàntic.

Que bonic seria per a Lleida i Fraga tenir el mar tan a prop! Els cerverins no haurien de fer tants quilòmetres per veure un port de mar!!!

Ves, Montserrat era mar fa milions d’anys! Per què no ho pot ser Aragó?

Sabeu l’acudit aquell? Un català estava perdut a la Manxa. De sobte veu una làmpada meravellosa i se li apareix un mag. Demana’m tres desitjos!

El català emprenyat li contesta: que s’enfonsi Espanya; que torni a emergir i, finalment que desaparegui per complet, deixant un immens llac blau...

El pobre mag, que no havia sentit mai una demanda així, li va preguntar: perdona, però no he entès res!

Molt senzill: Que s’enfonsi Espanya: Tots els espanyols desapareixeran. Que torni a emergir. Tots els espanyols repartits per les nacions que ocupaven, voldran saber què passa a la seva Espanya castellana i hi aniran. Que desaparegui. Llavors, tots aquests espanyols desapareixeran del mapa i un llac blau emergirà de les profunditats!

Un llac blau, un mar a l’Aragó, a tota la seva Espanya, el que sigui perquè ens deixin tranquils!

Comentaris (4)05-01-2011 14:13:56Currículum Vitae

Vicenç

Per a nosaltres sempre estaràs viu.

La roba et va ser preparada. La mare, la va trobar i també el disgust. Ja no vas respirar més.

"Pasqual, prepara la roba a la mare, que demà, amb la tristesa i la desesperació, no la trobaria".

L'endemà, en Vicenç jeia mort al seu llit. 32 anys.

Però, et sentim sempre al menjador, en aquella foto antiga, en blanc i negre i, paisatge imaginat.

1902-1934.

Comentaris (0)08-12-2010 19:48:03Currículum Vitae

806...

...FELICITATS!

Vaig somniar tantes vegades amb tu, amb el nostre encontre que fins i tot et vaig poetitzar. No podia dormir de neguit.

La Rosaura et va maleir i tot. Li vas trencar els vidres de casa. Uns dobles vidres que els espanyols no els van voler pagar!

Encara et recordo.

Només ens portàvem 9 anys, hauríem estat perfectes.

Ho hauria abandonat tot i hauria vingut per restar al teu costat;

ara jeuríem junts a la mateixa tomba.

806.


Comentaris (0)08-12-2010 19:36:40Currículum Vitae

"¿Y tus padres, qué votan?"

..."Falange Española y de las JONS..."

Així era com els hauria hagut de contestar, però l'espant em va torbar profundament.

No deien que que el vot era secret?; per què m'ho preguntava la mestra que feia de poli bo?

Encara recordo com explicava, la señorita Amparo, l'ensurt del seu accident de cotxe de quan anaven a Logroño de vacances. "Nos asustamos tanto...!".

En aquella època me l'estimava bastant aquella dona falsa com un duro sevillano. Ella es va fer mal al braç; en canvi, ell, el seu marit -feixista, que duia al rellotge digital la rojigualda amb la gallina-, i que feia alhora de mestre, director i de policia dolent, res. Aquest home era temut per tots els alumnes. Tots!

En aquella escola, es passaven pels collons el currículum vigent! No es feien cap de les assignatures que fem avui dia, només les que decidia el seu director i, els llibres, com més fatxes, millor. Fins i tot, havien insinuat, les persones que coneixien bé aquest director, que pertanyia a un grupuscle radical d'ultradreta: Fuerza Nueva. Les assignatures que recordo eren només: Lengua española, Sociales i Religión católica, a quart, a tercer encara fèiem una mica de sumes i restes; una almoina de català a la setmana...amb alguna mestra convidada o pel mateix Don Emilio, el mestre de 5è. Un Don Emilio, que sabia tant català com els redactors de TV3. Sempre que sento aquest nom recordo el bruixot que va enxiquir a Nils Olgersohn com a càstig per haver maltractat l'oca Martin. El meu germà, que per aquella època encara no tenia el nivell C de català em solia corregir els dictats que ens posava aquest mestre i, sempre em trobava faltes allà on aquest Don Emilio no les veia.

La señorita Amparo ens deia sempre que havien tingut tres filles; cada una havia nascut en una regió diferent d'España. La gran, Flor, va néixer a Jaén, ciutat natal del seu marit; la mitjana, Clara, a Logroño, ciutat natal d'ella i, la petita, Montse, a Catalunya!

Ara que ens ha vingut un Papa que viu al S.XVI, recordo que que pel 82, els alumnes de quart van fer un mural de Benvinguda a Joan Pau II. Per tallar cartulines amb unes tisores que no tallaven no se'm acusar de col·laboració, oi?

També recordo tal com estaven disposades les aules i com era el pati -ara, al solar hi han fet pisos-. Era una antiga casa gran. Un pati petitet on sempre feia sol. Els lavabos estaven separats per un banc de fusta pintat d'un verd fosc. Sortint a mà dreta de l'aula de 5è., hi havia els lavabos de les nenes i, al costat, separat per aquest banc -el de les confidències prohibides-, el lavabo dels nens.

En aquell banc, la señorita Amparo no es va creure que jo no sabia què votaven els meus pares i va acabar la pantomima amb un....

"Pobrecita, no lo sabe...".


Comentaris (4)08-11-2010 14:03:18Currículum Vitae

"MILUPA"

Tinc un platet de plàstic vermell tan vell com jo mateixa.

Amb unes aletes que duen el nom de la casa, com a propaganda de les papilles que em donaven de petita.

Fa una gràcia!!!!

No s'ha esquerdat mai, ni foradat...una mica ratllat del cul de tant uisar-lo. Però encara es conserva com sempre, fort com un roure! me l'emportaré a la tomba quan deixi d'existir, com els faraons s'enduien els utensilis cap a una altra vida.

Comentaris (0)01-11-2010 11:48:40Currículum Vitae

Oriol

Érem tres al pati. Mitja hora de somni al dia.

Una família feliç. En Xavi, un noi sense personalitat feia de fill d'una parella ben avinguda, en aparença real. Anys més tard, una dona més gran que ell, es va deixar embarassar i, ell en va ser el pare sense gaire entusiasme.

L'Oriol, va oblidar-me de pressa després de marxar a una altra escola, on van començar tota la meva infelicitat, per a mi.

Un dia, al vespre nit, va aparèixer tot de sobte, a casa meva. Venia per acomiadar-se i saludar-me -o potser hauria de dir, després de la sorpresa final de la meva mare, que només venia a veure-la a ella i, que jo, la seva amiga de la infantesa, m'havia deixat a l'estacada-.

Com a bon comiat li vaig voler fer un petó a la galta i, ell com si jo portés una malaltia contagiosa, se'm va treure del damunt:

- Vés, Noemí, que aquestes coses no es fan, ja hauries de ser adulta...

Ell n'era molt d'adult. Ens va dir que marxava a Ibars d'Urgell. Anys més tard, vaig anar cap al pla d'Urgell -Fondarella- i vaig preguntar a una amiga si coneixien un nom com el seu. El de l'Oriol ******* ******. Ni rastre.

Potser es va suïcidar. A Internet tampoc existeix el seu nom. O se'l va canviar.

Oriol, un noi avesat a mentir pels descosits, fill de pare maltractador, m'havia fet conèixer la vessant del rebuig, d'allò que no havia d'esperar de cap home.

Comentaris (2)19-08-2010 17:01:29Currículum Vitae

Aniversari

No és el meu aniversari. No vaig néixer avui.

Sóc del febrer. Però el meu peu dret, va néixer avui. Avui fa 37 anys.

No me'l van posar de cap i de nou, simplement me'l van posar "bé". No sé quantes hores va estar tancat el doctor Raül Puig al quiròfan...per fer la intervenció...

Farà 11 anys, sí que ho sé, 2 hores i mitja.

Però llavors només tenia 5 mesos...

Peu bot -en francès-, peu garrell, en català.

Comentaris (0)04-08-2010 10:23:42Currículum Vitae