login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Articles de la categoria: COSETA

Maternitat

De les poques coses que els resta als gats de la infantesa és el record de mamar, del benestar que els aportava aquest simple acte; l'estimulació amb les potetes a la mamella per tal que surti la llet.

Que jo sàpiga, els nadons humans no ho fan això.

Totes imatges de maternitat, te la presenten iconogràficament amb una foto amb "flu", blanca i clara, amb un nadó als braços d'una mare.

Per a moltes dones, atretes per una situació així, els omple de felicitat. A mi personalment, no em diuen res. Les trobo gastades, massa vistes i per tant, gairebé em fan fàstic...no sento res.

En canvi, viure una maternitat, suplantar el paper d'una mare gata al costat d'una gata que se sent feliç recordant la seva infantesa és molt superior. És el millor estat humà que pot aportar un animaló. Que faci pipa, tal com jo li dic, al meu pit, amb unes potetes calentones i sense ànim de fer mal, calidesa suprema d'una innocència peluda.

Comentaris (7)29-03-2014 12:51:27COSETA

Per a totes les Cosetes...

Avui m'he assabentat pel Facebook que és el Dia Internacional dels Gats.

No sabia que els gats en tinguessin un, de dia, dedicat a la delicadesa, a la seva bellesa indescriptible, a la seva bondat il·limitada sense prejudicis -ni perjudicis-...

A totes les Cosetes de Catalunya, una forta abraçada!!!!

El Nóvio estima bojament al meu pare, tant que li llepa el clatell;

la Pendeja, a la seva manera, es deixa acaronar -quan està en zel- per les meves mans assedegades d'amor...

I la Coseta major, la Cripta....dolça tota ella, que em treu de cabòries dolentes, què podria fer sense ella?, viure no sé pas.... Potser, moltes vegades, el cúter s'atura per evitar-li un trauma. Per ella no marxo per sempre.

Comentaris (1)20-02-2014 20:11:50COSETA

Esborronada

No té fred.

No sé què li deu passar pel cap de la Cripta quan veu el Nóvio a prop seu o barallant-se amb la Pendeja.

Es veu petiteta, de pèl fi i dret, al costat d'aquell homenàs de gat.

Tímida, esporuguida com una adolescent que descobreix l'amor....

Potser li passa com a mi, quan penso amb segons qui o escolto la música que m'agrada. M'esborrono....

Comentaris (2)15-01-2014 21:14:23COSETA

Qui ho diria....

Es prenen pastilles i gotes per fer una bona dormida.

Un es cansa fent kms per quedar rabentat.

Llegeix.

Però a més de les pastilles tinc una coseta revolucionària que ho supera TOT.

La meva gateta Cripta.

És dolça, manyaga, carinyosa, atent, eduacada i una mica possessiva...

Tova -massa grassa-, un pèl de vellut -tal com la defineix el seu veterinari preferit-, flonja...

Ahir vaig anar a dormir massa d'hora. Vinga donar voltes i més voltes, al llit. Ella cansada de veure'm tan amoïnada -fa dies que no se'm posa bé el menjar i la digestió se'm feia molt pesada-, va venir, se'm va asseure suaument a sobre d'un braç i va començar a gronxar-me amb la pipa -tal com faria de petita amb la seva mare- i roncar-me a l'orella....

M'he despertat aquest matí sense recordar res i amb l'estómac nou.

Hi ha coses que la Música no aconsegueix calmar....

Comentaris (20)10-10-2013 22:18:17COSETA

Sense comentaris

Bé, sí, un..

Fred.

Llit embarassat...endevineu de qui?

Comentaris (8)12-09-2013 22:49:56COSETA

LLuny de mi...

Dedueixo que la "pipeta" no li va agradar.

Suposo que deu tenir memòria, sinó NO em refusaria.

Quan més necessito el seu caliu, les llepades -petons-, escalf -cops de caps- se me n'allunya...

Quin destí m'espera?

Comentaris (0)07-04-2012 15:26:01COSETA

Pipa

Passar-s'ho pipa no és correcte.

Ésser feliç, sí.

I això mateix és el que fa cada dia la meva coseta. Abans d'anar a dormir, fa pipa, com si fos una nena petita, que encara mama. La mama, abans era el meu germà però, a partir que li va portar l'intrusa, ho va deixar de fer com a mesura de protesta.

Ara, la seva mama, la que la defensa quan la intrusa la pega, sóc jo. I sóc jo la que reb amb emoció, la pipa.

Està tan i tan feliç, que s'adorm en un tres i no res.

Què fan els nens?

Comentaris (0)01-03-2012 15:13:48COSETA

Vibrador

Ara ja no em puc queixar. Quan vaig al llit i m'estiro per agafar el son, de cop i volta noto alguna cosa que es mou.

Sento escalfor als peus, d'aquella tan bona i que fa tanta olor de benestar.

Després de moure't sense sentit, una bona estona, noto que el vibrador calent es mou.

Tota una bona estona.

Fins que no aixeco el cap i no miro enllà, veig que és la Cripta que es grata.

Comentaris (2)04-02-2012 21:10:37COSETA

Una Coseta Més

El meu germà no parla amb gats.

A ell li agrada que els gats impossibles de domar es deixin tocar. Però tot no es pot tenir.

Ahir, va trobar-se pel camí que va a la font, un gatet que cercava la seva mama.

No la trobava perquè segurament, havia anat massa lluny i el nen s'havia perdut.

És esquifit, menut i MOLT DOLÇ.

Presumiblement és una gateta negra.

Ha dormit amb ell i, la nostra Cripta, ha captat les noves...

Ara té una mica de fred de peus.

Fa moltes tonteries.

A mi ja m'està bé que en faci...abans em tenia molt abandonada!

Comentaris (0)20-09-2011 18:55:49COSETA

3 anys de felicitat

El dia 6 de setembre va fer 3 anys de felicitat.

Se'ns va amagar de seguida a sota el llit del meu germà. Espantada i Cripta.

No parlava gens. Era muda.

Però ara, la seva dolça veu, de la gana es fa sentir ben d'hora. M'acarona les galtes amb els bigotis llargs; em ronca sorollosament, a les orelles; una veu cristal·lina, com un fil d'aigua, em perfora els timpans...

Com la "casera", no como...sense la Coseta, NO DORMO.

S'apalanca a una cadira, ben grossa perquè sinó no hi cap, de massa grassa. I fa poses de model enamorada.

Tots ens embadalim quan el seu cos somriu...

Comentaris (0)08-09-2011 20:37:55COSETA

Prop del cor

4 ditades fan camí

damunt la roba.

i només una lliga

com un feix

Les Quatre Barres de la gata.

Fins a prop del cor.

Comentaris (2)12-08-2011 21:42:12COSETA

Marmota

Amor: -Ui quin dia que vam tenir ahir!

Llonze: -I tant, amb la Cripta...és una mitja figa.

Mama: -No sap caçar... pensa que els coloms i tòrtores només serveixen per fer exercici!

Amor: -Li haurem de fer veure les coses diferents.

Mama: -I per cert, on és ara?

Amor: -Ni idea.

Mama: -Però avui, l'heu vista?

Llonze: -Caram!, abans li veies tots els mals i ara no te'n saps estar sense veure-la.

Mama: -Em fa pena, pobra...

Llonze: -I nosaltres no som de plànyer?

Mama: -Clar, tots som de plànyer. Però nosaltres no vivim bé malgrat ens falti de tot?

Llonze: -Sí. Home, de tant ne tant, ja m'agradaria que algun humà em fes una bona rabregada. De vegades, hi ha llocs de l'esquena o del cap que no m'hi arribo...

Amor: -No tens tècnica, Llonze!

Llonze: -Pot ser....i tu, et veig molt aturat...digues alguna cosa al respecte!

Amor: -Ni sí ni no. No m'agrada refiar-me'n gaire dels humans, són imprevisibles. Tant et poden fer bé com malament. L'altre dia, un marrec m'ampataitava de valent amb un pal a la mà. I en un altre moment, plorava perquè volia fer-me carícies. Tu els entens?

Mama: -No.

Baldufa: -Mama, mama, mama....

Mama: -Digues què et passa, que et veig tant alterada?

Baldufa: -He vist a la gata grassa aquella.

Mama: -Ah, la Cripta?

Baldufa: -Ah, es diu així?

Llonze: -Sí. Ahir et vas perdre el final.

Mama: -Digues, què li passa a la Cripta?

Baldufa: -L'he trobada estirada entre mig de les herbes, prop de la riera... es troba bé?

Llonze: -Segurament. Els budells li deuen fer soroll. Asseguda sense moure's estan calladets.

Baldufa: -Crec que dormia.

Llonze: -Per això.

Amor: -Segur que quan tingui gana, ja la veurem aparèixer per aquí...

Llonze: -És tan avorrida!!!!

Baldufa: -No li agrada jugar!

Llonze: -Com vols que jugui! està morta de gana!

Amor: -Compte, nois que veig una ombra gegant que s'acosta.

Llonze: -Mira, qui ve....

Amor: -Ja tens gana? Doncs encara no han parat taula...

Cripta: -Jo us volia convidar a fer un mos, però preferiu aquestes llepollies fredes amb verdures...

Llonze: -I on has aconseguit, el tiberi?

Cripta: -Veniu i ho veureu. Però si sou d'hàbits rutinaris, ja us ho fareu. A reveure.

Amor: -Cony de dona!

Mama: -Ara ja ens ha posat la mel a la boca. Segur que no és res de res.

Amor: -Anem a veure què és allò que diu!

Mama: -Podeu anar-hi un de vosaltres. Jo em quedo aquí amb la menuda

Amor: -Entesos.

************

Mama: -Què nois, què era aquella disbauxa que deia?

Llonze: -Estem a punt de rabentar!

Mama: -M'esteu prenent el pèl, oi?

Baldufa: -No mama, que no veus quina panxa fan aquests dos golafres?

Amor: -Encara n'hi ha. Aneu, aneu...

Mama: -I ella?

Tots dos, Amor i Llonze: -Ella?

Llonze: -Dorm com una Marmota! S'ha afartat d'allò més i ara dorm. Espero que s'aguanti així una bona estona.

Amor: -Sembla el govern espanyol. Com més gasta més en vol. Ella però, amb el menjar.

Mama: -Marmota, eh? Anem, Baldufa.

Comentaris (0)22-07-2011 19:35:13COSETA

Com et dius?

Mama: -Perdona? Escolta?, Nena?

Amor: -No cal que insisteixis, se'ns ha desmaiat.

Mama: -Però respira, no?

Amor: -Sí, però està molt dèbil. Que no ha menjat res, avui?

Llonze: -Ni idea. Cap de nosaltres no li segueix els passos.

Mama: -Tu, babau, para d'ensumar-li les vergonyes!

Llonze: -Només estic mirant de saber què li ha passat. Ui, noia com et poses....

Mama: -Amor, llepa-li els morros a veure si....

-RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR....

Amor: -Ha respost.

Mama: -Nena, et trobes bé?

-RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR

Amor: -Ui, això és una cosa seriosa.

Mama: -Vols parar de ficar el nas allà on no et convé? A tu no t'he demanat que facis res, gamerús!

-RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR

Mama: -Bé ens haurem de conformar que et dius "RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR"

Amor: -Deixa-la, no es troba bé.

Mama: -"RRRRRRRRRRR", vols que t'anem a demanar res?

-No.....

Mama: -Per fi!!! Noia, ens pensàvem que no t'ensortiries!

-Bé, sí...amb la calor que tinc, la poca ombra que hi ha en aquest poblot i la solidaritat que m'he trobat....no he menjat res. Els coloms no volen jugar amb mi i, quan els tinc davant, no sé què haig de fer després.

Mama: -Tranquil·la, ja n'aprendràs. Com has dit que et deies, nena?

-Cripta.

Tots: -Ahhhhhhhhh.

Comentaris (0)21-07-2011 20:13:19COSETA

Sopar de duro

Llonze: -Òstia, mira que hem arreplegat!

Mama: -Voldràs dir, quines almoïnes ens han abocat al plat de cartró...

Llonze: -Bé, sí, volia dir això...

Filla: -...Jo també en podré menjar, mama?

Mama: -Joveneta, no veus que tu encara no tens edat? Au, vine amb la mama.

Filla: -Però mama!!, no facis això, que el papa pensa que em consents massa...

Mama: -El papa, el papa...Ell no sap res de res. Als homes no els has de fer cas! Com més bé els tractes pitjor.

Filla: -Ja...però si ell no t'hagués fet mil petons, jo no existiria, oi?

Mama: -Deixem de posar-nos sentimentalistes i comencem el tiberi.

Amor: -Caram!!!! què és allò que s'acosta?

Llonze: -UUUUUUUUUUUUUUUAUUUUUUUUUUUUUU....Jo també voldria tenir una figura com aquesta!

Mama: -Qui és?

Llonze: -És nova...!

Amor: -...es veu que l'han posat a "règim"...

Mama: -Apa, què dius...????

Llonze: -De debò! Ahir mateix, va venir a fer un tomb i em va preguntar si en aquest carrer hi havia gaire vida social. Estava molt avorrida i l'estómac li feia uns sorolls!!!. Si no es distreia, li podria agafar un cobriment de cor...

Mama: -Caram, si que és fina...! Sí, sí, convidem-la, ja veuràs com es distreurà. Mira, demà, la convidaré a fer un tomb pel nostre barri. Farà una sortida de camp i veurà que els de la seva mena, AQUÍ, s'aprimen molt ràpid!!!

Amor: -Au dona, no siguis tan cruel....

Llonze: -Apaaaaaaaaaaaaaaaaa i, la tia torna a passar. Si, torna-hi, torna-hi. Òstia tia, quins petons que et faria, vida meva. Ai!, que em fas mal, dona. Vols parar!!!! Una Coseta tan sucosa no es veu gaire sovint!

Mama: -Doncs, sí, au, vés a menjar-te-la... Tu, filleta, ja ho veus com són els homes. No vulguis tenir-hi cap mena de relació.

Amor: -Ei, que no comencem a sopar. Jo tinc gana i, fred no val res...

Mama: -I per què no començaves?

Amor: -Per què?! Doncs...perquè jo sol m'ho hauria menjat TOT.

Llonze: -Ei, tinc una idea. Per què no la convidem a sopar?

Mama: -I que més! per què s'ho cruspeixi?

Amor: -Ja veuràs que no...

Llonze: -Ei, bufona... no voldries venir a sopar amb nosaltres?

Cripta: -Ah, d'acord....

Llonze: -Ens toca una queixalada per cap....

Cripta: -Ecs!!!! això mengeu?

Amor: -Au, tot acabat!!

Cripta: -I no us fa mal a la panxa, menjar tant ràpid? Si vaig amb gaire golafreria acabo treient-ho tot.

Mama: -No filla. Com has vist, aquí de teca n'hi ha ben poca. Aquí TOTS gaudim de bona salut nutricional. No hem de seguir cap dieta. Però vull que sàpigues que si vols viure entre nosaltres t'hauràs de cercar menjar tu soleta. Això no és el Ritz! Aquí s'aprofita TOT, la verdura inclosa. No t'agrada, tampoc? Després de dues setmanes sense moure ni un dit, t'ho dic com la calor que fa aquest vespre, que seràs com una de nosaltres. I l'imbècil del meu marit, deixarà de bavejar com un badoc...ei tu, para de fer el ximple!

Cripta: -Entesos... Qui és la que mana, aquí?

Mama: -Qui mana, qui mana... Aquí manem tots. El calçaces del meu marit, per suposat que no! Aquí, sóc jo qui porta els pantalons, nena! Jo em dic "Mama"; la meva filla...encara no té nom; aquell que t'ha convidat, es diu Llonze i el meu marit, Amor....i tu?

Cripta: -....

Mama: -Nena, que no tens boca?

Cripta: -RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR

Actors:

Llonze: Un gatet menudet, blanc i negre; Tímid i molt llest.

Mama: Gateta, tricolor, més blanca. Molt dolça que sap què s'ha de fer a tot moment. Decidida.

Amor: Marit de la Mama.

Filla: Tota negra amb les potes blanques com si fossin sabates...

La Coseta: Cripta.

Comentaris (0)19-07-2011 15:37:55COSETA

Cosa de gats...

O no.

Sempre s'ha dit, o almenys m'ho han dit, que quan plou, els gats i altres animals, els agrada contemplar-ho.

La meva Coseta, surt a l'eixida, s'asseu a la seva estora de rapinyar les ungles i deixa passar l'estona amb els ulls enganxats a les gotes que cauen, indiferents a la seva mirada llunyana.

Avui ha sortit a la galeria. Havia començat a ploure una mica. Li hem dit que marxés, però no ens ha fet cas. Fins que no ha notat que les gotes li acaronaven el llom, no ha sortit rebotada cap a dintre.

Havíem tingut una gallina, molt especial que va morir civilitzada, que li agradava la música. Es posava arran d'uns amplificadors i, malgrat sentís un soroll fort, no marxava. Em van dir que, perquè fessin més ous, a les gallines els posaven Mozart.

A la meva Coseta no li agrada Mozart. Ella prefereix Bach. La seva producció només es limita en ser i en fer feliç tothom qui té al costat, inclosa ella.

Comentaris (8)22-04-2011 16:42:31COSETA

Angelets...

La meva COSETA té un cosset ple d'angelets.

No d'aquells de les pintures religioses. No!

Angelets d'aquells que quan bufes, t'omplen el cel de pèl.

No són llavors que quan toquen terra germinen.

Fan un borrissol flonjo com el sol -però gris...

Amb metxes de prop del culet, en faries un pinzell fi.

Això se'n diu, canviar el vestit d'hvern pel d'estiu.

Angelets...són el meus somnis, quan ets al meu llit.

Comentaris (0)08-03-2011 12:12:40COSETA

Cripta

Té menys memòria que un peix.

I no pren Depakine Crono.

És mandrosa.

Aprofitada.

És cerebral: li agrada Bach. (però Bach, no tocava el clarinet....).

Se sap camuflar a la perfecció.

No ha estat a l'exèrcit.

És catalana.

No bufa.

és bona,

dolça.

Gata.

Comentaris (0)01-03-2011 13:18:45COSETA

Amèlia

La meva gata és com l'Amèlia.

Està malalta.

Fa esternuts; li plora un ullet... (Té alguna al·lèrgia...).

La gata, la meva gata,

tota ella plena de pèl...

la gata, la meva gata,

té un cor com un estel.

Jo la besaria sempre

abraçada dins d'un anhel.

Amèlia està malalta,

la mare li va robar el promès.

Ella vol suïcidar-se

després de fer Testament.

Comentaris (5)29-01-2011 21:00:27COSETA

Tres quarts i cinc de quatre

Hem tornat al passat sense proposar-m'ho.

La meva coseta, la Cripta, m'ha mal despertat molt d'hora perquè tenia gana. I sort que no viu a Ghana...

Ja no sé per què dic les coses, però ningú no m'escolta: Abans d'anar a dormir, fés el favor d'obrir la porta del menjador perquè si la noia té gana, no m'hagi de despertar en plena son.

Doncs no hi va haver manera!!!

Ben puntual com un rellotge, a tres quarts i cinc de quatre de la matinada, la meva coseta Cripta m'ha parlat i m'ha dit: mama, obre'm la porta que tinc gana... i molta gana!

Abans d'anar a dormir, la senyoreta, gairebé s'ho havia cruspit TOT! Els ulls, plens de son mal despertada, han sortit espantats de les òrbites. 4 granets de pinso al plat solitari!!!!

Un grapadet més i he tornat a córrer-cuita cap al llit.

Un cop satisfeta la fam, ha tornat com si res, a enganxar-se a la flaçada i, jo sense poder-me adormir fins a les 7 del matí.

Els ulls encara em pesen.

Si per desgràcia o oblit hagués deixat de prendre el Keppra, de ben segur hauria tingut una convulsió; epilèptica o no, sempre depèn de la ignorància de qui fa l'observació clínica.

Comentaris (0)18-01-2011 13:00:44COSETA

La "coseta"

No sé com definir-la.

Pesa 6 kilos.

Medeix gairebé més de mig metre, des de la punta del morro fins al final de la cua.

Unes orelletes curtes, cara poc encertada pel seu gènere, grossa i bastant inexpressiva.

L'Àlex, sempre que la veu, li diu la Coseta.

Quan ens la va portar sí que era una coseta esquifida semblant a un gat salvatge sudafricà de pelatge curt i de camuflatge.

Ara s'ha engreixat massa i s'ha tornat una cosassa mandrosa però igualment dolça. Potser més dolça, encara.

Uns bigotis clapats de blanc i negre, li donen un aire de clar-i-obscur molt interessant. Al caparró, sembla que porti les quatre barres. Fins i tot, vaig intentar transformar una foto seva, sense èxit.

Al rostre, té dues línies paral·leles a l'estil "Rambo", al costat de cada ull, fosques, intenses com el maquillatge que duien els egipcis...

Aquesta coseta, quan dorm amb mi, les vegades que en té ganes, no sap anar a menjar sola. A la matinada, quan la son és més profunda em desperta com volent dir:

- Mamaaa, tinc gana! M'acompanyes? Tinc por...-del no-res-. Es passeja amunt i avall per sobre el meu/nostre llit, fent tot tipus de veuetes agudes, cops de cap dolçament estudiats i, si això no funciona, sempre queda fer coses que a la mama no li agrada: mossegar el fil elèctric del qual endolla, amb un allargament, el llum de la tauleta de nit.

Últimament, passo de fer-li cas. M'emprenya haver-me de llevar tan d'hora, total, per veure-la menjar el pinso de règim! Avui, la cosa ha anat massa lluny.

Sabeu a quina la meva coseta m'ha despertat avui? 4:15 A.M.

Aquesta coseta és la meva Cripta, amb una panxa plena de mamalletes del que mai li sortirà llet perquè, segons l'Àlex, li van fer un lligament de trompes. Està enamorada del meu germà però de mi mai se'n desfà.

És un sedant que té efectes secundaris: llevar-me massa d'hora i amb la problemàtica afegida de no poder-me adormir...

Però, me l'estimo igual.

A vosaltres no us agradaria tenir una coseta així?

Li faig tants petons.........................

Comentaris (3)07-10-2010 21:03:38COSETA