login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Articles de la categoria: ANECDOTARI

L'agenda en una cabina...

Article dedicat a tots els que tinguin una certa edat...

L’agenda en una cabina...

El cel mig tapat una tarda qualsevol a principis a de juny. Un mosaic de boires negres decoraven el cel lluminós. Sota l’ombra d’un aixopluc de mínims, enmig d’un descampat erm i un decorat de verd d’uns jardins, estava ell. Un home jove estava nerviós.

Al seu voltant, en un tres i no res, es va omplir de cridòria jove. Esperaven un autobús que els dugués al seu destí. Devien ser d’un institut que havien baixat a Barcelona a visitar vés a saber què. Uns joves que, amb qualsevol cosa ja els era suficient. Una rialla, una vella geperuda, un ensurt o un home amb una maleta que mai no se’n separava.

Un home mudat amb una maleta de mà, tova i suat... La maleta devia pesar o almenys tenia dificultat de moure-la. ‘Tampoc pesava tant, l’encàrrec’, pensava. Els mateixos nervis d’aguantar una ploma dreta amb una sola mà i en la mateixa posició, el destrossava. Els joves se’l miraven de reüll, fins i tot, de lluny havia sentit que era un pobre home malalt d’icterícia. Groc. Pàl·lid.

La seva companya li ho havia desaconsellat per la seva salut malaltissa i dèbil però ell que era del morro fort, no li’n va fer cas: arribaria fins al final.

L’autobús de marca internacional no complia els horaris de sortida i això encara el neguitejava més. El seu enllaç s’hi havia de posar en contacte per confirmar el viatge. ‘Potser a darrera hora se n’havia desdit i tot era un globus sonda per saber de quin peu calçava, si era de confiança’, però no era tal com havien quedat en la darrera trucada, abans de recollir el paquet. “No et preocupis és un transport fàcil: agafa una bossa, posa-hi roba o llibres i en un raconet, l’ampolla... qui no porta maletes? Hi ha molts turistes, un més o menys, ningú no se n’adonarà”. Però el seu rau-rau de la por en una ciutat en alerta 4/5 antiterrorista, qualsevol uniforme li feia saltar l’alarma. Com més passava el temps, més gent s’hi acumulava. “Van tard” es va atrevir dir, amb un tic de quequeig a la parla que el posava al blanc de tota sospita.

Finalment es va produir la trucada esperada amb unes instruccions molt precises però poc convincents. Havia de deixar la ‘motxilla’ al mateix seient de la parada quan es buidés de gent. Aquella no era la instrucció inicial i la veu tampoc era la mateixa. Era més greu i més imperativa. ‘Nosaltres ja la recollirem’, li havia dit la veu. On la recollirien, a Barcelona? No havia posat els peus a destinació i ara la volien recollir? Què es pensaven que era, ell?

Fugaçment, com si es tractés d’un llampec, li va passar pel cap que no fos una enganyifa, una excusa, un missatge encriptat per fer-li saber que l’enllaç havia ‘caigut’. Aleshores se li va acudir preguntar per la dona del veí: ‘podria parlar amb la Mireia?’ Era un veí de circumstàncies, de socors... tothom sabia que la Mireia era policia, qui podria demanar per ella, si gairebé no la coneixia, tan sols van intercanviar mirades a l’escala on conduïa al pis del seu cap... La veu li relliscava el nom de Mireia, feia com si sentís ploure... ‘I la Mireia no ha estès la camisa de treball a l’estenedor de fora?’. Res. “Repito, déjala en la parada del Palacio Real, allí la recogeremos”.

Finalment la comunicació va tallar-se.

Un pes li van treure de sobre, immens, com una llosa de cementiri.

Va deixar de suar, les mans van esdevenir, de cop, seques. Els colors tornaven estar al seu lloc, va respirar i, Els Mossos, sense que ell no en sabés res, la recolliren talment com si fos un regal. Un descuit premeditat. Com qui deixa l’agenda en una cabina...

Comentaris (0)20-08-2017 20:27:02ANECDOTARI

Retrobament fugaç

A la pàgina Oficial dels Mossos del Facebook, explicaven un retrobament entre un mosso motorista i una nena salvada per ell, feia 3 anys. La nena recuperada i el mosso, feliç.

Fins aquí les històries boniques que ens dóna la vida plena de casualitats. Però no s'acaba aquí...

Ahir vaig anar a caminar a Barcelona. Des de la Sagrera-Meridiana -pel carrer Provença- fins a Sants.

Mentre caminava a pas lleuger, una llum va obligar-me aturar. Vaig aixecar la vista del terra i alçar els ulls: SAGRADA FAMÍLIA davant dels morros. Esplèndida, gegantina, Sublim... El cor em bategava més ràpid de l'habitual i no entenia per què. No sóc religiosa, per què un sentiment tan fort? La vaig repassar meravellada fins i tot, el portal de la Crucifixió, elaborada per Subirats...Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus.

Després d'abandonar-la i fent camí pel carrer Provença, a l'altura de Rambla Catalunya, va passar-me per davant un frare abillat amb el seu hàbit. Un caputxí, amb les seves sandàlies -SENSE MITJONS!- a pas ràpid i decidit, com jo. Barba llarga i blanca i ulleres, amb muntura quadrada i negra.

L'any 1997 vam fer una assignatura optativa d'art Pre-Colombí a la UAB -amb Victòria Solanilla, de professora- i una de les visites obligades era el Museu de Pre-Colombí del Monestí Caputxí de Sarrià. Una vegada, després d'anar-hi, una companya de Barcelona em deia: "Tant si va sol, neva, fa vent o plou, Fra Valentí va al seu ritme per Rambla Catalunya sense mitjons i les seves sandàlies!".

Ahir a la nit, hora sense precisar, em va passar pel meu davant el FRARE/conservador d'aquest Museu, fet d'espolis d'aquelles terres mesoamericanes/inques. Després de 20 ANYS, aquell home ple de vitalitat va passar-me a pocs metres i jo, parada sense paraules com si fos davant de la Sagrada Família de Gaudí, no li vaig saber preguntar: "Perdoni, vos no és Fra Valentí?". El retrobament, si se'n pot dir així, va ser fugaç... I segur que era ell. A Balmes, on hi ha l'estació de Provença dels FGC, va baixar-hi corrents. Anava agafar la línia L6 Reina Elisenda, prop on hi tenen la residència.

20 ANYS després, un home tomba a la seixantena: FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA....

Comentaris (8)20-03-2017 17:56:58ANECDOTARI

El símbol &

Com ja sabeu el símbol &, en anglès hom ho traduïríem com a 'AND' i en català, I. Que és el mateix. PP & Cia -companyia-.

A Sabadell hi ha una botiga de que venen cotxes i ja sabem que en anglès són 'CARS' i els preus, per cert, també ho són.

Quin nom té el rètol?

CARS & CARS. Cotxes i cars.

Comentaris (1)02-03-2017 20:43:49ANECDOTARI

Noms i vocacions

Abans es feia el comentari de fer coincidir la 'vocació o ofici' amb el cognom.

Es deia que un que fos mestre, de cognom es digués Mestre. N'hi va haver un de ramaderia i pesca (gencat) que es deia Miralpeix; el d'Unió de Pagesos, Caball i, ara he trobat un Mosso, Caporal, que ha sortit a DV per explicar quan se'ns presenta a casa un rfevisor del gas presumptement fals, Goset. Enteneu la broma? Als polis de tota la vida se'ls ha relacionat amb els 'gossos', en euskera, 'txakurrak', el meu preferit per anomenar als espanyols. Pero si fem un doble joc... si a M de mossos la canvies per una G... Gossos. Doncs aquest pobre no ha calculat la vocació i els estralls...

Seria com si un poli Nazional es digués Madero: 'madero' és com els espanyols anomenen despectivament als polis....

Comentaris (2)15-02-2017 18:27:42ANECDOTARI

Coses de Mossos...

Fa un tall a la lona d’un camió i ¡Premi!

S'endú 14 bicicletes valorades en 41.500 €. No tenia carnet de conduir, roba una furgoneta encabint-les dintre...

Al final, també té PREMI!!! En un control de trànsit és detingut.

Comentaris (2)09-02-2017 14:54:31ANECDOTARI

Catalans i no catalans

Quan estudiava a l'institut als 90, concretament, Batillerat Artístic per tal de No fer més hores de castellà, a les assignatures comunes, s'observava una curiosa divisió entre els meus companys. Els catalans -vull dir que parlaven català habitualment- i els no catalans -els espanyols que no parlaven català 'porque no les daba la gana'-, s'asseien separats. Catalans a una banda i espanyols, a l'altra banda de l'aula.

Això ho he anat veient en instituts on el % d'estudiants era proporcional en matèria nacionalo-lingüística. Allà on sols hi ha espanyols, és inexistent aquesta pràctica.

Al 2007, es va fer a Barcelona unes xerrades sobre unes convivències entre Israelians i 'Palestins' a Catalunya. Abans de començar la xerrada, cada grup nacional, s'estava per grups, separats, tal com ho vivia jo a l'institut mentre estudiava.

Ara, des que en Pasqui Maragall i el renegat 6 ales, ens van omplir els Mossos de merda espanyola, també es dóna aquest fet. Els xarnegos van al seu grup d'espanyols a fer el que sigui -feina de vigilància preventiva o a beure quelcom en un bar- en grups separats i, els catalans, també.

El més divrtit de tota aquesta observació ha estat que els mossos espanyols, sovint de camionetes d'unitats mòbils, solen ser menys refinats i van al primer cafè de xarnegos que troben al seu recorregut; mentre que els catalans s'hi miren més. L'exemple que poso és dels Mossos de l'ABP de Mollet, on a tocar de la Comissaria hi ha un hotelet. Els catalans van allà!

El què em comentava un conegut: allà on hi ha conflicte nacional, -o lingüístic- els membres del grup ètnic se separen. I això ho deia mentre ens esperàvem per entrar a escoltar les vivències artificials entre àrabs i jueus a Barcelona.

Ell descobria la sopa d'all, però qui no vulgui veure aquesta realitat a Catalunya, viu enganyat per la "Revolució dels somriures" i tots els catalans que es mengen la pastanaga que els endossa ANC i CDC i ERC.

Comentaris (0)18-12-2016 22:18:54ANECDOTARI

Kaaaaixo!

Era la salutació d'un bidell de quan estudiava a l'institut. Kaaaaaixo -hola, en èuscar- i al final, va ser el nostre motiu per referir-nos a ell.

Anant a Terrassa he descobert un restaurant de nom KAIXO i, cada vegada que hi passo, penso amb ell.

Comentaris (4)23-11-2016 19:35:12ANECDOTARI

Mà, muntanya i Cudî

No és una mà qualsevol.

Té 28 primaveres amb un sol radiant.

Ulls verds, un noi entranyable.

Que estima el seu país, ocupat com el nostre i, lluita per expulsar els enemics.

Una mà com la meva, fràgil. La valentia cap a la llibertat és la força que ho mou tot.

Una mà que m'obrirà el seu país.... una mà amiga, d'un amic que té per nom una muntanya.

Comentaris (2)18-11-2016 17:42:34ANECDOTARI

Ha tornat...

el nom del bloc almeu peu dret.

Pell de ceba: Hiperqueratosi per sobrepès.

Tothom em diu: però si estàs prima...

Amb 52 kg no hotinc, per tant, és el pes de cintura en avall.

Comentaris (0)13-07-2016 19:35:48ANECDOTARI

Vermella....

telefònicament. Després de veure com el manual policial de les col·laboracions ciutadanes havien quedat en un no-res, avui en dues trucades misterioses de números desconeguts, han revifat la meva esperança o podríem dir, UTILITAT.

M'han trucat dels Mossos. Volien verificar la meva "declaració" que els vaig enviar electrònicament. Ha estat tan forta la sorpresa, que jo mateixa i la gent que passava on era jo, devia pensar que m'havia tornat una bola de foc de tan vermella i, això, que la comunicació era per telèfon, què hauria passat, cara a cara?

El noi no era gaire important. Ell només recollia el meu testimoni però m'he avançat donant-li una idea. Anar amb algú de paisà al lloc sospitós i mirar d'identificar la dona misteriosa que va desaparèixer quan els Mossos van aparèixer.... "Bé jo no sé com és el seu mètode de treball, però ja els ho passaeré". I sobretot quan hagin esbrinat o tancat el tema, em trucaran... Una autèntica deferència!!!!!!, de color vermell a punt d'explotar.

:kiss

Comentaris (4)28-06-2016 18:55:48ANECDOTARI

COMPTE!!!!!

Ara ve la campanya d'estiu per encolomar monedes d'altres estats de mides i formes -efígies- semblants.

Us ho poden encolomar a petit coemrç, supermercats on les caixeres van de rutina i que la moneda passa sense ser vista.

Tot i haver inforrmat a les autoritats competents -Mossos d'Esquadra- m'han arxivat la notificació. Però cal informar al petit comerç que els poden fotre igual.

Parlo de la Rossa, la moneda de pesseta, amb la cara de Juan Carlos I i la gallina al darrere, del 75. És més petita que d'una de 20 cèntims i més gran que una de 10 cèntims. De costat, no hi ha gaire diferència.

Comentaris (4)15-06-2016 14:56:23ANECDOTARI

Caminada...

El dia 13 de maig vaig voler posar-me a prova.

Manresa-Montserrat a peu. Organitzat per una associació per recaptar fons contra el càncer, de Manresa i, un grup de Mossos Solidaris, també de Manresa.

Moltes persones preparades van caure pel camí solellat. Al km. 6,8.

Jo i altres valentes ho férem al km 14. Els Mossos van col·laborar remolcant gent que no podia fins a Montserrat. Hòstia que bé a les seves furgonetes, no vam necessitar aire condicionat, tot i que un d'ells, molt sociable i agradable ens ho volia posar fàcil. NO. Allà ens vam fer una foto de grup.

Ben apalancats, això sí.

Un cop a Montserrat, ens van donar coses de propaganda, sobretot aliments i begudes....

En un racó, a l'ombra hi havia un home que em sonava de cara que no sabia qui era. Per internet i hores després de la caminada, vaig saber qui era, perquè amb tota la seva mala educació no m'ho va dir, quelcom semblnt a: "Sóc aquell de la poli". què li costava dir: "Sóc el director de la Policia, n'Albert Batlle". I hagués quedat com un senyor i no com un imbècil.

Això sí, el poli, agent mosso que ens va dur a Montserrat i que va tenir tanta deferència amb mi (Em va abraçar en fer-nos la foto), sí que va quedar bé i, des d'aquest humil blog li voldria fer la meva particular contribució: Fantàstic 13.127!!!!!!! publicant la foto retallada....

I per donar fe del cansament....

Comentaris (2)10-06-2016 12:09:58ANECDOTARI

No hi ha diferències

La societat ens vol etiquetar en 2 gèneres diferents, en emocions i sentiments diferents i això és totalment fals, ara que ho patit en carn pròpia.

M'agradava o no si m'agrada i sovint deia: jo agafo aquest passarell i en 2 mesos, el canvio de dalt a baix.... i d'una manera semblant, m'ho han dit a mi: Jo vivint dos mesos amb tu, parlaria el català tan bé com tu... i és que m'agrada tant el treu català!!!! -ple de catanyolismes, català central, poc original-; m'agrada la teva entonació; m'agrada els colors dels teus ulls -blau verds i amb estrabisme-, però es veu que el meu estrabisme el fascina: et dóna un caire de tranquil·litat fantàstic. Ets tan femenina -què cony ha vist?, justament femenina!!!!-. Un enamorat que guarda una foto meva al mòbil i a sobre quan me l'ensenyava, la petonejava. Quantes vegades ho he fet amb els qui m'he enamorat?

Un enamorament impossible. Ell està casat i té fills i néts. Què vol de mi, una concubina?

Des de la primera i darrera trobada -va descobrir que no tinc casa pròpia i que visc amb els pares-, sembla que el seu profund AMOR hagi perdut empenta.

És la primera vegada que un home, teòricament diferent de gènere, s'enamora de mi. I que consti, d'això fa temps: 6 anys, un amor ocult, secret...

j

Comentaris (0)10-03-2016 14:54:04ANECDOTARI

Un bon "xollo"

No sabeu quin xollo m'escapo cada vegada que xarlatans que et volen vendre "motos" com ara assegurances o apadrinaments sospitosos, no em parin pel carrer.

Només aturen a dones ben vestides, de certa classe. Jo com no en tinc, m'escapo de la seva dèria.

Un dia ho anaven a fer i una dona que acompanyava semblava ser un noi inexpert li va dir: "Compta, aquesta NO". Va ser però tan mal educada que li hauria fotut una bona bufa.

Comentaris (0)16-02-2016 21:44:40ANECDOTARI

Curiositats...

De Tarragona.

Botànica, Una Casa amb uns esgrafiats de pedra per no dir directament escultures o alts relleus. Una Torre, guerra entre ordres religioses....

---

----

Aquest se'n diu, el Convent dels Agustins però abans era dels Jesuïtes.

----

Comentaris (8)30-01-2016 18:53:08ANECDOTARI

Ruïnes i Gats

Tant el 18 com el 29 de gener m'he trobat el mateix gat a les ruïnes del Circ.

Comentaris (2)30-01-2016 18:42:19ANECDOTARI

El viatge en tren

Mentre esperava que vingués el tren, se'm va ajuntar, buscant conversa, una dona gran, molt moderna, no catalana. Pel seu accent no era castellana sinó ARGENTINA no integrada. 22 anys sense parlar català. Però els argentins tenen un dialecte molt bonic, tranquil, alegre o trist amb un tint italià. Quan vam arribar a Tarragona on l'esperava un amic, em deia que no sabia que a la seva constitució, d'Argentina, l'havien modificat per no voler saber res amb el castellà (espanyol); ells parlaven argentí, segons diu el lingüista castellà Moreno Cabrera.

Em va dir que com era que no parlava castellà, que era una llengua molt bonica... A veure, com vols que parli una llengua que se m'ha imosat a sang i a foc?.

El català és la meva llengua!

Li va fer pena. A mi també que no parlés el català.

Va anar molt ràpid i xerant amb aquella cotorra argentina, més. ;)

Comentaris (3)30-01-2016 17:40:37ANECDOTARI

Cala Maria

Avui he anat a comprar roba d'abric i per fer temps, he passejat una mica, però sempre que hi passo, em ronden certs records de la infantesa que no puc esborrar.

Ma mare anava a casa d'una "amiga" que mai es dignava, quan va poder -quan se li va morir la mare amb feridura- venir a casa nostra. Ella deia mandra, però jo crec que era una altra cosa. Sobèrbia. Nosaltres érem inferiors. Ningú treballava, jo anava al cole i, el meu pare estava a l'atur. Ella tenia una filla que anava al cole de monges; una era hippy (trastorn bipolar no diagnosticat) molt moderna que mai va acabar el BUP i, la del mig, endarrerida. Se'n van adornar tard que era diferent. Sempre repetint, amb profes de repàs, res. Al final la van portar a una escola especial que els ensenyaven aptituts manuals per acabar treballant en una bugaderia industrial. Això sí també és moderna, té un pis i el comparteix amb un noi que està pitjor que ella -mèdicament-. Això sí, la seva sobèrbia només afedctava als altres, ella era la perfecta.

Al vespre, quan ma mare marxava, demanava a una de les seves tres filles baixar a comprar llet a cala Maria. Ella estava cansada. Es queixava que l filla petita era una "gandula". S'ajassava al seu llit, després dels deures, i d'allà no la treies. La hippy no hi era mai a casa, va marxar tenint 14 anys. I l'endarrerida hi anava romancejant. Al final, o solia acompanyar la filla petita que no ens portàvem tants anys.

-Un litre i mig!

Les mesures eren de metall pintat o plàstic.

La Maria, a més de llet, venia tomàquets.

Encara recordo els entrepants de barra, pa amb tomàquet i pernil dolç que ens fèiem per berenar. Boníssims.

Ara, quan hi passo, hi penso amb la senyora Maria. Al seu lloc hi ha un restaurant....

Comentaris (1)16-01-2016 22:35:09ANECDOTARI

Buscant records

La setmana de festes vaig anar a Barcelona. El 30 de desembre de 2015, que va ser un dia fastigós l'any passat el vaig voler convertir amb allò que a mi m'hauria agradat que fos. Em vag aturar en una paradeta de la Gran Via de Les Corts Catalanes, on hi ha la Fira de Reis i em vaig comprar un anell trurquesa. Turquesa com els meus ulls. Si hi ha llum són blaus i foscor, verdosos. Em van dir que estaven fet de Vori Vegetal, un fruit de l'amazones, entre Equador i Colòmbia i quan el poleixes, sembla ben bé una joia. És molt bonic tot i que em balla bastant al dit anular. Passades festes ja m'hi deixaré caure a la seva botiga de Terrassa...

Fa algun dies abocant el marro del cafè em va sortir un cor, d'aquells que no tenen tares. Perfecte. Ben perfilat.

Dilluns d'aquest nou any hi vaig tornar després de fer una bona volta pels darreres de Barcelona, encaterinats amb els Reis. Horror!!!

Volia anar a un Bracafè que hi ha entre Carrer Provença i Roger de Llúria, però el vaig trobar tancat. Abans havia passat com per error per un altre Bracafè, el del carrer de Casp -i jo que sempre havia cregut que era carrer Dipulatació...-. És igual, en veure que estava tancat, vaig anar al del Casp.

Les manpares de fusta amb finestres antigues, de vidres hexagonals i de color cru ja no hi eren. Ara hi havia personal femení no català que serveix des de darrere el taulell quadrat. Abans, quan hi anava amb la meva àvia per arrencar-li un regalet -era molt garrepa-, hi anàvem a prendre un cafè. A ella li agradava molt. Val a dir que també te'n venen com abans, però abans els cambrers eren catalans. I ja la coneixien i rebia un tracte agradable, de coneguts de sempre. Dilluns hi vaig anar a beure'm un cafè amb llet. Tot era diferent, menys la decoració interna del local. Molta nostàlgia em va pessigar l'estómac amb una llagrimeta imperceptible.

Un cop pentinat el passat, vaig enfilar cap Les Corts.

Contra la meva tradició em vaig aturar en una paradeta de "mandales" aplicat als anells o bijuteria. Un altre anell. L'estel de 6 puntes i una flor que simbòlicament significa, la Vida i la Sort. També era verd turquesa. Aquest em va bé a la mà dreta, al dit del mig.

Només tornar a casa -tren- fent ziga-zagues, vaig topar-me amb la bruixa de l'Imbècil II, aquell que em va voler comprar unes quincalles contra la meva voluntat. Ella no em va veure però la vaig saber reconèixer, la mestissa.

Sense veure quins passos feia, se'm va plantar davant meu l'Església Ortodoxa: Un cosí de ma mare, n'és addicte, per casament amb una dona russa.

I la sorpresa final, encara a mig fer... ja arribarà si ha de ser...

Potser tota aquesta recreca del passat m'havia de conduir al futur.

Avui, a 8TV feien una pel·lícula on hi sortia el Tom Sellect, més conegut per "Magnum" i, en el capvespre hi han afegit una melodia mal tocada que des de la primera nota he sabut què era, com sempre.

Brahms, un Intermezzo en La Major op. 118.

[https://www.youtube.com/watch?v=HEAD6vGOFeM]

Comentaris (0)08-01-2016 01:19:55ANECDOTARI

Carta a un reprimit

Benvolgut Magí.

Un conegut m'ha dit que no tens feina.

He tornat a pensar amb les teves carreres. Bé, Dret no perquè no et pots dedicar a l'ESO, però no has preguntat què pots fer amb Medicina?
A part de treure't el nivell C, igual que el meu germà. Els que vam fer LOGSE ens el convaliden com a C....
Suposo que a CGM o CGS podries encabir-te... Millor que vagis directament a Ensenyament, la seva web l'han empitjorat.
Desconec també si necessites el CAP, un Màster per poder donar classes. Abans era de 4 mesos però ara el fan màster per endur-se una bona picossada de diners.....

Ah. Mentider. Els jesuïtes de Sarrià no tenien o no tenen Col·legis Majors o Residències amb cap torre. Podria ser Penyafort a la mateixa Diagonal on estudiaves Dret? Abans era Penyafort, una residència NOMÉS per a nois. Hi havia Montserrat NOMÉS per a noies, però després les van unir.....

Amb tanta iMAGInació com tens, perquè no et dediques a la literatura. Sàpigues que TU ets la meva font d'inspiració.....estic fent els darrers retocs a una novel·la sobre l'Opus, Israel i L?ACNUR, donant informacions certes......ja t'agrairé la informació que em donares, xerrant pels descosits amb la por al cul, pel pany siliconat, recordes?

Una altra cosa. Coneixes la dita catalana: "Hem de llaurar amb els bous que tenim"? Les ties bones que t'agraden a tu són impossibles per 3 raons.
1. Tu no ets del seu tipus. Ni fent gimnàstica.
2. No tens pasta gansa. Les ties aquestes volen ser mantingudes i tu vols que et mantinguin elles. El món no va així. Si jo trobés un noi que em pogués "mantenir" el rebutjaria, perquè considero que si no em puc mantenir a mi mateixa, no me'l mereixo. Tinc ètica fet que els advocats l'heu perduda pel camí....
3. Són models. A la vida real et trobes el que hi ha i si per casualitat te'n trobes alguna que reuneix el teu ideal, serà per fotre't el poc que tens.

Si el que et córrer més pressa és cardar, a la carretera de les "Putes" entre Terrassa i Martorell, en pots trobar alguna.... Ja saps elles et foten un favor i tu pagues. En aquest món no hi ha res gratis, només desgraciats com tu que abusen de la bona gent que t'ho fa desinteressadament i després els deixes com un drap brut o simplement a "canvi d'un favor" el deixes penjat, ja saps, empaperar a la directora d'aquell institut.... amb una simple excusa...

I si no trobes feina sempre et queda l'Opus. Sempre tindràs un sostre i un plat taula. Un mentider com tu els farà beure a galet als directors espirituals, endossant-los que volen sentir. Ets àgil com ells.

La Cripta pesa 5,5 kg i té el cervell programat per a les llaunes de tonyina.
La Pendeja és tota negra i brillant i de pèl sedós, una preciositat, que vol tot el territori per a ella. Un pinxo! Això sí, quan sent la meva veu, ve corrents. És la meva nena....
El Nóvio, un calçasses mandrós, rosset i ulls verds. Totes les gates del barri estan castrades, menys la Cripta, però aquesta no és del seu gust. Alguna cosa et deu passar a tu, oi?

Llàstima que no hagués consumat el suïcidi perquè ara no estaries llegint tantes veritats d'un sol cop... No pateixis, hi ha més dies que llonganisses! Algun dia arribarà -sempre ho pots demanar als Reis o al Pare Noel-.

Bé, això sí, et desitjo molta sort i que trobis feina aviat.
Salutacions cordials. Vaja, "dingú", per l'escassa deferència que em tens.
Comentaris (2)22-12-2015 15:58:47ANECDOTARI

Inspiració

Molts de vosaltres em diríeu que em queixo massa, que no n'hi ha per tant de tot plegat. Però explicar uns fets reals que t'han marcat, escarmentat i que no tens gens de ganes que tornin a succeir, no és gens fàcil. No es tracta del meu intent de suïcidi sinó d'explicar d'una manera novel·lada com és un narcisista pervers o maligne.En definitiva: un egocèntric. Ara mateix podria descriure'l.

JO era la paraula que més sonava. Ell en forma primera. Jo amb pronom personal o amb preposició. 'meu' o 'a mi.' Ell era centre de l'univers conegut. Gràcies a mi, em va gosar dir un cop, jo era alguna persona a qui se li podien mirar als ulls. que gràcies a ell, jo em trobava bé al seu costat, perque ell sabia tractar a les dones. En 18 anys en va tenir 7. Sempre t'intentava donar la raó amb tot. "Jo -jo de jo mateixa, eh- per un desamor vaig estar a les portes del suïcidi... "Jo també, me n'hauria anat ben lluny i deixar-ho tot". Bé, amb una breu variació de guió. "És que JO havia d'aguantar cada cuadro..... saps, la Cristina no sabia cuinar, la Sílvia era bipolar i tenia les nenes com ella i, a sobre JO havia de posar ordre". Jo, sí ja ho sé, tu el gran salvador de la humanitat! era doctor, pare i mentor. Un dia arribo de treballar i em trobo la Sílvia al llit volent-se matar i la seva filla al passadís cridant com una histèrica que també es volia suïcidar. Allò no era plan...". I lavors em sortia amb què la seva Sílvia bipolar i histèrica vivia a casa seva i que hava posat a to a la seva mare, la mare de l'egocèntric. I que només vetllava pel seu cos o que la seva filla -recordeu, abans me'n deia 2- es dedicava a robar peces de roba sense que la seva mare la controlés.... sabeu la sortida d'ell? És que JO tot ho havia de solucionar. Em vaig haver de desplaçar a Comissaria i pagar la fiança d'ella i de la seva amiga i, a més, pagar la peça de roba ques va fer malvé amb l'intent de robatori!. Una altra que ho escolti pot pensar: quina bona persona, un altre no ho hauria pas fet. I era això el que cercava. Que la gent del carrer, si n'hi havia -i jo al seu costat empassant-me tots els seus rotllos- assentís conformament. Encara recordo la situació davant del Palau Robert de Barcelona!

Això era la part del JO més repetitiva. Llavors hi havia la part de la mentida. La mentida que cal saber identificar d'aquestes persones amb problemes. Una coneguda que ha esdevingut saludada per les seves manies, em va dir, recordant el seu passat comú amb aquest personatge: de petit estomacava els companys! Ep! de petit era maltractador!!! Això no canvia, de gran també. Ara no pega, ara menteix. M'hi jugo doble contra senzill que tot el rotllo era mentida. També és mentida que els companys de feina li fessin el buit i que per això "vaig demanar que em traslladessin". Aquest noi té una feina de telefonista a la Generalitat, vaja que és funcionari. S'ha d'entendre d'una altra manera. El van traslladar, no perquè li fessin el buit, sinó perquè era CONFLICTIU. Per això mai no em deia on treballava, perquè no tingués la curiositat d'anar-lo a esperar o de males, a preguntar a l'antic lloc, per exemple, si fulanito treballava allà. M'haurien dit: No senyora el van traslladar perquè és una persona conflictiva i no pot estar amb ningú". I era cert, ara només està amb una vella que li explica cuentos d'anar a dormir. Li fa d'inspiració per fer obretes de teatre.

Les hores de feina. Hi va haver unes setmanes que em deia que treballava a la tarda i per plegar el divendres a les 6, cada dia, fins dijous, en feia mitja; i després, em va dir, que treballava al matí. M'hauria pogut dir... no és que faig torns rotatius... No eren torns eren mentides, ara al matí ara la tarda perquè si hagués volgut anar-hi, no l'hauria trobat.

Una altra cosa que vaig trobar de mal gust d'una persona egocèntrica. Em va passejar per tot el barri. Tenia por que jo anés als establiments propers de casa seva i preguntés per ell? Per què tantes molèsties?

Cap d'any. Em va convidar a passar el cap d'any. Una plata de canapès i caviar! La Fira de Gran Via de les Corts Catalanes. Volia impressionar a una desgraciada que no treballava amb bijuteria barata? Unes boles, llavors pintades a mà que fins i tot sa mare li va dir que era fastigós, però per a mi, ja estava bé. Una quincalla per fer-me contenta a mi, JO que mai em poso res de collarets. Jordi, jo po porto collarets, no em compris res. Però ELL, era d'esperit de contradicció. Ell, collarets, no un, DOS. Quincalla perquè l'endemà, un es va trencar.

No us ho volia dir per no sentir la cantarella, ai pobre noi, de què et queixes.... si necessitava ajuda perquè era cec. I què? Jo m'he trobat mots cecs pel carrer i eren molt educats. Un cec quan va pel carrer intenta esquivar a la gent que per això porta bastó, això si vas sol. Però si van acompanyats, es deixen guiar per l'acompanyant. ELL no. Ell feia servir el bastó per fotre trompades a tothom qui se li acostés i jo, de bracet, per intentar-lo guiar i no donés trompades a la gent. No trobeu que hi ha malaintencionalitat? 1. Pobre chico... això ho vaig sentir, fer pena a la gent. 2. Quina poca sombra aquesta noia que no sap guiar al cec. L'única cosa que JO em vaig comprar de profit va ser una faldilla "pareo" de seda reversible. Preciosa! Però tranquils, el meu jo és imprescindible per contruir les frases, el seu, era repetitiu obscenament.

Era un barrut. Per cap d'any ell va cuinar i val a dir que no ho fa malament. És molt independent amb les coses de la llar però pel sexe necessita un forat. Ah si, era barrut. Vam anar a un Bon Preu del carrer Sepúlveda -crec que allà hi ha uha delegació de la gencat- a comprar. Jo vaig voler comprar un parell de Moritz i una bossa d'snacks Bon Preu que estan molt bé. Ell, aprofitant que pagava jo i que tenia el crèdit limitat, es va comprar 4 cerveses de poma de la San Miguel i una altra bossa d'snacks. Els dos dies que em vaig quedar a dormir, encara no se les va acabar.

Per mi fos, li hagués dit a la cara: Escolta Jordi ara que hi som, ja que JO no et dono l'abast et pots comprar una nina. Et farà el mateix que jo i no et dirà mai que NO. Que no sent res, i així no m'hauràs de demanar de males maneres que una noia VERGE i no PROMÍSCUA, vagi al ginecòleg, "Per què pensa que hi ha dones que encomanen malalties expressament"; no escoltava mentre li deia, escolta noi que sóc verge i no m'ho faig amb ningú... Amb Vehemència!!!! "hi ha dones que encomanen malalties als homes i ho fan expressament!!!!! Em vaig sentir tant malament que la gota va posar fi al meu adéu va ser agosarada. "Li podries dir al teu metge que et canviï la medicació per una altra que et doni més líbido?!" De puta a un medicament que em donés més líbido. Ho enteneu? Jo no. La nostra relació que només era de diumenges va durar fins a Reis. Ni tan sols 2 mesos.

Em podríeu ajudar a novel·lar aquesta merda?

Ens vam conèixer per Facebook per culpa d'aquesta coneguda que havien anat junts al cole. Va ser el dia 9N. La primera sortida de casa, per part meva va ser el 16 de novembre justament per estar asseguts en un sofà incòmode i veure'l a ell afartar-se del meu te i les pastes que no en vaig poder tastar ni una. A partir de llavors les va comprar ell. Només hauria faltat això! Fins la nit de Reis, que va ser ell em va enviar a la merda, em va treure de casa seva amb tota la cara. Encara és hora de saber-ho... o sí? Sí, ara ho recordo. No em va venir de gust escoltar més fragments de projectes seus de Radionovel·la. Sobretot, la gran Honestadat que tan pregonava!

Ah, més coses. Ell i la seva mare volien que treballés. Qui no li agradaria treballar i tocar-ne de calents cada mes? No. Ells no volien donar-me la satisfacció de tenir diners propis o ser la mestressa del meu raconet, no. Ho volien per entaforar el seu fillet a casa d'una dona i treure-se'l de sobre. I poder retreure'm més endavant, que jo era una merda, una desgraciada o que no era ningú i necessitava ELL, un cec, perquè m'ajudés. Quantes vegades ho devia repetir a les seves fulanes? O fins i tot que se n'havia de buscar una altra, d'esquenes meves -i que consti que ell era molt fidel i que la fidelitat era una de les coses que més valorava- (dels altres) que ell sense sexe no podia passar. Ah! la paraula clau! Honest a matar. Volia dir mentider.

Quan fas un regal et posen l'etiqueta "Espero que t'agradi", doncs per a ell, era sinònim per deixar-me com un drap brut. Em va deixar a mi i el text inclòs, per llençar. Tot i que per curar-me en salut ja li vaig dir: fes-ne el que vulguis. Si no t'agrada, llença'l o millora'l. Jo no el vull, per això te'l regalo que potser tu sabràs donar-li més joc. Em va dir que el text tenia un llenguatge massa culte pels barris baixos que volia representar. Barris baixos? L'única baixa era la Vero que mor tràgicament en estimbar-se el cotxe on anava però el personatge, l'home, sí era culte. Segur que el seu lector no li va funcionar gaire bé; massa mals entesos!

Apa, digueu-me com ho puc lligar! Ho trobo molt complicat.... Fins i tot el seu cognom em va despertar desconfiança, sabeu aquell delinqüent del PP que està en llibertat i que el pobre Elpidio José Silva el van fotre fora per enviar-lo a presó? Doncs es diu igual.

Comentaris (4)03-11-2015 00:21:17ANECDOTARI

Cosa de metges.. o no?

L'altre dia llegia que el nostre estimat Boi Ruiz feia unes declaracions un xic arriscades a favor de l'empresa privada a l'hora de receptar.

"Ara un metge podrà "receptar" Ioga, esport, sauna...".

Vaig tenir un traumatòleg que per treure ferro al mal que m'havia fet -em va operar del peu, el 1999- i sobretot no respondre les meves queixes o curiositats, em va dir: "Si anar a la discoteca entrés a la Seguretat Social, te la receptaria tres cops per setmana!". "Carca, que ets una carca!" o una altra variant.. No siguis carca!".

Ara pensarà amb el què em va dir... i es fotrà un fart de riure. Pensarà amb mi, se'n recordarà?

Comentaris (1)09-07-2015 17:55:51ANECDOTARI

"Tornar el dilluns"

Titulo el post amb un títol d'un poemari de Jordi Julià, professor de literatura Comparada de l'UAB. Tornar el dilluns.

Era un poemari "bilingüe" i no sé què dir perquè tan en català com en castellà es llegia bé. Vull dir que no sonava estrany com sol passar amb les traduccions.

Tornar el dilluns o simplement "dilluns" per a mi és un camí a l'esperança o al malson.

Dilluns, després de 6 anys d'atur forçós, han tornat les aules.

Començo. Estava al caure... I divendres a les 15 hores, em van trucar d'Ensenyament. "Estàs disponible?", em van preguntar. I tant! des de fa 6 anys.

Ara el meu número baixarà l'any que ve. Ja no serà el 2030. Intentaré fer un curs, si pot ser de gestió a l'aula i, això també ajudarà més.

Dilluns.

I som dissabte a la nit i tinc els nervis a l'estómac.

Dilluns.

Tornaré.

Comentaris (15)16-05-2015 22:32:13ANECDOTARI

Un dia feliç...

Avui he conegut a una amiga del meu germà.

No és una noia qualsevol, és estoniana.

Ens mig entenem en anglès, amb dificultat. Jo no en sé gens. Ella una mica més que jo i el meu germà junts.

Es diu Milvi però ella vol que li diguem Mil·la.

És una noia fantàstica. Per uns moments he oblidat la mort del professor de Socials però, ha mig aparegut, escoltant un Nocturn de Chopin que ha interpretat el meu germà al piano.

Ara acaba de marxar i m'ha deixat dintre meu un gran buit. Ens avenim molt (ens agrada la mateixa persona a l'intimitat....). Tèoricament i si funciona, acabarà essent la promesa del meu germà i jo la seva cunyada.

També li agradaria que jo, un dia, vagi a Estònia....

P.S. El Nóvio no li ha caigut bé, n'ha marxat però, la Cripta i la Pendeja, els queia la bava.

Comentaris (4)22-04-2015 17:31:29ANECDOTARI

Olor de paper

Aquest migdia he anat a Barcelona perquè les dades d'una gestió s'havien esborrat per un problema informàtic.

En un lloc no identificat del Carrer Roger de LLúria hi ha un quiosc com els d'abans.

Records m'han vingut, de la infantesa. Quan passaves pel quiosc que a més de diaris i revistes, podies comprar llaminadures. L'atenció de la quiosquera que sempre et feia algun regalet improvisat.

Però el que m'ha sorprès més ha estat l'olor característica de paper. Les màquimes no les podran suplir mai.

Que continuïn per molts anys.

Comentaris (5)13-03-2015 16:05:19ANECDOTARI

Fent neteja

Ja me n'he cansat de la gent que tinc apalancada a "amics" i no interactua, No comenta, no saluda, no felicita i hagi de ser jo, qui es mogui, qui feliciti, qui saludi.

He fet un petit intent, n'he eliminat uns quants, si hi ha més gent que no li interessi estar d'amic, que ho digui. El puc eliminar jo o simplement, que m'elimini ell.

Cansa, i molt!

No m'enfadaré...

Comentaris (9)12-03-2015 13:06:51ANECDOTARI

Com el títol...

El meu taló ha tornat a ser com el títol del blog: Pell de ceba.

Hiperqueratosi. Per augment de pes i més cremetes.

No en tenia prou amb la Seborrea que certa persona me la provocava per les ximpleries recurrents que surten de la seva boca d'adolescent....

D'aquí ve el títol, d'aquí els orígens de flog.

Una Eternitat.

Comentaris (14)25-02-2015 22:21:48ANECDOTARI

"Tom"

A casa tenim un "Tom" eficaç. Si els Mossos no s'hi veuen amb cor de trobar les rates, els presto el meu gat.

El Nóvio és molt eficaç...no sé si sabrà distingir entre uns i altres... Mossos, "gossos", jutges, fiscals i polítics.

Ahir se'n va cruspir un, davant nostre, de ratolí ;)

Bon any 2015!

Comentaris (8)03-01-2015 19:44:18ANECDOTARI

Tinc "xicot"

Qui ho havia de dir....!?

Jo no cercava res i ell em va trobar a les palpentes.

Tinc el cor segrestat per una altra persona a qui estimo amb bogeria.

Però de moment, tinc xicot.

Ens veiem cada diumenge, a la tarda i xerrem a cor que vols a cor que desitges. Vam començar a veure'ns el 16 de novembre i de moment, som molt bons amics.

Si res no ho esguerra, aquest cap d'any, el passarem junts.

Comentaris (10)26-12-2014 17:49:14ANECDOTARI

Lladres i "serenus"

Fa molts anys que una veïna amb bona fe, ens dóna roba. Roba de segona mà. Roba que havia estat d'ella o de sa germana, tal com ens solia dir.

Roba gairebé per estrenar o simplement, per estrenar. Excusa: "La meva germana se la va comprar i ara no li agrada...". Roba cara, deien que se l'havia comprat a una botiga cara de Sabadell Karen.

Una persona que no surt de casa com ma mare s'ho empassa com qui es pren una pastilla però no tothom és igual. Jo surto, vaig pel centre i veig que la botiga on suposadament "compren" la roba no és per a velles, no és de roba antiga i passada de moda. És roba per a noies altes i cintura estreta, primes. Karen. On tot o gairebé tot és exclusiu, que no tenen el mateix un any per l'altre.

Un dia em van "donar" una gavardina on les butxaques les tenia al començament de la cuixa. Era una gavardina per una noia molt més alta que jo. Aquí no val a dir, oh com que la va avorrir, ara jo t'ho dono...

La germana de la veïna és una mica més alta que jo però insuficient per dur aquella roba.

Conclusió: encara que no ho sembli, aquesta germana o la veïna es dediquen a anar per botigues cares a pispar gènere i després, per desfer-se'n, me'ls dóna a mi com qui se n'ha cansat i ja no els vol portar.

Ara ja no ho fan tant. Ara simplement es creuen que som imbècils, directament. Que portant roba que havia estat seva, passada de moda, nosaltres no li farem escarafalls i li ho agrairem sempre!, perquè malgrat vagin plorant que són pobres, el seu marit havia estat guàrdia municipal i dubto que la seva jubilació sigui de 400 euros perquè en tenen tants per anar a terrasses a prendre's cafès i menjar-se un brioix... Nosaltres encara som més pobres però tenim la dignitat de quan veiem una cosa irregular ja no ens l'empassem. Avui ha vingut amb més roba. Un "drapot" ple de pèls blancs, curts que devia ser del marit, en forma de bufanda, negre amb topus marrons. Ni Càrites l'haurien volgut!!!! I després, un anorac negre més fred que el glaç. "Jo l'havia portat però ara ja no em ve bé...". Jo mai l'havia vista amb aquell anorac. Ella havia estat més grassa que ara i ara ja no li ve bé perquè és més prima. Quina concluisó en treieu?

Lladres elles i, serenus, nosaltres que no ens empassem la seva bola.

Aquest migdia he agafat la bossa amb què ho ha dut i l'he llençada a un contenidor dels Drapaires d'Emaús. La gent que s'ho mereix i no pot comprar-se un últim model els queda Emaús....

Comentaris (18)26-12-2014 17:43:54ANECDOTARI

Sense títol...

No sé com titular aquest post.

Però el vull dedicar algú molt especial que he conegut aquest diumenge.

No em pot llegir perquè no hi veu, però si li ho llegeixo estarà d'acord amb mi.

Hi han tòpics que hauríem de desterrar perquè són tòpics.

Els espanyols els volen arraconar perquè fan lleig. La seva cara, la manera com responen, com parlen. Ma mare, que encara pensa com abans, com el PP de la Cospedal, creu que no haurien de ser visibles a la societat....que fan nosa o diguem-ne, angúnia.

Parlo de les persones amb Síndrome de Down o amb paràlisi cerebral.

Com he dit en un post anterior, avui he anat a Santa Perpètua. L'autobús que he agafat anava molt ple i el carretó passava just. M'he trobat un noi que no hauria de ser present a la vida autònoma de la nostra civilització, dret a la porta de sortida. Escoltava música. Estava com tothom al món dels sons i de la imaginació... però com a obvietat, ha estat conseqüent: Jo li he endossat un "Va ple!"... i ell ha respost un "I tant!!". Uf, era català! Potser si hagués estat castellà hauria passat de mi... ni idea. Però ha tingut un detall molt bonic. Quan hem baixat a la parada que tocava, tot i que el meu carretó estava buit i per tant jo no ho necessitava, m'ha cedit el pas; s'ha enretirat i primer m'ha fet baixar a mi i, després ell.

Hi han nois amb discapacitats intel·lectuals treballant al Condis que poden passar per persones corrents. I moltes vegades ens trobem amb persones corrents que no arriben a endarrerits intel·lectuals. Abans no rebien educació i se'ls tractava com animals i responien com a feres salvatges. Ara el món que ens movem, a Catalunya, és un oasi de civilitat. Sobretot per qui en vulgui formar part.

Comentaris (1)12-11-2014 21:35:28ANECDOTARI

Una altra Planxa

Avui he fet una planxa.

No vol dir que he planxat roba sinó que l'he cagada!

Em sol passar sovint.

Una, a Sants el 14 de juliol quan vaig confondre un noi per un altre, ambdós, coneguts.

I avui, mentre anava Rambla (Avinguda de Barberà) amunt m'he trobat a una dona que era exacte a una cosina política de ma mare, llunyana.

De fet avui ens han trucat que vindrien i jo he pensat que qui m'havia trobat, era ella.

Quan he arribat a casa he vist que l'havia cagada ben cagada.

M'ha vingut una calorada.....:(

Comentaris (6)06-11-2014 22:50:17ANECDOTARI

Fàstic de Cul

Anàvem massa bé.

No existeixen els miracles.

Sant tornem-hi.

Seborrea a la perianal i fisura intrarectal.

Restrenyment.

Fàstic de cul!

Fàstic de tot.

Comentaris (0)04-08-2014 14:21:24ANECDOTARI

Horror!!

Demà vaig amb el meu germà a Barcelona.

Anem a una trobada amb uns "amics" del facebook independentistes. Bé el meu germà ja en coneix un dels dos i només falto jo per conèixer-los, als dos.

Com que fa calor i per a mi, en aquests moments en fa massa, he decidit anar de botigues.

M'he trobat molta gent -no sabia que hi havien rebaixes-, Horror!!! arreu estava ple de gent.

No m'han atès enlloc i he hagut d'anar mirant autodidactament la roba massa moderna per a mi.

La moda és estúpida. Quan cerques vestits llargs només en trobes de curts o bé no n'hi ha.

Si busques faldilles llargues només hi ha vestits curts i ara, busco una faldilla més aviat curta -per sota el genoll- i només trobo o vestits llargs a l'estil Hippy de tirants o vestits curts, massa curts.

Com que mai n'he portat no sé quina fila faig; si quedo bé o em queda bé. Demà que tindran obert, hi aniré amb el meu germà i a veure què hi diu.

I si no, la roba de sempre i a patir calor.

:/

Comentaris (17)05-07-2014 23:46:35ANECDOTARI

Baralla de dubtes

Abans d'anar a la dermatòloga vaig somniar que anava en cotxe amb un personatge conegut que m'agrada molt però no vull dir qui és. Ell conduïa el cotxe i anàvem amb un 4x4 per sobre una platjaàmplia, de sorra compacta i plena de bassals d'aigua. Al mateix dia ho vaig mirar en un diccionari de somnis, de com interpretar-los.

Em deia que si una altra persona conduïa el cotxe volia dir que Jo tenia l'autoestima baixa.

La sorra significava la meva part racional; l'aigua era l'emocional i la platja, la trancisió entre els dos estadis anteriors.

Una escriptora "amiga" del facebook, la que escriu novel·les històriques -Assumpció Cantalozella- em va dir, il·lusionada, que ja havia trobat el per què dels meus dubtes.

Doncs no.

A la web que vaig trobar per interpretar somnis deia que mai ens ho havíem de pendre al peu de la lletra, que havíem de tenir en compte, la nostra vida, la situació personal.

I aquest somni eren els meus dubtes que es barallaven entre ells. L'encertarà la Doctora en dermatologia amb el tractament?

Em va dir que tenia un dermatitis seborreica (la dermatitis seborreica és una malaltia crònica i de vegades es po reproduir en llocs diferents del cos i és hereditària) i una mica de fongs i, em va receptar 2 pomades perquè me les posés 2 cops al dia, barrejades, a la zona malalta. Ens veurem en 3 setmanes que és el temps que dura el tractament.

Podria ser que sí, que l'encertés, tinc menys picor que abans tot i que aquestes pomades, d'efectes secundaris TAMBÉ donen picor.

Però sóc molt pessimista.

Demà tinc metge de capçalera. A veure què em diu de tot plegat!

Comentaris (19)02-07-2014 22:11:42ANECDOTARI

Va, una altra!

Farà 3 anys us vaig reptar a una Porra que jo mateixa creia que donaria negatiu malgrat per dintre meu, no les tenia totes.

Ara em torna a passar el mateix.

D'aquí uns 10 dies com a molt, tindré a les meves mans els resultats de la darrera Ressonància Magnètica que la doctoreta en NRL que em va fer fer. Vull saber-ho abans de tenir visita amb ella perquè així, puc saber si me la fot o no. Cal anar preparat!

Sóc pessimista. I coneixent-los abastament com els conec, segons quin tipus de metge cap quadrat, encara més.

Jo puc tenir uns símptomes però si ells no hi veuen res, representa que m'ho invento. Així van. I en començo a estar farta. Molt FARTA.

La cosa seria:

Lesió:

No lesió:

La darrera parida surrealista va ser el 2 de maig, justament 3 dies després de la Ressonància Magnètica: Ui.... quanta gent hi ha al sol! Volia dir que a la Biblioteca Sud de Sabadell, hi havia molta gent, però el sol estava al costat mateix on jo fixava la vista.

Guai, eh!?

P.S. No hi ha premi, en tot cas, els resultats o l'arrambatge de la NRLga que li faré.

Comentaris (11)13-06-2014 18:25:39ANECDOTARI

Tractat sobre Còpia: Les bases.

La còpia en el llenguatge vulgar i universitari és aquell procediment il·legal usat per estudiants ganduls, en exàmens, per tal d'aconseguir la nota desitjada sense haver-se hagut d'esforçar en tot el curs.

N'hi ha de moltes classes: de les més simples i/o innocents que consisteixen en papers amagats als estoigs, cargolades dintre els bolis, amagades a la roba interior -sigui sostens o mitjons- o bé escrites en mocadors de roba.

D'altres de sofisticades seriren portar-les gravades en ipads i simular que escoltes música, però els profes ho han prohibit; d'altres, sense sortir de la tecnologia, és simplement usar mòbils on un companys amagat en un punt distant va dictant el contingut.

Als instituts usen el simple "xivatazu"...."eh, la pregunta 5, què dice?", sense importar gaire què llegeixen quan la pregunta 5 és la 3 per un professor expert...

A les universitats n hi ha de dos tipus força elaborades.

Qui les practica solen ser persones amb un gran component de lideratge individualista, molta cara, que no els molesta posar en un compromís altres companys, els quals són les víctimes de la seva perversitat: Obligant-los a deixar anar tot el contigut de la pregunta... aquests estudiants són mediocres però solen desenvolupar una personalitat enganxosa amb els professors, fent-los creure que tenen un gran interès per les activitats que es puguin fer a fora d'horari lectiu: proposen activitats per ampliar coneixements o simplement perquè els professors no puguin dubtar de la seva enteresa. Una és la simple delació a l'examen i l'altra....

Normalment quan fas una lletra horrorosa en un examen, el professor telefona l'estudiant i li demana, que li llegeixi la pregunta. Fins aquí tot correcte. Però el que el pobre professor no sap és que és una cosa totalment intencionada. No és simplement mala lletra sinó gargots posats en línies. Normalment, quan fas un examen, primer elabores un esborrany i a partir de l'esborrany, ho poses en net. El seu esborrany serveix per saber què han d'aprendre's després i poder "llegir la pregunta al professor". Les notes SEMPRE SÓN ESPECTACULARS.

Un altre variant del sistema, usat a lletres és per a persones molt hàbils en reproduir la lletra d'un altre. És a dir, 2 companys s'intercanviaven els exàmens. Els bolis intenten ser del mateix color i, la lletra o traç ha de ser el més aproximat possible. Aquest mètode només era aplicat en professors bastants grans que passen de la lletra i només miren contiguts. Crec que en pofessors de criminologia ho sabrien dedetectar. ;)

Els alumnes que copien sistemàticament tenen poca personalitat. Són dolents, mediocres i que per fer mèrits davant els demés, copien. Tots ho hem fet alguna vegada, reconeixem-ho... De vegades hem elaborat el paperet, l'hem posat sota el full del control i no l'hem usat: simplement perquè tenim por a ser descoberts o simplement no ens cal perquè l'examen és més fàcil del què ens esperàvem. I molts sostenen que elaborar el paperet per usar-lo en un examen va bé per ajudar a retenir continguts.

Però a la vida real hi ha moltes altres més còpies. Aquesta és de l'esglaó més baix de la societat, els que s'estan preparant el camí cap a una professió que creuen que tindran el renaixement del seu futur com a persones.

Les persones ja grans dotades de senderi, alguns polítics, els juristes, els líders d'un país, lamentablement copien i de vegades, van massa enllà. I axò m'horroritza perquè no sempre pot sortir bé. Quan fas massa còpies de l'original, la imatge que pretens donar, surt esborronada.

TO BE CONTINUED....

Comentaris (3)08-06-2014 14:12:52ANECDOTARI

Sense Internet

Quan tornem a tenir router, em tornaré a connectar.

Des de la Biblioteca no estic tranquil·la. Tinc poc temps.

Hi he anat per una altra cosa que de moment no m'ha servit per a res, em faltva informació. Ditxosa RENTA!!!!!

Sort que m'han de retornar, si no....

Bé ja ens retrobarem.

Aquesta setmana ha estat una setmana estranya.

Dimecres vaig tenir un atac epilèptic. Ara pu dir que me'ls provoca ma mare.

Experimentació.

Investigació...

Comentaris (4)16-05-2014 17:07:51ANECDOTARI

Una flor...

no fa estiu ni dues primavera.

Sé que hauria de penjar-ho a Facebook però allà en conec una que hi sucaria pa.

I no és el que pretenc.

Avui he anat a comprar menjar pels afamats felins i mentre m'esperava que em toqués a pagar a la caixa del Supermercat, m'he trobat un "xarnego" que m'ha dit: Vigila, que poden relliscar..., perquè a més del menjar per a la Mona i el Nóvio, he comprat flocs de civada. Sí, el paquet de 4 kg és de plàstic i els de civada, de cartró. I evidentment, podien relliscar.

I per estar-ne segur, m'ha recalcat: Es diu així, en català, RELLISCAR?. Sí sí...

Ha estat l'única persona de parla Castellana que ha tingut interès de saber com es diu en català.

Ha reconegut que el parla poc, el català, però sempre que pot -perquè deu viure en barris espanyols- el practica i fa veure als seus néts que ells han d'estudiar la llengua de Catallunya, que és la pròpia del país; que si hi ha voluntat se'n pot aprendre moltes, inclosa, el català.

O que de petit va anar amb els seus pares a França i allà va aprendre una mica de francès però ara l'ha mig perdut. Quan va arribar a España, li van prohibir que estudiés el francès i que el parlés. Però què cony, si és tant important el català o el francès com l'espanyol!

Ja sabem que hi ha una organització anomenada Súmate, però molts catalans de debò no ens creiem que sigui altruista, per aconseguir la independència. Que són poc clars i que ens imaginem que la contrapartida serà mantenir el castellà com a llengua oficial. I d'això ja n'estem farts!!!

Com aquest senyor n'hi deuen haver alguns però no tots els de Súmate ja que sempre en trobarem d'interessats.

Comentaris (3)22-04-2014 15:19:37ANECDOTARI

Explosiva!!!

Des que em va empitjorar els problemes anals d'inflamació i fisures vàries, el meu metge de capçalera va de cul intentant alleujar-m'ho abans de la visita amb la dermatòloga.

Em podria dur al cirurgià de culs però a ell no li agrada les cures invasives i em va fer preparar una fórmula de farmàcia que justament els cirurgians recepten pels meus casos: Fisura intrarectal.

Sabeu de quin producte està feta la pomada?

Una pista: Sóc molt explosiva!

N I T R O G L I C E R I N A. BOUMMMMMMMMM

Comentaris (5)14-04-2014 15:12:32ANECDOTARI

Escenes

La misèria dóna escenes curioses.

Divendres vaig anar a fer campanya per UDIC a Barcelona.

Mentre pujava per Ronda de Sant Antoni des del Poble Sec, hi havia un estranger -estranger no espanyol- assegut a terra amb un rètol estcrit en castellà i un got de Macdonals buit perquè la gent hi deixés la voluntat.

El rètol, això sí ben fet, deia: TENGO HAMBRE.

Van passar unes noies que havien sortit d'un establiment d'entrepans molt contentes i per lògica, com que noi -per cert, amb un gos- tenia gana, li van regalar pel morro, un entrepà. Tenia gana o no?

Segurament el noi NO tenia gana perquè a Barcelona hi ha menjadors socials. Jo si hagués estat ell, no m'ho hauria pensat gens.

Un bon detall.

Comentaris (7)13-04-2014 19:55:11ANECDOTARI

Incongruències

Ahir em va tocar el rebre d'aguantar un discurs ja sabut i conegut i extremadament pesat.

"El sirculu de lectores". Volien tant sí com no que acceptés la seva revista gratuïta per si hi hagués la remota casualitat que m'agradés un llibre del seu sirculu. Li vaig dir que No, moltes vegades; que feia anys que no comprava un llibre, normalment de literatura, la cosa era encara més remota. De quan anava a l'institut que ens hi obligaven, mai per pur gaudi.

D'entrada.

-Tu ets la filla de la casa?

-Sí, sóc jo.

-Deus ser major d'edat, no?

-I tant!

-Serà que et veig molt jove (em posava uns 16 anys, +o-).... Ara estava pensant que tampoc t'interessen els contes, oi? No tens fills?

-Ui, això encara menys.

A veure, si sóc major d'edat, si tinc 16 anys, i ara si tinc fills....

Podia ser una màquina de parlar però incongruent, molt i sobretot, intel·ligència emocional, NUL·LA. I aquesta gent vol aconseguir encolomar-te coses?

Comentaris (15)29-03-2014 13:03:11ANECDOTARI

Torna el gust del passat

L'altre dia estàvem comentant a casa les propietats diferneciadores del "sabadellenc" que no és tant diferent de la resta de Catalunya. Parlàvem de l'estrep o pega dolça -una substància obtinguda de l'arrel de la regalèssia-.

Vés per on, ahir que vaig dinar malament perquè qualsevol cosa em produeix acidesa, vaig sortir a caminar.

Vaig arribar al centre de Sabadell i hi havien unes paradetes de penjar "artesanal" i un herbolari. Allà tenien a bon preu, troncs de regalèssia tendra. (Per la Festa Major o altres esdeveniments, l'arrel aquesta te la fan pagar a 5 €, mentre aquesta parada estava a 2 €!!!- i en vaig comprar.

El seu gust gairebé oblidat em va portar al passat.

Anava a una herbolària que feia cara de bruixa -el tòpic iconogràfic- però que hi entenia molt de plantes i em solia vendre de tant en tant, troncs de regalèssia. Recordo que anava per modes.

Aquell gust refrescant d'anar rosegant i estovant aquell tronc tendre...sensasional!

Sabia per què ho havia llegit en alguna banda, que anava bé per la digestió. És un anti àcid potent. I a més va bé pel restrenyiemt. Eureka!!

Però cal anar en compte. Amb les plantes igual que amb els medicaments, té contraindicacions. Menjar-ne massa també és perjudicial.

Però el gust...de ser petita i entrar en aquella botiga carregada d'aromes, s'ho valia.

Comentaris (8)24-03-2014 13:47:42ANECDOTARI

Sobre els tòpics

Es diu que els homes no escolten. I les dones xerren massa.

I és cert. Xerrem massa perquè els homes els entra per un costat i els surt per l'altre. Allò que dèiem: no escolten.

Avui el meu germà ha vingut com a testimoni del meu darrer atac que vaig patir el 31 de gener. Era per descriure com va ser però després ha intervingut per explicar-li que segons ell, no n'hi ha per tant això que em passa de les frases surrealistes. Que no ho troba tant important com això, que no ho dic tant, etc., etc....

Quan érem a casa i estàvem en repòs n'he dit una com un temple: "Si vas a dalt tanca el Número". Quin número ni quina hòstia. El llum que estava obert!!!

No ho dic gaire...serà potser que no en fa cas i NO ESCOLTA, un tòpic bastant real.

Comentaris (7)13-03-2014 21:00:59ANECDOTARI

"Malaltia oportunista"

O "Cuento".

És la definició pel qual els professors titulars o interins s'agafen vacances pagades i els desgraciats com nosaltres que recollim les engrunes, podem pescar una substitució. Fer alguna pràctica en una escola abocador per quatre rals, fer una mica de pràctiques perquè no se'ns rovellin els coneixements. I sobretot fer dies per cobrar quatre cèntims d'atur.

No dóna per res més.

La meva primera substitució, el mestre va patir una malaltia que va haver d'anar-se a tractar a Rio de Janeiro, en ple Carnaval. Com són les coses, eh? Un metge molt atent i una directora molt comprensiva... Sí senyor!, moltes gràcies!!!!!

Comentaris (6)04-03-2014 15:04:02ANECDOTARI

Diferent de potencial...

elèctric.

Aquests dies he fet uns viatges de "turisme" per gastar una targeta integrada de 5 zones a Mataró -malgrat sigui de 4- que vaig comprar per anar a classes de Clarinet a Sant Celoni i que no havia aprofitat degudament.

Una vegada ja m'havia passat tornant de Terrassa a l'hora de prémer el boto d'obertura amb els somriures sarcàstics d'uns segurates d'Adif....una petita descàrrega elèctrica i no hi vaig donar importància, però aquests dies, la cosa ha estat més considerable.

Evidentment no ha estat una petita incidència o anècdota. Ha estat quelcom més seriós. Jo portava una estàtica amb càrrega positiva o negativa més alta o diferent del metall poc aïllat dels trens de la línia de Mataró R1 i la línia de Manresa R4 i, m'he picat. M'he electrocutat.

Una descàrrega lleu però amb prou presència que no he pogut contenir amb un petit xiscle que la gent no ha sabut entendre.

Així estan fets la merda de trens que tots paguem amb preus desorbitats i encara diuen que hi ha pèrdues..., uns forats com ous d'estruç a les butxaques que algú o altre, se'ls queda. No hi ha explicació que quadri.

A partir d'ara cal tocar fusta però com que de fusta no estan fets els trens, plàstic!

Comentaris (3)01-03-2014 19:30:10ANECDOTARI

Surrealista

La gana obre el fred.

Als cabells hi tinc depressions.

A l'armari de sota l'escala hi ha el llum encès.

Si que surten fredes les mans....

Un dia lleig el pot tenir tothom...

Llet de la font del Llimac....

És massa sol el fort.

Algú ho sabria posar del dret?

Comentaris (10)24-02-2014 13:19:45ANECDOTARI

Decepcions...

Feia dies que em preguntava com deuria ser un Doctor però que quan jo el vaig conèixer encara era un Residient en Traumatologia i Ortopèdia de la Mútua de Terrassa: en Dr. Carles Morera.

Per pagar-se la carrera que val un senyor pastón tocava la trompeta en una Cobla i va coincidir amb el meu germà, és clar!

Va ser ell, que cap als 90, -96 o 97- ens va recomanar una ortopèdia de Terrassa. Aquesta Ortopèdia, als anys que jo parlo encara no tenia local propi i visitava, un dia a la setmana, crec que els dimarts, a Consultes Externes de la Mútua. Cal dir que jo vaig ser de les primeres usuàries d'estrenar local i per cert, encara hi continuo anant. CENTRE ORTOPÈDIC RENDÉ (Passeig Comte d'Ègara, 21)....

En aquells anys, aquest resident en Traumatologia s'havia deixat els cabells una mica llargs. Els portava a mitja melena, estil Franz Liszt; a més tenia els ulls verds, tot un exotisme.

Val a dir que cada vegada que vaig a l'ortopèdia pregunto per ell: "Jordi -l'ortopèdic-, què fa en Carles?; Encara porta els cabells curts -quan es va casar se'ls va tallar curts i no valia res!!!-; Sí sí, encara els porta igual; quina llàstima..." I sí és una llàstima perquè avui he intentat cercar-lo per internet i m'he trobat amb aquella decepció...cabells curts, més gran... Agafeu una pintura de Franz Liszt i talleu-li els cabells amb el paint...segur que us decebrà.

Comentaris (5)24-12-2013 14:10:17ANECDOTARI

Misteris...

Feia temps que no sabia res d’un espècimen afectat d’epilèpsia.

Una de les coses que provoca certa epilèpsia i potser també la medicació és la falta de memòria per recordar noms o esdeveniments del passat recent. Vaja que hi ha fàrmacs que et converteixen en dement precoç, entre ells els anomenats “estabilitzadors de l’estat anímic”, usats també pels trastorns bipolars. Àcid Valproic, Lamotrigina i Carbamazepina.

Aquest noi pren a perpetuïtat, Carbamazepina sota la marca Tegretol.

És un noi força difícil. Li agrada buscar-se problemes amb l’altra gent, sobretot negrets i morets. Una vegada em va comentar –i ahir no se’n recordava!!!!- que un negret que sovintejava massa li va fotre una hòstia i perquè els seus pares no en sabessin res, els va dir que havia caigut. També és un busca-raons amb el seu germà petit que va al gimnàs i és més fort que ell. Es van barallar per no sé què. És molt infantil. I li agrada cercar els defectes dels altres malgrat ell en té per donar i vendre. Ahir mateix em va clavar si tenia una disminució mental...ho deia per la manera que tinc de parlar; giro els ulls –i què, tinc estrabisme!-. Em va deixar de pasta de moniato. Crec que serà la darrera vegada que el saludi! Tots tenim algun problema associat amb la nostra malaltia i jo des de la darrera vegada, tinc problemes amb el llenguatge..i ara se n’ha adonat quan fa molt temps que ho arrossego!!!!!

Fa uns horaris excèntrics. No ha treballat mai ni se n’ha preocupat de fer-ho. Va a dormir a les 6:30 de la matinada; es lleva a les 14:30. A les 20:00 berena una mica i sopa allà les 02:00 de la matinada! Escolta programes paternalistes a les tantes de la matinada a la COPE perquè li fa gràcia. Hauria d’anar al dentista per una funda –bé en aquest cas seria un mecànic- a una dent i no hi va....

Ha après dels negres a remenar la brossa per obtenir “piles” que encara funcionen i que la gent llença.

Un dels efectes secundaris del Tegretol és el restrenyiment. Té una hemorroide gegant que li surt sang en eixugar-se. Fa tot el contrari que hauria de fer per tal de millorar-ne els efectes: Menjar cereals amb la llet calenta –a ell només li agrada la llet freda-. De fet, la seva família ja per si, és rarilla. La seva mare pensa que s’ho fa amb altres nois. Jo el veig bastant asexuat i, ara s’ha fet amic d’uns immigrants marroquins i guineans de 8 a 12 anys. Ho entenc: ell té una mentalitat d’aquesta edat. Tot el dia està a la biblioteca, a la sala d’Internet i juga al Bingo Gratis. És l’única activitat laboral que té. L’altre dia va guanyar una fortuna....6 €.

Misteris de la vida li agrada olorar-se la seva merda, la que defeca quan el cos li ho permet. Li agrada veure com cau el xurro, el color, la mida..., si es talla bé o sembla una serp que no s’acaba mai!!!

Ara cal afegir un nou efecte secundari a la Carbamazepina: Escatologia. 2 f. [AN*] Superstició relativa als excrements. Ara només faltaria que en fes escultures i pastetes amb ells.

No sé on treuen els diners per viure. El seu pare és un malalt mental: Agorafòbia i no treballa; de la seva mare no en conec vida ni miracles, però tots són independentistes....

Jo volia saber coses de l’anterior neuròleg i m’he quedat amb les ganes car no n’he sabut treure l’aigua clara. Ja no se’n recorda que hi va anar l’any passat i l’imbècil del Marco el va visitar i, de ben segur el va enviar a la merda com sol fer amb tots els pacients catalans, però amb aquest amb més motius, massa repetitiu...encara no sé com no el van enviar a Psiquiatria...Misteris que la medicina no sabrà mai...

*Antropologia.

Comentaris (12)18-12-2013 20:33:41ANECDOTARI

Força 5!

Avui he anat al Naturòpata de Terrassa per recompondre'm el braç que se'm va dislocar durant l'atac.

Quan entràvem a l'estació de la Renfe, Sabadell Centre, ens ha sorprès un huracà FORÇA 5: 2 trens feien entrada a l'estació. Ara ja sé què senten amb la gent que es topen amb un huracà....

Gràcies a que anava amb retard l'hem pogut agafar.

Comentaris (5)25-11-2013 16:14:12ANECDOTARI

Coses curioses

Haig de dir que m'han passat coses curioses.

L'atac que vaig tenir pel mes d'agost de l'any passat, després de la varicel·la, va ser després d'haver escoltat Beethoven i, el del dia 10 de novembre d'enguany, després d'una sessió de Bach.

Ara me'n falta tenir un després d'escoltar Brahms!!!!

Comentaris (22)22-11-2013 14:05:42ANECDOTARI

És clar que té relació!

Amb el meu germà discutíem quina relació hi he trobat entre "gall d'indi" o "indiot" i en el nom del director que TOTS coneixem.

Si no té cap relació sempre se n'hi pot trobar alguna encara que sigui de passada, li deia, és un ocell molt presumit.

Però fent indagacions per internet he trobat el què.

És un ball típic de Solsona, que se sol ballar per carnestoltes. Amb parelles que no s'agafen de les mans sinó a través d'una cinta o d'un mocador -és una al·lusió del zel de l'església inquisodora del segle XVIII que prohibia el contacte carnal entre sexes-.

Diu també que té un nom enigmàtic, ja que indiot és una altra manera d'anomenar Gall d'indi en català, però se suposa que és una catalanització per anomenar el ball de la "Pavana" en català ja que el nom és en castellà.

I he trobat una versió que més o menys es veu com es balla. Pavana, Paavo, Indiot, gall d'indi... qui diu que no té cap relació?

Comentaris (7)08-11-2013 21:19:02ANECDOTARI

Agermanades

La costa de Bretanya amb les seves ries estan agermanades amb Martorell.

Només des del punt de vista d'una llegenda comuna.

Es diu que un moliner havia de fer 3 Km per travessar una ria. Un dia es va trobar amb el diable i aquest li va dir que li construiria un pont a canvi d'una ànima del primer que passés pel seu pont.

I així va ser. El diable va complir amb la promesa i li va edificar el pont.

Però el moliner no era ximple i va agafar un gat, el va ficar dins d'un sac i al mig del pont es va asseure com si estigués cansat i va alliberar el gat que va ser qui va travessar el pont. El diable ja tindria la seva presa/ promesa del moliner...i el pont s'hi va mantenir durant molts anys....

Igualet que Martorell. Allà també hi va passar un gat. I el pont encara hi és!!!!

Bretanya és d'origen Cèltic i Martorell no ho sabem.

Comentaris (5)04-11-2013 12:22:12ANECDOTARI

Reciclant imatges

que es converteixen en acudits.

Un noi li diu a l'altre:

-Osti tu, quant de fatxa amb el braç aixecat!!!!

-No home, no.... Els hem preguntat quants d'ells tenien un quoficient inferior a 80 i han aixecat la mà... i els que no l'han aixecat, no han entès la pregunta....

Comentaris (13)05-10-2013 13:12:31ANECDOTARI

Vist i no vist

El conill ha desaparegut de la txistera!

Els macs actuals no són tan bons creant il·lusions....

Massa problemes personals per imposar als altres la seva visió particular de les coses. Emmascarats de paelles brutes, se sol dir en català.

El primer dia, em va demanar l'"AMISTAT" per poder xerrar i imposar el seu criteri únic. Es pot xerrar perfectament sense ser "amics". Bé que "xerrem" amb en Paavo Järvi, sense ser amics, oi? Ho vaig trobar estrany.

No era un "amic" desinteressat. Crec que en la vida no n'hi han i si n'hi ha, et prenen per boig. Ell no ho era. I tal com deia el meu germà..."millor no t'hi emboliquis perquè sempre hi ha una contrapartida i si la cosa no surt com ell voldria, et podria mantenir lligada....".

M'exigia molt -de música- i ell amb prou feines se'n sortia! Massa consells, massa opinions....

Ahir volia tan si com no que avui ens veiéssim per dinar. A mi no em venia de gust..."Ja estic preparant la motxilla", em va dir, que ho havia "PLANIFICAT AIXÍ", Doncs posposa-ho. NO.

Doncs NO, a mi no m'agrada que em mani un de fora, ni que em tiri floretes, i que a les meves espatlles, em menyspreï.

"Jo que t'aniria bé de parlar i sortir demà, malgrat l'incident. Normalment, a la gent els hi dono bona energia. No tornaré a insistir més. Demà passaré doncs de llarg. El destí té aquestes coses...(H)Em sap greu Noe. Adéu".

Ell ho sap tot de mi, tot el que em convé -per cert és la típica frase sexual: "això sé que t'agradarà, bonica, quan la vegis..."... Pregunto: Com és que està separat si diu que a la gent els dóna tan bona energia? Hauria de tenir la seva dona al seu costat, imantada!!!!

No suporto que em diguin "Noe"!!!!!!!!

A més, no sabia escriure el català. Tampoc suporto les sortides típiques: és que jo sóc de ciències, és que jo vaig estudiar amb "Franco"...ves i el meu germà va estudiar amb Franco i s'ha reciclat, té el Nivell C, no et fot, conill!

L'"Amistat" no ha durat ni 8 dies.

Se'm va desfer tranquil·lament, com si hagués passat res...i per això volia l'"amistat"?...

Jo l'he blocat. Vist i no vist!

Comentaris (4)10-09-2013 13:05:11ANECDOTARI

Coll de pollastre!

Avui he acompanyat al meu pare -i al meu germà- a casa d'un "Xaman" per fer-li una pregunta sobre la meva anatomia, sobretot si hi havia res a fer amb les meves cervicals.

El primer que puc dir, de la manera com treballa, que és un crack, que es coneix el cos humà d'una manera més global que els metges de la medicina de la Seguretat Social. És integral. Al meu pare li feia mal una part de l'esquena i crec que al final li ha trobat...no era l'esquena pròpiament dita sinó un òrgan intern. Entre bufeta, pàncrees o ronyons. Li ha fet un súper massatge que l'ha deixat com nou. Ara ja no li fa mal, allà on es queixava!

Després m'ha tocat a mi.

Només ho volia mirar i tot mirant s'ha animat a fer-me un altre massatge. M'ha tocat el peu dret i m'ha dit que tornarà a tenir més moviment del que tenia abans.

Les cervicals poden millorar molt. Normalment em poso en una posició "geperuda", una posició fàcil com diu ell i això fa que l'esquena es degeneri i creï un mal hàbit. He acabat nova, flotava i tot, quan he sortit.

Es veu que a tothom que passa per les seves mans el fa tornar "pollastre". Deixa de fer força, tot mort, no pensis en res i... CRAC! un cop sec que sembla com si un botxí li trenqui el coll a un pobre pollastre.

El meu coll semblava com si fos aquest pollastre i això 3 cops.

Una altra cosa que ha coincidit amb mi, que tinc les cervicals entumides/contracturades d'allò més. Ja prou que ho noto!

I que pel peu, li aniria bé, caminar per la sorra mullada -això també ho vaig fer una temporada al 2000-.

Ara ja em fa el mal pronosticat. Demà el peu et farà mal. Ja me'n fa ara.

Crec que quan acabi les seves sessions -després d'acabar amb l'economia domèstica- m'haurà fet NOVA DE DEBÒ!

Kik-kirikik!!!!

Comentaris (15)09-09-2013 23:02:52ANECDOTARI

Barrudisme

Malaltia altament contagiosa, sobretot entre xarnegos joves i no tan joves. Si aquests xarnegos conviuen amb immigrants del seu mateix grup d'activitats, és possible que els passin aquesta patologia.

L'altre dia, abans d'ahir, quan me n'anava del lloc d'estudi, em vaig trobar amb un especimen, versió brasilera, un immigrant, contagiat de Barrudisme.

D'entrada i en castellà....

-Dame 2 euros.

Collons, que potser sóc una ONG? Què els deuen haver explicat les org. que treballen amb ells, que tothom és milionari?

-No porto afectiu. -Vaig dir educadament....

-Tienes un cigarro?

Ah vale...Volien 2 euros per comprar-se tabac....

-No fumo. Fumar mata.

-Bueno me conformo con 5 euros ya que no llevas afectivo...

-No treballo, jo també els necessito, els diners...-Estaven dropejant en una zona aclarida de vegetació del mateix Passeig de la Revolució de Sabadell-.

-Pues si no tienes dinero, un beso por euro....

I amb un gest llunyà, els vaig enviar dos petons a l'aire. A sobre volien sexe, gratis... Ni recoberts d'or els hi voldria fer un petó...i encara menys que me'l fessin ells a mi. N'eren 2...però un tenia molta cara!

Portava 13 euros....

Avui, no portaré moneder ni mòbil...

Comentaris (15)22-08-2013 13:04:36ANECDOTARI

Eesti elu

Mira que ha de ser fàcil!!

Ho tenia al costat mateix dels ulls però els meus ulls seleccionen llengües. No ho han vist.

Han preferit mirar altres llengües més difícils, de parlants més nobles i cultes que nosaltres -això deia Mn. Armengou-.

Tan fàcil com llegir "Estonian Life" i m'ha fet més gràcia, traduir a l'acte: Vida d'Estònia....coneixia les paraules d'haver-les traduït abans.

Per més informació, dir-vos que era un article que Paavo Järvi havia penjat a la seva pàgina oficial del Facebook, que parlava d'ell, evidentment....

Comentaris (13)14-08-2013 13:12:17ANECDOTARI

Vull edats

Tots sabem que tinc 40 -1973- però per l'aspecte o aparença, molts m'escurcen l'edat.

La Mireia, la perruquera, calculava que si ella en tenia 33, jo uns 28 0 29.

El periodista del 9Nou de Vic, Jordi Vilarrodà, uns 28.

Una amiga seva que ja no és "amiga" meva, també menys de 30, uns 27 o 28....

Podeu mirar les darreres fotos per inspirar-vos.

Fa 2 anys, la dona de l'escriptor de la Santa Culpa, me'n feia 24!!!!!

Va Oskar, tu que em coneixes una mica....jo sé que en tens 38 però per l'aspecte -perdona...- pujaria cap els 43 més o menys.... és igual la roba que em posi com vas dir una vegada, crec que ja he arribat a l'Eterna Joventut....

Vull, edats. La real no sempre és la més correcta.

Comentaris (14)08-08-2013 23:31:33ANECDOTARI

No va ser un petó

Aquesta tarda he anat al metge.

Temerosa, jo, que aquest maleït herpes no hagués estat causat per un petó, per un contacte amb un desconegut sinó perquè ja duia el virus dintre del meu cos -la varicel·la de l'any passat- i pot sortir per qualsevol motiu: Exposició al sol -negatiu, odio el sol; nervis -sempre ho estic de nerviosa; baixa de defenses -estic dèbil...

Un record traumàtic de fa un any, de la possessió musical en podria estar al darrere.

Com diria la noia de Càntics dels Càntics: Perquè estic malalta d'amor....

כִּי מַחֲלַת אָהַבָה אָנִי

Comentaris (10)24-07-2013 19:47:26ANECDOTARI

No és casual

D'ara endavant aniré amb més compte a qui "saludo".

He descobert que malgrat facis un petó a la galta d'algú que estigui contagiat pel virus de l'Herpes, te'l pot passar a tu.

Ja he trobat el causant del posible contagi i que consti, que no hi vull veure cap comentari de tipus racista enlloc.

El negre que volia anar de vacances a Senegal en cotxe i presumpte "admirador" devia portar el virus aquest -NO MANIFESTAT- i me'l va passar a mi. El període d'incubació concorda amb el dia del "petó" a la galta: entre 2 i 21 dies. En el meu cas, 15 dies justos.

Per una vegada que faig un petó algú...apareix el bitxo....

Si el torno a veure, li diré que vagi al metge!

Comentaris (2)19-07-2013 14:21:05ANECDOTARI

Maleïda celebració

O recordatori...

Per commemorar la Varicel·la de fa 1 any, ara tinc un herpes labial -bilateral-. El mateix virus de la Varicel·la o del Zòster.

L'Herpes labial o Simple és conegut també amb el nom col·loquial de "pansa".

Però normalment les panses apareixen sovint després d'un refredat víric i jo no n'he patit cap.

Potser una setmana anterior amb molts nervis i una forta decepció....

Comentaris (4)19-07-2013 13:28:43ANECDOTARI

Gràcies, Quílez!

Sempre recordaré la teva pena, la teva misericòrdia cap als teus estudiants sofrents de la teva injustícia calculada.

Les teves bromes que només les reies tu, de les classes quilomètriques, pesades i que no anaven enlloc.

De les teves alumnes preferents que no feien brot però les aprobaves sense miraments, treballs buits de continuguts, només fotos de pintures, recordes? Com un catàleg simple de Museu, d'allà on estaves -potser endollat-, i ara qui et treia!

Recordo també, en Karlos que va descriure molt bé els temps que corrien -semblants a una altra època- i que a tu, particularment, et va fer vessar llàgrimes...Les meves, però van ser d'alegria....

La Chus et va definir com a Imbècil! -ella que no era imparcial....

Aquelles places orgàstiques, plenes a vessar d'imbècils com tu, atapeïdes d'assedegats d'injustícia, com la teva.

La teva pena va generar acudits que potser hauries trobat de mal gust...jo encara em parteixo de riure...i em fa ràbia dir-ho...em parteixo sense miraments com la del motxo rient a cor que vols i a cor que desitges davant del seu Amor -i també del meu-.

-Ui, no trobes que aquest bosc fa una mica de por....

-Digues-m'ho a mi que haig de tornar sol....

O bé...recordeu, les monedes de 25 pecetes -ve de peça...-, que eren foradades? Sabeu qui hi posarien aprofitant el forat? Al Blanco! -No al Carrero.... Jo només tenia mesos...-

Ja en vaig tenir prou amb un 5 pelat per treure'm aqueslla merda d'art a la cort -de porcs- castellana a Madrit, mediocre....

Gràcies, Quílez!

P.S. El meu amic d'ulls blaus i veu càlida em va dir que el treball que tu vas puntuar amb un 5 baix, estava per un NOTABLE ALT.

Comentaris (0)12-07-2013 20:49:03ANECDOTARI

Diana Cha i Google

Diana Cha és una jove violinista que em va demanar pel canal de you tube la meva humil opinió sobre la seva interpretació en un quartet de Mozart. Privadament i, jo privadament li vaig respondre fent ús del traductor Google, com sempre faig.

Ara m'ha rspost indignada dient que jo la vaig insultar!!!!

Sí, insultar de mala manera, anomenant-la PUTA.

Que era molt negativa i que l'única persona que no li havia agradat. Cosa que no és cert. La gravació tenia certes deficiències de sonoritat, però ells tocaven bé per ésser tan joves; ella afinava bé i tenia un bon fraseig, vaja, s'entenia... que era molt clara...

Li he tornat a dir en català, tot allò que li vaig intentar dir en anglès i segurament, Google tornarà a traduir malament.

Ara estic traumatizada per saber si en algun moment li he dit quelcom malament, per culpa de Google, a Paavo Järvi. No li puc preguntar perquè segurament no em respondrà...:(

Comentaris (8)09-07-2013 14:32:49ANECDOTARI

No en sé...

Ahir es va tornar a demostrar.

No en sé.

Com cada dia, vaig anar al meu racó natural a estudiar clarinet.

Com sempre, passa un negre sigui amb carretó o en bicicleta. Ahir anava en bici. El que també toca uns tambors del seu país.

Ja fa dies em va comentar que se n'aniria al seu país tres mesos i després tornaria. Anava de vacances.

I de sobte em diu:

"Jo et saludo i tu em saludes...". Francament fins que no em va assenyar la galta no vaig descobrir què volia dir.

Volia que li fes un petó de comiat. Ah era això.... va ser la primera vegada que:

1. Li vaig un petó a un negre.

2. Que m'ho han de dir: fes-me un petó! Perquè per mi mateixa no em surt. Serà que no en sé....

Comentaris (18)02-07-2013 14:29:55ANECDOTARI

L'home invisible

Ahir anant cap al meu raconet d'estudi em vaig topar amb l'Home invisible.

De dia, destacava massa, com un tros de carbó en un dia radiant.

De nit, de ben segur que no li veuries ni els ulls.

Una raresa peculiar.

Un noi negre, negre -gairebé blavós- com la nit. Que no és negra sinó blavosa quan cau el vespre.

No se'n veuen d'aquesta ètnia, que no sabria dir de quina zona africana és. Però aquí és tota una raresa. Aquí només hi ha "morenus".

Potser si li hagués preguntat d'on era se m'hauria enfadat....

Comentaris (8)26-06-2013 13:08:58ANECDOTARI

España és Àfrica!

Estava cercant el germanet de Paavo Järvi que també és director i molt cregut. Com a director no val res però em va sorprendre una cosa. Vaig descobrir que Carl Nielsen, un compositor danès, té una Suite anomenada Aladdin. Com sabeu i sinó cal mirar-ho a "Senzillament Música" on hi ha una definició, aquesta Suite té una dansa anomenada Àfrica.

A vosaltres us sona que a Àfrica hi hagin castanyoles?

Doncs per un desconegut nòrdic com era Nielsen situava Àfrica a España -musicalment parlant-. No s'equivocava tant com això, oi?

Tot un regal. La música en sí no em diu precisament res. Molt soroll. I en Kristjan Järvi es mou massa. Al final li cauran els cabells, de la forra que té....

[https://www.youtube.com/watch?v=w2mg8fUM3Ig]

Comentaris (12)10-06-2013 23:24:20ANECDOTARI

Els espanyols ens ho diuen....

ben clar.

"Cambias de país en 2 horas..."

Això va ser el comentari innocent d'una passatgera de Renfe, que venia d'Espanya. Portava maleta i anava amb una amiga suposadament xarnega... i van baixar en un cau d'espanyols: Moncada i Bifurcació. Les tenia davant meu.

Apa, només 2 hores per fer-los tornar d'allà on mai no haurien d'haver sortit.

Comentaris (24)10-06-2013 12:31:23ANECDOTARI

Què passarà?

He tocat el futur.

L'he acaronat amb la vista.

Treurem 80 €, a hores diferents i encara no sé per què serviran.

Des que s'ha fet el canvi d'UNNIM a BBVA tot va malament.

Al caixer habitual hi han posat una anella de plàstic perquè no hi pugui entrar cap llibreta a treure diners.

I a un de més llunyà, he tret diners el dia 3 de juny. (I suposo que el meu pare ho ha fet al matí).

Què passarà el dia 3 juny?

Comentaris (2)01-06-2013 23:40:03ANECDOTARI

Col·laboracions

Sempre haig d'estar fent alguna cosa per amor a l'Art. Aquest art és lingüístic.

És una pàgina que me la feia descobrir en Miquel Pubilll. Glosbe. "Es pot aprendre estonià, gratis", deia... Era un simple diccionari.

Avui he fet una petita col·laboració.

Tafanejant per allà vaig adonar-me que hi havia una mala traducció de lluna nova, a partir de l'hebreu.

ירח חדש iareach hadaix. Literalment.

En cap diccionari d'hebreu bilingüe no existeix aquesta accepció.

En estonià sí que era correcte.

La meva aportació i gràcies a Viquipèdia he descobert el desllorigador.

LLuna Nova és Molad halebanah ( מולד הלבנה), en estonià Noorkuu....

Comentaris (8)12-04-2013 00:51:12ANECDOTARI

Per què "FLOG"?

Fa alguns dies que estic traduint un lied. Lindenbaum "El Til·ler" del cicle de lieds de Schubert/Müller "Winterreise".

Allà em vaig trobar amb una paraula súper coneguda: F L O G.

Flog ve de Fliegen "Volar". Si al viatger que surt de la ciutat, on l'estimada el rebutja, tal com n'ha entrat, com un foraster, troba el Til·ler, en el camí, on grava paraules amoroses i li vola el capell del cap per culpar-ne d'un vent fred... Hut flog....

Què deu voler dir al nostre "facebook" a la catalana?

Per què "FLOG"?

Comentaris (4)17-03-2013 14:04:32ANECDOTARI

Ment retallada

Avui he anat a concertar-li hora a l'ORL a ma mare. Ella hi ha anat però s'ha atribolat i al final se n'ha anat amb les mans buides.

És a un 7è pis. I he pujat a peu.

A cada replà hi havia una nota que la principi m'ha semblat curiosa i interessant: ESTEM RETALLANT PER VOSTÈ. Era lògic, perquè mentre no siguem independents aquest estat d'ofegament econòmic el continuarem patint. I la sanitat com sempre serà la sempre tocaran per fotre'ns.

També sabia que hi feien obres. Han posat envans per aïllar l'escala sorollosa, normalment de xarnegos que no saben on van i els consultoris d'especialitats. Fins aquí, tot normal.

Però estem tan sensibilitzats amb les retallades que ara tenim la ment retallada.

El que deia al paperet era: ESTEM TREBALLANT PER VOSTÈ -que hauria de dir, PER A VOSTÈ-. Perquè els del personal de l'edifici és xarnego i no sap català. No és que treballin perquè nosaltres, els usuaris no ens cansem, sinó perquè millorar les instal·lacions. Oi que es nota la diferència?

Comentaris (4)04-03-2013 18:21:51ANECDOTARI

Visió nocturna

Ahir vaig anar a Barcelona perquè me'n diguessin alguna cosa d'un clarinet vell que em van deixar. Vell, ressec, esquerdat, etc.

Em van dir que fer-lo arreglar, mínim, més de 300€. Clar un Selmer, el mercedes dels clarinets, potser s'ho valdria.

En primera instància havia d'anar a Ronda Universitat 9 on suposadament hi havia un luthier que no vaig trobar i ningú en sabia res.

Tenia pressa perquè la targeta de 2 zones em podria caducar. Mig corrent vaig tirar per un carrer que semblava que em sonava. Partia del Paral·lel i anava en paral·lel amb les Rambles.

Aquests establiments em sonen...potser hi vaig passar amb l'Oskar. Però tenia pressa i no m'hi vaig fixar fins al final.

I sí, la meva escassa visió -o memòria- nocturna no em va fallar.

Vaig arribar a temps.

Gràcies, Oskar per haver-me fet descobrir un carrer que fa dret...

Comentaris (4)12-02-2013 15:09:09ANECDOTARI

Com sempre....

Avui he anat a l'ORL.

Com sempre, a la ssala d'espera, una xarnega que no hi sentia i no entenia res.

Han passat llista. Li han dit: "Quan surti la senyora que està a dintre ja pot entrar".

Fins aquí res d'especial perquè quan van tard, ho fan per economitzar temps.

Quan la dona que estava dintre ha sortit, la xarnega que li tocava entrar no es decidia.

"Au va, a què espera...que no hi entra", li he dit jo.

La tia s'ha fet pregar una estona fins que ha al final i encara trucant a la porta, ha accedit a l'interior on el Dr. Ademà esperava el següent pacient.

Allà on van fan el ridícul.

Fins i tot, al mostrador TAMPOC ENTENIA L'ADMINISTRATIU QUE LI EXPLICAVA LES COSES -EN CASTELLÀ-, que aleshores no puguin dir que "el catalán no lo entiendo".

Comentaris (12)17-01-2013 19:46:46ANECDOTARI

L'Opus juga a la loteria

Aquesta gent de l'OPUS DEI s'han de ficar per tot arreu.

Avui he anat a la farmàcia a buscar la medicació de ma mare i m'he adonat que tenien loteria del CLUB CALIU, centre de rentat cerebral per a nenes d'aquesta gent. A Sabadell està al carrer migdia. Allà també és una residència per a dones.

Ara resulta que per autofinançar-se fan servir Participacions de loteria de Nadal, una cosa tan mundana que no fa per aquesta gent que es creuen tan "sobrenaturals" i tal vegada, espirituals.

M'he quedat de pedra!

Que consti que a mi no m'han fet res, ni n'he estat mai membre... però per gent que conec que sí hi han estat ficats i se n'han sortit, tinc el decoro de deixar-los en calçotets o en calces...

Comentaris (4)24-10-2012 19:20:12ANECDOTARI

Un somni

Avui he tingut un somni.

A la nit.

He somniat que estava en un bosc i en aquest bosc hi havia una casa amb molta gent.

En el tros de terreny hi havia una tanca que protegia del món exterior però era metàl·lica, com les que posen els paletes perquè no puguis passar.

Ha aparegut el Nom del meu estimat. Ell no.

I algú em deia que aquell Nom significava Protecció de la tanca perquè ningú no caigués a l'exterior. A fora d'aquesta tanca metàl·lica transparent com de filferro, hi havia terra que queia en pendent, ple de pins molt alts.

La protecció era negra -com la vestimenta d'aquest "Amor"...-.

Les coses tancades com un jardí, simbolitzen la Virginitat...

Què deu voler dir?

Que estant-me amb ell, seguir-lo a l'impossible continuaré intacte?

Comentaris (14)17-10-2012 20:48:10ANECDOTARI

Desconcertada

Avui he anat a Terrassa a la recerca d'una plantilla que m'havien d'arreclar.

Mentre baixava les escales de l'estació de Sabadell-Rambla dels FGC, una noia d'uns 30 anys o menys m'ha donat un copet sense voler. Gairebé ni me n'he adonat i...

Ai, perdoni.

Collons, amb què quedem si tothom més aviat em veu de 25 a 29 anys?

Això em recorda a l'antiga Biblioteca de Lletres de la UAB, ara hemerotèca de lletres. Jo devia tenir uns 22 o 23 anys. Una altra usuària, com jo em va preguntar:

Escolti, per demanar que et treguin un document del dipòsit, què hauria de fer?

La noia es pensava que era del personal de la Casa... O em devia veure vella. Encara no m'ho he pogut treure del cap.

Ara puc arribar a entendre allò que em deia la Mite -la profe de català de l'Institut- o altres companyes d'Universitat. "Sembles una vella, tant rondinar".

Però del què sí estic segura: Al costat de qui tots ja sabeu, semblaria la seva filla. Modesta, senzilla, "carca", vaja, una nena... fins i tot m'agradaria provar-ho, però de moment no té intencions de fer parada a Catalunya.

Comentaris (7)02-10-2012 21:15:32ANECDOTARI

Ser Jove

Em vaig subscriure per raons musicals i "estètiques" a l'Orquestra de la Ràdio de Frankfurt al youtube.

De tant en tant, l'orquestra la dirigeix algú que em fa saltar espurnes de plaer -que no és cap consolador, eh!-.

El concert data del 23 d'Agost passat i dirigia la 1a. Simfonia de Mahler. Una simfonia que em desperta molts molts records.

Si estirava el braç dret, òbviament portant el compàs amb la batuta, se li podia entreveure un cordill lligat al canell.

Més records de joventut. Cap als meus 15 o 16 anys em van confeccionar amb pell, un braçalet trenat que un cop instal·lada a la Universitat, el vaig desar. L'època d'adolescent havia tocat fons i calia canviar per posar-se a nivell universitari. Més seriosa, més intel·lectual, potser.

El cas és que aquest Director me l'ha fet recordar i avui he estat recercant aquest braçalet de pell trenada. I l'he trobat al lloc on l'havia deixat feia un munt d'anys. M'ha costat posar-me'l però ara ja no em cau com passava abans...

Com són les coses...

Ell, un divorciat de 49 que prefereix la llibertat de solter, se sent més jove que jo, col·locant-se aquest detall de rebel·lia.

Comentaris (13)01-10-2012 18:36:28ANECDOTARI

Efectiu

Mentre em fonc a l'alcova escoltant música, em ve a emprenyar una mosca que ha entrat furtivament.

No para de donar voltes i més voltes. Em martiritza el seu aleteig ofensiu.

Com que no tinc punteria i elles són més ràpides, passo a l'acció:

Un pulveritzador de colònia, "Lavanda Puig" de la tauleta de nit de ma mare.

És més fàcil encertar-la però no de matar-la. Ella torna i hi torna, pesada.

Però almenys he aconseguit fer-la desaparèixer mentre escolto la versió original del concert per a Contrabaix de Karl Ditters von Dittersdorff, un contemporani de Mozart.

Ara, miro pels voltants i no la sé percebre. No l'he morta però de ben segur, demà tornarà...

Comentaris (2)26-07-2012 22:13:52ANECDOTARI

L'Hospital de la merda

Hi ha plantes com la del meu perfil, Stapelia Variegata, que fa una pudor de carn podrida perquè les mosques les vagin a pol·lonitzar.

Les mosques normalment va a llocs on hi ha merda.

A l'Hospital de Sabadell -Taulí- en vaig descobrir, de mosques. Una, de molt pesada a la sala d'espera d'urgències. (Ahir hi vam haver de dur al meu pare i jo vaig ser qui m'hi vaig haver de quedar).

L'altra mosca, tossuda com els unionistes a no voler deixar la merda d'Ecspanya, dintre dels compertiments de brioixeria del self-service que hi ha a l'Hospital. Fàstic del tot.

A més a més, el meu pare l'han deixat en observació en un cambrot sense ventil·lació, que no sabies quina hora del dia estaves. estava sol i al davant d'ell, una dona que cada mitja hora -com un rellotge suís- vomitava. A sobre, un menú especial per dinar: Amanida de patates "especial" (Patates congelades de feia dies, sense oli ni sal, sense haver-les escalfat) i un tallet ridícul de salmó al forn. Per una persona que ha estat gairebé 5 dies sense tastar res sòlid és gairebé un insult a la vida humana.

I a sobre, els doctorets -en concret, doctoretes- no en tenien ni puta idea de res. I com sempre, el Manual ben llegit. Ibuprofè 600 -genèric, placebo que NO fa res pel seu estat de forta cefalea- i Paracetamol. I llavors diuen que gastem massa medicaments, el problema és que hi ha MASSA INCOMPETÈNCIA ENXUFADA.

Comentaris (4)11-07-2012 19:03:26ANECDOTARI

"Sustu"

Ahir al vaig estar força estona connectada a Internet.

Estic totalment penjada per la direcció de Paavo Järvi que en fa de les simfonies de Beethoven.

Molt abans, el meu germà va estar xatejant i fent coses amb el PC.

El PC aguantava estoicament els nostres relleus.

Al vespre nit, allà a les 23 hores, quan estava a punt de plegar vaig començar a notar pudor de cremat.

Vaig pensar que potser era el PC que després d'estar connectat massa estona, cremava quelcom, papers, etc.

Fins i tot, vaig pensar que ja hi havia algú que cremava el primer bosc de la temporada.

A fora no se sentia, només a dintre... Llavors em vaig espantar encara més. Això només ho sentia jo. I si tingués un atac, una crisi parcial? N'hi ha, de les que estan localitzades al meu lòbul temporal, que la gent que les pateix, senten pudors rares, com de goma cremada o pudors molt repugnants. Potser era això.

Vaig començar a baixar l'escala i la pudor de cremat s'anava fent més forta....

Entro a la meva habitació i....

EL MEU GERMÀ HI HAVIA POSAT UNA BARETA D'ENCENS!!!!!

Comentaris (4)22-06-2012 13:53:58ANECDOTARI

"Convé!!!"...

En el lexikon de l'Opus Dei, "Convé" vol dir, S'ha de fer.

De tant en tant, com em deia la Republicana, convé riure.

Avui, malgrat no era un dia indicat per fer-ho -he anat a veure a la neuròloga-, he rigut.

I al final no ho sabia si fer-ho perquè l'energumen feia pena.

Al Taulí (Hospital de Sabadell), per tal que et visitin has d'agafar "tanda". Han instal·lat unes maquinetes en què has d'introduir la targeta sanitària.

Sabeu què introduïa un senyor -espanyol, perquè amb la cara d'ignorant ho deia tot-?

LA TARGETA DE CRÈDIT!!!!

Comentaris (4)25-04-2012 19:04:25ANECDOTARI

He somrigut

Fa temps que no sabia què era.

Avui malgrat ésser un dia bo per a sortir a fer un tomb -plovia- he hagut d'anar a comprar provisions de llet Condis.

Mentre badava pel supercadet m'ha aturat un rètol en castellà -com gairebé TOTS els rètols d'aquesta cadena- a la secció de fruites i verdures.

APRECIADOS CLIENTES.

QUE PRUEBEN LAS FRUTAS NO SIGNIFICA QUE PUEDAN MERENDAR AQUÍ.

GRACIAS.

No he pogut evitar un bon somriure.

Comentaris (5)05-04-2012 17:56:15ANECDOTARI

'Gafe'

Ja ho dic en un altre post. Sóc bruixa.

Avui he tingut un somni premonitori.

Feia molt temps, des que prenc el MATA-RATES, no m'havia passat mai.

De fet, ahir a la nit hi va haver una bronca entre el meu pare i el meu germà. Ell, el meu pare, li va deixar un llapis de 4 megues i, el distret del meu germà, no recorda on l'havia posat. En fi, que ahir es deia que l'havia perdut...

Aquesta nit he somniat que el trobava a CASA.

I cap al migdia...

He sentit: EUREKA!!!

-On era?

-Dintre la carpeta de les denúncies...

Comentaris (2)09-01-2012 19:17:25ANECDOTARI

Com sempre, els mateixos

Avui tornava a ser dia d'ORL.

A la sala d'espera estava jo sola. La visita de davant meu ja havia entrat.

Al mostrador de la 7a planta tampoc no hi havia ningú.

Allà, com qui espera el Messies, hi havia una parella d'espanyolots vells amb cara de baixar de l'hort.

Els he preguntat:

-On aneu?

D'entrada no m'han entès... Anaven mirant arreu amb els ulls que els sortien de les òrbites.

Després han descobert que els preguntava a quin metge anaven...

-Aaaaaaaaaah, al otorrino.

-Consultoris 5 i 6.

I francament, malgrat la meva informació desinteressada, no s'ho creien.

Ha estat la seva costella, que l'ha fet creure. "Si vamos, es allí".

S'han assegut.

Quan he baixat a la tercera planta -van curts de personal administratiu- a programar-me de nou per a la visita de seguiment, he trobat a una noia -administrativa que programa visites- que fa anys que conec i feia molt temps que no la veia. Aquesta noia estava parlant en espanyol a una interlocutora espanyola que no entenia res.

Abans n'hi havia una que NOMÉS parlava en català a TOTHOM i no hi era. La Isabel, anava repetint una vegada i una altra el mateix problema però l'altre costat de la línia, hi havia un tap de comunicació. No entenien res!

He pensat: potser en català ho entendrien millor?

Aquesta gent, encara que els parlin en la seva llengua sembla com si no l'entenguin. En casos així...sempre acaben sent els mateixos.

NOMÉS EN CATALÀ!!!

Comentaris (0)29-11-2011 20:53:59ANECDOTARI

He guanyat!!!

...Contra tot pronòstic.

Qui ho hauria dit, que una persona sense ésser Llicenciada/Graduada en Medicina podria fer 24022 punts en MIR d'altres anys.

Gairebé tothom s'hi pot apuntar.

Psicòlegs, Infermeres i, jo que no sóc cap de les dues especialitats, professora de Socials, llicenciada en Història de l'Art, he batut el rècord!

Professora de Socials, atenció, no sóc metge, sóc una "pelada"... a l'atur.

24022 PUNTS.

La Sosa de Manual i altres delikatessen mèdics que conec, dubto els sortissin tan bé...

Ni jo m'ho crec...

Comentaris (4)27-10-2011 19:01:44ANECDOTARI

"De tal palo tal astilla"

Aquesta és una frase castellana força encertada.

El palo, dedueixo que és l'home i l'astilla, el filla/la filla.. En aquest cas que us relatararé, funciona al 100%.

Ahir vaig anar com cada 2 mesos a l'ORL per si hi havia quelcom per extreure de la meva diminuta orella. Poc però, sí.

A la sala d'espera hi havia una família xarnega -papa i mama amb dues nenes castellanoparlants-. Les nenes vinga fer gresca: sobretot crits.

Totes les sales d'espera hi ha aquell dibuixet d'una cara fent silenci. Devien ser cegs perquè en passaven del tot.

El papa feia tonteries amb les nenes que contestaven fent més soroll.

Al final em vaig cansar i vaig intentar posar ordre: Calleu!

I sabeu que em contesta el papa:

"No hay para tanto con tanto silencio, que son niños!".

Pel que es podia veure, els papes també, eren niños.

Si els papes no eduquen els fills a comportar-se en segons quins ambients que requereixi silenci, en el futur no hi haurà res a fer amb els nens. Vaja que allò que diuen: "no castiguis els pares pel que fan els fills", en el cas dels xarnegos surt de la norma. Són justament els pares els responsables dels actes dels seus fills.

Comentaris (2)28-09-2011 15:20:47ANECDOTARI

Cultura de la Merda

Una coneguda, llicenciada en Psicologia, d'aquelles multicultis, que li agrada barrejar-se entre immigrants i gitanos i classe pija en general, em va dir en una conversa, que cal tolerar "comprendre" que els negres -i no tant negres, potser blanquets i tot- tenen una cultura pròpia i que cal respectar...

Això és bàsic, ja ho sabem que tot ésser humà, tot poble en té una de cultura, però fa 10 anys, es discutia al Raval de Barcelona, que una colla d'ocupants subsaharians d'unes cases en mal estat, feien servir el terrat que donava al veïnat, com a femer. Vaja, ja se sap, seria com si al costat de casa hi poséssim un abocador...

Aquella noia, tota orgullosa deia a més, que els negrets que vénen, els subsaharians, la merda l'entenen com a un tipus de cultura; el fet de "corregir-los" les maneres antihigiènieques podria comportar un greu atac a la persona, per tant, seria racisme.

Ja em va tocar els collons. (Els ovaris, per ser més exactes)

Els xarnegos i l'altra fauna sense classificar que viu al meu carrer i pels voltants, deixen el carrer fet un abocador:

Alguns podrien dir: Ejque, no hay para tirar -que podria ser cert, però no ho és.

Contenidor d'escombraries generals; el del paper, els envasos, el vidre i l'orgànica.

Doncs no. Tot tot per terra: plàstics, enciams, tetabricks, llaunes, cigarretes. I una munió de mosques, com les cagarades d'elefant de la sabana, però sense elefants....

Fins i tot, una xarnega que no debia saber llegir, una vegada em va preguntar, on es llençaven les escombraries!!! O potser era cega, per què qui no en sabés,. podria veure els dibuixets a la tapa del contenidor.

En fi, la cultura de la merda, ara ens l'hem de menjar pels nassos per què si ens queixem, és "Racisme".

Tots aquests anys -segles- per desterrar les malalties que provocava la merda i ara vénen quatre multicultis i ens fan respectar per força uns costums de deixalles pudentes als nostres barris. (Alguns fins i tot, escales...). No els podem civilitzar, això també seria racisme...

Per cert, prop de casa no viuen negrets, sinó romanesos, algun magrebí i, sobretot, xarnegos -ai perdoneu, que no està ben dit...- ecspañols.

Comentaris (0)26-08-2011 17:24:06ANECDOTARI

"Està molt liat"...

...això és el que em va dir l'enamorada del meu ex-neuròleg. La Vurra.

I tant, molt embolicat, pobret, té tanta feina!!. Ara, a més de visitar les pacients xarnegues -ei no us escandalitzaeu, és la pura veritat, espanyoles no integrades a la nostra llengua i cultura catalanes-, que seran la seva GRAN MAJORIA, està al Facebook.

Un cop que li vaig demanar quelcom per elaborar un article sobre l'epilèpsia, em va enviar a la merda.

Sí, és aquell que em va dir que si "tenia parcials -cosa que MAI no m'ho va voler reconèixer que en tenia!- era perquè sóc NACIONALISTA CATALANA". I els xarnegos que omplen, omplen i omplen les sales d'espera de CCEE de qualsevol especialitat mèdica, què tenen, ells? Ells estan malalts, pobrets? O tenen "cuento"?

Quan li va trucar una xarnega de les seves, semblava com si es volgués introduir dintre el fil telefònic, per tal d'estar més a prop d'ella i així, poder-la consolar. Quan jo anava a la consulta i li explicava els meus dalts i baixos, en comptes de ser comprensiu, se'm treia de sobre: com l'acudit aquell: Dr. Tinc un problema. El següent!

La merda se m'enganxa arreu. Serà que jo també sóc una merda!

Comentaris (2)13-06-2011 21:07:29ANECDOTARI

Un sil·logisme per a M. Marco.

Aquest matí m'he llevat inspirada.

Cabrejada, potser seria la paraula més enceratda, però m'és Igual....

A vegades, les frases que sonen en boques espanyoles se'ls pot girar la truita.

Us posaré un exemple.

La darrera estocada del meu neuròleg estat ha estat molt oportuna pel meu sil·logisme.

"De vegades, em bloco tant que no entenc rètols o frases en castellà...-Això et passa perquè ets Nacionalista Catalana". (Va dir amb un evident menyspreu).

Jo l'acompanyaria als Instituts d'Ensenyament Obligatori de tot Catalunya per ensenyar-li les actes de notes dels estudiants espanyols -com ell- en l'assignatura de castellà, la seva llengua per defecte.

Què diria aleshores? que els nois i noies espanyoles tenen parcials? Que tenen epilèpsia?

Un 99 % dels alumnes castellanoparlants -xarnegos espanyols- SUSPENEN LA SEVA LLENGUA, LA CASTELLANA.

No cal dir que també en suspenen moltes d'assignatures...

Però dóna la casualitat que els catalans que n'hem d'aprendre una per imposició, els que tenim epilèpsia focal o qualque altra malaltia d'origen cerebral, perdem o tenim més problemes amb la llengua no materna -és a dir, amb el castellà-. (Clar que també n'hi ha d'espanyols intel·ligents que saben de 2 a 3 llengües, doncs en aquests casos també els passa: han de tornar a aprendre-les de nou!).

Llavors, haig de suposar, que els nois i noies espanyoles -a Catalunya- també deuen tenir tenir algun problema cerebral perquè fa que la seva pròpia llengua sigui suspesa sistemàticament, any rere any.

Si no entenc el castellà és perquè sóc Nacionalista Catalana. Els estudiants espanyols que suspenen castellà, tenen parcials.

Comentaris (0)30-05-2011 14:14:15ANECDOTARI

Costa...

...de curar-se quan em faig mal: A l'estiu, quan surten nafres per culpa de la calor, duren tota la calorada. Èxzemes rogents, pell arrencada, cremades de les ungles. Supuració de pus...

... de curar les ferides postoperatòries. 6 mesos amb sèrum i pomadetes i molta al·lèrgia

... de desaparèixer... les ventoses dels electrodes, 9 dies després. Al front, encara hi tinc testimoni d'una assegurada inutilitat.

...per a les llàgrimes, abandonar els solcs que hi deixen quan regalimen galta avall. És com un riu que erosiona la pell; un sec on hi creixerà una arruga.

...arrencar la tristesa del fons de l'ànima.

...eliminar la Primavera...

Comentaris (0)09-04-2011 13:37:45ANECDOTARI

Blau

Si res li escau, posa-li blau.

Per sort, els ulls blaus, lliguen amb gairebé tot.

El blau embelleix...

Però hi ha algú que troba aquest color, traumàtic.

És poeta alemany, que va anar a la Gran Guerra i que es va suïcidar més tard: era drogoaddicte i va morir d'una sobredosi premeditada.

Tot ho veia blau. El cel, les llums, el sol, els prats, els records.

No cal llegir el pròleg, els poemes parlen sols. En tot cas, si saps llegir, entre línies, notes certa nostàlgia negativa, com de pèrdua que ho inunda tot.

A mi, el blau m'és reconfortant, serè, net.

Inabastable com les matemàtiques...

Comentaris (7)21-03-2011 21:43:26ANECDOTARI

"Casa Mallorca"

Ahir, mentre estava palplantada a fora de l'estació Provença-Balmes del Ferrocarrils de la Generalitat, esperant a Gripaublau -és amb el primer flogcater que he quedat ...- se'm va acostar una noia que semblava ser de Paraguay o Argentina. (Per l'accent)...

Anava perduda.

Por favor, me puede indicar donde está la Caze Majorca?

Ho sento no sóc d'aquí....

Un cop a casa, després de dormir, se'm va acudir que era allò que em demanava la pobra noia:

Calle Mallorca i jo vaig entendre -o potser no vaig entendre res perquè ara fa uns dies que ja no entenc el castellà-,

Casa Mallorca.

Comentaris (19)18-03-2011 19:31:25ANECDOTARI

Un gir de 365 graus

Avui no estava sol.

Al seu costat hi havia una nena post-MIR que l'escoltava amb atenció -i molta mala educaió, també- sense mirar al pacient -jo- que tenia al davant.

Ell parlava un català amb accent acastellanat. Normalment poc ho fa això; i si ho fa, reconeix ell, és perquè abans ha parlat molta estona en castellà. Amb l'aprenent de novata.

He entrat amb les ungles afilades.

Com estàs avui?

-Com sempre, amb molt restrenyiment. Abans necessitava de 3 a 4 gots d'aigua i ara de 4 a 6 per fer el que feia abans sense necessitat d'aigua. -sense comentaris afegits-.

Li he ensenyat un paper imprimit d'internet, d'una web mèdica: Medline plus, on hi havia tots els efectes secundaris del Keppra, el mata-rates, però no apareixia com a Keppra sinó com a Levetiracetam i, em diu.

-Aquí no hi diu res de Keppra! -amb cara agra-

-Ah, no, i què cony representa que és el Levetiracetam?

-Ai, si mira, no ho havia vist -o no ho volia veure, perquè encara està en els seus 13, en que el Keppra no dóna efectes secundaris com el restrenyiment-. Als prospectes diuen tantes coses que no se n'ha de fer cas... (però si que em va fer de cas quan li vaig dir a la darrera vegada, que el Keppra deprimeix: recordeu, em volia portar al Psiquiatre. D'això se'n diu MEMÒRIA SELECTIVA).

De sobte, amb cara mig alegroia, em diu que vol fer-me un altre EEG i, jo que li salto a la jugular:

-Però aquest EEG, ja serà fiable?, la darrera vegada em vas dir que generalment no ho eren, de fiables....Simplement, l'antic EEG tenies unes petites alteracions just després de l'Hiperventilació, prò no tens atacs amb medicació -vés, quin llonze!!!, el meu germà tampoc en tenia abans d'atacs amb medicació; tenia atacs quan deixava de prendre les pastilles!-.

-Però aquest EEG sí que ho serà perquè te'l demano diferent: EEG amb PRIVACIÓ DE SON. Vull dir que si et despertes a les 4 de la matinada, no t'has de tornar a dormir.

-Ui, tranquil, no pateixis, la meva gata, ahir em va despertar a les 3!!!!

Segon torn.

Era un contrasentit prendre medicació i no tenir epilèpsia. Ha matisat mansoi:

-Bé en part sí, és clar, però prefereixo veure que sortirà a l'EEG...

-Però podríem anar avançant. Jo havia pensat treure'n una...

-Ui, no!!! Les pastilles no es poden treure de sobte, es necessita una pauta!!! Primer una mitja i després l'altra.

-Ja ho sé, volia dir això!

-Bé, suprimeixes mitja del vespre, com que en prens 2....

-Doncs no, en prenc 1-1-1.

-D'acord, la del migdia.

-Ah, per cert, hauràs de modificar quelcom: Et vas equivocar, jo no he tingut pas Trastorn d'Ansietat....sinó Síndrome de rebot.

-Impossible. Nosaltres no diem mai Síndrome de rebot sinó Trastorn d'Ansietat i, a més tu en vas tenir de crònic....

-Doncs segons el metge d'urgències que em va visitar, per a ell no era Trastonr d'Ansietat, sinó Síndrome de rebot per suspressió de la medicació.

-Ja t'he dit que no es pot suspendre així com així...

-Doncs li hauràs d'explicar a la teva coneguda, la qual em va dir que "si creia que prenia massa medicació, jo mateixa, la podria suprimir, però no em va dir COM...

-Bé si no vols que ho escrigui no ho posaré. (No és si jo vull una cosa, ho ha de canviar, rectificar perquè es VA EQUIVOCAR!!!! TAN DIFÍCIL ÉS ADMETRE-HO?).

Estava molt mansoi. Davant de la doctoreta acabada de sortir del MIR no podia fer escenes.

A part d'això li vaig fer una còpia dels efectes secundaris que segons ell no existeixen: Restrenyiment.

Un fòrum de malalts d'epilèpsia. A dalt del full hi vaig escriure l'enllaç, que si ho volia llegeir-s'ho amb més calma des de casa seva, ho pogués fer.

-Jo tinc vida privada i no tinc temps.

-Però per fer presentacions del teu llibre d'història, sí, que en tens de temps, oi Punyeteru?

-Per això és vida privada i d'ella en faig el que vull....

-Per decomptat que tens vida privada i de ben segur que en fas el vols....no en dubto pas.

S'ha picat de valent, quan li he dit que el seu poblet -de mala mort- després de la reconquesta de Pere II, no duia el nom en castellà sinó que era un nom Català: Maçanera...

-Sí que pot ser; va passar per molts senyors importants...

-Està molt a prop de València...Ben bé podria ser català.

I ha saltat.

-O la zona de València podria ser Aragó. Allà parlen aragonès...

-Aragonès? Però si és una llengua que ja no existeix i si la parla poca gent aquesta està al Pirineu!

-El problema que ets Nacionalista Catalana...

-I tu ets espanyol....

-Però no jo no sóc "fatxa"...

-Però ets espanyol.

-Allà tothom té cultura aragonesa...vull dir que parlen castellà amb accent de la regió; de la mateixa manera que tu tens la teva cultura jo o ells, tenim la nostra. Tot allò és de cultura aragonesa (Els corre-bous és típic de València i no de l'Aragó i, pel que sé, la Jota també es balla a Castella. Què volia dir amb aquesta declaració imperialista? que Castella també és Aragó? I encara té la barra de dir-se "aragonés de cultura catalana" a la pàgina interna del seu llibre!!!.

Finalment he volgut fotre-li canya a l'aprenent de novata.

-Ah, que fas pràctiques o ja has fet el MIR?

-No, ja l'he fet, el MIR.

-Oi que les preguntes del MIR són de tipus test, de pito pito colorito?

-Sí, però molt més complicades...

-No serà tant!!! Jo no he estudiat Medicina i de 89 respostes, 52 correctes.

La nena s'ha quedat planxada i la cara del llonze, ho deia tot.

S'ha hagut de mossegar la llengua per tal de no sortir malparat davant de la nena.

Un gir de 365 graus. Si hagués estat com la darrera vegada....ara ja no ho estaria explicant.

Comentaris (10)02-03-2011 20:07:32ANECDOTARI

Emergències al Bar...

N'hi devia passar una de grossa....

Dos membres de les ambulàncies del 061 i dos municipals estaven a un bareto de l'Avinguda de Barberà, a Sabadell.

Això va passar un dissabte al vespre, en horari de partit.

La paraula, podria ser prepotència.

Abús de poder, estacionament sobre la vorera amb els llums encesos indicant una urgència. quina, partit?

Llàstima que no duia càmera de fotos o de videu perquè els hauria denunciat.

En canvi, hi ha algun justicier que la poli municipal de Sabadell que es dedica a multar, pel seu compte, a tots els conductors que porten el CAT a la matrícula:

http://http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/375202-multen-un-vei-que-circulava-amb-el-cat-a-la-matricula.html

I en teoria, què els hauria de passar als passarells que en horaris de feina estacionen els vehicles, a la vorera, amb totes les llums enceses per tal de seguir un partit des d'un televisor d'un bar del davant?

Comentaris (18)25-02-2011 11:59:48ANECDOTARI

Boles mèdiques

Fa 9 anys, un metge de capçalera que encara es mou pel meu ambulatori i que la majoria de les administratives que treballen a admissions diuen que està sonat, em va receptar un medicament que, en teoria era un antiinflamatori per al sistema nerviós perifèric. Dic teòricament perquè fa poca estona m'he assabentat, gràcies al Sant Google que no és tal cosa sinó un venotònic.

En aquella època que en prou feines sabia enviar un correu electrònic, no vaig pensar en mirar què cony era allò que em receptava aquell passerell. Ara, una mica tard, he sabut que em va pendre el pèl de valent.

Daflon, em va dir, és un antiiflamatori que serveix per descongestionar els nervis dels dits del peu; segons ell i jo mateixa perquè sóc qui ho pateixo és causat per una reestructuració de l'esquelet provocada per distribució diferent de la base estructural de l'anatomia: dit d'una altra manera. Si el traumatòleg no m'hagués operat el peu dret, el peu dolent, ara no se m'adormirien el segon i tercer dit del peu contrari, i per tant, peu "bo".

No us fot? I ara, jo haig de confiar amb la resta?

Comentaris (2)20-02-2011 18:56:57ANECDOTARI

Parlem Rus!

Un descobriment, un descobriment!!!!!!!

El dissabte vaig saber que els catalans parlem Rus!!!!!

Vaig trobar tres nanos en edat escolar, d'uns 12 anys aproximadament que estaven maltratant a cops una pobra pilota de cuir. Estaven davant d'un supermercat Caprabo/Eroski i, a l'entrada hi havia un rètol en que anunciaven que "Rebaixaven els preus" i, un d'ells diu:

"Anda, y eso en que está escrito, en ruso?"....

Què deuen sentir a casa seva, aquests nanos?

Comentaris (3)14-02-2011 12:07:12ANECDOTARI

Doctora per atzar

Un conegut d'Internet que vaig conèixer a la pàgina "patatabrava" em va dir un dia:

El 90 % dels estudiants de medicina, copien als exàmens de la facultat.

El 90 % d'aquests estudiants, en un futur, metgesses i metges teus, de capçalera, urgències, neurologia, etc. et poden fotre al calaix per un error mèdic. Per no haver estudiat i haver-se pres la carrera com un joc.

Van passar el MIR per atzar: "pito pito colorito/ donde vas tu tan bonito/ a la era verdadera/ pim pom fuera".

És que portar bata blanca és molt excitant i fa patxoca. Et fas la important sense ser-ho.

Quanta literatura/films porno hi ha on hi surten bates blanques, és tan eròtic....

Com que no sóc doctora però sí tinc molta curiositat, em vaig proposar intentar fer un d'aquests totxos MIR d'anys enrere.

No en tinc ni idea, francament; preguntes que es contesten soles per atzar n'hi ha força; preguntes que es responen per lògica, també; preguntes que es responen per coneixements previs... però n'hi ha d'altres que les has de cercar per internet a Vikipèdia o pàgines especialitzades amb el tema....

D'un total de 260 preguntes. 89 de fetes, 52 correctes.

Tot el temps que perdo cercant informació, apuntant les preguntes amb les respostes compta molt. 225 minuts. Amb lapsus de temps sense fer res perquè estàs fent una altra cosa...

Imagineu-vos si passés el MIR sense haver anat a ni una sola classe....

Seria DOCTORA PER ATZAR.

Comentaris (4)07-02-2011 12:45:24ANECDOTARI

Inquieta

Aquesta nit ha tornat aquella sensació que tinc cada vegada que m'haig d'enfrontar amb una visita mèdica.

Metgitis.

Però no tenia per què posar-me nerviosa, el meu metge de Capçalera és genial! És molt proper i un gran aliat.

Sap guardar secrets inconfessables....

Malgrat tot, tenia un nus als nervis en algun lloc de la ment.

La visita ha anat super bé. Fenomenal. Ara resulta que tinc una seqüela/efecte secundari no indicat del mata-rates que prenc com a anticonvulsiu. (De petita, havia tingut penellons als dits del peu esquerre; amb la merda de medicació, sento molt més el fred -qualsevol- i els dits que els toca el rebre, són els que ja van ser sensibles al fred).

M'ha receptat un medicament homeopàtic -ell a part de ser metge de medicina "oficial" també està capacitat per exercir com a Homeòpata-: Una mena de granulat, tres granets al matí i al vespre, durant 3 dies. N'hi ha tants de grànuls que em pot durar molts hiverns, sempre i quan prengui el mata-rates. (M'ha suggerit que li posi sobre la taula, al meu neuròleg, que si ell considera que NO tinc epilèpsia que em doni una pauta per poder deixar el medicament!)

No sabia com dir-li que no tenia gens de ganes de veure aquell soca, pel març. Que no sabria què contestar-li si em preguntés com m'anava la "depressió" o el "trastorn d'ansietat". Normalment no escolta el que tu li expliques. Va a la seva i prou. Cal recordar i a més m'ho ha confirmat, que el Trastorn d'Ansietat és un símptoma de la Síndrome de rebot, allò que passa quan suspens bruscament un medicament... Cosa, que aquell soca que mai no ha escrit un libre sobre la seva especialitat, encara és hora que em digui les coses pel seu nom. No sap el que tinc i, a sobre, diagnostica coses per altres sense tenir en compte el per què inicial. Això sí, amb el mata-rates som "cul i merda"!

Fins el 2 de març, tindré un neguit persistent que em treurà la son a la nit.

Inquieta.

Comentaris (2)03-02-2011 20:36:05ANECDOTARI

OVERBOOKING

Divendres al vespre vaig demanar hora per internet al meu metge de Capçalera, com tantes altres vegades.

Vaig quedar paradíssima: Dilluns 31 de gener a les 09:20.

A l'hora prevista era allà.

Vinga entrar pacients. I pacients que ja no poden trucar a la porta i perguntar si ets a la llista de visites.

1 Hora esperant fins que el metge que substituïa el meu m'ha preguntat:

Amb qui tens visita?

Amb el doctor T.

Ha mirat la llista i no m'hi ha trobat.

Que rar, divendres el vespre me la van donar per avui....

Però divendres el vespre ja no quedaven hores per demanar! No tens cap justificant que ho indiqui així?

L'hora la tenia per a mi....a casa. Però efectivamanet, a la llista, jo no hi era; des del meu PC ho he mirat avui!

. . . . . . . .

No en teníem prou amb les línies aèries, per donar visita perquè no et puguin visitar a l'hora que el sistema et dóna.

Tantes facilitats et donen per no haver-te de desplaçar i demanar hora per internet que, el sistema tan avançat no detecta quan la llista és plena?

Sí que anem bé?

Comentaris (0)31-01-2011 14:27:26ANECDOTARI

"Vamos a contar mentiras..."

Vamos a contar mentiras” sembla ser una cançó anònima castellana. I que els espanyols en saben molt, de dir-ne sinó no haurien inventat una cançó així.

Jo en conec molts, de mentiders. Els polítics en són dels més patològics.

De fet, coneixia una de mentidera que ens deia com desemmascarar-los; a ella inclosa.

Hi ha diverses tècniques.

Una, és fer-li dir la mateixa cosa dos cops, en situacions diferents. Si coincideixen significa que et va dir la veritat; en cas contrari...bola!

L’altra versió és canviar una paraula o adjectiu en la seva explicació. Si et diu, “el cotxe amb que em van portar a casa era negre”, en un altre moment li dius: “escolta com deies que era el cotxe, verd?” i et diu que sí...la primera vegada, doncs, era una mentida.

Diuen que amb els metges els hi has de dipositar molta confiança. Però la confiança es perd quan els detectes mentides en el seu discurs. O quan se’t reboten davant d’una evidència que ells han pronunciat abans. “Això no t’ho he dit mai!”...Llavors ja no saps quan et diu una veritat o una mentida. Està molt bé trobar-te qui empatitza o qui et vol recolzar en moments difícils... l’altra cosa és que ho facin emprant la mentida. Tal com diu el refrany: En la persona mentidera, la veritat es torna dubtosa.

Ara ja no hi puc confiar més, sobretot quan se’t treu de sobre amb “miquels” com ell, que per diagnosticar l’epilèpsia, Electroencefalograma ja no és fiable. I com s’ha diagnosticat al llarg de la història a partir que es va inventar aquest mètode?

Ara ja no sé què és veritat i què no. Amb tots “a mi també em passa”, “a mi també m’ho diuen” o “jo penso en català...”. Noi, que se’t veu el llautó!! Sobretot quan ja em vas dir que eres espanyol...

A mi també em passa, d’informàtica no en tinc ni idea i a vegades és molt important saber-ne; a mi també m’ho diuen, em confonen per altre...(ja no sé si és veritat); de fet ell mateix pateix d’aquesta confusió. Confon la persona en qüestió. Ell no coneix el meu doctor de capçalera ni el meu doctor de capçalera el coneix a ell. Ell, el meu neuròleg, sols coneix un altre metge que no en discuteixo la seva vàlua, però que és impossible que m’hagi visitat mai i, menys fa poc, perquè és pediatre. Ja no tinc edat!

Jo penso en català, moltes vegades em passa que quan estic per la meva pàtria (Aragó) no em surten paraules en castellà...Jo penso en català...i t’escriu quelcom fent-he una falta de Ministerio de Infraestructuras: “Treballem per vostè” –treballen perquè no ens cansem; no, fan ix cosa per A nosaltres!!!-.

S’ha acabat la comèdia!

Comentaris (6)09-01-2011 18:56:26ANECDOTARI

Metgitis

En una de les visites al meu metge de capçalera li vaig comentar que aquella nit m'ho havia passat malament perquè, l'endemà, tenia visita. Li vaig dir, metgitis.

El pobre, el qual li tinc una veritable admiració es va quedar estorat.

Et fa por anar al metge?

No, li vaig dir.

A mi em passa com els pobres animalons que els porten al veterinari: s'atribolen, tenen estrès i ansietat.

Havia tingut una gata que fins i tot se m'havia pixat a sobre de por que tenia.

La Coseta que tinc ara, només en veure el transportí, fuig com una endimoniada.

Jo no fujo. (Si tan fàcil hagués estat, m'hauria tallat el coll!!!).

Els nervis els tinc a l'estómac i no em deixen dormir ni menjar.

Quan anava a la Uni solia pesar entre 39 i 42 kg. en períodes lectius. Durant els exàmens semblava com si cada dia hagués d'anar al metge.

Però tranquils, la pitjor experiència la tinc amb el meu neuròleg. Fins i tot, tinc por que em diagnostiqui coses que no tinc -cosa que crec que ja ha fet- de tan malament com m'ho passo. Cada vegada pitjor.

I per acabar, amb aires de broma, em va dir el meu doctor de Capçalera -com els Grans llibres-....

El dia que l'hagis d'anar a veure, et dono permís per prendre't una bona dosi de Clonazepam...

Comentaris (11)04-01-2011 18:55:02ANECDOTARI

Rareses...

Reconec que m'agraden les coses rares, allò que la majoria de la gent no trobaria normal.

Fa anys quan anava a la Universitat em vaig topar amb una "rarilla". Era una noia que estudiava dret i li agradava el que la resta d'estudiants odiaven: Dret Civil. Francament és una assignatura pal, com aquells insectes que duen aquest nom.

Ens vam trobar mentre esperàvem el tren cap a l'UAB. Matàvem el temps i, fent més passable l'espera, vam xerrar sobre la nostra raresa.

A ella, igual que jo, li agradava els bolis transparents; aquells que mentre escrius veus com va disminuïnt la tinta.

Un gota a gota, lent i inexorable dels teus pensaments. Del temps, les hores i els dies.

Fa menys temps em van presentar una altra "rarilla". Aquesta era de jutjat de guàrdia!

Com jo, estudiava hebreu; aquí res d'anormal. És una llengua com una altra, com si estudéssim coreà.

En els temps immemorials, l'haurien presentat a les fires com a raresa de la natura: tenia un bigoti tímid a l'estil "Cantinflas" i feia una pudor horrorosa! Era lletja -més que jo!-, grassa i plena de pèl facial i, sobretot, amb un "Lexikon" -vocabulari personal o adquirit- bastant reduït.

Sabeu què era, per a ella, un traumatòleg? El metge que cura els truames mentals!!! Per traumes, el meu traumatòleg. Aquest, degut a l'addicció dels raigs UVA, hi hauria d'anar bastant sovint al Psiquiatre/Psicòleg!...

Comentaris (0)23-11-2010 14:12:10ANECDOTARI

"LLamamos desde Cabeza de Buey..."

Deu fer gairebé 11 anys quan vaig tenir una grata sorpresa.

Era cap allà les 11 de mig matí quan va sonar el Telèfon, del mes de setembre...

-Digui?

-Está el Señor Moisés Serra?

-No.

-Cuando lo podremos encontrar?

-Cap allà a les 12 o la Una del migdia. Qui el demana?

-LLamamos desde Cabeza de Buey... -Un poblet prop de Badajoz. Allà organitzen, cada any, un concurs fotogràfic. Quan, la fotografia era analògica, només en volien en B/N i ara, també, però com menys manipulades pel photoshop, milllor.

El meu pare és fotògraf i trucaven per dir-li que havia guanyat el Primer Premi.

Jo els vaig parlar en català i ells, que trucaven des de l'estranger, Extremadura, em van entendre perfectament.

Comentaris (0)19-11-2010 18:34:57ANECDOTARI

"Patata a la Vinagreta..."

Fa 7 anys que sóc Sòcia del Club Natació Sabadell.

Hi hauria d'anar més del que costa la quota, però la mandra, la pudor ambiental del clor i el resultat final de la dutxa o les "guarrades" que s'hi veuen, em fan minvar les ganes d'anar-hi.

Fa uns anys, quan van renovar la junta, van establir què no s'hi podia fer a les dutxes ja que on el 90 % dels usuaris, precisament no són catalans! I com que no són catalans, les "Guarrades" augmenten exponencialment a la quantitat de xarnegos que hi van.

No s'hi pot tenyir el cabell; ni tallar-se les ungles dels peus; ni depilar-se...però crec que per al bé de la comunitat que s'hi va treure el clor amb aigua filtrada no depurada dels xampús i fluïds corporals dels banyistes, no van prohibir la "papata a la vinagreta".

Què és la Patata a la vinagreta? No és cap recepta de cuina malgrat ho sembli. Sinó un tractament corporal que pot anar des d'un antifúngic a una loció antipicor a la zona genital femenina.

Ho sé, perquè la meva àvia ho solia fer sovint. Vinagre rebaixat amb aigua i una mica d'oli d'oliva. Diuen que el vinagre té moltes qualitats curatives, però això, per raons d'higiene, com la majoria de les coses que no poden fer-se a les dutxes del CNS, s'haurien de fer-se a CASA.

La tia en qüestió era xarnega i tenia a l'entrecuix una tovalloleta empapada de vinagre....

QUIN FÀSTIC!!!!!!

http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=5726

Comentaris (0)18-11-2010 14:06:24ANECDOTARI

"No sé música, però...."

Fa anys quan estudiava Història de l'Art a la UAB, havíem de fer una assignatura troncal/obligatòria que es deia Història de la Música. La segona part estava dedicada a la música que va des del Barroc fins al serialisme.

Jo no era músic.

N'hi havia un, un llepaculs, gos rastrer, vioncelista, amb pajarita, corbata i americana, que seguia un llefiscós electroacústic.

Un dia la Profe que ens feia l'assignatura, la Maria Carmen Gómez, ens va posar una obertura. Havíem de dir qui era el seu autor. Ell, el saberut de la classe, molt intel·ligent, el noi en va dir una com una casa de pagès.

L'Obertura que sentíem era de Berlioz. Francament, els que sabeu música, l'estil d'aquest senyor té unes caractrístques molt diferents a la música alemanya... La profe li va dir: No, no és Berlioz. Algú sap de qui és?

I jo, tota cofoia i amb aires de no saber música, vaig dir: Obertura Acadèmica de Johannes Brahms.

Sí senyora, molt bé. Feu una comparació. Oi que són diferents? La primera és de Berlioz i la segona, Brahms.

http://www.youtube.com/watch?v=azBA-Isf5Ew

http://www.youtube.com/watch?v=zjJFTEWdHjw

Un ha de ser un ignorant de la múscia universitària, a més.

Que en gaudiu!

Dedicat als universitaris!!!!

Comentaris (0)16-11-2010 12:34:45ANECDOTARI

Ulls sortits!

Ja sabem que anar al metge la gent no es comporta igual que en un concert.

S'hi ha d'anar, per imperatiu i, les coses poden capgirar-se.

Hi ha Hospitals que trobar allà on es fan les proves diagnòstiques és pena de la vida trobar-les, de tan amagades com estan. En d'altres, en canvi, són tan fàcils que fa pena la gent que no les troba.

Un exemple és l'edifici "batejat" com a "NOU TAULÍ", a Sabadell. En aquest edifici adossat al Taulí "vell" és on hi ha la majoria de consultes externes, menys Traumatologia i Ortopèdia.

Si puges per les escales que van tan bé, a cada replà hi ha una llista de les especialitats i, a dins, les especialitats amb les fletxetes corresponents. A la meva segona planta, allà on hi ha neurologia, etc., pots veure un seguit de símptomes molt peculiars.

Gent que deambula sense un destí definit, amb els ulls sortits del cap, com hipnotitzats per la ignorància, amb les cartes indicant: pis, sala i consultori, amb lletres ben grosses i clares i, amb tot, l'usuari no les entén.

La vegada que vaig estrenar el lloc nou, va aparèixer una dona que cercava a NEUROLOGIA el consultori de NEFROLOGIA. Va ser boníssima la resposta de la infermera que va sortir:

Però a veure, què hi diu a la porta? NEU-RO-LO-GI-A i què hi diu a la seva carta? NE-FRO-LO-GI-A. Hi veu alguna semblança?

La dona, feia cara d'haver-ho entès menys.

Ara que ensenyen tan bé als nois i noies amb deficiències cognitives, de ben segur que haurien entès a la primera, la distribució dels nous consultoris.....

Comentaris (2)15-11-2010 11:25:28ANECDOTARI