login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Articles de la categoria: ALTRES

Estreno Mac

El PC de torra feia el ximple tot preparant classes i el meu pare entusiasmat, va dedcir comprar-me -que ja pot....- un mac apple, de pantalla de retina. Súper. No cansa i els ulls no ploren. I et pots passar estona escrivint sense parar.

És difícil fer-lo anar, costa però espero acostumar-m'hi abans no llenci la tovallola de la meva vida.

Comentaris (5)26-10-2015 22:42:21ALTRES

Ja no faig dol....

Ara tinc odi!

S'ha acabat el dol per aquell manipulador -advocat-.

Ara només em resta l'odi acumulat.

No sento els seus records com una punyalada, només un lliure lliscar de notes.

Una cançó U2, en anglès, ell la va entendre en flamenc "estandar" i això que té una germana que toca el violí.

[https://www.youtube.com/watch?v=M27IMEjqEgk]

Això sí, és un cor de veus femenines flamenques....res més.

Comentaris (3)09-09-2015 14:13:17ALTRES

Sobre la relativitat

Si una persona que no hi tens cap mena de vincle emocional, vull dir que si t'abraça sents el mateix com si ho fes una barra de glaç o et parla i t'expolica coses de la seva presumpta vida plena de boles i després descobreixes que t'ha mentit des del principi, t'enfades i prou. LLavors l'envies amb mentides com ell solia fer, a la merda, et treus un pes de sobre important.

En fi, surt de la teva vida, com una brossa incòmode que t'embruta el vestit...

Però la cosa es complica quan la persona amb qui li havies donat el cor, te la fot; quan havies dipositat tota la teva confiança en ell i només t'utilitza; i si et diu potser que li agrades només ho fa per conveniència seva i et segueix la veta per continuar obtenint informació per les seves coses... llavors sí que hi queda forat dintre l'ànima.

Despressió.

Plors.

Decepció.

I no hi ha manera de treure aquesta obessió que et mortifica i t'enfonsa fins a nivells que desitjaries morir-te per provocar-li remordiments -si en té-. O fins i tot fer-li una broma. Dient-li que fulanita s'ha tret la vida perquè no ha pogut aguantar el cor trencat que li has provocat... o fins i tot dir-li, en cas d'una topada accidental que et queden mesos de vida.

Ell potser com a mentider que és no s'ho creuria. Els mentiders no es creuen les mentides dels altres. Els que són llestos, però els soques, com l'imbècil de la barra de glaç, s'ho va empassar. El vaig enviar a pastar fanc amb els mateixos mètodes que ell.

Però per qui m'ha trencat el cor amb nocturnitat i traïdoria, necessito uns mètodes més refinats. Com ell.

Què hi dieu?

Comentaris (5)09-08-2015 23:08:09ALTRES

Neteja

Moltes persones que es venten de llegir la premsa no manipulada pels poders influents, no llegiran mai què diuen els de l'estat Islàmic als seus teòricament amics de Hamas o Al Fatah (la victòria contra Israel).

Doncs que el califat islàmic finançat per Qatar es dedica a fer neteja entre les seves línies àrabs.

Mentre no toquin els nostres, si es maten entre ells, ja tenen el meu permís. Que eliminen els presumptes "palestins": No penso condemenar res; gente con gente, al cap i a la fi, "Palestina" sempre s'ha posicionat contra Catalunya i, els catalans ens hem de posar a favor dels nostres aliats. Curiosament TOTS els països àrabs, els aliats endèmics de l'esquerra "catalana i espanyola" i alguns de l'extrema dreta, NO reconeixerarien una Catalunya independent. Per a mi, els poden anar-se'n a l'infern. Darreres paraules de Saddam Hussein abans de morir penjat per una suposada justícia dels EEUU, que l'acuasven de tenir armes de destrucció massiva. Allà les úniques armes que tenen és l'odi i la revenja; el ressentiment i la sang.

Comentaris (5)02-07-2015 14:20:15ALTRES

Per a Miquel Pubill

Avui anant Rambla amunt de Sabadell, m'he aturat a una expo d'obres d'art d'alumnes de Primer de Batxillerat Artístic dels Escolpapis. Era el Primer any que el feien. Ara ja són mixtos sinó no rebrien ni un € de la concertació de la generalitat, al contrari de l'Opus.

He pensat amb tu perquè tot i no haver fet cap curs de Batxillerat artístic a cap Institut de Secundària, dibuixes molt millor. Ells n'aprendre, encara. (Però reconec que hi ha més nivell a l'ex Institut on vaig estudiar...).

Posats me l'he mirada. Algunes obres tipus collage recordaven Juan Gris i el mateix Picasso cubista; els plans estaven ben delimitats i les sèries tonals també, excepte d'un. Volia representar un violoncel i el blau elèctric estrident -on hi havien les efes- trencava la composició i feia que no s'entengués.

Ells han estat receptius a les meves crítiques, bé ella. Una noia que fent un autoretrat era clavada!!! I han acceptat amb humilitat la meva opinió que, no fins al final, no els he dit que vaig fer Batxillerat artístic i història de l'art. Llavors ho han entès i els ha semblat fantàstic.

Els dibuixos a llapis, tret d'un, eren artificials, del tipus "manga", ulls grossos, de lluentor metàl·lica. El contorn que marcava la tridimensionalitat no era natural.

Però l'autoretrat de la noia, de la Clara, PERFECTE. La gràcia d'això és que sàpigues identificar l'objecte.

Un dia, tot passejant-he t'hi podries acostar. Agafes els Ferrocarrils de la Generalitat fins a Sabadell Rambla i només són dos cantons. Casal Pere IV. Dura fins diumenge 5 de juliol. Tardes.

I si hi ha més gent que hi vulgui anar i encoratjar-los, també.

Comentaris (1)27-06-2015 23:55:01ALTRES

Compareu....

Pell de ceba no, de gallina.

No puc parlar de "Música" en el sentit de Sublim perquè és realment monstruós com la gent té la barra de penjar quelcom que sona tan malament.

La noia*, és la germana d'un advocat de Tarragona. Sembla que toqui malament però és enganyós. Qui toca fatal és el violí que fa de "solista". No tothom que sigui gran significa que en sàpiga, ja us posaré exemples i veureu diferències.

1. Un Cànon de Telemann.

A) Fèlix ps primer violí i Rosa Maria Ribas*, segon violí.

[https://www.youtube.com/watch?v=kaS8FpDf400]

B) 4 violins. 2 nens i 2 adults, se suposa americans....

[https://www.youtube.com/watch?v=09AtUIaILd0]

2. Bach Preludi, Suite nº2 de Bach (ll'original és per a violoncel)

A) Fèlix ps. Vol que opinem del violí que toca. So bo però afinació dolenta...

[https://www.youtube.com/watch?v=nWrW6ycsPFU]

B) Lucia Mullor, Viola...

[https://www.youtube.com/watch?v=zRO-tU7XITo]

Comentaris (5)26-06-2015 14:51:38ALTRES

Néixer amb la flor al cul

Un conegut m'ha dit a mode de retret que a la Universitat Pompeu Fabra està ple d'endollats.

No cal ésser un ressentit per saber que TOTES les universitaats Catalanes i estrangeres -d'espanya- està ple d'endollats.

La LOCE justament volia acabar amb el clientelisme de certes universitats. Si queies bé, tot fent el doctorat, t'hio podies apalancar in saecula!

Tampoc cal anar a les Universitatts... Hi ha museus que només hi entres per coneixences, si no ets de l'olla o de la ceba catòlica -o ésser una gata maula- és impossible entrar-hi. Una mica funciona com els jutjats espanyols. Ells posen ls bases perquè sembli de debò, però les places ja estan cobertes abans de començar.

El problema és saber el dimoni on geu i tenir moooooooooltes amistats. Jo no en tinc, ho assumeixo. Et diuen, que has de fer vida social, però quen aquesta vida social t'exclou perquè o no els caus bé o simplement no et poden treure res, no te'n pots beneficiar de res.

Hi ha gent, massa, algunes ex-companyes meves de la uni que han treballat en immensos llocs, museus sobretot però tot gràcies a la targeta de visita "Les Alzines"* i ésser un llepa capellans. Sense això i -una cara més dura que el marbre i molta hipocresia- en comptes de merda, llueixen una perenne flor al cul.

I que vagin dient, porta CV.... si no tens padrins....

* escola de l'Opus de Girona...

Comentaris (3)07-06-2015 15:27:30ALTRES

No escarmento

Algú em digué que era normal ésser humà i ajudar als altres si ens surt de dintre.

Quan ho fas de bona fe sense demanar res a canvi.

Però en el meu cas, faig tot el que se'm demana que és normal i humà i se n'aprofiten d'una manera escandalosa.

No escarmento.

I a més encara tenen la barra de fregar-t'ho pels morros dient-he que no ets prou eficient, quan per engrescar-te et prometen el cel.
Per què sóc tan ingènua? Què he fet malament?

Comentaris (7)28-04-2015 19:02:32ALTRES

Fent rècords!

Recordo fa un parell d'anys quan vaig descobrir el "gall d'indi", que comentant en un sol post amb en Miquel Pubill vam arribar a la xifra astronòmica de més de 100 missatges o comentaris.

Ara passa el mateix a "Crisantems".

Ja porto uns 33, crec... Arribarem als 100? I també era un poema o una música o les dues coses.

Comentaris (2)12-03-2015 13:10:09ALTRES

No vull tenir Imbècil

A la manera de "Plats Bruts" de titular, ara faig jo.

No vull tenir Imbècil.

No m'agrada que em manipulin com ho ha fet fins ara.

No vull que em tractin de Puta -sense haver estat MAI amb cap home-.

No vull que m'imposin ni em donin lliçons sense saber res i encara menys, qui menys pot fer-ho.

No vull mal educats que es treuen els audiòfons per NO escoltar els meus greuges o opinions.

No vull que em menteixin. Ser fidel i jugar a una altra banda. Aquesta explicació, me la va fer com si res, tot xerrant d'una antiga nóvia. "Va arribar un moment que no senties res: havia d'anar al lavabo i masturbar-me" i jo, NO sento res per una persona que confon "Amistat" amb Sexe. Ell també es masturba darrere una càmera mentre està parlant amb una altra persona que envia els mateixos SMS que a mi. I a més, amigues.

No vull que m'exigeixi que canviï un medicament que m'elimina presumptament el líbido, per un altre que el beneficiï a ell. Com una bona amiga m'ha dit: Si tens el cor robat per una altra persona serà difícil sentir res.

No vull que "m'ajudin" a canvi de favors sexuals. Si és un amic de veritat això queda anul·lat per si mateix. Els favors els fas perquè els vols o et surt de dintre. L'ajuda no és una moneda de canvi!

No vull egocèntrics. No vull que un digui que gràcies a ell jo sóc alguna cosa. Tots som alguna cosa.

No vull ni m'agraden les contradiccions entre allò dit i fet: "Allò que necessites és no haver de dependre de ningú perquè a l'hora de passar comptes no t'ho hagin de recordar mai". Ell mateix em diu això perquè si hi ha una ruptura sigui el primer de fotram-ho a la cara.

No vull sentir-me malament -perquè m'hi sento!- als seus braços. M'abraça i m'agradaria ser ben lluny.

No vull que m'exigeixin quin tipus d'obsequi vol. Quan vas de convidada, per educació, portes quelcom... ell vol Te verd. Doncs te'l compres!

No vull que s'aprofitin de mi. Compres perquè et surt del cor i no m'agrada que n'abusin de la poca economia.

No vull que un imbècil que va de super home, m'exigeixi que tingui una casa pròpia, amb feina estable -què més voldria- per apalancar-se al meu espai, a la meva independència i tornar a reviure l'anterior situació de dependència i maltractaments. "Primer val més tinguis un temps per gaudir del teu espai i de la teva soledat, abans de tenir parella (ell)". Val més estar sol que mal acompanyat!

Odio els regals de mal gust per fanfarronejar. Un es va trencar en posar-me'l el primer dia i l'altre és de mal gust horrorós. Són com les quincalles que els castellans entregaven als indígenes com a regal. Un regal a canvi dels teus favors.

Odio la imaginació tòxica: "diria que s'està enamorant de mi" quan gires el cap, te la fot amb una altra. Sort que he avisat a temps! La meva imaginació és sana, impossible, però sana. No faig mal a ningú.

No estic enamorada de cap imbècil, no en vull tenir CAP, al cap. No el recordo, no recordo els bons moments que segons ells, són inoblidables. Per a ell, anar a casa seva és estar al cel. Per a mi, pel sol fet d'estar amb una amiga de debò, el seu "cel" se'n pot anar a fer punyetes!

No vull tenir un imbècil i aviat se li acabarà la seva pedanteria egocèntrica. Ras i curt. Prou. No hi ha química. No sento res i no penso canviar en cap aspecte que el pugui beneficiar. Només vull un bon amic que escolti i sàpiga donar bons consells. Sinó aniré a buscar un voluntari, que segur que en trobaré i serà un bon amic, per una estona.

Comentaris (5)12-01-2015 15:10:43ALTRES

15 anys, de PEU NOU!

Avui fa 15 anys que em van operar. Que en Ramon Rochera em va operar a Sant Rafael de Barcelona.

Ha plogut molt des d'aleshores. Hi van haver anys que el peu i en concret, el turmell, em feia un mal horrorós. També me'n feia al dors central del peu, allà on duc una grapa de titani. Ara he sabut, per una amiga del meu germà que és dentista de vocació, que el titani s'adapta molt bé a l'os i fa que en creixi de nou al seu voltant. Per tant, la grapa que duc, fa molt bé la seva feina d'impedir que la falca de peroné que bloca l'articulació subastragalina no es mogui mai. Treure-la seria perjudicial, tal com em va dir un altre especialista en peus del Taulí, el Dr. Mas Moliné, fa 7 anys. I encara la porto, ara més orgullosa que mai. Ara sí, tinc un peu NOU.

Comentaris (9)12-11-2014 21:46:32ALTRES

Vull Justícia!

Fa molts anys, massa, Rabin, qui era Primer Ministre d'Israel va caure abatut després d'un acte a favor dels Palestins (Pau) a Tel Aviv.

La versió oficial va dir que qui va deixar-se arrestar era l'era l'únc assassí. I que el germà d'aquest, que fa poc va sortir de la presó després d'haver complert una sentència de 16 anys per haver manipulat les bales que suposadament el van matar, n'era el còmplice.

Però anys més tard, van sortir un dictamen d'un metge que el va atendre quan va arribar a l'hospital que desmentia la versió oficial i en creava una altra de més inquietant.

Els nois que estaven a la presó no podien haver mort Rabin. Els perits policials van desmentir al judici que les bales disparades d'Igal Amir eren BUIDES per això el seu germà les va manipular perquè només volien espantar-lo, no per matar-lo.

Les bales que tenia al cos que n'eren 2 però misteriosament, l'endemà només n'hi van trobar una, sí que van ser les que li causaren la mort perquè no estaven manipulades. Eren les típiques que fa servir l'exèrcit: Bales Explosives. Quan entren al cos i toquen amb la musculatura o un os, exploten i causen danys irreparables, en el cas de Rabin i al lloc per on van entrar, una Hemorràgia fatal. Van entrar pel tòrax i, una se li va encastar a la segona vèrtebre dorsal. va ser disparada a molt poca distància, hom creu i la mateixa família Rabin, s'ho comença a creure, els serveis secrets hi van tenir a veure amb el crim i l'instigador de tot plegat va ser Ximon Peres. (NO els rabins radicals que sí n'hi havien....).

Posem un símil. Quan et fan una RX a l'esquena, la radiadió entra per davant perquè la placa que et posen a l'esquena quedi impresionada. Per això pregunten a les dones si estan embarassades, perquè la radiació entra per davant!! -i no per darrere, on les bales buides van entrar i NOMÉS es van clavar a l'espatlla de Rabin, les bales dels Germans Amir.

Després de saber-se la veritat mèdica i per què no també criminològica pericial, no entenc com el presumpte "assassí" continua a la presó per un "assassinat" que no va cometre, avui fa 19 anys.

De fet cal dir que el protagonisme hi és. Li agaradava que tothom en parlés com un heroi d'Israel. Gràcies a ell, em vaig endinsar amb l'hebreu, ell i sobretot el seu germà posseeixen un dels millors poemes escrits amb el cor -i sense cap professor que m'indiquès com els havia d'escriure-.

N'Igal Amir està condemenat a la injusta pena de Cadena Perpètua, en una cel·la d'aïllament, per no haver fet res.

Els seus pares esperen que aquest any sigui alliberat... crec que és com esperar que arribi el Messies. De fet, 5775 en el calendari hebreu significa DESPLAÇAMENT הזזה

No sabem què es desplaçarà, per a mi, m'escauria un acte de justícia, que l'alliberessin i que demanessin perdó per haver-lo mantigut a la presó per no haver fet res i s'haguesin tret de la màniga càstigs que no es merexia. Tal com va definir el Jutge Vidal de Prevericar: Sense cap cobertura legal.

Vull Justícia!

Comentaris (4)04-11-2014 13:31:41ALTRES

Retorn als orígens

Després d'haver-me desfet de la càrrega que em suposava el Facebook, retorno als origens.

Del lloc on no hauria haver abandonat.

Allà on hi ha un bon caliu, de suport i d'amics de veritat.

Tornaré a la vida reposada, de lectures, de poesia i Música....

Comentaris (6)22-10-2014 14:07:05ALTRES

Un descuit

Ara ja sé perquè ja em va passar una altra vegada, que al vespre abans d'anar a dormir, NO puc beure cervesa i obviar la medicació perquè aleshores puc tenir complicacions severes:

Com les d'ahir.

Un atac. El segon en 3 setmanes....

Vaig caure i tinc el cos masegat, ple de blaus, la llengua mossegada unilateralment -per sort!-, els malucs em fan mal i tinc una banya al costat esquerre del cap.

Vaig tenir nàusees, ni gana, res... I no hi ha cap os sencer que no em faci mal.

No hauré de repetir la imprudència.

:(

Comentaris (3)12-08-2014 21:24:50ALTRES

Curada...

Parcialment.

Tres setmanes abans tenia el cul fet un "fiasco" de picor i mal.

Vaig a anar a la dermatòloga que per cert, no li tenia gens de confiança que em curés, vaig llençar els daus i a la tercera va anar la vençuda. Com m'ha dit, mai s'ha de llençar la tovalllola, sempre hi ha una solució!

I així ha estat. L'ha encertada de ple.

Ara estic completament nova.

Ara falta un èczema irritatiu al davant. I m'ha "receptat" una pomada que ja he fet servir: "Peitel", durant 1 setmana, a la nit.

A veure què passa perquè fongs, aquesta vegada NO SÓN.

Comentaris (5)21-07-2014 23:35:14ALTRES

Adéu....

El dimecres era el dia D.

I ho va ser.

Vaig començar forta...va ser una lluita entre "bruixes" -segur que ella ho pensava de mi- com jo ho penso d'ella, ja ho sabeu!

Quan vaig entrar ja tenia preparades les imatges de la Ressonància Magnètica que jo mateixa vaig aprofitar per comentar-li. Sí les imatges bilaterals inespecífiques en el lòbul frontal es veuen millor perquè amb els anys la tècnica millora i poden ser -deia ella- "tares" vasculars, poc importants.

Vaig començar una bateria de preguntes, bàsicament, curiositats mèdiques que jo una simple mortal no hi vaig saber trobar informació i que ella, tal com era previsible em va enviar a la merda amb la típica No en tinc ni idea -semblava l'interrogatori del Jutge Castro i la Cristina de Borbón-. Segur que ho havia de saber. Als llibres de Neurologia hi ha l'especialitat de Neurooftalmologia i l'estrabisme hi entra forçosament. Pot l'epilèpsia fer empitjora l'eix estràbic d'un ull amb estrabisme? "Pregunta-li a un oftalmòleg" i un oftalmòleg em dirà, pregunta-li a la neuròloga. Però jo me'n volia assegurar.

Li vaig picar les crestes sobre el seu secretisme unilateral. Pensa que jo i el meu germà ens ho diem tot. Si a ell li dius que la seva epilèpsia és possiblement hereditària i a mi no me'n dius res, pot voler dir que NO siguem germans i que nosaltres no tenim res a veure. Ja és la pera, la tia! Després vaig aprofitar per dir-li que la Universitat de Columbia va fer un estudi amb 27 centres de tot el Món per estudiar les epilèpsies "rares", possiblement amb vincles genètics i van adonar-se que els pares dels fills amb epilèpsia, Voilà, no tenien epilèpsia, sinó MIGRANYA. A casa, li vaig confirmar, que érem d'aquest tipus: Pare, àvia i besàvia amb Migranya i no pas amb epilèpsia com nosaltres dos.

La tia es va veure superada en escreix pels meus coneixements i per no quedar malament va confirmar-me que existia una branca "epileto-migranya" que estudiava això.

I després, referent al meu problema amb el llenguatge; li vaig tornar a remarcar, tot mostrant-li el meu diagnòstic a través d'un llibre: "Neurolíngüística", escrit per un doctor de fama internacional: Jordi Peña Casanova, conegut a Mèxic i és el doctor que em va recomanar per tal de fer-me un estudi avaluatiu i posar-me exercicis per tal que el problema no avancés més, la doctora Lilia Núñez-Orozco. Quina casualitat, la Gemma Sansa no el coneix! On devia estudiar si és que va estudiar en algun lloc? Als EEUU potser hi va anar a fer de golfa! Aquest doctor està a l'Hospital del Mar de Barcelona i segons tinc entès, qui m'hauria de derivar és la meva EX neuròloga però la tia NO LI VA DONAR LA GANA.

Un cop més, em va mostra el seu interès d'immobilisme total respecte els problemes dels pacients, negant-se a fer el que sí podia fer. allà em farien un estudi, que podria ser lleu però que alhora podria ajudar-me a que no avancés més. Però NO. Ella negant-se en rodó.

Després de la rutina: com estàs, has tingut més crisis, prens el mateix...etc. li vaig preguntar ja que d'ella no en podia treure res: Aquest mateix seguiment, me'l podria fer el metgede Família?; ui sí, i tant! Ara et faré l'alta!

Per què haig d'anar a perdre el temps amb una golfa que fa els mínims? El meu metge de capçalera no em pot enviar a l'Hospital de Mar perquè a ell no li correspon i qui li correspon, passa. Mal per mal, ja estic bé al CAP.

Em va fer l'alta.

No sabeu quin pes em vaig treure del damunt!!! No ho sabeu!!!

P.S. No voldràs pas un gat?

Ui no, diria que no -tan bé com li hauria quedat ella, l'escombra i el gat...- I a -l'imbècil- del costat?

Diria que no, a ell, això dels animals, no va amb ell...

Ja pot ser, si hem de veure com tracta a les persones...

Comentaris (5)18-07-2014 14:35:28ALTRES

El NO ja el tinc

O podria definir-se com a la 3a va la vençuda.

Demà tinc dermatòloga. S'hauria de pronunciar del per què tinc un èzcema a la zona peri anal (al voltant de l'anus).

Ho he provat tot i res.

2 plecs infalamats gràcies al Keppra i una fisura intrarectal.

Una altra fisura a fora però amb l'agreujant que NO hi ha cap crema o pomada que serveixi i, el meu metge de capçalera ja no sap què fer. I suposo que és MOLT MÉS BO QUE ELLA!

En teoria, la Dra. Montserrat Pifarré, hauria d'indicar les mesures terapèutiques.

Però com que la conec d'anys, sé com funciona la seva inutilitat.

Hi vaig anar per una dermatitis a l'aixella i no ho va encertar. Ho va encertar un metge d'urgències, castellà: Siliderma, crec....

Després per una dermatitis seborreica a fora dels forats del nas -per a ella, fongs, com els que té al cervell!!- i tampoc.

Ara, m'haurà de mirar el cul i, encara serà capaç de dir-me, que el problema és per mantenir relacions sexuals sense protecció...

Serà per matar-la allà mateix.

Per cert, és especialista en malalties venèries com ara, la Sífilis. Jo ja sé perquè dic les coses. Amb aquest personal s'hi ha d'anar ensenyant les urpes.

Ja us ho explicaré....

Comentaris (21)29-06-2014 22:15:28ALTRES

No, però....

El Luthier ja em deia que no.

És un NO relatiu, un NO que ha canviat respecte el 2008 que només era una imatge unilateral frontal:

Petites imatges focals dintre del teixit del voltant dels ventricles frontals* bilaterals, hipertenses en T2 i FLAIR, sense traducció en T1, de característiques inespecífiques.

La resta és normal.

Jo ho relaciono amb els problemes de llenguatge però sé que la de l'escombra m'ho negarà per fotre'm. Com sempre.

*Llenguatge planer.

Comentaris (11)26-06-2014 20:26:39ALTRES

6 anys

6 Anys que la meva vida va quedar del tot trasbalsada: EPILÈPSIA.

Però avui he tingut una agradable sorpresa: Martha Argerich interpretava el primer concert per a piano de Beethoven en directe amb l'Orquestra de Cambra d'Europa amb la direcció d'Emanuel Krivine.

He arribat tard però encara l'he pogut escoltar, el final del primer moviment -però fatídicament m'he perdut Egmont, una obertura del mateix Beethoven-. Ens ha regalat un bis de Schubert, un Rondó a quatre mans... Sabeu qui era l'altre pianista? Baremboim.

I ara, la Vuitena de Dvorak. Una versió molt bona, més que de Paavo Järvi amb l'Orquestra de París. Aquesta estaria entre Harnoncourt i Järvi, però amb un caient diferent, més Romàntica, més viva, més plena.

Això sí, per Arte Live web.

Dvorak, amb aquesta simfonia li dóna una majestuositat especial, molt quadrada, molt Himne!

Fantàstica!!!!

Comentaris (4)24-04-2014 22:25:06ALTRES

El Cor no s'equivoca, tampoc

Fa molts anys. (1996)

Va ser a primera vista, a primer contacte ja que aleshores només em donava la MÀ....

El meu sentiment ha canviat poc.

El continuo veient com sempre l'he vist.

Amable, dolç...senzill, competent. 18 anys després.

Al 1996 estava ajuntat amb una noia dissenyadora. Fa anys el va dur a Roma i va tenir un trastorn angoixant de tant art que va veure.

També, anys després es van separar, potser cap el 2000 però, jo una simple "pacient", no vaig ser prou forta com per declar-m'hi, perquè realment m'agrada(va) molt, i sóc molt tímida.

No vaig ser-hi a temps. Fa poc temps, un o dos anys, vaig saber per una dependenta, que ja tenia parella. Em vaig desinflar.

Una vegada, crec que encara tenia parella, li vaig dir una floreta relaconada amb les sigles del seu establiment: Tu ets el meu COR. I no ho va entendre, fins i tot es va "mosquejar". Amb la cara seriosa i la mirada que em travessava l'ànima, en vaig tenir prou per no dir-li mai més res així.

Vull dir, que no calen les encaixades de mans per saber que la persona que tens davant encaixa amb tu o que t'agrada, amb un cop d'ull n'hi ha ben bé prou. I sempre serà així.

Ara també ens donem les mans -bé, sóc jo que li dóno la mà- però ell, és qui ho rubrica amb un petó a la galta.

La seva encaixada es podria definir com a una encaixada Perfecta....

Comentaris (6)26-03-2014 10:59:43ALTRES

No em convé

Em trobo molt malament.

Avui he anat a veure la meva neuròloga.

Em sento com si hagués patit un atac: Escolto música i no sento res. Apatia total. Una buidor esfereïdora m'asseca l'ànima.

Cada vegada estic més convençuda que els traumes d'aquest tipus NO EM CONVENEN.

Espero, aviat poder-me'n desfer.

Igual que amb Espanya.

Comentaris (9)13-03-2014 20:52:24ALTRES

Un dia indifinit

Avui hauria d'haver estat un dia de joia perquè fa 40 anys que uns escultors vinguts del País Basc van llençar pels aires el qui hauria ocupat el lloc de Franco.

Però no ho he pogut celebrar....

Ens trucava de matí, un cosí per la banda del meu pare, per banda materna -afectat de poliomiel·litis-, dient-nos a córrer-cuita, perquè per culpa del trasbals no hi havia pensat, que la seva germana era morta i feien el funeral avui a les 11:00 al Tanatori de Sabadell. En la conversa escassa que ha tingut amb ma mare, li ha dit, que ell havia notat quan moriria....

Ella, la Isabel, era més gran que ell. Ha mort amb 63 anys. Era afeccionada a les Sardanes que el seu germà sempre les hi gravaba. Ara només estava dedicada en cosa i ànima al seu germà que no pot caminar. Havia intentat, fa molts anys, anar amb un noi però els nois no volen problemes de germans impossibilitats....

Ell, en Joan, em va donar classes de mates quan anava a l'EGB i que per cert, al final les vaig aprovar.

Com totes les persones afectades de Poliomiel·litis tenen un do especial. Perlman amb el violí i en Joan, una paciència immensa i un bon mètode per ensenyar, molt millor que tots els profes de mates de la Història. De tots els que he tingut, vaja.

El que havia de ser un dia gloriós -maleïda paraula per part de Glòria-, s'ha convertit en un mar de llàgrimes perquè en Joan ha quedat sol i val a dir...els únics parents que hi havia a la sala ÉREM NOSALTRES -el meu pare (el prentesc està amb què la mare del meu pare, de segon cognom es deia Morera i Morera és segon cognom dels cosins), jo i el meu germà, la resta eren companys de feina d'en Joan (Dep. d'Educació de l'Ajuntament de Sabadell).

Comentaris (2)20-12-2013 21:09:27ALTRES

Des de lluny...

les coses tenen més profunditat.

No es veuen tan radicals, tan potents, tan efervescents, tan ...no sé.

Des de fa un mes les paraules estan desordenades al cervell i no n'hi ha cap que s'hi avingui amb allò que vull expressar.

Però si és cert, que no es prenen amb tanta impetuositat, immediatesa: això ha de ser així i prou! Hi ha un temps que ho desdibuixa. Tot es veu més tranquil... Però hi ha rostres que tenen la mateixa energia, que em provoquen els mateixos somriures, la mateixa vergonya, les mateixes galtes vermelles, els mateixos acaloraments...però heus ací, em puc controlar.

Des de lluny, acabaré oblidant que m'emociono amb la música, amb unes mans... Des de lluny, acabaré per oblidar que vull ser lliure i em conformaré que no sóc res..que no val la pena lluitar perquè no ets res, i el no-res desapareix sense que ningú no se n'adoni, a poc a poc, sense fer soroll, per sorpresa.

Des de lluny no existeix la tristesa perquè me la van prendre artificalment i la necessito per viure...només hi ha una alegria fingida que traspua imbecil·litat. Vull retornar a la immediatesa de les coses, tornar a sentir i potser demà hi seré...si aquest cop la companya de viatge m'ho permet...

Des de lluny, no hi veig gaire. Què passarà?

Comentaris (8)15-12-2013 21:28:44ALTRES

Calma total...

Molta apatia.

Gens de nervis malgrat la nova medicació, en teoria hauria d'estar fent moltes coses;

L'operació de ma mare està evolucionant per bon camí. Per tant, no m'haig de preocupar per a res....

Bé estic un pèl preocupada perquè voldria tenir una xerradeta amb el Dr. Edgar Casajuana, una monada amb unes mans....

Sobre coses de ma mare, evolucions i coses que no han anat més enllà. Una mare que desconeix l'any que em va parir i que m'iguala d'edat amb una jove infermera de 25 anys...que ho faci una tercera persona que no em coneix...ho trobaria lògic i normal....però ella????!!!!! NO.

En general puc dir que em trobo amb calma total. Ni tocar el clarinet tinc ganes..suposo que encara duren els efectes de l'atac, aquest diumenge farà 2 setmanes. Dura massa, no sé si és normal... Veieu això també ho preguntaria al neurocirurgià!!!!!!

També tinc lapsus de memòria importants... potser de l'òstia?

Comentaris (49)22-11-2013 14:02:52ALTRES

Decisió....

Avui hem anat a la visita amb el Neuro Cirurugià -en aquest cas una noia jove-.

El meningioma de ma mare es va fent gran de mica en mica i, els seus símptomes poden ser pitjors que el tumor: Pitjor el remei que la malaltia. Una crisi epilètica en aquestes circumstàncies pot ser devastador per a ella i per a nosaltres.

Una operació també té els seus riscos però ben mirat no en té tants com quedar-se com un vegetal per la resta de la seva vida i acabar la seva vida -que no seria vida per ningú- asseguda en una cadira de rodes podrint-se fins que el cos digui prou. Amb 85, 90 o vés a saber quants anys.... Les dones vivim més.

Jo encara optaria pel suïcidi...no ho aguanto ara, tinc molta pressió i vés a saber si ho aguantia llavors si decideix no fer-s'ho i queda malament a per vida per culpa de no haver-ho provat.

És una decisió difícil....

Comentaris (45)30-10-2013 20:45:42ALTRES

LEDS

Al final Sabadell ha triomfat el seny.

Han canviat la il·luminació dels carrers. Abans una llum "groga" feia enfosquir els carrers i era antiestètic.

Ara en bona part dels carrers de Sabadell, hi ha LEDS.

Primer en gaudir d'aquest avanç va ser la "Gran Via" nom pel ques es coneix la Via ràpida -per sota passa el tren i abans hi passava per on passen els cotxes-; després va ser part del barri de Gràcia i part dlalguns carrers cèntrics i, ara ens ha tocat a nosaltres. Ahir van fer el canvi.

Ara, al meu carrer hi ha 5 llunes perquè ho sembla, per la il·luminació platejada que tenim.

Comentaris (13)23-10-2013 22:11:06ALTRES

Un altre somni

Un altre somni de nit, oníric.

Un de fred i un de calent, o al revés.

Vaig somniar aquell contrabaixista tan educat, el croatt que viu a Suïssa...

Vaig somniar, entre embolics, que em feia un petó -a la galta-.

Després, com a somni dolent o malson, que el gall d'indi m'humiliava davant dels músics dient-me que per molt que estudiés clarinet no seria prou bona i que ell em prohibia que m'acostés a cap de les seves orquestres...-i a part, em fotia una hòstia-....

Vaig despertar-me plorant... va ser un malson terrible.

A la tarda, vaig fer clarinet entre mosquits perquè una parella d'enamorats m'havien robat el lloc i, la cosa va sonar de puta mare!

Val a dir que vaig canviar de canya, una de més dura...Ni me'n vaig recordar del malson.

Però que hauria de pensar del somni?

També somniava coses negatives de l'imbècil de l'antic neuròleg i les coses entre nosaltres tampoc funcionaven... I del contrabaixista tan dolç? No sé....

Comentaris (25)19-10-2013 16:12:43ALTRES

Esgotada

Tot avui m'he estat barallant amb la informació d'internet i cercant bones audicions pel meu nou blog de Google sobre Música, més adreçat a la Història i conceptes.

Com que el títol triat -per primera vegada suggerent i en consonància amb la música- m'ha anat bé per començar a parlar d'una forma ordenada del Lied: Origen, compositors, temàtica, etc. Això m'ha ocupar bona part de la tarda i vespre.

També he estat refent un altre blog sobre el "gall d'indi" amb un article d'opinió sobre el modus operandi dels periodistes audiovisuals brasilers...pobrets!, en sabria més jo....devien estar badant...

I com que m'ha deixat col·lapsada de fer res més, m'he regalat sencera, la Pastoral de Beethoven, sota la seva direcció.

A més, ara està núvol i potser amb la tempesta de Beethoven, una de les més reeixides de la Història de la Música, en crida una de real a Sabadell.

No us la poso perquè la coneixeu de sobres.

Ni d'això tinc ganes...

Apa, surto al camp!

Comentaris (18)09-10-2013 21:08:05ALTRES

A tots qui cerqueu...

en Vicenç Mengual i Casellas.

Com a persona rereta que és -tocat per la tramuntana-, va desaparèixer sense deixar rastre fa 2 anys i escaig, tocat per una multa de 2000 € i l'obligada escapçada del seu blog sobre els seus llibres, tal com li requeria la sentència condemnatòria -que per això els va tancar-. Algú molt molest per les coses que esbombava, moltes veritats, el va denunciar a "Protección de datos" i com que allà està esquitxat de magistrats de l'Opus, la resposta no es va fer esperar. Cremat per tants secrets i mentides -als suposats amics-, va decir tancar la paredeta i escampar la boira.

Sota un pretès i impossible enamorament meu cap a ell, va tallar els fils que ens connectàvem via internet, al·legant que s'havia quedat sense ordinador i que si volíem parlar amb ell havia de ser per carta.

Tret de les misèries de l'Opus que el mantenien vitalment actiu, del cinema que li agradava moltíssim i altres parides sense especificar no hi havia res que ens unís. Bé sí, un suposat independentisme que en aquesta alçada, jo mateixa en començo a dubtar...

Personalment vaig rebre indirectament represàlies per estar en contacte amb ell -com a esbombador de secrets de l'Opus-, fent-me blanc vulnerable d'aquestes persones d'emprenyada i intolerància fàcil....

Els seus llibres estan bé, són de lectura fàcil, estan molt ben tramats, però són llibres, són ficció amb pinzellades, -suposo- que de realitat. Al darrer vaig ajudar-lo a corregir "Els sobres", sense cap mena d'agraïment de la seva part. També desconec si en el passat va ser addicte de l'Opus...només sé que 2 nebots hi estan ficats...

Per tant, a tots que el cerqueu, absteniu-vos de visitar-me. Ell va trencar amb nosaltres i des d'aquest blog, vull deixar constància que JO també trenco amb ELL.

Gràcies.

Comentaris (16)21-09-2013 14:40:18ALTRES

Pensaments....

Tinc un cap de setmana per pensar.

Són idees que m'han anat sorgint a través d'una conversa amb un amic "---" del facebook. És un noi poc clar. A mi em fa la gara-gara i amb el meu germà, li diu el contrari.

Si cerco el seu nom per internet només hi trobo el perfil del facebook.

Res més.

L'amistat va sorgir amb un comentari meu sobre els somnis que MAI es realitzen. Ja pot dir el que vulgui Ghandi, que només són paraules boniques i prou.

Aquest noi també estudia música, piano; fa poc que ha començat. Sembla que exigeixi molt als altres -a mi- i, a sobre, com que va de sobrat en la seva vida, té la cara de dir-te de manera educada, que ets una estúpida, desorientada i perduda i que per la cara -mirada, expressions, etc.- que faig, ningú em voldrà ajudar, tot i que davant meu, ho nega -això són coses que he llegit de la conversa per escritamb el meu germà; ara són amics-. Vol em conèixer perquè a partir de la mirada, de com parlo etc. decidirà si val la pena confiar amb mi o no. Ja li vaig dir d'entrada si té aquest modus operandi, que se n'oblidi de mi, que els seus temors s'hauran acomplert. Que res, ell no s'ho mira d'aquesta manera...Un be negre amb potes rosses!

Vol saber com visc. A casa, fent de minyona, gratis. Vol saber com toco el clarinet perquè és tan bona persona que em vol pagar la "carrera de clarinet". Caram, deu tenir molt criteri i no sap res de música!!!. Es necessiten títols...i amb un profe a sant celoni no n'hi ha prou ; -si que és important el paio!!!-..el meu germà poc hi va estudiar en un conservatori, tots eren professors privats i bé que té títols d'instrument.

Francament, no m'agraden les persones que davant meu es fan els interessats, et parlen positivament i amb els altres parlen amb plata, tractant-me d'inferior o de persona desequilibrada del qual no mereixo una oportunitat. "No sap el meu germà en quin jardinet m'he ficat".

Sí, tinc molta passió muiscal perquè és la manera de fugir del món que m'envolta. I com m'agradaria fugir! Si haig de fer música de debò però tinc un entorn advers, no m'hauré mogut de lloc. Tens una passió que s'ha de canalitzar...

Una amiga que apareix per les seves conveniències m'ho va dir: necessites fugir, fer cursos, tan és de què, només per sortir de casa i moure't en ambients diferents als de sempre.

Aquest paio com que li agrada el muntanyisme i fer excursions per la muntanya, jo també l'hauria d'acompanyar. Impossible, li vaig dir. Pel Peu immobilitzat que tinc és impossible. "No creguis, la natura és sàvia i de vegades també cal forçar la musculatura...per veure'n els resultats". Ara va de metge i tot!. Crec que és tonto i va de sobrat, que tot el fa ell està bé també pels altres. Em vol portar al Montcau, un turonet de La Mola per fer-me tocar el clarinet. Si em passa res i l'artròdesi es desenganxa el que SÍ M'HAURÀ DE PAGAR no serà una carrera musical, sinó una ALTRA OPERACIÓ! I potser definitiva.

Dir la veritat és dir-me ser victimista o no tenir espectavives de futur. És el que hi ha dintre de les meves possibilitats immediates. Que m'espanten els reptes. Si els perdo, els reptes, coneixent-me com em conec, no hi haurà dia que els meus pares no m'ho recordin. "Veus, ja t'ho dèiem que no te'n sortiries!". Són ells mateixos que ja no confien amb mi.

I ara m'ha sortit aquest de la txistera que vol posar ordre a la meva vida quan la seva...bé és igual. Separat. Ja m'agradaria saber el per què. Segur que no és un sant. Només canviant una vocal de lloc, es diu igual que la bruixa que em va provocar el primer atac epilèptic. Només amb això ja no li tinc confiança.

"Gràcies per acceptar-me com a amic, així podem parlar". Es pot parlar sense ser amic, bé que quan al gall d'indi s'avorreix i em deixa caure un "thank you" podem parlar sense ser "amics"....

Què en penseu de tot plegat?

Jo faig pròpia la dita castellana: Más vale pájaro en mano -l'Albert Peix de Sant Celoni- que cien volando -el conillet de la txistera-..

Comentaris (5)01-09-2013 12:32:00ALTRES

Parents de lluny...

Notícies de prop.

Ma mare sempre li feia el ploricó al cosí de Talence perquè volia saber com estava la seva germana, la Yankee tal com l'anomeno jo. I avui, ella des dels USA, Eugene (Wigine), Estat d'Oregon, ha trucat. Crec que són 9 hores. Si aquí eren les 18:30 P.M., allà eren 09:30 A.M. Han quedat que enviaria fotos al meu pare i per tant volia el SEU correu electrònic. Correu que un cop vaig demanar-li al cosí de ma mare, i em va donar l'excusa que ella no tenia internet. Evidentment que en tenia però jo no era part dels seus interessos. Ja fa molts anys, 13, li vaig dir que em sentiria més segura a Israel que no pas als EEUU. I això, americana com és no ho va suportar.

Per tal de no fer el préssec, ha preguntat per nosaltres.

La notícia que no sabíem era...bé coses de prop que te n'hauries d'assabentar com a part d'una Comunitat religiosa que en vas ser membre fa molts anys. A mi i al meu germà ens hi van batejar. La pastora anglesa que hi havia era morta. Va morir l'any passat, de càncer. Havia vingut moltes vegades a visitar-nos. (Intentar recuperar que antics membres tornessin al ramat). Va estudiar català en 6 mesos gràcies també al voluntariat desinteressat que li vam oferir. Ningú dels que coneixíem no va ser capaç de dir-nos-ho. No ens queia malament. A mi em va fer algunes traduccions a l'anglès al 2005 i 2006, crec recordar. El problema era que a casa són ateus, agnòstics i passotes i, la religió, la seva, no és "Sant" de la nostra devoció.

La seva església es resumeix en unes sigles: IERE (Iglesia española reformada) però de culte anglicà.

Es deia Susanna Woodskock, crec...

Comentaris (12)06-08-2013 21:04:08ALTRES

Hauré d'informar....

Tot fent una recerca rutinària vaig descobrir que a Estònia també hi ha membres de les secta destructiva i parasitària de l'Opus Dei.

M'hauré posar en contacte amb Ülo Laanoja, que va venir a la presentació de la Via Catalana amb la Carme Forcadell, perquè avisi a la gent del govern quin tarannà té aquesta gent. Ülo Laanoja va ser Parlamentari dels socialdemòcrates i va estar al Consell d'Europa.

Falsificació de documents, màfia política, afany de poder, esclavatge i sobretot frau a les arques de la Seguretat Social ja que no assegura als seus treballadors. Menys vigilància a immigració i més cap a l'Opus Dei -a Suècia estan declarats il·legals-, que sota la façana d'uns creients devots amb el "Padre", com ells anomenen al fundador de la secta José María Escrivá de Balaguer Marqués de Peralta, s'hi amaga una gent perversa que no té res a veure ammb el Pare del Déu conegut per tots els catòlics.... No hi ha santificació sense diners, com allò que diem: Pagant Sant Pere canta...Humiltat res de res. La Humiltat és pels qui pagauen....

Agraeixo els 1000 visitants que han passat per l'Opus Dei Contraataca. Ara cap als 2000!

Comentaris (0)26-07-2013 21:38:54ALTRES

No m'agrada el Cha cha cha

Al Youtube vaig tornar-me a trobar un altre missatge d'aquella oriental tan mal educada, tornant-me a demanar l'opinió.

I jo, com no, com si no hagués passat res, li he escrit, amb paraules més mesurades, el que m'havia semblat. Tota una crítica professional.

Per ésser una noia tan jove tens una afinació molt correcta. Els teus vibratos són precisos i estàs ben integrada al conjunt. No destaques per sobre dels altres sinó que hi dónes uns aires de cohesió molt importants. T'ajustes molt bé al tempo/compàs que el marques d'una manera evident: Tens una manera gràcil d'interpretar Mozart.
L'acústica de la sala empitjora el so general.
Pel meu gust, un moviment massa lent...

Quan li he enviat el missatge surt un rètol dient-me que la Diana Cha, m'havia blocat.

Després en privat, li he tornat a enviar aquest missatge taronja i una nota més: "Si em bloques no cal que m'enviïs més opinions".

Desagraida total.

Mal educada i no anirà enlloc.

I dubto que es posi en contacte perquè l'he considerat SPAM.

No m'agrada el Cha cha cha.... el ball sí, ella no.

Comentaris (0)21-07-2013 13:42:45ALTRES

Vacances

Voler impressionar és normal a tota condició humana. I amb els animals, encara més.

Avui m'he quedat de pedra.

El presumpte admirador negre es deu pensar que sóc ximple...

Dit a sac, sembla plausible. Mira, viu prou bé per anar-se'n al seu país de vacances, però veient la vida que dur, de reciclatge de coses velles i poca cosa més....diria que no.

Avui encara s'ha ficat més de peus a la galleda.

Que no havies de marxar de vacances, li he dit de bona fe....

Tinc el cotxe fet malvé.

Sí i què més! Al Senegal en cotxe? Si tu vas arribar amb Pastera! I dubto que vaguis de vacances. Els pobres no marxem mai.

Comentaris (17)03-07-2013 00:42:46ALTRES

Renaixença

Avui ha estat un dia lluminós.

No hi anava gaire entusiasmada, més aviat freda.

M'he cansat molt, això sí, molta calor. No va ser com fa 5 anys, per les mateixes dates.

Avui havia de ser diferent, era un per dir-ho així, un aniversari trist...11 mesos...

M'he retrobat amb amics, que en un principi els vaig conèixer per via Facebook, d'altres, gràcies a la Coneixença amb el Rav Nissan ben Avraham i altres, gràcies a les Public Relations. Aquestes coses van bé encara que no passarà d'aquí.

La més important de les coneixences, ha estat l'Ambaixador d'Israel a "Espanya" -Se'ls va demanar un Consolat però encara està pendent, no hi ha pasta, van dir-. És una persona com les altres encara que dugués 2 escortes, un d'ells em feia el pes, morè, guapot a la rereguàrdia. Caminava entre la gent com si no passés res. Fins i tot no ha posat traves per fer-nos una foto amb ell, com si fos una Estrella: Alon Bar. Però a l'Alon prefeix el caràcter català perquè li recorda més la laboriositat jueva. De Barcelona també n'està encantat. Ha dit, en el discurs de cloenda, que Israel havia aconseguit fer de Tel Aviv la Barcelona israeliana.

He aconseguit una bandera d'Israel. Fa 5 anys, me'n vaig quedar sense.

Amb tanta blavor, ESTELADA inclosa, he renascut.

Comentaris (13)02-06-2013 18:40:27ALTRES

Mandra....

No m'havia passat mai tenir mandra.

Una mandra diferent, d'aquella que no et ve de gust sortir al carrer, ni de caminar, ni encaminar-me sota la pluja -si en fa demà, cap al migdia entrat-.

Només de quedar-me amagada, aïllada, adormida, de desaparèrixer d'escena. Una mandra poruga....

Em ve tristesa, enyorança.

Com hauria volgut no ser-hi....o tenir algú que me'n distraiés, que es preocupés per mi, amb una sola trucada, sense entendre res.

Com la mandra que tinc i que tampoc entenc res.

Demà, neuròloga.

Comentaris (20)15-05-2013 22:45:54ALTRES

Premonicions

Avui he tingut un somni horrorós.

He somniat que patia un terratrèmol. Tot trontollava al meu voltant. Tot queia, i un cotxe m'aixafava.

Però la casa on vivia, que no era on visc sobrevisc ara, era una altra.

Tota blanca i lluminosa. La casa quedava intacta -com jo-.

El cotxe era negre i gros.

El Popocatépelt està abocant cendres a l'atmosfera.

Segur que en les seves entranyes també té terratrèmols però ningú els nota. Només ell.

Quan m'he despertat, he comprovat que no hi hagussin rastres d'haver patit cap atac.

Tot correcte. Ni cops, ni mossegades. Res que ho fes pensar.

Potser era la por...Avui deixo...Avui em prenc la darrera mitja pastilla. Adéu Keppra!:)

Què serà això del terratrèmol?

Comentaris (32)09-05-2013 21:37:07ALTRES

Mentides que fereixen

Hi ha mentides i mentides a l'hora de dir-les.

En dic quan no hi ha cap més remei personal per no ferir o perjudicar-me. (Estudiar clarinet).

Se'n diuen per amagar l'ou, com ho solen fer alguns metges fins que se'ls veu el llautó (Miguel Marco i Gemma Sansa).

Però que te les diu algú que li has dipositat tota la confiança, fan mal perquè no et veuen com t'han dit en un principi: "Em caus molt bé, me n'ha parlat tan bé el teu germà que .... i coses d'aquest tipus.

Aquesta noia, una mica rareta, em va caure bé des del principi però com tothom i com la lluna té dues cares. La més amable, la que treu en certes ocasions per quedar bé i, l'altra. Aquesta altra, la més profunda i real, sol ser la que fa més mal.

Jo la vaig convidar al "Concert" al Pau Vila de Sabadell, dels Músics de Gràcia van fer diumenge passat, el dia que vam fer acte de presència a l'Hort urbà de Gràcia. Ai sí, em faria molta il·lusió... em va dir i se la veia convençuda o almenys ho va saber fer bé, la comèdia; però com a condicionant era que hi anés el meu germà, però ell tenia una audició de sardanes a la tarda i, òbviament no podia.

Excusa o mentida per no venir diumenge passat: Haig d'ordenar uns papers per dur-los al jutjat....

Ja hi ha anat al Jutjat?

No, hi anirà un altre dia.

Vaja, que em va dir una mentida.

Jo ho deia per no estar sola. Tampoc coneixia a ningú i tampoc hi ha gaire relació amb els "músics", almenys amb ella m'hauria sentit més recolzada, algú que hagués vingut de fora a sentir-me.

Sola com una bola. Però serà la darrera....

I a sobre, ja havíem quedat amb el meu germà d'anar a un assaig amb director -és que ella sap música, o entén les ordres del director....- la prioritat, ella, clar. "Hi ha més dies que llangonisses" ...sí, però, jo sí que hi entenc i ella només hi anirà de paquet.

No és gelosia!, que faci el que vulgui, el meu germa i la seva nova promesa, però les mentides es fan amb tacte o no es fan....

Comentaris (8)22-04-2013 21:54:54ALTRES

Poc recomanable

No sé si seran supersticions de principiant o què, però és la segona vegada que em succeeix.

En un "poema" a Aigua ja ho vaig mig dir.

No funciona o bé hi ha una mà negra que m'obstaculitza que les coses surtin bé.

No reseu mai perquè MAI no es farà realitat allò que demanes. Les religions són per a desesperançats i creguts innocents.

Per sort ja fa temps que he deixat de creure en alguna cosa.

Ara només crec en la Música. I de moment, encomanar-me als "DÉUS", als bons clarinetistes, als violins o directors perquè em donin forces, NO EM FUNCIONA, TAMPOC.

Avui n'ha estat el pitjor exemple.

A l'assaig només m'he demanat que la cosa rutllés, A MI.

Abans de començar el concert, amb la sala plena a vessar, he repassat mentalment totes les carones i somriures...

He visionat a la Sharon Kam, Julian Bliss, Martin Fröst -malgrat no m'agradi gens-, els dos ratolins de la DKB, Kilian Harold i Matt Hunt i, us puc assegurar que hi ha hagut una peça que he fet veure que tocava i, el meu clarinet ha quedat mut. En d'altres, he omès el SI natural perquè només sortien xiulets.

Us dono un bon consell: no us encomaneu als "DÉUS MUSICALS" o de quina sigui l'especialitat:

ÉS POC RECOMABLE PER A L'ÈXIT.

Comentaris (3)21-04-2013 19:39:54ALTRES

NO OBLIDO, NO PERDONO

Avui 7 d'abril, es commemora el dia de la Xoà. 6 Milions de jueus assassinats pel totalitarisme Nazi, excloent -alguns encara ho tornarien a fer, ja sabem quins, oi?-. També n'hi havien d'Homosexuals, de gitanos, de gent que volia viure diferent o simplement era epilèptica, per dir alguna cosa.

Els espanyols també van posar el seu granet de sorra. No van moure ni un dit per recuperar els republicans -catalans i espanyols- que van podrir-s'hi. Ells també en volien fer uns quants camps així.

Per tant, NO OBLIDO, NO PERDONO.

[https://www.youtube.com/watch?v=13lS-qjEyWU]

Comentaris (12)07-04-2013 23:53:05ALTRES

Solidaris

Són solidaris amb la resta de Repúbliques Bàltiques. 16 de febrer Dia del restabliment de l’estat de Lituània: onegen les banderes de Letònia i Estònia. 24 de febrer, Independència d’Estònia: onegen les banderes de Letònia i Estònia –Proclamació de la Independència-. I 18 de novembre, Dia de la Independència de Letònia: onegen les banderes de Letònia i Estònia. Tenen molts dies per al record i el dol: Dol pel genocidi de lituans i de jueus....i de la Llibertat, del patriota, etc.

Comentaris (5)11-03-2013 16:44:37ALTRES

Cap a la Llibertat!

El 1988 sorgeix Sajudis, un moviment que liderà el procés cap a la Independència (com la nostra ANC). El 1989, se celebra la Cadena Bàltica -i que Catallunya li agradaria fer...- que travessà les tres nacions ocupades: Estònia, Letònia i Lituània. Malgrat hi va haver certa repressió contra civils – 13 assassinats- per les autoritats russes, Lituània esdevé Independent un 11 de març de 1990 i fou reconeguda el 1991.

Actualment és una de les Repúbliques més riques del Bàltic. No té l’Euro. Des del punt de vista de l’ensenyament, dobla la mitjana europea en titulacions superiors. Té unes de les universitats més antigues d’Europa: Vilnius i Kaunas –Tècnica-.

Una cosa que m’ha sorprès de Lituània és no trobar-hi Músics ni compositors.

Bé, l’únic músic que en conec l’existència no hi viu. Parlo de Julian Rachlin, (1974), violista que va formar-se amb Pinchas Zuckerman. Amb 4 anys la seva família va abandonar el seu país i s’establí a Viena. N’hi ha d’altres com Martynas Svegzda Von Bekker que no és gens conegut internacionalment o el reformista musical, pedagog i violinista mort el 1987 als Estats Units, Jascha Heifetz, d’origen jueu.

És un país molt pla. Té un relleu de turons d’origen glacial que no sobrepassen els 292 m. Hi ha molts rius, petits llacs i boscos.

En economia: destaquen en agricultura, ramaderia, pesca i indústria diversificada.

El Lema de la República és: Permeteu que floreixi la Unitat.

Comentaris (4)11-03-2013 16:41:12ALTRES

Ocupada...

Durant la Gran Guerra, Lituània roman ocupada pels alemanys. El 1921, tot i no participar en una guerra amb Polònia, Lituània perd el 20 % del seu territori.

En la II Guerra Mundial, el 1940 és ocupada per la URSS i des del 1941 al 44, és ocupada pels alemanys que en aquella època els veien com a salvadors perquè lluitaven contra els comunistes (igual que Estònia). Amb el pacte de Postdam, 1945, Lituània torna en poder dels Soviètics. No obstant això, s’organitzen milícies (tipus Maquis) que lluiten contra l’ocupació soviètica però es dissolt el 1956 (igual que Estònia, un símil dels germans del bosc a la Lituana). L’ocupació soviètica no és reconeguda pels països occidentals. Com a tota República bàltica ocupada pels soviètics hi hagué deportacions massives a Sibèria.

La bandera és tri barrada i fou prohibida pels soviètics el 1940. I curiosament els colors són únics a tot Europa.

Groc: Els camps de blat.

Verd: Els boscos.

Vermell: La sang dels que van morir lluitant per la Pàtria.

Comentaris (0)11-03-2013 16:34:00ALTRES

Orígens....

El seu origen com a poble indoeuropeu data del 3500-2500 A.C. Abans era format tribus finoúgriques i que conformaven l’ètnia “Baltos” –només, Lituània i Letònia-. Però aquests pobles van ser assimilats per pobles indoeuropeus totalment diferents als germànics, eslaus, celtes, grecs, itàlics i balcànics.

Se’n té notícia de la Nació Litua en uns Anals d’un monestir al 1059.

L’origen de l’Estat és a l’Època medieval: S. XIII. Fou el primer Ducat independent. El primer estat lituà data del 1259 a Vilna. Al 1241, 1259, 1275 i 1277 el regne fou envaït sense èxit per tribus mongols que van ser derrotades finalment el 1377. El 1385 s’uní amb Polònia. I el 1410 amb l’ajuda de Polònia derrotaren els Teutons a la batalla de Grünwald. Un país forjat al camp de batalla.

Comentaris (0)11-03-2013 16:27:41ALTRES

Capdavantera!

Lituània.

Lituània es va avançar a Estònia. Un 16 de Febrer de 1918 Proclamava la Independència sense haver de consultar-ho amb ningú.

Se’n té notícia de la Nació Litua en uns Annals d’un monestir al 1059.

L’origen de l’Estat és a l’Època medieval: S. XIII. Fou el primer Ducat independent. El primer estat lituà data del 1259 a Vilna. Al 1241, 1259, 1275 i 1277 el regne fou envaït sense èxit per tribus mongols que van ser derrotades finalment el 1377. El 1385 s’uní amb Polònia. I el 1410 amb l’ajuda de Polònia derrotaren els Teutons a la batalla de Grünwald. Un país forjat al camp de batalla.

Al segle XIV va constituir-se com un dels països més grans d’Europa, anomenat el Gran Ducat, format per Bielorússia actual, parts de Rússia i Polònia. La Unió de Lublin, al 1569 Lituània esdevingué un Nou Estat: Una confederació entre Polònia i Lituània que va durar 2 segles. Lituània mantenia un cert grau d’autogovern. Aquesta confederació era entre dues Corones. No va ser fins el 1775 que començà la davallada. Fragmentació de Polònia i l’annexió de Lituània a l’Imperi rus per Catalina II de Rússia.

A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, Lituània va recobrar part de la seva oligarquia, malgrat ésser part de Rússia. Des d’un bon començament, Rússia no s’està d’intentar russificar i fer desaparèixer la llengua i cultura lituanes; d’això se’n desprèn dues revoltes: 1836 i la de 1863 que culmina amb tota prohibició en l’edició de llibres, diaris i ensenyament en lituà durant més de 40 anys.

Comentaris (0)11-03-2013 16:16:40ALTRES

Països semblants IV

Potser amb el que ens difereix una mica és amb la religió. Des del principi dels temps es van caracteritzar per una tolerància escrupolosa de totes les confessions, sobretot durant els 22 anys d’independència. Pel que sé, Catalunya durant la Segona República -els espanyols en dirien tercera, però per a nosaltres és LA SEGONA-, la del 31, Macià va ser un dels primers polítics catalans a consentir l'existència de la Primera Sinagoga jueva a Barcelona.

Abans, els rics eren majoritàriament catòlics i el Luteranisme el quallar entre els pobres. Actualment hi ha un cert reviscolament de la tradició pagana, connectada amb l’Animisme, molt més sana i respectuosa amb el medi ambient. Sobretot arbres, que n’hi ha molts i durant molts anys se’ls van carregar per fer de tot.

La cultura popular és molt bonica, emparentada amb els pobles escandinaus. Un ocell va fer 3 ous d’on en va sortir: la Terra, la Lluna i el Sol. Els arbres eren tan importants que si no n’hi haguessin, les ànimes dels morts no podrien anar-se’n i, els responsables d’això, en són els ocells. De fet, ells anomenen via làctia, via dels ocells.

Caminem cap a la Independència, CATALANS!!! que els ESTONIANS FA 22 ANYS QUE SÓN LLIURES!!!!!

Comentaris (6)24-02-2013 15:29:11ALTRES

Països semblants III

No trobeu que hi ha un país, que encara no és independent, amb unes característiques força similars per culpa d’una dictadura o imposició? Allà, d’estonians n’hi ha uns –en %- 68,56 i de russos, 25,67... A més, els russos que es van quedar, grans sobretot, CONTINUEN PARLANT RUS... També tenen voluntaris lingüístics per a l’aprenentatge de l’estonià. Ja deia jo que fóssim tan originals....Més d’un terç són espanyols, vaja, xarnegos. Xarnegos vull dir, dels que no me da la gana. Els que solen votar C’S, PSC i PP, etc.

I per donar una mica de gust, els catalans també tenim la seva versió de la Botifarra Negra. Un plat exclusiu hivernal. Ells hi posen arròs per condimentar-la.

Comentaris (18)24-02-2013 15:15:24ALTRES

Països semblants II

El 1940 Estònia va ser ocupada per la URSS, gràcies a unes eleccions farsa que es van inventar –molt a l’espanyola, si voleu i tal com faria la CUP si manés-: Van prohibir els partits nacionalistes i NOMÉS van permetre els de l’òrbita comunista o afins a l’URSS. Van guanyar –qui no?- i Estònia va quedar altra vegada sota les urpes russes –segons els russos, era per frenar els alemanys...-. Pacte de no agressió entre Hitler i Molotov.

Però no en van tenir prou. El 1941, el III Reich els va ocupar. Deien els Nazis, que l’ètnia estoniana era la més germanitzada de totes. Al principi ho van beneir ja que el fons ideològic germànic era la lluita contra el socialisme..., enemic etern dels estonians. Però com sempre passa, ho descobreixen tard. La gent que no era ximple van veure que l’ocupació alemanya no diferia gaire de la Russa. Per servir-se’n econòmicament i de gent per a la guerra. Carn de canó per a les seves files als seus fronts.

A Catalunya també els va passar quelcom semblant fa molts segles. Us en recordeu de la Proclamació de la Primera República Catalana de Pau Claris? L’annexió de Catalunya a Monarquia Francesa? O Durant “la Guerra del Francès”?. Mentre a Cádiz feien la seva Constitución, nosaltres érem republicans francesos, però ens van tocar la llengua i varem voler ser-ne independents.

Després de la Segona Guerra Mundial, els russos van fer moltes deportacions i depuracions. Molts van ser deportats, 200.000 amb l’excusa d’haver col·laborat amb els nazis. Molts tampoc van tornar-ne vius. Després, els russos van transvasar molta població russa a Estònia, cosa que va propiciar, una forta discriminació als estonians: Totes les oportunitats laborals, de càrrecs públics, pisos, etc. I per postres, van prohibir-los la seva llengua la qual ja no s’ensenyava a les escoles. Només Rus.

També els van prohibir la bandera (Blau: el cel, els llacs i el mar; lleialtat als ideals de la Nació. Negre: Color de la terra natal. Blanc: Recerca del Benestar i la llum.
i el seu himne...)


Comentaris (25)24-02-2013 15:08:52ALTRES

Països semblants I

Que quedi clar d’entrada. L’Amor no hi té res a veure, ni la Música, només pels que em coneixeu i voleu veure segons quines males interpretacions. És estrictament polític, reivindicatiu, nacionalista, independentista....etc.

Estic molt farta d’haver de fer seguidisme i opinar el que tothom sap del cos putrefacte que desprèn Espanya i que amb uns potents ventiladors, ens ho fa arribar fins a les nostres terres. Guerra bruta, en diuen....

Prou! Ara només faré pedagogia positiva!

Què vol dir?

Aprofitaré qualsevol excusa per presentar països amb fortes semblances amb Catalunya i, aprofitant que avui celebren la DUI, -allò que els polítics cagats que tenim HAURIEN DE FER!!!!!-, us el presentaré.

Parlo d’Estònia.

A simple vista, queda lluny. Tocant a Finlàndia. De fet, la seva llengua n’està molt propera. Talo o Talu és casa. I mireu que són poc originals, el seu himne Nacional el van manllevar del finès, -la música és de l’himne finès i la lletra és estoniana, una adaptació... Els catalans, també; Els Segadors, la música del qual era d’una cançó eròtica molt popular pels voltants de 1640 va ser útil per explicar els fets de Santa Coloma. Però era de Catalunya.

Van 2 hores endavant a l’hivern i 3 a l’estiu –segons el meridià de Greenwich-, és a dir, si ara som les 13:45 del migdia, allà són les 14:45. Com Israel. I com sempre, van més endavant que nosaltres, en tot. Ells van fer una DUI molt abans que nosaltres; de fet 2. Una al 1918, que els va durar 22 anys i l’altra, al 1991. Que en són d’afortunats!

El 1905 van revoltar-se contra l’imperi rus i malgrat ésser fortament reprimits, va ser el primer pas cap a la independència: a partir de la Revolució russa del 1917, ells van posar-se les piles per tal d’esdevenir un estat com els altres. Independent. El 1918, un 24 de febrer, feien una DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA.

Els va durar 22...

Una cosa semblant, del seu Renaixent, va ser la Mancomunitat de Prat de la Riba. Però va quedar a mitges... Quan hi va haver la possibilitat de ser-ho, Cambó ho va rebutjar "perquè deia que els catalans necessitaven una altra cosa", volia dir, ell; l'oportunitat es deia Declaració Woodrow Wilson, on les nacions sense estat podien declarar-se independents de les seves colònies, d'Espanya.

Ells amb tot aquest període, ho van començar de cap i de nou: Llengua, cultura, art, ciència, medicina, geografia, etc. I nosaltres, IEC, la llengua (Reestructuració de la llengua amb Fabra), infraestructures, educació, cultura, història de l’art, arqueologia i això amb pocs diners, perquè en aquell temps, la Monarquia Borbònica ja ens venia munyint....

Però per culpa d’en Cambó i dels polítics com ell, que no volien perdre els privilegis, volien una altra cosa per a Catalunya, deien, no passava per la independència. El 1918 també hauríem fent companyia a Estònia.

Comentaris (42)24-02-2013 13:55:30ALTRES

Prèvia

Fa molts anys, cap l'any 1992 i escaig, vaig decidir aprendre autodidactament -vol dir sense professor- EUSKARA*.

A Catalunya -vull dir- Barcelona, desconec si per aquella època hi havia alguna Euskal Etxea que fessin cursos de la seva llengua. Ara, sí, i cars.

Ara me'n començo a penedir.

L'Euskara, una de les llengües més antigues d'Europa, d'11 a 16 declaninacions -on tot pot ser declinat....-; llengua pre-històrica, d'origen desconegut....avui voltant per Internet, amb l'excusa de cercar informació verídica -vull dir no de qualsevol manera-, he trobat al "Món de les Llengües -Linqua Mundi, on el lingüista castellà Moreno Cabrera n'és director-", un diccionari....Euskara - Estonià.

M'ha fet una ràbia!!!! Tantes paraules que vaig arribar a dominar s'han quedat al calaix més profund de l'oblit.

Per què ho dic, això? Demà, hi haurà la resta....


*Per què Euskara, us preguntareu? Estava enamorada d'un independentista basc i el meu somni era anar-me'n allà a aprendre'n, però no va poder ser. Com sempre, restriccions familiars. O com ara...

Comentaris (20)23-02-2013 20:56:42ALTRES

Un somni m'ho deia...

De vegades tinc somnis que m'obliguen a replantejar-me coses. Fer parades per a reflexionar.

Fa un parell de dies vaig somniar, molt vagament, a Igal Amir. Un noi israelià que va voler autoinculpar-se en l'assassinat de Rabin. Els mateixos familiars ja no es creuen la versió oficial del govern Israelià.

Doncs bé, ahir al vespre vaig voler veure què els passava...

Des del 2 de setembre del 2012, Hagai Amir, el germà gran inculpat com a "col·laborador en el crim que no van fer" ja estava en llibertat.

Quants poemes en hebreu vaig dedicar-li!!!

Al final me'n vaig cansar perquè el seu germà petit, l'Amitai, no els hi passava.

Ara sé que el tinc al Facebook i potser els hi passaré. Alguns em van quedar molt bé.. n'estic ben orgullosa.

Comentaris (35)30-01-2013 21:12:31ALTRES

S'ha mort

Feia dies que feia el tonto.

Primer la pantalla i ara algun contacte.

S'ha mort l'ordinador....

Ara escric amb el PC del meu pare...

No sabrem quan en tindrem un de nou.

Comentaris (6)22-01-2013 16:21:45ALTRES

Un delicte, estimar

Fa dies que em queixo.

No somnio tot el que vull ni a qui més desitjaria.

Són somnis plens de desitjos, de símbols i el darrer, en podria ser un altre d'aquestes característiques.

En el somni jo era ben conscient de qui es parlava. De qui estimava. De qui estimo.

Si hi ha d'haver una policia que reprimeixi els meus sentiments, en el somni existia. Em detenien per ESTIMAR-LO. Per parlar-ne, per pensar-hi dia i nit, per evocar-lo, per recordar-lo i per viure'l musicalment.

Quin és aquest delicte meu? Per què no el puc haver? Tants murs ens separen? M'agradaria trencar el mur de la realitat esfereïdora i poder unir-me espiritualment amb ell.

Estimar no és cap delicte, viure la Divinitat musical, tampoc.

Comentaris (66)16-11-2012 17:51:00ALTRES

17 Anys, una Eternitat

Avui fa 17 anys, una eterneitat de la detenció de dos nois israelians que s'autoinculparen -per la glòria d'uns quants rabins visionaris- de l'assassinat d'Itzaq Rabin, primer ministre d'aleshores, 4 de novembre de 1995.

Dic s'autoinculparen perquè els veritables assassins estan en llibertat i eren membres del servei d'espionatge interior, anomenat Xabbak. Ximon Peres, el mateix que li va preguntar al Mas nostre, quin seria el pla B després del pacte fiscal, en coneixia els autors i com va morir...

Rabin va morir dessagnat a l'Hospital que tenien a quatre passes.

Van trigar una Odissea d'arribar-hi perquè dintre mateix del cotxe se'l carregaren a sang freda, a molt curta distància.

Van fer servir bales explosives que quan topen amb alguna massa, exploten dintre el cos. Són bales reglamentàries de l'exercit, dels combatents i els soldats a la reserva NO en tenien. El noi que sí li va disparar a la Plaça reis d'Israel, eren BALES BUIDES, DE FOGUEIG, tal com ho van estipular els perits policials. I ves quina casualitat, les bales que SÍ li causaren la mort, les van perdre durant la investigació.

Una de les bales mortals li va entrar pel tòrax clavant-se-li entre les vèrtebres dorsals 5 i 6.

Fa anys, un dels néts de Rabin, va qüestionar la versió oficial: Igal Amir i el seu germà Hagai, són innocents. Però no hi ha hagut jurista amb collons que els alliberi definitivament.

Segons aquells nois, només el volien avisar de cap on volia anar a parar el Procés d'Oslo que com sempre beneficiava els àrabs en detriment dels jueus, EN CAP CAS, MATAR-LO.

La intenció del Xabbak no la sabrem mai. Això sí, Peres odiava a Rabin. Per què...no ho sé.

Allibereu Els Germans Amir

לשחרר את לאחים אמיר

Comentaris (40)04-11-2012 23:14:16ALTRES

A la merda!

Avui he anat a veure la Bruixa que aviat, això espero, es quedi SENSE pacient.

Tal com sona, l'he enviat a la Merda.

Volia saber a quin neuròleg li vaig demanar la segona opinió i SENSE perdre la compustura li he ventat:

COM QUE TU NO ET DÓNA LA GANA DE FACILITAR-ME SEGONS QUINES INFORMACINS, JO NO ET VULL DONAR LA MEVA FONT DE CONSULTA.

I s'ha hagut de fotre.

La molt mala bèstia volia que encara prengués més medicació quan està demostrat que NO SERVEIX PER A RES!

Ens veurem per l'abril, si sóc viva.

Comentaris (6)24-10-2012 15:45:31ALTRES

Sempre retorna

Avui he tingut un altre somni.

Un somni que sempre retorna. Com un avís.

Em recorda que havia fet una promesa. Una promesa de Retorn i no l'he pas acomplerta.

No la puc complir perquè els diners que havien de servir per anar-me'n se'ls ha quedat una altre -i no pas Espanya.

Aprendre una nova llengua plena de cultura, immersió cultural mil·lenària i viure amb harmonia amb mi mateixa se n'ha anat. On és la Llibertat, em preguntava: A la llunyania i allà s'hi quedarà per sempre més. Excepte no trobi una feina i em pugui administrar els meus diners sense la intervenció patriarcal que governa a casa.

Estava a Israel, parlava en hebreu i havia esdevingut tal com tenia previst fa 4 anys, jueva.

Els Germans Amir eren lliures i de lluny, la Xaron Kam tocava el Clarinet. Un so també llunyà, però bonic.

Estava núvol i el somni present gairebé ni me n'enrecordava.

Comentaris (35)23-10-2012 18:44:01ALTRES

Caducat

No sabia per què però el fet de posar-me el braçalet trenat era una cosa feta forçadament.

No sabia per què, no el duia de gust, era com una còpia d'un altre que en duia un al canell dret.

No sabia per què però tenia els dies comptats.

I avui quan m'he despertat el nus que me'l fermava al canell, s'ha trencat.

Ja no me'l puc posar.

Però ha deixat un no sé què...

Ara que no el tinc, que ja me n'havia acostumat a veure'l, el trobo a faltar...

També passaria el mateix amb ELL?

Comentaris (11)20-10-2012 13:12:44ALTRES

Escriure com Ahir

Han tornat els temps d'escriure com Ahir.

No parlo d'un Ahir immediat, sinó d'aquell Ahir de fa dècades.

De quan es feien esborranys a mà. Mecanoescrits, d'aquells que li agradaven o li agraden al Sebastià Serrano.

Amb llapis i una goma al costat. D'escriure i tornar a esborrar tantes vegades com es faci falta. Ara ja no faig servir les típiques MILAN perquè s'esmicolen massa. Ara tinc al davant una nova goma estrangera però de marca coneguda: STAEDTLER que també sap fer llàpissos de grafit, bolígrafs i mines de llapis fi.

Porto moltes pàgines, 11,5 en una llibreta de molles i quadriculada, mida foli i amb marge esquerre.

Vaig tenir un rampell i sense dubtar-ho gens, vaig començar a escriure compulsivament, si és que se'n pot dir així.

M'havia promès que enllestiria la maleïda història de la nota del llop d'una vegada per totes. Després de sospesar diferents possibilitats creïbles, m'he quedat amb que sembla més real o divertida. Una història amb personatges reals -que si ho sabessin, no sé què passaria...Alguns els canvio el nom o els hi transformo, uns altres simplement no els anomeno; només queda la descripció per qui vulgui cercar-los.

Només les persones il·lustrades ho poden saber, les que es mouen en el seu món...

Ai las!, la nota del llop, aquell gran problema dels instrumentistes de corda fregada. Déu nos guardi de no tenir-ne en un contrabaix, faria mal pensar... de dolent!

Encara no ha aparegut, el llop. El deixo per més endavant, cap al final... Vaig fent venir salivera en indirectes surrealistes, de relats curts que havia llegit quan era petita, en els llibres de català. Em porten tants records, aquells...com el fet de tornar escriure fent servir llibretes.

Comentaris (29)07-10-2012 18:27:52ALTRES

Quin significat podria tenir?

Aquesta nit he dormit molt malament.

No sé si ha estat degut al síndrome d'abstinència musical d'ahir a ala tarda o què....

He somniat una cosa molt esperpèntica. I m'agradaria a veure si algun dels meus seguidors habituals em podria dir què podria significar.

He somniat que ma mare es moria o que la trobàvem morta al matí, amb el rigor cadavèric, tota rígida i freda. Jo em sentia totalment indiferent en el somni. Però allò que m'ha fet posar els pèls de punta ha estat que, al meu costat, ma mare apareixia viva i era ella qui estava del tot desesperada. "Guaita, no respira" em deia. "I ara què farem? a qui hem d'avisar perquè se l'enduguin?"....

Tot ha estat tan real....i molta angúnia.

Comentaris (3)23-09-2012 14:53:56ALTRES

VARICEL·LA

Avui m'ho han confirmat.

El meu metge de capçalera m'ha confirmat allò que em vaig diagnosticar diumenge.

Haig d'anar en compte perquè a la meva edat és molt virulenta i pot cursar complicacions.

Només faltava mirar la piulera per descobrir imbècils que amb 55 no saben llegir.

Crema.

I amb tot el dolor que haig de suportar, encara em molesta més.

Un espanyol disfressat per fer mal. Mala llet i un ignorant. Són els espanyols, els teus, que s'han enrigut dels focs.... Jo de tu vigilaria molt el que dius, espanyolot. Per sembrar mal, me n'aniria a la teva espanya, allà podràs escriure amb la teva llengua que, pel que veig, la nostra l'escrius amb el cul.

Si perd la selección española que és la que ens impedeix guanyar medalles com a catalans, me l'alegraré. No són desgràcies és la sort en el joc.

Visca Calatunya!

Comentaris (4)30-07-2012 11:42:23ALTRES

Gelat de torró

Ahir vaig anar a l'ortopèdia a buscar-me la meva alça.

La meva ortopèdia, que hi vaig des del 97, es troba a Terrassa. Passeig Comte d'Egara 21. Centre Ortopèdic Rendé.

Ahir i com la resta de dies hi vaig amb els Ferrocarrils de la Generalitat malgrat hagi de fer molta volta.

Ahir feia calor i a la tornada, em vaig aturar a la Casa Planelles -gelateria, orxateria i a l'hivern, venda de torrons i derivats-, a menjar-me un gelat de torrons, el més gros existent.

El divendres també hi vaig anar però la noia de l'ortopèia que em va atendre per telèfon no em informar que els divendres a la tarda en temps de vacances, tanquen. Més morta que viva, aleshores, em vaig comprar un gelat de torró esquifit, 1,40€. El vaig trobar tan bo i gustós que em vaig prometre que el proper dia que hi tornés me'n compraria el més gros, el de 3€.

Així vaig fer.

La Casa Planelles, per si algú va a Terrassa o és de Terrassa, es troba ubicada al Portal de Sant Roc. La seva orxata, tot i ésser de Catalunya Principat és força bona però, el meu gran descobriment és el Gelat de Torró. Fins i tot es troben, a mesura que vas llepant, trossos d'ametlla. I una cosa que tenen els bons gelats, els gelats artesanals és que quan te l'acabes de cruspir NO TENS SET.

Una cosa a tenir en compte: Al costat mateix hi ha una pastisseria molt pija, de moda anomenada "La Pastisseria" que també venien gelats. Tenen la característica d'acolorir massa els seus productes per cridar l'atenció -rebosteria i gelat- no valen res. Allà no hi havia ningú, mentre que a la Casa Planelles estava ple a vessar. Veieu la diferència?

Comentaris (4)18-07-2012 14:16:10ALTRES

En P.D.

El blog de l'escriptor Vicenç Mengual i Casellas sobre el seu primer llibre: La santa culpa, ha estat esborrat pel mateix autor.

De fet i això sembla a primera vista, també ha fet desaparèixer la resta de blocs dedicats a esbombar la naturalesa d'aquesta gent, l'Opus Dei, que tanta feinada i distracció li ha aportat.

Jo mateixa, en sóc la principal sopresa.

La butlla.

Observator Opus.

Comentaris (6)02-07-2012 22:28:29ALTRES

M'he partit!

Al Facebook van penjar un acudit que voldria compartir amb vosaltres. Llàstima que està en ecspanyol i crec que traduint-lo perdria la seva gràcia.

Un buen día, el párroco de un pueblo se encontró indispuesto con unos fortísimos dolores abdominales. Dado el grave estado en el que se encontraba, le trasladaron al Hospital, donde fue intervenido con urgencia.

Mientras el cura se encontraba dormido por los efectos de la anestesia, en la habitación de al lado una joven madre soltera daba a luz un precioso retoño. Desgraciadamente, la joven madre murió y el equipo médico se planteo qué hacer con el niño.

Uno de los médicos, tras mucho cavilar, dijo:

-'Mirad, vamos a adjudicárselo al cura, al fin y al cabo, el hombre le dará una buena educación'.

Dicho y hecho, al despertar el párroco se encontró con el bebé en su regazo, asustado preguntó:

-'¿Pero esto que es?'.

El medico se acercó y le dijo:

-'Mire, este es el origen de sus dolores de barriga...'.

-'Pero, si esto es imposible' dijo el cura.


El médico le respondió:

-'No, hombre, con lo que han evolucionado los tiempos, ahora los hombres se pueden quedar embarazados...'.

El cura se quedo pensativo decidiendo que hacer con el niño. Y pensó:

-'Bueno, cuando vuelva al pueblo, diré que es hijo de una hermana mía que ha fallecido y yo me haré cargo de educarlo'.

El párroco volvió así al pueblo y contó su historia. No sin algún recelo, los habitantes del pueblo se acostumbraron a ver a partir de aquel día al nuevo vecino que fue bautizado con el nombre de Juan.

Pasaron los años y el cura se hizo muy mayor. Cuando Juan contaba 25 años, el cura enfermo y, en su lecho de muerte, dijo:

-'¡Que venga Juan! !Que venga Juan!'.

El joven corrió al lado del cura:

-'¿Qué quiere tío?',

El cura, haciendo acopio de valor le dijo:

-'Mira Juan, tengo un gran secreto que contarte, y antes de morir debo decírtelo...'.

Juan interrumpió al párroco y le dijo:

-'Tranquilo tío, no hace falta, desde hace años ya me he imaginado que en realidad es usted mi padre'.

Y armándose de valor el cura le dice:

-'¡NO!... Yo soy tu madre...., ¡Tu padre es el Arzobispo de Cuenca!
Comentaris (0)07-05-2012 19:12:53ALTRES

Tempus fugit

...I francament, a la vida passa això.

Avui m'adonava que el dia 17 de març de l'any passat coneixia en Gripaublau i que junts vam anar a sentir la presentació d'una exposició sobre Màrius Torres Al Col·legi Major de l'Escola Industrial de Barcelona. La feia en Camprubí, el mateix que la ignaugurava a Manresa un 6 de maig de 2010, centenari del naixement del poeta. Tot un gran esdeveniment ple d'emoció.

També m'he adonat que un 22 de març és l'aniversari d'una execució. La del terrorista palestí -àrab- Ahmed Iassin. La informació ens venia a dir que un míssil va fer impacte al se cotxe -i seguici de goril·les- després de sortir de la Primera pregària. Jo, per descomptat, quan ho vaig escoltar per primera vegada, vaig pensar en una altra execució i d'un paio que sortia de la primera pregària -missa-. Va volar cap al cel de les monges i el palestí, cap al paradís.

Cada un, assassí a la seva manera.

I gairebé ni me n'havia adonat.

El Temps passa tan ràpid que no tens temps per assimilar-ho tot.

Comentaris (2)27-03-2012 21:02:15ALTRES

Babeig sincronitzat

No és una nova modalitat esportiva.

Tampoc és que ens posem a vessar saliva a l'únisson per molestar.

Sinó que és un aspecte genètic dels que saben apreciar que el sexe contrari està d'allò més bé. A mi m'ha passat ....

Però la cosa se'ns escapa de les mans i de la raó humana.

No parlo d'homes ni de dones (humanes).

PARLO DE GATES.

Es poden matar a bufades, esgarrapades, atacs de qualsevol tipus, a crits, però saben apreciar el bon gust.

Aquest bon gust no és amorós, ni d'estètica....

El bon gust per un colom que ben plomat farien les delícies de dues gates antagòniques.

Un dia, les dues gatetes -l'una dalt d'un arxivador de fusta i, l'altra dalt d'un tamboret de tres potes- estaven prenent el sol i mirant qui passava pel carrer. De sobte, van quedar embadalides i VAN RESSEGUIR SINCRONITZADES, EL PAS D'UN COLOM SOLITARI I AFAMAT.

Va ser tant divertit!!!!

Comentaris (0)03-03-2012 14:54:43ALTRES

Ser una merda.

El 31 de desembre, emocionalment parlant va acabar com el rosari de l'aurora.

Em va donar mal regust de boca.

Com sempre passa, aquella postal tirada a darrera hora, que no saps per què però se't fa difícil arribar-te a una bústia qualsevol de Correos. Al final, decideixes, com a caritat, desfer-te'n.

Correos, com que treballen tant, pobrets, estava tancat. Vaig haver de tirar-la a una bústia solitària, gairebé davant per davant de l'oficina.

És igual.

La qüestió és que com que per la Rambla de Sabadell estava embussada de gent que no sap caminar, vaig decidir, tant l'anada com la tornada, caminar pels carrers del darrera: Narcís Giralt i Sant Oleguer.

Quina diferència! Allà no hi passava ningú o gairebé ningú. Una dona, possiblement estrangera i una resident habitual de caixers automàtics, caminava a pas lent, davant meu. A nava a poc a poc. A l'altra vorera, un home.

Per accelerar el pas, vaig decidir, canviar de mà provisionalment per tornar a la meva un cop passat l'entrebanc lent. Entre el carrer Bosch i Cardellach (Veterinària) i carrer Sant Fèlix (Cinema Imperial), se m'enganxa aquest home que fins que no se'm dirigeix la paraula no sé que és un moro!!!

Perill.

Em saluda:

-Hola.

Que rar, jo aquest paio no el conec pas! I li retorno, per educació, aquest hola de conveniència. I se m'enganxa.

-No vayas tan rápido, quiero andar contigo.

Ah val, si només és això...

-Donde vas?

Quanta curiositat per una persona que no conec de res.

-A casa.

-Esta casa es buena?

-Perdona, però no t'entenc?!

-Si la casa es buena....

-Ho sento, si no parles en català no t'entenc.

-Catalán sé poquito, mejor en castellano...

-Doncs ho veig malament.

I va quedar mut per uns instants.

-Quieres venir a vivir conmigo?

-NO!

-Tienes novio?

-NO.

-Por qué?

-Perquè no m'interessa. Es creia que em llençaria als seus braços desesperada, a servir les seves ordres de masclista, a sotmetre'm. Islam NO. Els de SOS Racisme i tots aquells multicultis que els renten el cervell els deuen dir: La gent de Catalunya no és racista. Les noies són molt obertes i tolerants, tenen molt bon rotllo; demana el que vulguis i et faran tots els favors -sexuals inclosos- .

I ell anava insistint, venga, ven a vivir conmigo...

Vaig accelerar més fins que a la cantonada del carrer Borrell vaig girar tot desitjant-li un bon any.

Aquest passarell no és l'únic que em demana, sense més, sortir. Aquest va anar al gra, gairebé obligant-me anar a viure amb ell, un paio que NO CONEIXIA DE RES! Què es creia que jo era una Puta? Què li feia pensar, que jo aniria a casa seva a fer-li de minyona gratis?

L'altre, que feia de manobra malpagat a un pis que van construir al costat de casa de ma mare, m'ho va demanar "educadament". però la darrera vegada, ja va anar al gra:

-Vente conmigo a Marruecos.

-No que els musulmans tracteu molt malament a les dones.

-No es verdad.

-No, i ara!

Em pregunto: per què em trobo aquest tipus de gent a la vida?

Amb al·lèrgia al català, amb dèries de ser servits, d'obtenir dona per la cara -i xulejar davant dels amics-, vaja, poca-penes. Diuen que trobaràs la teva meitat un cop a la vida. Diuen que la gent amb què et relaciones per atzar, és aquella que em mereixo. Doncs, francament, serà que jo mateixa, sóc una merda.

Comentaris (2)04-01-2012 21:46:45ALTRES

Exposició

El meu pare fa una exposició al Casal Pere Quart, de Sabadell.

Hi esteu convidats.

Potser m'hi trobareu...

Comentaris (1)13-12-2011 17:19:51ALTRES

Matèria grisa...

Moltes vegades he llegit que els vídeojocs són dolents per a la salut: exciten el cervell, la seva llum en forma de pampalluga poden desencadenar crisis epilèptiques a les persones propenses, són addictius...

Ara un estudi que, no sé si és bo o dolent -ja se sap, com que tot allò que vé de fora sol ser bo o dolent tot depenent del vidre en què es mira- jugar a vídeojocs de manera freqüent augmenta la matèria grisa del cervell al cos estriat esquerre.

http://www.neurologia.com/sec/RSS/noticias.php?idNoticia=3220

Qui vulgui saber-ne més, podeu ampliar a l'enllaç de més amunt.

Comentaris (0)01-12-2011 20:38:41ALTRES

Crits!

Era tard a la nit quan va sonar el telèfon.

La Natàlia, amb la camisa de dormir i tota ella arraulida de fred, va llevar-se a corre cuita.

No sabia quanta estona feia que sonava i sonava.

Quan va arribar al pis de baix, prop de la saleta va despenjar el telèfon.

- Ai, per fi que t’he trobat!!! –va cridar-li la veu des de l’altra banda de la línia-.

- Què tens amb aquests crits?

- No ho saps oi?

- Què he de saber aquestes hores de la nit!??

Mentre deia això va mirar de reüll el rellotge de paret del menjador: les tres de la matinada....

- Aquesta tarda ho he sabut...

- ..... –Què diantres ha sabut?-

- La comare que m’ha venut els menuts m’ho ha dit...

- Segueixo sense entendre res del què dius. Parles massa fort!

- Oi que tu ets Republicana?

- Bé, i què?

- Perquè saps, jo sóc monàrquica i amb aquell règim he viscut molt bé... hauries de fer alguna cosa.

- Voldràs dir n’has sabut treure les palles llargues... A més, jo de la política en passo molt... altres coses tinc al cap!

- Doncs malament, d’això no en pots passar. Està a tocar i si passa acabarà havent-hi una Guerra Civil. Tu vols això?

- Però això m’ho has de dir a les tres de la matinada?

- Tu mateixa i si pateixes represàlies, no em vinguis a demanar-me ajuda!

- Mai no em vas ajudar en res i, menys per coses més banals. Vés a demanar ajuda als sindicats que, malgrat fossis monàrquica, t’han sabut raspallar molt bé. Pensa que gràcies a ells vius com una reina i, ara estàs a punt de perdre-ho tot! Jo no hi tinc amics enlloc, simplement faig la meva vida com puc....

- . . . .

- Eva?, Eva?!!!

Aquella dona havia penjat. Estava molt, massa esverada només per comentaris escoltats de segones quines fonts no gaire creïbles. Només xafarderes de mercat.

Les eleccions no s’havien ni celebrat i ja volia fer pasqua abans de rams!

La Reina vol corona

que vingui a Barcelona.

Corona li donarem

i el coll li tallarem.

Així era la nostra particular lletra anti monàrquica que es respirava durant la República que va Proclamar Francesc Macià al 1931. Hi havia molta eufòtria i els monàrquics d'aleshores havien de començar a fer les maletes per por de patir represàlies. Els aires estaven molt exaltats i, la gent de classes populars, cansada de tanta crispació, volia llevar caps, i si podien ser els borbons millor!

Comentaris (0)05-11-2011 14:09:05ALTRES

Mala llet

Fa temps vaig decidir enviar a la merda una tia que creia que hi podia confiar. Demanant-li un favor -sabent que ella com tantes vegades que s'omplia la boca dient que tant li agradava la música i que n'havia ensenyat en "temps de Franco"- no li faria res deixar-me anar a estudiar Clarinet a casa seva.

La seva resposta em va contrariar en escreix. "El que pots fer, en comptes de perdre el temps, és treballar, a més tinc una andalusa que no para de posar flamenquillu a totes hores"..."El que tu necessitaries és una feina tranquil·la...".

Ah des de quan pots triar feina?

Bé, ella en pot triar tanta com en vulgui perquè des del primer dia que va ESTAR ENDOLLADA A SANITAT. Ella és llicenciada en Història i es venta de ser infermera. Només es dedicava a portar historials amunt i avall.

La van fotre fora perquè arribava a l'hora que li donava la gana i, un cop a la feina, al·legava que per problemes de salut respiratòria, no les podia fer: Posar-se davant del PC i programar visites.

Abans d'ahir em va trucar esverada "a veure si m'havia organitzat perquè CiU desmuntava la Seguretat Social i com que sóc una desgraciada, el millor que podia fer, és cercar un altre país on anar a viure: "Ara podries anar a Israel!".

Qui és ella per dir-me què haig de fer? Ella, com que TOTES LI PONEN, rai. Està a l'UGT. Abans estava a CCOO... Bé, podríem dir que Carrillo abans era comunista i ara és Monàrquic. Aquesta tia li passa el mateix. Segons bufa el vent es fa d'una cosa o d'una altra.

I tu, que tant et preocupes per a mi, ho tens solucionat?

Resposta: Oi tant! Com que conec a tants metges sempre els puc demanar favors i me'ls faran gratis". I tant! com les receptes en negre destinades a terceres persones. Quan i vaig demanar un cop de mà -a certs loc s'entra per endoll- VA DESVIAR EL TEMA: Porta el CV...

L'excusa era una altra. No és que es preocupi per mi, sinó QUE NO TENIA AMB QUI PARLAR. Des de dilluns viurà soleta a casa. El seu fill gran se'n va a Dinamarca i el petit a compartir pis amb la nòvia i uns amics.

No hi ha hagut mai cap andalusa que posi la música a tota vela i les mentides li han fluit per la boca com l'aigua per un riu. Crec que no cal dir res més: Generació del 50. El llonze de Maçanera és del 54 i ella del 55.

Comentaris (0)16-10-2011 12:59:23ALTRES

"A la merda!"

A la Merda, en castellà, va ser tota una proclama ideològica i política contra els que sempre han tingut el poder -els fatxes-.

A la merda, va ser tota una declaració de principis de feminitat quan fa temps vaig enviar a parir panteres a un peruà -que se'm volia colar a la meva vida, sense ni una mica de vergonya-: mentider, fals i sobretot, masclista.

I mira que jo no en sóc gens de feminista. Més aviat, em diuen els meus familiars i amics propers, que m'assemblo més a l'ideal de numerària de l'Opus: gens femenina, amb caràcters masclívols, vaja, poc dona.

Aquell galifardeu, sempre es ficava amb mi dient-me que m'havia de deixar el cabell llarg. Que a él le gustaban las mujeres con pelo largo -i com que teòricament, jo li agradava, havia de fer el que ell m'ordenés. Fins que un dia em vaig enfadar encara més i vaig blocar-lo al msn.

Ara, fa alguns dies, vaig somniar que un altre mentider i masclista, bastant conegut en aquest bloc, per diversos articles dedicats a la seva figura, que em deia en un somni: Deixa't els cabells llargs, m'agradaries més.

Francament, quan vaig despertar, plorava.

Llàstima, que quan tocava no l'hagués enviat a la merda que és el lloc on hauria d'estar.

Comentaris (8)03-10-2011 18:26:30ALTRES

"Horrario"

Ja heu llegit bé: HORRARIO.

HORRORÓS!

Fa 6 anys que viu a Catalunya -a Sabadell.

La seva dona és "catalana", professora d'anglès i que prefereix parlar-li en anglès/castellà que no pas en català. Almenys la seva filla, que sí el parla, ho fa amb la nostra llengua!

És nou "viatjant" de NL d'ING, a Sabadell.

És danès i coneix -sap parlar 5 llengües. De català encara està molt verd. 6 anys.

Ahir va trucar per telèfon i va voler parlar amb mi (?). El fons d'inversió que tenim , el titular és el meu pare, per què volien parlar amb mi? Potser per què va considerar que com sóc més jove no em faria un embolic. Anava amb el fanal apagat.

Em vaig sentir perduda. Darrerament, des que vaig descobrir que era Nacionalista Catalana, entenc menys el castellà oral. I sentir Horrario (horari), em vaig desorientar un pèl.

Ha vingut també el director de l'oficina. També és nou. Aragonès. Des de l'1 de juny que ja viu a Sabadell i ja entén el català. No el parla. Però hi ha una trampa: té parentel·la a Sant Adrià del Besòs.

Sembla que anirem millor de líquid....

Comentaris (0)23-06-2011 12:36:58ALTRES

3 anys

Avui a la nit farà 3 anys que l'Ester ens va abandonar.

Una gata molt possessiva.

Amb epilèpsia, diagnosticada des del gener.

A la cua, hi tenia artrosi i a una pota, una luxació....

Comentaris (2)06-05-2011 17:54:07ALTRES

"Redada" al tren!

Aquest vespre mentre m'esperava per sortir de l'estació de Sabadell-Rambla dels Ferrocarrils de la Generalitat, m'he recordat d'una penques que va estar TOTA LA CARRERA sense pagar ni cinc. Simplement, amb la seva cara dura, es passejava els revisors quan demanaven els bitllets. No els trobava mai! I sempre se sortia amb la seva!

Era una penques pija. Ara, encara no ho ha deixat de ser. Moreneta bronzejada, amb perles per arracades i parlant com si s'escoltés. Amb posat de saber-ho tot.

Es creia que tothom havia d'estar als seus peus.

Un dia la van enganxar i el revisor, li va dir: Baixa i compra el bitllet. La burra ho va fer i, encara va tenir la barra de comentar, com si esperessin un doctor en una urgència: "Quina cara, aquest revisor. Jo vaig i em compro el bitllet i no em pensava que el tren m'esperaria...".

Se'l va comprar i el tren li va marxar davant dels nassos. Vaig riure tant!!!!!

Avui, mentre m'esperava per poder sortir de l'estació he pensat en ella. Amb la Blanca C. Aquella època NO FEIEN MAI REDADES per enganxar els/les penques infractors/res. Una llàstima. Abans, a les estacions, podies entrar i sortir amb facilitat, ara, no. A sabadell sí. Però a Sant Cugat, Terrassa i Rubí has de passar per l'adreçador. Els pijos són els més problemàtics.

Comentaris (4)02-05-2011 20:37:49ALTRES

Calma equatorial

Els geògrafs expliquen en què consisteix aquest fenomen. És una zona o franja de l'equador que en un moment donat hi ha una mancança total de vent.

Es deia, que quan els capitans de vaixells, inexperts, hi anaven a parar per atzar, tenien la mort assegurada. No hi havia vent que bufés les seves veles. I quedaven estancats. No podien malgastar energies dels braços ja defallits dels seus mariners, molts d'ells, amb símptomes d'escorbut, sense aigua. Sense veure terra enlloc.

En el meu cas, ara mateix, estic estancada dins la Calma Equatorial. Els nomenaments no avancen i, si ho fan és a través dels endolls... No tinc vent que m'empenyi endavant, no salten els números...

Una zona, en que l'esperança no existeix.

Comentaris (6)03-04-2011 18:53:23ALTRES

Cardiologia

Vidre blindats, transparents, a la primera planta.

Una caiguda accidental....o no.

Allà, a la sala d'espera, podria ser un bon lloc perquè el meu cor sortís del cos.

El meu cos sortiria empès per la finestra.

Edifici transparent.

Com els meus sentiments.

Comentaris (0)01-04-2011 12:37:21ALTRES

Sense excuses!

Els Grans en són ben pocs.

L'un, en Moreno Cabrera amb el seu Nacionalismo Lingüístico arraconat a totes les esferes del poder i del coneixement, n'és un bon exemple. En una entrevista sobre el seu llibre, deia que els Nazionalistes espanyols no volen sentir ni parlar de les teories estrictament lingüístiques ja que ells només volen sentir allò en que ja estan d'acord prèviament.

L'altre Gran, és el Doctor Acarín que amb plena lògica ens ve a dir que els nens petits aprenen molt ràpid coses que de grans -a partir dels 25 o més- pot arribar ser missió impossible. Aprendre llengües força difícils com el xinès o l'alemany, llengües que per l'altra banda, estan molt allunyades del castellà.

Vull dir, que els que s'oposen a l'ensenyament del català perquè tenen por de traumatitzar els nens -sobretot a nivell polític- ens estan dient, entre línies, que qui té veritablement por són els polítics com Ciudadanos, PP, PSOE i altres aberracions. Són ells que tenen por que els nens i nenes trenquin la barrera de la ignorància. Si saben català, a més del castellà podran emancipar-se ide la incultura estatal: Aprendre altres llengües. I obrir-se al Món!

Com a professora que he hagut d'aguntar hores inacabables de reunionitis als Equips Docents/Avaluacions, és plausible afirmar que els nois i noies que tenen més dificultat per aprovar la seva pròpia llengua, la castellana -i a més de la catalana- són exclusivament els que NOMÉS viuen en castellà. No cal que parlem de l'anglès...o el francès...També passa el mateix, però llavors ens diuen que són llengües estrangeres i que són molt difícils.

Ara com ara, que l'educació està a l'abast de tothom, no és excusa dir que no podem traumatitzar el nen perquè aprèn el català i el fa distreure d'allò important. La play és important? Els botellones?. Això és la cultura espanyola...

Comentaris (2)26-03-2011 16:26:10ALTRES

Quanta feinada!!!

Compte, Opus a la vista!

http://critiquesalautor.blogspot.com/2011/02/la-ignorancia-regna-als-blogs.html#comments

(l'autor d'aquest sant desvergonyiment no dóna la cara, es fa dir Jordi T).

La ignorància regna als blogs

De vegades, la ignorància regna als blogs. La veritat és que, no entenc com la gent pot estar tan avorrida, fins a arribar al punt en què es dediquen a criticar cruelment les opinions d'un grup de gent. Sincerament, crec que al tipus de gent que es dedica a aquest ''passatemps'', és un ignorant. Conec un cas, la veritat que molt desagradable. És el cas d'un senyor. Aquest senyor es dedica a inventar-se coses, a picar, a insultar a un grup de gent. La veritat, és que, és un ignorant. Jo, que no sóc un home de molts problemes, crec que ja tinc suficients problemes que a dedicar-me a insultar a gent. Em pregunto a que es dedica... Bé, vaig a deixar l'URL del blog perquè podeu arribar a saber, el tipus de gent que ens podem trobar en aquest món dels blogs.


Aquest blog està creat expressament per contrarrestrar La Veritat.

Un únic article.

Cap entrada. No tinc possibilitat per signar com a anònima, cosa que si jo volgués ho podria fer al Flog.cat

I aquesta és la meva resposta:

Quan es diuen les veritats es perden (o s'enfaden) les amistats o (enemistats)?

Jo no diria tant, Jordi T, que jo podria dir-te limfòcit T, un macròfag que es dedica a atacar les cèl·lules que defensen el cos humà. Els limfòcits T són els causants de l'Esclerosi Múltiple. Acaben entrant a la BHE (barrera hemato-encefàlica) i ho destrossen tot.

Com tu i les teves crítiques, que semblen cops de ceg. Tu sí!!! que perds el temps escrivint pallassades!

entreu-hi, no us enganyo. Fa pena....

Comentaris (0)19-02-2011 17:54:11ALTRES

Sóc dona!

Dient-ho així és lògic. Sí, és clar, ets dona. No podria ser una altra cosa.

N'hi ha que tot i portant un cos de dona em podrien dir: Doncs, no. Sóc un home perquè me'n sento.

En el meu cas tampoc és així. Sóc dona per moltes raons fisiològiques i anatòmiques, però n'hi ha una per sobre de les altres. No diríeu quina és?

Em perdo i no entenc els mapes.

Ja és la segona vegada que em passa.

Al vespre del dia de Reis em vaig perdre per una zona nova i mig urbanitzada de Sabadell, la merda de ciutat on vaig néixer i tinc la desgràcia de viure-hi.

Ahir vaig voler anar a fer un altre tomb a llocs que mai he explorat. M'hi vaig cagar de dalt a baix. Això sí, vaig aconseguir el que em proposava: cansar-me com una burra.

LLoc de sortida: Casa. Calassanç Duran; Arguesuari i Pasqual; Covadonga; Taulí (Hospital de Sabadell); Carrer Vidal; Batllevell; pl. Ecspanya; Forn i Sagué; Ariadna; Plini el Vell; Juvenal; Sant Isidor; Via Alexandra; Avinguda Andreu Nin; Manuel de falla; Carretera de Terrassa; Avinguda Rafel de Casanova; Prat de la Riba i Avinguda Eix Francesc Macià. Allà, sort que hi ha una parada d'autobús i el vaig esperar. darrera parada, casa de nou!

I mira que hauria pogut fer dret però com que sóc diürna, de nit, em desoriento del tot. Fins i tot tenint un mapa al davant, mapa que hi ha a cada parada de l'autobús per poder seguir la ruta. Doncs ni amb això.

Ara ja em conec una mica més els carrers de la "meva" ciutat.

Comentaris (5)16-01-2011 18:52:45ALTRES

+si...

Estranger per estranger, prefereixo un estranger de debò.

Per tant....

MÉSSI (pilota d'Or)

Comentaris (4)12-01-2011 14:00:35ALTRES

Sota el cel. . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

Calidoscopi d'agulles . . . . .

ELS ESTELS.

E

Comentaris (0)18-12-2010 13:03:38ALTRES

CERCO INFORMACIÓ

He pensat en vosaltres que sou més joves que jo. I d'altres que són més grans...

Que coneixeu més artistes que jo. Gent pública, famosa...

Em podríeu ajudar?

Cerco personalitats públiques i famoses: cantants, esportistes, actors, ballarins -no de flamenco!-, metges, etc. que hagin manifestat alguna vegada que PATEIXEN EPILÈPSIA

Comentaris (5)14-12-2010 13:14:50ALTRES