Sabadell no sap ploure.
Fa uns dies que fa pixarades molestes. Ara plou i ara no plou. Ara no saps què fer si dur paraigua o no, perquè després acaba sortint un sol lluminós i ens regala una xafogor que ho ofega tot.
Mentre escolto una recomanació del meu germà, el Gran Bach en la partita nº 2 (Do menor BWV 826) per a clave, sento un brogit de fons.
He tancat el you tube per saber què passava... Uns NÚVOLS carregats d'aigua l'abocaven sobre la terra assedegada.
Bach, el gran mac de la Música i de l'espiritualitat es veia enterbolit per una tempesta sense llampecs ni trons. Això no és Beethoven.
Només una cascada de notes fràgils i escardalenques em transporten aun passat gris i fred.
I sobretot, de Música, gratis a l'església, malgrat t'haguessis d'empassar un sermó avorrit, podies assaborir l'Art i la Creativitat del Gran Mestre, J. S. Bach. Una gran espurna d'Esperança per la gent que patia com ara, les injustícies galopants dels poderosos. Alegrem-nos, doncs...
https://www.youtube.com/watch?v=cC0Neb5VjdY
I qui em digui que això no té qualitat no sap el què es pesca.
