Avui he anat a la Biblioteca a traduir aquell maleït article del periodisme escombraries alemany.
Abans d'entrar he anat a un Mercadona -que regala €€€€ al PP- a comprar-me aigua.
Mentre estava a la cua, m'he trobat un fantasme del passat. Hi ha fantasmes bons i aquest és dels malvats.
Manel M. Jo no el coneixia. Alt i amb aquell somriure sarcàstic encara el tenia però jo a primer moment no l'havia conegut.
No m'ha agradat l'experiència.
Els retorns com aquells són dels que prefereixo oblidar -i encara no ho he fet perquè s'hi barregen moltes altres dinàmiques-.
La caixera, una dona que semblava un home, molt lletja, no s'ha perdut ni una sola paraula de la nostra conversa. El meu rostre deia molt de sí.
Deia, òstia aquell malparit! El meu agressor, aquell que va plorar quan el van asseure al meu costat -ell ja no ho recordava-. Jo sí! "Però hi van haver moltes més coses per poder-se n'alegrar", m'ha dit sarcàstic: "Sï, repetir curs!".
Ell ha volgut quedar bé o potser sí que s'ho creia; jo ja estic cansada que em prenguin el pèl, gent com ell.
"M'ha agradat molt tornar-te a veure"...a mi gens, per cert. NO li he dit, però el meu rostre parlava indiferència.
I a la Caixera li he dit...vaig patir assatjament escolar... No ens hem dit gran cosa, però ens hem entès.
Prefereixo les "Visites" puntuals sense paraules ohne worte del meu "director" que un passat d'assetjament escolar, amb un record encara viu.
La caixera ho ha captat a la primera.
Quan he marxat, ha tingut un detall, amable: " A reveure, bonica!".