Ness
per en 16 Gener 2016
421 Vistes

Avui he anat a comprar roba d'abric i per fer temps, he passejat una mica, però sempre que hi passo, em ronden certs records de la infantesa que no puc esborrar.

Ma mare anava a casa d'una "amiga" que mai es dignava, quan va poder -quan se li va morir la mare amb feridura-  venir a casa nostra. Ella deia mandra, però jo crec que era una altra cosa. Sobèrbia. Nosaltres érem inferiors. Ningú treballava, jo anava al cole i, el meu pare estava a l'atur. Ella tenia una filla que anava al cole de monges; una era hippy (trastorn bipolar no diagnosticat) molt moderna que mai va acabar el BUP i, la del mig, endarrerida. Se'n van adornar tard que era diferent. Sempre repetint, amb profes de repàs, res. Al final la van portar a una escola especial que els ensenyaven aptituts manuals per acabar treballant en una bugaderia industrial. Això sí també és moderna, té un pis i el comparteix amb un noi que està pitjor que ella -mèdicament-. Això sí, la seva sobèrbia només afedctava als altres, ella era la perfecta.

Al vespre, quan ma mare marxava, demanava a una de les seves tres filles baixar a comprar llet a cala Maria. Ella estava cansada. Es queixava que l filla petita era una "gandula". S'ajassava al seu llit, després dels deures, i d'allà  no la treies. La hippy no hi era mai a casa, va marxar tenint 14 anys. I l'endarrerida hi anava romancejant. Al final, o solia acompanyar la filla petita que no ens portàvem tants anys. 

-Un litre i mig!

Les mesures eren de metall pintat o plàstic.

La Maria, a més de llet, venia tomàquets.

Encara  recordo els entrepants de barra, pa amb tomàquet i pernil dolç que ens fèiem per berenar. Boníssims.

Ara, quan hi passo, hi penso amb la senyora Maria. Al seu lloc hi ha un restaurant....

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
bons records...més o menys.
16 Gener 2016