en 23 Març 2011
Deu ser primavera.
Deu ser, una canya nova. La vella, tampoc sonava correctament...
Deu ser que el llibre nou està en castellà.
Deu ser, que el Keppra em tomba.
Però cada vegada estic pitjor.
Surten galls fent el mateix que feia abans. Els forats es tapen super bé i a més avui m'ha sortit el SOL agut amb la resta de dotzenes.
Tot i així, respiro un ambient de derrota; d'alguna cosa que no funciona.
Ahir estava parlant amb un amic per internet i no l'entenia. Tot se'm feia un embolic, incomprensible...
Hi haurà un dia que ja no sortirà més el Sol i tot, s'haurà acabat. Perquè tot allò pitjor, algun dia s'acaba.
Publicat a: Reflexions
De vegades passa, que sembla que ens estanquem i ja no avancem. Normalment, són etapes i es passen.
des de que vaig reduir la medicació, només 1/2 pastilla que ja he deixat de ser la mateixa d'abans...
I has canviat positivament. Espera't a veure com et sentiràs quan hauràs deixat totalment aquesta MERDA.
Penseu que he descobert que aquesta MERDA representa que s'ho han de prendre els pacients amb MALALTIA CRÒNICA. Que jo sàpiga, estar a la corda fluixa, després de 3 anys de prendre diferents medicacions i, que se'm digui QUE MAI HE TINGUT ELIPÈPSIA, pel que es veu, és una medicació que no es pot tre... Veure més