La setmana de festes vaig anar a Barcelona. El 30 de desembre de 2015, que va ser un dia fastigós l'any passat el vaig voler convertir amb allò que a mi m'hauria agradat que fos. Em vag aturar en una paradeta de la Gran Via de Les Corts Catalanes, on hi ha la Fira de Reis i em vaig comprar un anell trurquesa. Turquesa com els meus ulls. Si hi ha llum són blaus i foscor, verdosos. Em van dir que estaven fet de Vori Vegetal, un fruit de l'amazones, entre Equador i Colòmbia i quan el poleixes, sembla ben bé una joia. És molt bonic tot i que em balla bastant al dit anular. Passades festes ja m'hi deixaré caure a la seva botiga de Terrassa...
Fa algun dies abocant el marro del cafè em va sortir un cor, d'aquells que no tenen tares. Perfecte. Ben perfilat.
Dilluns d'aquest nou any hi vaig tornar després de fer una bona volta pels darreres de Barcelona, encaterinats amb els Reis. Horror!!!
Volia anar a un Bracafè que hi ha entre Carrer Provença i Roger de Llúria, però el vaig trobar tancat. Abans havia passat com per error per un altre Bracafè, el del carrer de Casp -i jo que sempre havia cregut que era carrer Dipulatació...-. És igual, en veure que estava tancat, vaig anar al del Casp.
Les manpares de fusta amb finestres antigues, de vidres hexagonals i de color cru ja no hi eren. Ara hi havia personal femení no català que serveix des de darrere el taulell quadrat. Abans, quan hi anava amb la meva àvia per arrencar-li un regalet -era molt garrepa-, hi anàvem a prendre un cafè. A ella li agradava molt. Val a dir que també te'n venen com abans, però abans els cambrers eren catalans. I ja la coneixien i rebia un tracte agradable, de coneguts de sempre. Dilluns hi vaig anar a beure'm un cafè amb llet. Tot era diferent, menys la decoració interna del local. Molta nostàlgia em va pessigar l'estómac amb una llagrimeta imperceptible.
Un cop pentinat el passat, vaig enfilar cap Les Corts.
Contra la meva tradició em vaig aturar en una paradeta de "mandales" aplicat als anells o bijuteria. Un altre anell. L'estel de 6 puntes i una flor que simbòlicament significa, la Vida i la Sort. També era verd turquesa. Aquest em va bé a la mà dreta, al dit del mig.
Només tornar a casa -tren- fent ziga-zagues, vaig topar-me amb la bruixa de l'Imbècil II, aquell que em va voler comprar unes quincalles contra la meva voluntat. Ella no em va veure però la vaig saber reconèixer, la mestissa.
Sense veure quins passos feia, se'm va plantar davant meu l'Església Ortodoxa: Un cosí de ma mare, n'és addicte, per casament amb una dona russa.
I la sorpresa final, encara a mig fer... ja arribarà si ha de ser...
Potser tota aquesta recreca del passat m'havia de conduir al futur.
Avui, a 8TV feien una pel·lícula on hi sortia el Tom Sellect, més conegut per "Magnum" i, en el capvespre hi han afegit una melodia mal tocada que des de la primera nota he sabut què era, com sempre.
Brahms, un Intermezzo en La Major op. 118.