Hi ha un text que va comentar el meu germà quan feia Filosofia de la Música escrit per Leonard Bersntein -Director d'orquestra, pianista i compositor d'origen jueu, ja mort- sobre Beethoven que sense pensar-hi he acabat d'ampliar el seu significat. Ell definia Beethoven com a Déu. I jo sense adonar-me, he definit al seu Profeta com a una Espurna Divina.
En La Foscor Més Absoluta Sempre Hi Trobaràs Una Espurna de Llum.
I un amic del Facebook i enamorat de tots els aspectes del Judaisme (més que no pas jo mateixa), m'ha aclarit:
Sí Noemí: la diferència entre el id freudià ( que és la part fosca i instintiva de l'home) i el yid (que en yiddish vol dir jueu) és només una espurna Divina, la iud, que és l'ànima, pura i incorruptible. (Com allò que sentia Màrius Torres, poeta, pel record de la Música).
En la Foscor més absoluta -d'indiferència a la Música- Sempre Hi Trobaràs Una Espurna De Llum, entenent per LLUM una nova manera d'entendre la Música en general i la manera de reinterpretar-la a través de la direcció orquestral.