L'altre dia, ahir, m'assabentava pel Facebook, que la fantàstica Clarinetista Sharon Kam, faria un concert a Frankfurt, de dos dies: ahir i avui.
No seria rellevant parlar-ne si hi hagués normalitat absoluta. Pel què em va dir el traductor google de l'alemany, al seu lloc hi havia d'anar un altre, però estava malalt i aleshores, algú se li va acudir que hi anés ella. No sé a qui se li va acudir perquè en aquella orquestra, la de la Ràdio de Frankfurt, la dirigeix un director que selecciona molt bé LES solistes i només en tria d'exòtiques i tendrament joves. Sharon no és una tendrament jove, ni d'ulls blaus...ho recordeu?
Ahir mateix que tenia el concert li vaig preguntar amb el meu anglès precari, de traductor google i de diccionari caducat de fa 35 anys, només com a curiositat, qui dirigia el Concert de Mozart, l'únic concert per a Clarinet... EL QUE JO EM PENSAVA.
PER FI, s'ha trencat el malefici! I jo ensabonant-la li he dit: Una bona clarinetista necessita un bon director i per fer-me denteta m'ha respost: Ens estem divertint. Ho suposo... sense poder-li dir perquè m'ho he menjat: jo també m'hi divertiria.