en 8 Desembre 2010
...FELICITATS!
Vaig somniar tantes vegades amb tu, amb el nostre encontre que fins i tot et vaig poetitzar. No podia dormir de neguit.
La Rosaura et va maleir i tot. Li vas trencar els vidres de casa. Uns dobles vidres que els espanyols no els van voler pagar!
Encara et recordo.
Només ens portàvem 9 anys, hauríem estat perfectes.
Ho hauria abandonat tot i hauria vingut per restar al teu costat;
ara jeuríem junts a la mateixa tomba.
806.
Publicat a: Reflexions