Avui el meu pare feia d'arqueòleg de papareria.
Estava reordenant papers del seu escriptori.
Primer el va fer servir ell després d'abandonar-lo parcialment per permetre'm estudiar jo. Després de l'etapa universitària, va continuar a les seves mans.
Avui han sortit -tal com dirien els entesos- capes o estrats de papers meus: records de crítica d'art; d'avorriment amb dibuixets tot resseguint la quadrícula del full, estels de cinc puntes amb boli negre. S'ha rescatat de l'oblit fotos d'herois que continuen a la presó, antics ídols plens de petons i que ara, en algun, no donaria ni un cèntim per ell; poemes que només serveixen per cremar...i el meu Hiztegia.... Diccionari basc que em vaig confeccionar i que donava per perdut... tants records que m'ha fet entendrir.
Aquell passat ple d'il·lusions, d'anhels, de llibertat i sobretot, desenganyem-nos, de decepcions.
Què es trobarà d'aquí 20 anys?
