en 14 Febrer 2014
El ble s'ha apagat.
Tota negra quan tancava els ulls.
Nerviosa, esbojarrada, cap buit com un forat negre, plena d'energia.
S'ha fet realitat la dita: la curiositat va matar el gat. Era molt curiosa i se'ns mostrava molt valenta però la seva valentia s'ha apagat 
Mona, Pendeja, paraula que la definia.
Bitxo, Dimoni, Mosquit però no hi havia cap nom pel qual no s'hi entenia. Tornava per compassió.
Desfeta, cor trencat, pressentiment, mal dijous...ara tristor absoluta, apagada 
Publicat a: Reflexions
pobret podria haver tingut raó la veïna. Els gats són especials, senten coses que nosaltres ens passen de llarg
jo crec que si,que es va tirar,doncs recordo que la veína va que el gat es va passar la nit caminant amunt i avall del pis i pel mati no va voler menjar res.tenia decidit el que va fer.