en 8 Setembre 2011
El dia 6 de setembre va fer 3 anys de felicitat.
Se'ns va amagar de seguida a sota el llit del meu germà. Espantada i Cripta.
No parlava gens. Era muda.
Però ara, la seva dolça veu, de la gana es fa sentir ben d'hora. M'acarona les galtes amb els bigotis llargs; em ronca sorollosament, a les orelles; una veu cristal·lina, com un fil d'aigua, em perfora els timpans...
Com la "casera", no como...sense la Coseta, NO DORMO.
S'apalanca a una cadira, ben grossa perquè sinó no hi cap, de massa grassa. I fa poses de model enamorada.
Tots ens embadalim quan el seu cos somriu...
Publicat a: Reflexions