Fa 30 anys m'hauria agradat fondre'm.
Fa 30 anys vaig saber que en un futur llunyà imprecís, tindria epilèpsia.
Fa 30 anys m'hauria agradat no operar-me d'estrabisme per tal de no patir astigmatisme ni ull gandul.
Fa 30 anys m'hauria agradat poder passejar tranquil·lament per la Sagrada Família, sense presses. Gaudir d'un gelat de moda, en una tarda ennuvolada.
Fa 30 anys, no m'hauria agradat que un mosquit gegant m'hagués punxat a la mà i estar-me 12 hores sense menjar res.
Fa 30 anys, m'hauria agradat despertar cada matí amb un rossinyol cantant-me a la finestra.
Fa 30 anys, no hauria gaudit de les passejades pels jardins de l'Hospital de Sant Pau. Ni haver entrat al cafè on s'asserenaven els metges joves i altres estudiants. Altrament em queien simpàtics. Ara...ja ho sabeu!
