en 8 Març 2011
La meva COSETA té un cosset ple d'angelets.
No d'aquells de les pintures religioses. No!
Angelets d'aquells que quan bufes, t'omplen el cel de pèl.
No són llavors que quan toquen terra germinen.
Fan un borrissol flonjo com el sol -però gris...
Amb metxes de prop del culet, en faries un pinzell fi.
Això se'n diu, canviar el vestit d'hvern pel d'estiu.
Angelets...són el meus somnis, quan ets al meu llit.
Publicat a: Reflexions