Abans, al Renaixement, quan les estrelles jugaven un paper important en la vida dels Reis, es deia que si el nen de la família tal naixia sota Júpiter l'havien d'educar per ser sobirà.
Ara els estels, només són un simple joc d'entreniment que es llegeixen de passada, als diaris i revistes.
Alguns, potser s'ho creguin i es facin tirar el tarot -de 20€ la visita no baixa- un o dos cops per setmana.
D'altres es fan fer una Carta Astral: els entesos que en fan, diuen que sí, que funciona i que moltes vegades s'hauria de tenir en compte a l'hora de triar una vocació professional -no ser de l'Opus, aquesta no és professional!!!-.
Però jo n'inclouria una.
Les aficions de la infantesa/joventut.
En el cas del meu germà, que no és cap Mozart, des de ben petit volia tocar el piano tal com ho feia la meva mare. Ell, des dels 8 anys, el van encaminar cap a la música. Ell és músic malgrat no compongui.
A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) hi ha un "Doctor en història" que per algunes fosques raons el van fer Catedràtic com a Penitència. (Crec que va ser per haver-lo "acomiadat" com a Director del Museu d'Història de Catalunya i no deixar-lo amb les mans buides de reconeixements!)
A l'època Convergent dels anys 90 estava a la Catalunya Ràdio fent Postres de Músic, un programa de tertúlia. Suposo que devien ser gravats, perquè a les 15:00 hores, jo tenia classe amb ell.
I quines classes!!! Històries personals de quan ell i la seva dona anaven aquí o allà. De com estaven les ties de la seva joventut. Ens va explicar, que quan ell era petit, al seu poble del Pla d'Urgell, Miralcamp, anava amb altres pillastres com ell a veure les cuixes de les collidores d'olives. Se situaven sota les oliveres i veien vistes -la pornografia de l'època-.
A classe bavejava i tot! Ell era així fins i tot aleshores -ara no sé si ha canviat o no-, però a la meva època si hi havia una tia "bona de popes", tot eren atencions malgrat la noia no arribés el límit de maduresa històrica. Les altres, que anàvem a demanar suggeriments per ampliar l'assignatura -a part dels tristos apunts que ens menjàvem-, se'ns treia de sobre, perquè no teníem el mínim de pits exigibles, per a ell.
Des que van pujar els Convergents no para de fer-los el gara-gara per tal d'obtenir un altre CÀRREC ja que fent, ara sí, classes tal com exigeix el Pla Bolonya, s'avorreix. Ara, per contra, se les ha de preparar! I abans només li pagàvem les parides.
Esperem que els Convergents se n'adonin dels mèrits i el premiïn per la seva vàlua extra Acadèmica!
En Josep Maria Solé Sabaté va patentar, en els seus llibres "d'història", quan anava de patrulla amb en Joan Vilarroya, el copia i enganxa. Els alumnes "avançats", d'ESO, han descobert gràcies a al valuosa Wikipèdia, el poder de fer les coses fàcils: Copien i enganxen sense pensar que allò que diuen és correcte o no. (Sort que els professors d'avui dia compten amb un programa informàtic per descobrir les còpies escandaloses en els seus treballats treballs!!).