login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Les de perdre

Hi ha molta gent que no sap de què parla.

Parla com ho fa la majoria de polítics, manipulant i venent-nos la moto.

Castellà com a cooficial i santes pasqües. I nosaltres farem el que ens doni la gana. Però s'obliden que a tota constitució hi ha la tutela de drets, com una mena de Síndic de Greuges del nostre. Serveix per garantir els drets de tothom. Si hi ha cooficialitat del castellà vindran els xarnegos bel·ligerants i posarant una denúncia al Suprem català per incompliment de la constitució. Això en l'ensenyament o en qualsevol altra activitat que es pugui fer en castellà.

Si només fem uníca llengua oficial al Català sí que podrem fer el què ens convingui.

Ara tot i essent el català llengua vehicular a escoles o instituts, ens pot venir un alumne que respongui les preguntes en castellà i nosaltres no poder-hi fer res.

Aquest és el país que volem?

Amb la cooficialitat del castellà a la nostra pàtria independent serà com ara, sempre tindrem les de perdre.

Comentaris (9)02-03-2015 18:34:48CATALUNYA

Com el títol...

El meu taló ha tornat a ser com el títol del blog: Pell de ceba.

Hiperqueratosi. Per augment de pes i més cremetes.

No en tenia prou amb la Seborrea que certa persona me la provocava per les ximpleries recurrents que surten de la seva boca d'adolescent....

D'aquí ve el títol, d'aquí els orígens de flog.

Una Eternitat.

Comentaris (14)25-02-2015 22:21:48ANECDOTARI

"Estamos en España!!"

El meu germà està fent una substitució en un institut de Terrassa. Can Jofresa. És un dels instituts que vessa d'escòria espanyola i inadaptats. Alumnes majoritàriament estrangers amb molt poques o nul·les ganes de fer res a l'aula.

Per fi se l'havia de trobar. Un alumne que NO porta mai els materials corresponents a la matèria d'estudi. Això ja passava al IES Junqueras de Sabadell, però aquest, és corregit i augmental. Tingueu-lo present: Can Jofresa.

Un alumne de primer, d'uns 12 anys, se li va rebotar perquè no volia fer res i a més molestava.

Al final, quan ja no va tenir arguments li va endossar al meu germà: HABLAME EN ESPAÑOL, ESTAMOS EN ESPAÑA, COÑO!

Això sí, jo li hagues dit. Perdona noi, t'has equivocat, la llengua vehicular d'aquest institut és el català; si vols que et parlin en espanyol hauràs de demanar als teus pares que se'n tornin d'allà on van venir. Sàpigues també, que allà on vagis, t'obligaran a fer el mateix que en aquesta aula. I què els diràs? Hablame en catalán?

Lamentablement, el meu germà només se li va acudir, a part de fer-lo fora de l'aula, dir-li que estàvem a Catalunya i aquí es parlava Català.

Català és la llengua pròpia de Catalunya: Única i Oficial.

Comentaris (7)20-02-2015 13:06:17ESPANYOLADES

Estruc avall

Quan passo pel Carrer Trafalgar de Barcelona em vénen uns estranys records.

Records d'antigues manifestacions, de seguiments a la secreta; de com identificar-los: En una avinguda deserta, trobar algú on no para cap autobús o llegint el diari. Alguns entesos deien que eren dies que no els importava ser vistos per la gent, que en moments clau ja sabien confondre's amb els manifestants i provocar molt de mal.

Estava amb quatre desgraciats de l'antiga MDT, JIR o qualsevol altre nom, de tant que en tenien. En un moment donat, hi va haver una càrrega policial i jo, com un be desorientat, els vaig seguir. -No conec Barcelona i menys de nit-.

Pregunta clau: Si algun membre dels gossos m'agafés, algú de vosaltres intentaria alliberar-me'n?

Ningú no va respondre fet que vaig deduir, que ningú NO mouria ni un dit per mi. Encara que hi anés a perdre el temps fent pancartes, pintant lemes que ni ells es creien, vaja, fent sectarismes perquè ells no volien que el seu dogma no sortís a la llum fins que no hi hagué cap partit residual que els volgués per omplir llista. Llavors s'acabaren les idees i els sacrificis per Catalunya. Ara van tenir l'afany de poder. Això sí, la seva antipatia vers a mi que destilaven alguns, es va convertir en una cordial alegria i educació. Simplement els vaig ignorar.

Abans no volien que votessis al Parlament amb la idea estúpida dels anarquistes del 36 que, els polítics no solucionarien els teus problemes. Des que van sortir escollits i van dir "bona nit palestina, Bona nit Catalunya", la cosa va canviar molt. Més ben dit, ara s'apunten a tot on poden treure diners i ficar el nas arreu.

La col·laboració o ser simpatitzant a un partit o grup adoctrinat em fa molta por perquè molts no valoren la teva dignitat i encara menys la teva desinteressada ajuda...et manlleven les idees perquè uns altres les signin en nom teu.

Ja he escrit massa sense res a canvi (El Punt) i al final, tal com està la política, només cal que recullin les meves cendres.

*Estruc és un carrer abans de plaça Catalunya.

Comentaris (6)09-02-2015 17:10:15CATALUNYA

No vull tenir Imbècil

A la manera de "Plats Bruts" de titular, ara faig jo.

No vull tenir Imbècil.

No m'agrada que em manipulin com ho ha fet fins ara.

No vull que em tractin de Puta -sense haver estat MAI amb cap home-.

No vull que m'imposin ni em donin lliçons sense saber res i encara menys, qui menys pot fer-ho.

No vull mal educats que es treuen els audiòfons per NO escoltar els meus greuges o opinions.

No vull que em menteixin. Ser fidel i jugar a una altra banda. Aquesta explicació, me la va fer com si res, tot xerrant d'una antiga nóvia. "Va arribar un moment que no senties res: havia d'anar al lavabo i masturbar-me" i jo, NO sento res per una persona que confon "Amistat" amb Sexe. Ell també es masturba darrere una càmera mentre està parlant amb una altra persona que envia els mateixos SMS que a mi. I a més, amigues.

No vull que m'exigeixi que canviï un medicament que m'elimina presumptament el líbido, per un altre que el beneficiï a ell. Com una bona amiga m'ha dit: Si tens el cor robat per una altra persona serà difícil sentir res.

No vull que "m'ajudin" a canvi de favors sexuals. Si és un amic de veritat això queda anul·lat per si mateix. Els favors els fas perquè els vols o et surt de dintre. L'ajuda no és una moneda de canvi!

No vull egocèntrics. No vull que un digui que gràcies a ell jo sóc alguna cosa. Tots som alguna cosa.

No vull ni m'agraden les contradiccions entre allò dit i fet: "Allò que necessites és no haver de dependre de ningú perquè a l'hora de passar comptes no t'ho hagin de recordar mai". Ell mateix em diu això perquè si hi ha una ruptura sigui el primer de fotram-ho a la cara.

No vull sentir-me malament -perquè m'hi sento!- als seus braços. M'abraça i m'agradaria ser ben lluny.

No vull que m'exigeixin quin tipus d'obsequi vol. Quan vas de convidada, per educació, portes quelcom... ell vol Te verd. Doncs te'l compres!

No vull que s'aprofitin de mi. Compres perquè et surt del cor i no m'agrada que n'abusin de la poca economia.

No vull que un imbècil que va de super home, m'exigeixi que tingui una casa pròpia, amb feina estable -què més voldria- per apalancar-se al meu espai, a la meva independència i tornar a reviure l'anterior situació de dependència i maltractaments. "Primer val més tinguis un temps per gaudir del teu espai i de la teva soledat, abans de tenir parella (ell)". Val més estar sol que mal acompanyat!

Odio els regals de mal gust per fanfarronejar. Un es va trencar en posar-me'l el primer dia i l'altre és de mal gust horrorós. Són com les quincalles que els castellans entregaven als indígenes com a regal. Un regal a canvi dels teus favors.

Odio la imaginació tòxica: "diria que s'està enamorant de mi" quan gires el cap, te la fot amb una altra. Sort que he avisat a temps! La meva imaginació és sana, impossible, però sana. No faig mal a ningú.

No estic enamorada de cap imbècil, no en vull tenir CAP, al cap. No el recordo, no recordo els bons moments que segons ells, són inoblidables. Per a ell, anar a casa seva és estar al cel. Per a mi, pel sol fet d'estar amb una amiga de debò, el seu "cel" se'n pot anar a fer punyetes!

No vull tenir un imbècil i aviat se li acabarà la seva pedanteria egocèntrica. Ras i curt. Prou. No hi ha química. No sento res i no penso canviar en cap aspecte que el pugui beneficiar. Només vull un bon amic que escolti i sàpiga donar bons consells. Sinó aniré a buscar un voluntari, que segur que en trobaré i serà un bon amic, per una estona.

Comentaris (5)12-01-2015 15:10:43ALTRES

"Tom"

A casa tenim un "Tom" eficaç. Si els Mossos no s'hi veuen amb cor de trobar les rates, els presto el meu gat.

El Nóvio és molt eficaç...no sé si sabrà distingir entre uns i altres... Mossos, "gossos", jutges, fiscals i polítics.

Ahir se'n va cruspir un, davant nostre, de ratolí ;)

Bon any 2015!

Comentaris (8)03-01-2015 19:44:18ANECDOTARI

Tinc "xicot"

Qui ho havia de dir....!?

Jo no cercava res i ell em va trobar a les palpentes.

Tinc el cor segrestat per una altra persona a qui estimo amb bogeria.

Però de moment, tinc xicot.

Ens veiem cada diumenge, a la tarda i xerrem a cor que vols a cor que desitges. Vam començar a veure'ns el 16 de novembre i de moment, som molt bons amics.

Si res no ho esguerra, aquest cap d'any, el passarem junts.

Comentaris (10)26-12-2014 17:49:14ANECDOTARI

Lladres i "serenus"

Fa molts anys que una veïna amb bona fe, ens dóna roba. Roba de segona mà. Roba que havia estat d'ella o de sa germana, tal com ens solia dir.

Roba gairebé per estrenar o simplement, per estrenar. Excusa: "La meva germana se la va comprar i ara no li agrada...". Roba cara, deien que se l'havia comprat a una botiga cara de Sabadell Karen.

Una persona que no surt de casa com ma mare s'ho empassa com qui es pren una pastilla però no tothom és igual. Jo surto, vaig pel centre i veig que la botiga on suposadament "compren" la roba no és per a velles, no és de roba antiga i passada de moda. És roba per a noies altes i cintura estreta, primes. Karen. On tot o gairebé tot és exclusiu, que no tenen el mateix un any per l'altre.

Un dia em van "donar" una gavardina on les butxaques les tenia al començament de la cuixa. Era una gavardina per una noia molt més alta que jo. Aquí no val a dir, oh com que la va avorrir, ara jo t'ho dono...

La germana de la veïna és una mica més alta que jo però insuficient per dur aquella roba.

Conclusió: encara que no ho sembli, aquesta germana o la veïna es dediquen a anar per botigues cares a pispar gènere i després, per desfer-se'n, me'ls dóna a mi com qui se n'ha cansat i ja no els vol portar.

Ara ja no ho fan tant. Ara simplement es creuen que som imbècils, directament. Que portant roba que havia estat seva, passada de moda, nosaltres no li farem escarafalls i li ho agrairem sempre!, perquè malgrat vagin plorant que són pobres, el seu marit havia estat guàrdia municipal i dubto que la seva jubilació sigui de 400 euros perquè en tenen tants per anar a terrasses a prendre's cafès i menjar-se un brioix... Nosaltres encara som més pobres però tenim la dignitat de quan veiem una cosa irregular ja no ens l'empassem. Avui ha vingut amb més roba. Un "drapot" ple de pèls blancs, curts que devia ser del marit, en forma de bufanda, negre amb topus marrons. Ni Càrites l'haurien volgut!!!! I després, un anorac negre més fred que el glaç. "Jo l'havia portat però ara ja no em ve bé...". Jo mai l'havia vista amb aquell anorac. Ella havia estat més grassa que ara i ara ja no li ve bé perquè és més prima. Quina concluisó en treieu?

Lladres elles i, serenus, nosaltres que no ens empassem la seva bola.

Aquest migdia he agafat la bossa amb què ho ha dut i l'he llençada a un contenidor dels Drapaires d'Emaús. La gent que s'ho mereix i no pot comprar-se un últim model els queda Emaús....

Comentaris (18)26-12-2014 17:43:54ANECDOTARI

Malfieu-vos-en

Els veïns del costat de casa, uns pijos sense escrúpols, que volen ficar el nas arreu, perquè la gent es meravelli del patriotisme que gasten, amants de la cultura en majúscules local, etc. Fa uns tres mesos llargs van penjar una estelada al balcó. Fins i tot se’ls va veure com col·laboraven amb una paradeta de l’Assemblea. Només façana.

El dia de la “consulta” vam veure com un veí que fa d’advocat també havia penjat l’estelada –mig amagada- i com ell, uns empresaris molt coneguts de Sabadell, del carrer del darrere.

Un cop acabada la febre independentista, de la calorada nacional, l’han treta. Ara ja no són independentistes. L’advocat deu pensar que si posa l’estelada, els possibles clients no el contractaran i els empresaris, tampoc.

Ara bé, em pregunto, els veïns del costat de casa, quan l’estelada se’ls rovelli, en posaran una altra? No tots els que posen l’estelada SÓN INDEPENDENTISTES, malfieu-vos-en...., són llops vestits d'ovella..

Comentaris (3)12-12-2014 18:01:09CATALUNYA

15 anys, de PEU NOU!

Avui fa 15 anys que em van operar. Que en Ramon Rochera em va operar a Sant Rafael de Barcelona.

Ha plogut molt des d'aleshores. Hi van haver anys que el peu i en concret, el turmell, em feia un mal horrorós. També me'n feia al dors central del peu, allà on duc una grapa de titani. Ara he sabut, per una amiga del meu germà que és dentista de vocació, que el titani s'adapta molt bé a l'os i fa que en creixi de nou al seu voltant. Per tant, la grapa que duc, fa molt bé la seva feina d'impedir que la falca de peroné que bloca l'articulació subastragalina no es mogui mai. Treure-la seria perjudicial, tal com em va dir un altre especialista en peus del Taulí, el Dr. Mas Moliné, fa 7 anys. I encara la porto, ara més orgullosa que mai. Ara sí, tinc un peu NOU.

Comentaris (9)12-11-2014 21:46:32ALTRES

Sense títol...

No sé com titular aquest post.

Però el vull dedicar algú molt especial que he conegut aquest diumenge.

No em pot llegir perquè no hi veu, però si li ho llegeixo estarà d'acord amb mi.

Hi han tòpics que hauríem de desterrar perquè són tòpics.

Els espanyols els volen arraconar perquè fan lleig. La seva cara, la manera com responen, com parlen. Ma mare, que encara pensa com abans, com el PP de la Cospedal, creu que no haurien de ser visibles a la societat....que fan nosa o diguem-ne, angúnia.

Parlo de les persones amb Síndrome de Down o amb paràlisi cerebral.

Com he dit en un post anterior, avui he anat a Santa Perpètua. L'autobús que he agafat anava molt ple i el carretó passava just. M'he trobat un noi que no hauria de ser present a la vida autònoma de la nostra civilització, dret a la porta de sortida. Escoltava música. Estava com tothom al món dels sons i de la imaginació... però com a obvietat, ha estat conseqüent: Jo li he endossat un "Va ple!"... i ell ha respost un "I tant!!". Uf, era català! Potser si hagués estat castellà hauria passat de mi... ni idea. Però ha tingut un detall molt bonic. Quan hem baixat a la parada que tocava, tot i que el meu carretó estava buit i per tant jo no ho necessitava, m'ha cedit el pas; s'ha enretirat i primer m'ha fet baixar a mi i, després ell.

Hi han nois amb discapacitats intel·lectuals treballant al Condis que poden passar per persones corrents. I moltes vegades ens trobem amb persones corrents que no arriben a endarrerits intel·lectuals. Abans no rebien educació i se'ls tractava com animals i responien com a feres salvatges. Ara el món que ens movem, a Catalunya, és un oasi de civilitat. Sobretot per qui en vulgui formar part.

Comentaris (1)12-11-2014 21:35:28ANECDOTARI

Pitjor que els animals

Avui he anat al Bon Preu de La Florida, una urbanització benestant de Santa Perpètua de Mogoda. Bon Preu és l'únic Supermercat que sembla que siguis en una Catalunya ja independent. TOT és en català i el personal SEMPRE se t'adreça en català quan necessites ajuda.

Per anar-hi, he hagut d'agafar un autobús interurbà que el van unificar perquè perdien viatgers. De 2 en van fer 1 i, per desgràcia, en passen pocs. Per tant, m'he hagut d'esperar una bona estona a la parada. Tant, que una nena m'ha preguntat en castellà: "ha pasado el UNO", l'autobús urbà de Sabadell. Jo li he respost, "ni idea"....

Quan ha venia l'autobús l'he avisada: "Ep, que ve l'U....". No m'ha ni mirat, ni m'ha respost per donar-me les gràcies, que hauria estat el més lògic de fer. Pitjor que un gos. Totalment incívica!, mal educada... Ho dic això perquè a una avinguda ampla de La Florida hi ha un rètol que diu: El teu gos no hi entén en civisme, però tu, sí... en relació que tu sí pots recollir els excremenst i ells, no.

Aquesta nena ben bé hi cabria en aquest rètol.... Els xarnegos no hi entenen en civisme, els catalans, sí.

Comentaris (6)12-11-2014 21:12:23ESPANYOLADES

Les dades encara provisionals...

Els catalans que van votar a Catalunya són més de 2 milions de persones. Però encara falten els que ho van fer a l'estranger, amb urnes a Mèxic, Austràlia, Bèlgica, Argentina, etc.

Tothom hi va estar d'acord -no sé què van votar el polítics unionistes i oportunistes tipus ERC o CyU-, però de moment SOM un 80,72% de SÍ A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA i un 15,05% PEL NO, AMB TOTES LES SEVES OPCIONS, alguns vots en blanc i com sempre els xarnegos i altres esrangers es van abstenir.

Va ser un bon dia.

Al juliol, en una xerrada que va fer el Jutge Vidal a Sants, parlava de les possibilitats del SI en percentatges de participació que haurien de donar la Consulta com a vàlida. No li va passar pel cap aquests resultats. Avui deu estar eufòric, no deu tocar de peus a terra -tot i que normalment, no hi toca mai-....

Comentaris (5)10-11-2014 13:36:33CATALUNYA

Com els polítics

Abans de dipositar el vot....

Comentaris (3)09-11-2014 23:26:34CATALUNYA

Ambient

Enacara que no es vegi prou bé, això és el què s'hi coïa al nostre Institut de Votació. El meu germà, amb la gent al seu voltant.... Un dia ÚNIC.

Comentaris (17)09-11-2014 23:21:22CATALUNYA

Pàgines: 123456789101145  <>