login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

No vull tenir Imbècil

A la manera de "Plats Bruts" de titular, ara faig jo.

No vull tenir Imbècil.

No m'agrada que em manipulin com ho ha fet fins ara.

No vull que em tractin de Puta -sense haver estat MAI amb cap home-.

No vull que m'imposin ni em donin lliçons sense saber res i encara menys, qui menys pot fer-ho.

No vull mal educats que es treuen els audiòfons per NO escoltar els meus greuges o opinions.

No vull que em menteixin. Ser fidel i jugar a una altra banda. Aquesta explicació, me la va fer com si res, tot xerrant d'una antiga nóvia. "Va arribar un moment que no senties res: havia d'anar al lavabo i masturbar-me" i jo, NO sento res per una persona que confon "Amistat" amb Sexe. Ell també es masturba darrere una càmera mentre està parlant amb una altra persona que envia els mateixos SMS que a mi. I a més, amigues.

No vull que m'exigeixi que canviï un medicament que m'elimina presumptament el líbido, per un altre que el beneficiï a ell. Com una bona amiga m'ha dit: Si tens el cor robat per una altra persona serà difícil sentir res.

No vull que "m'ajudin" a canvi de favors sexuals. Si és un amic de veritat això queda anul·lat per si mateix. Els favors els fas perquè els vols o et surt de dintre. L'ajuda no és una moneda de canvi!

No vull egocèntrics. No vull que un digui que gràcies a ell jo sóc alguna cosa. Tots som alguna cosa.

No vull ni m'agraden les contradiccions entre allò dit i fet: "Allò que necessites és no haver de dependre de ningú perquè a l'hora de passar comptes no t'ho hagin de recordar mai". Ell mateix em diu això perquè si hi ha una ruptura sigui el primer de fotram-ho a la cara.

No vull sentir-me malament -perquè m'hi sento!- als seus braços. M'abraça i m'agradaria ser ben lluny.

No vull que m'exigeixin quin tipus d'obsequi vol. Quan vas de convidada, per educació, portes quelcom... ell vol Te verd. Doncs te'l compres!

No vull que s'aprofitin de mi. Compres perquè et surt del cor i no m'agrada que n'abusin de la poca economia.

No vull que un imbècil que va de super home, m'exigeixi que tingui una casa pròpia, amb feina estable -què més voldria- per apalancar-se al meu espai, a la meva independència i tornar a reviure l'anterior situació de dependència i maltractaments. "Primer val més tinguis un temps per gaudir del teu espai i de la teva soledat, abans de tenir parella (ell)". Val més estar sol que mal acompanyat!

Odio els regals de mal gust per fanfarronejar. Un es va trencar en posar-me'l el primer dia i l'altre és de mal gust horrorós. Són com les quincalles que els castellans entregaven als indígenes com a regal. Un regal a canvi dels teus favors.

Odio la imaginació tòxica: "diria que s'està enamorant de mi" quan gires el cap, te la fot amb una altra. Sort que he avisat a temps! La meva imaginació és sana, impossible, però sana. No faig mal a ningú.

No estic enamorada de cap imbècil, no en vull tenir CAP, al cap. No el recordo, no recordo els bons moments que segons ells, són inoblidables. Per a ell, anar a casa seva és estar al cel. Per a mi, pel sol fet d'estar amb una amiga de debò, el seu "cel" se'n pot anar a fer punyetes!

No vull tenir un imbècil i aviat se li acabarà la seva pedanteria egocèntrica. Ras i curt. Prou. No hi ha química. No sento res i no penso canviar en cap aspecte que el pugui beneficiar. Només vull un bon amic que escolti i sàpiga donar bons consells. Sinó aniré a buscar un voluntari, que segur que en trobaré i serà un bon amic, per una estona.

Comentaris (5)12-01-2015 15:10:43ALTRES

"Tom"

A casa tenim un "Tom" eficaç. Si els Mossos no s'hi veuen amb cor de trobar les rates, els presto el meu gat.

El Nóvio és molt eficaç...no sé si sabrà distingir entre uns i altres... Mossos, "gossos", jutges, fiscals i polítics.

Ahir se'n va cruspir un, davant nostre, de ratolí ;)

Bon any 2015!

Comentaris (8)03-01-2015 19:44:18ANECDOTARI

Tinc "xicot"

Qui ho havia de dir....!?

Jo no cercava res i ell em va trobar a les palpentes.

Tinc el cor segrestat per una altra persona a qui estimo amb bogeria.

Però de moment, tinc xicot.

Ens veiem cada diumenge, a la tarda i xerrem a cor que vols a cor que desitges. Vam començar a veure'ns el 16 de novembre i de moment, som molt bons amics.

Si res no ho esguerra, aquest cap d'any, el passarem junts.

Comentaris (10)26-12-2014 17:49:14ANECDOTARI

Lladres i "serenus"

Fa molts anys que una veïna amb bona fe, ens dóna roba. Roba de segona mà. Roba que havia estat d'ella o de sa germana, tal com ens solia dir.

Roba gairebé per estrenar o simplement, per estrenar. Excusa: "La meva germana se la va comprar i ara no li agrada...". Roba cara, deien que se l'havia comprat a una botiga cara de Sabadell Karen.

Una persona que no surt de casa com ma mare s'ho empassa com qui es pren una pastilla però no tothom és igual. Jo surto, vaig pel centre i veig que la botiga on suposadament "compren" la roba no és per a velles, no és de roba antiga i passada de moda. És roba per a noies altes i cintura estreta, primes. Karen. On tot o gairebé tot és exclusiu, que no tenen el mateix un any per l'altre.

Un dia em van "donar" una gavardina on les butxaques les tenia al començament de la cuixa. Era una gavardina per una noia molt més alta que jo. Aquí no val a dir, oh com que la va avorrir, ara jo t'ho dono...

La germana de la veïna és una mica més alta que jo però insuficient per dur aquella roba.

Conclusió: encara que no ho sembli, aquesta germana o la veïna es dediquen a anar per botigues cares a pispar gènere i després, per desfer-se'n, me'ls dóna a mi com qui se n'ha cansat i ja no els vol portar.

Ara ja no ho fan tant. Ara simplement es creuen que som imbècils, directament. Que portant roba que havia estat seva, passada de moda, nosaltres no li farem escarafalls i li ho agrairem sempre!, perquè malgrat vagin plorant que són pobres, el seu marit havia estat guàrdia municipal i dubto que la seva jubilació sigui de 400 euros perquè en tenen tants per anar a terrasses a prendre's cafès i menjar-se un brioix... Nosaltres encara som més pobres però tenim la dignitat de quan veiem una cosa irregular ja no ens l'empassem. Avui ha vingut amb més roba. Un "drapot" ple de pèls blancs, curts que devia ser del marit, en forma de bufanda, negre amb topus marrons. Ni Càrites l'haurien volgut!!!! I després, un anorac negre més fred que el glaç. "Jo l'havia portat però ara ja no em ve bé...". Jo mai l'havia vista amb aquell anorac. Ella havia estat més grassa que ara i ara ja no li ve bé perquè és més prima. Quina concluisó en treieu?

Lladres elles i, serenus, nosaltres que no ens empassem la seva bola.

Aquest migdia he agafat la bossa amb què ho ha dut i l'he llençada a un contenidor dels Drapaires d'Emaús. La gent que s'ho mereix i no pot comprar-se un últim model els queda Emaús....

Comentaris (18)26-12-2014 17:43:54ANECDOTARI

Malfieu-vos-en

Els veïns del costat de casa, uns pijos sense escrúpols, que volen ficar el nas arreu, perquè la gent es meravelli del patriotisme que gasten, amants de la cultura en majúscules local, etc. Fa uns tres mesos llargs van penjar una estelada al balcó. Fins i tot se’ls va veure com col·laboraven amb una paradeta de l’Assemblea. Només façana.

El dia de la “consulta” vam veure com un veí que fa d’advocat també havia penjat l’estelada –mig amagada- i com ell, uns empresaris molt coneguts de Sabadell, del carrer del darrere.

Un cop acabada la febre independentista, de la calorada nacional, l’han treta. Ara ja no són independentistes. L’advocat deu pensar que si posa l’estelada, els possibles clients no el contractaran i els empresaris, tampoc.

Ara bé, em pregunto, els veïns del costat de casa, quan l’estelada se’ls rovelli, en posaran una altra? No tots els que posen l’estelada SÓN INDEPENDENTISTES, malfieu-vos-en...., són llops vestits d'ovella..

Comentaris (3)12-12-2014 18:01:09CATALUNYA

15 anys, de PEU NOU!

Avui fa 15 anys que em van operar. Que en Ramon Rochera em va operar a Sant Rafael de Barcelona.

Ha plogut molt des d'aleshores. Hi van haver anys que el peu i en concret, el turmell, em feia un mal horrorós. També me'n feia al dors central del peu, allà on duc una grapa de titani. Ara he sabut, per una amiga del meu germà que és dentista de vocació, que el titani s'adapta molt bé a l'os i fa que en creixi de nou al seu voltant. Per tant, la grapa que duc, fa molt bé la seva feina d'impedir que la falca de peroné que bloca l'articulació subastragalina no es mogui mai. Treure-la seria perjudicial, tal com em va dir un altre especialista en peus del Taulí, el Dr. Mas Moliné, fa 7 anys. I encara la porto, ara més orgullosa que mai. Ara sí, tinc un peu NOU.

Comentaris (9)12-11-2014 21:46:32ALTRES

Sense títol...

No sé com titular aquest post.

Però el vull dedicar algú molt especial que he conegut aquest diumenge.

No em pot llegir perquè no hi veu, però si li ho llegeixo estarà d'acord amb mi.

Hi han tòpics que hauríem de desterrar perquè són tòpics.

Els espanyols els volen arraconar perquè fan lleig. La seva cara, la manera com responen, com parlen. Ma mare, que encara pensa com abans, com el PP de la Cospedal, creu que no haurien de ser visibles a la societat....que fan nosa o diguem-ne, angúnia.

Parlo de les persones amb Síndrome de Down o amb paràlisi cerebral.

Com he dit en un post anterior, avui he anat a Santa Perpètua. L'autobús que he agafat anava molt ple i el carretó passava just. M'he trobat un noi que no hauria de ser present a la vida autònoma de la nostra civilització, dret a la porta de sortida. Escoltava música. Estava com tothom al món dels sons i de la imaginació... però com a obvietat, ha estat conseqüent: Jo li he endossat un "Va ple!"... i ell ha respost un "I tant!!". Uf, era català! Potser si hagués estat castellà hauria passat de mi... ni idea. Però ha tingut un detall molt bonic. Quan hem baixat a la parada que tocava, tot i que el meu carretó estava buit i per tant jo no ho necessitava, m'ha cedit el pas; s'ha enretirat i primer m'ha fet baixar a mi i, després ell.

Hi han nois amb discapacitats intel·lectuals treballant al Condis que poden passar per persones corrents. I moltes vegades ens trobem amb persones corrents que no arriben a endarrerits intel·lectuals. Abans no rebien educació i se'ls tractava com animals i responien com a feres salvatges. Ara el món que ens movem, a Catalunya, és un oasi de civilitat. Sobretot per qui en vulgui formar part.

Comentaris (1)12-11-2014 21:35:28ANECDOTARI

Pitjor que els animals

Avui he anat al Bon Preu de La Florida, una urbanització benestant de Santa Perpètua de Mogoda. Bon Preu és l'únic Supermercat que sembla que siguis en una Catalunya ja independent. TOT és en català i el personal SEMPRE se t'adreça en català quan necessites ajuda.

Per anar-hi, he hagut d'agafar un autobús interurbà que el van unificar perquè perdien viatgers. De 2 en van fer 1 i, per desgràcia, en passen pocs. Per tant, m'he hagut d'esperar una bona estona a la parada. Tant, que una nena m'ha preguntat en castellà: "ha pasado el UNO", l'autobús urbà de Sabadell. Jo li he respost, "ni idea"....

Quan ha venia l'autobús l'he avisada: "Ep, que ve l'U....". No m'ha ni mirat, ni m'ha respost per donar-me les gràcies, que hauria estat el més lògic de fer. Pitjor que un gos. Totalment incívica!, mal educada... Ho dic això perquè a una avinguda ampla de La Florida hi ha un rètol que diu: El teu gos no hi entén en civisme, però tu, sí... en relació que tu sí pots recollir els excremenst i ells, no.

Aquesta nena ben bé hi cabria en aquest rètol.... Els xarnegos no hi entenen en civisme, els catalans, sí.

Comentaris (6)12-11-2014 21:12:23ESPANYOLADES

Les dades encara provisionals...

Els catalans que van votar a Catalunya són més de 2 milions de persones. Però encara falten els que ho van fer a l'estranger, amb urnes a Mèxic, Austràlia, Bèlgica, Argentina, etc.

Tothom hi va estar d'acord -no sé què van votar el polítics unionistes i oportunistes tipus ERC o CyU-, però de moment SOM un 80,72% de SÍ A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA i un 15,05% PEL NO, AMB TOTES LES SEVES OPCIONS, alguns vots en blanc i com sempre els xarnegos i altres esrangers es van abstenir.

Va ser un bon dia.

Al juliol, en una xerrada que va fer el Jutge Vidal a Sants, parlava de les possibilitats del SI en percentatges de participació que haurien de donar la Consulta com a vàlida. No li va passar pel cap aquests resultats. Avui deu estar eufòric, no deu tocar de peus a terra -tot i que normalment, no hi toca mai-....

Comentaris (5)10-11-2014 13:36:33CATALUNYA

Com els polítics

Abans de dipositar el vot....

Comentaris (3)09-11-2014 23:26:34CATALUNYA

Ambient

Enacara que no es vegi prou bé, això és el què s'hi coïa al nostre Institut de Votació. El meu germà, amb la gent al seu voltant.... Un dia ÚNIC.

Comentaris (17)09-11-2014 23:21:22CATALUNYA

Una altra Planxa

Avui he fet una planxa.

No vol dir que he planxat roba sinó que l'he cagada!

Em sol passar sovint.

Una, a Sants el 14 de juliol quan vaig confondre un noi per un altre, ambdós, coneguts.

I avui, mentre anava Rambla (Avinguda de Barberà) amunt m'he trobat a una dona que era exacte a una cosina política de ma mare, llunyana.

De fet avui ens han trucat que vindrien i jo he pensat que qui m'havia trobat, era ella.

Quan he arribat a casa he vist que l'havia cagada ben cagada.

M'ha vingut una calorada.....:(

Comentaris (6)06-11-2014 22:50:17ANECDOTARI

Cada dia, un

El darrer llibre de Donna Leon, sobre el Barroc Italià abans de Vivaldi: Les joies del Paradís, és un llibre que no es pot llegir d'una sola tirada.

Necessites temps per a pair-lo, entendre'l i contemplar-lo. Com la música d'aquest suposat Steffani. No val res, però el llibre sí i, molt. Altament recomanable per poder viatjar en el temps i comprendre la psicologia humana.

Per això té 28 capítols, el que dura per a una dona madura o no, l'ovolació fins a tenir la menstruació: 28 dies

Cada dia, un capítol fins a desenredar la trama, l'embolic del cabdell que el temps i l'oblit (i la Ignorància) han provocat.

Comentaris (1)05-11-2014 13:46:33De llibres

Vull Justícia!

Fa molts anys, massa, Rabin, qui era Primer Ministre d'Israel va caure abatut després d'un acte a favor dels Palestins (Pau) a Tel Aviv.

La versió oficial va dir que qui va deixar-se arrestar era l'era l'únc assassí. I que el germà d'aquest, que fa poc va sortir de la presó després d'haver complert una sentència de 16 anys per haver manipulat les bales que suposadament el van matar, n'era el còmplice.

Però anys més tard, van sortir un dictamen d'un metge que el va atendre quan va arribar a l'hospital que desmentia la versió oficial i en creava una altra de més inquietant.

Els nois que estaven a la presó no podien haver mort Rabin. Els perits policials van desmentir al judici que les bales disparades d'Igal Amir eren BUIDES per això el seu germà les va manipular perquè només volien espantar-lo, no per matar-lo.

Les bales que tenia al cos que n'eren 2 però misteriosament, l'endemà només n'hi van trobar una, sí que van ser les que li causaren la mort perquè no estaven manipulades. Eren les típiques que fa servir l'exèrcit: Bales Explosives. Quan entren al cos i toquen amb la musculatura o un os, exploten i causen danys irreparables, en el cas de Rabin i al lloc per on van entrar, una Hemorràgia fatal. Van entrar pel tòrax i, una se li va encastar a la segona vèrtebre dorsal. va ser disparada a molt poca distància, hom creu i la mateixa família Rabin, s'ho comença a creure, els serveis secrets hi van tenir a veure amb el crim i l'instigador de tot plegat va ser Ximon Peres. (NO els rabins radicals que sí n'hi havien....).

Posem un símil. Quan et fan una RX a l'esquena, la radiadió entra per davant perquè la placa que et posen a l'esquena quedi impresionada. Per això pregunten a les dones si estan embarassades, perquè la radiació entra per davant!! -i no per darrere, on les bales buides van entrar i NOMÉS es van clavar a l'espatlla de Rabin, les bales dels Germans Amir.

Després de saber-se la veritat mèdica i per què no també criminològica pericial, no entenc com el presumpte "assassí" continua a la presó per un "assassinat" que no va cometre, avui fa 19 anys.

De fet cal dir que el protagonisme hi és. Li agaradava que tothom en parlés com un heroi d'Israel. Gràcies a ell, em vaig endinsar amb l'hebreu, ell i sobretot el seu germà posseeixen un dels millors poemes escrits amb el cor -i sense cap professor que m'indiquès com els havia d'escriure-.

N'Igal Amir està condemenat a la injusta pena de Cadena Perpètua, en una cel·la d'aïllament, per no haver fet res.

Els seus pares esperen que aquest any sigui alliberat... crec que és com esperar que arribi el Messies. De fet, 5775 en el calendari hebreu significa DESPLAÇAMENT הזזה

No sabem què es desplaçarà, per a mi, m'escauria un acte de justícia, que l'alliberessin i que demanessin perdó per haver-lo mantigut a la presó per no haver fet res i s'haguesin tret de la màniga càstigs que no es merexia. Tal com va definir el Jutge Vidal de Prevericar: Sense cap cobertura legal.

Vull Justícia!

Comentaris (4)04-11-2014 13:31:41ALTRES

FEM-HO FÀCIL

Encara no ha informat El Govern de la Generalitat com anar a votar el 9 de Novembre?

Aquí teniu el formulari per poder consultar el lloc on fer-ho i la mesa corresponent.

http://www.participa2014.cat/onpucparticipar/

Comentaris (0)29-10-2014 22:27:29CATALUNYA

Pàgines: 123456789101145  <>