login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Dubtes

Fa anys em vaig topar amb un personatge que va posar de moda fanàtica i radical millor manera que els polítics s'adonessin que el Poble està d'esquena d'ells i n'està fins els collons, és no votant a les eleccions, és a dir, practicant l'ABSTENCIOISME.

Ara barallant-me amb el racó català, n'he trobat un altre, que també conec a mitges, perquè l'he vist UNA sola vegada -com l'altre- que al 2014 es barallava en solitari per les abstencions a les eleccions europees.

Ambdós segeuixen una mateixa línia ideològica, gairebé es plagien, tocats per l'Opus; un en va ser membre i l'altre els persegueix com rates. Són asexuats i mentiders. i Apostaven pel mateix Abstenció. L'Abstenció és el que vol la dreta i el que els anarkos del 36 (CUP d'ara no fa gaire temps) recomanaven.

Però ben mirat, a Espanya, a la Moncloa, què hi hem d'anar fer? Què hi hem de negociar, com serà la nostra agonia? Més cadiretes, més privilegis? A Catalunya no hi ha CAP partit amb lògica, excepte en aquest sentit, tot emulant els bascos, que no vulguin anar a Madrid, però els políticament correctes, ERC i CDC, els que representaven Juntspelsi, que encara tampoc sé què representa aquest sí, hi aniran per separat. la resta de pallassos, ambigus o unionistes m'importen un rave.

Què tens?

Res.

Votar nul?

Votar el primer partit espanyol que es mostri amb un parell de collonys com: netejar la corrupció de les istitucions. Perquè deixem-ho clar ERC i CDC hi volen anar per omplir-se les butxaques i intentar que la franja xarnega de la zona metropolitana els voti. No ho han fet mai ni ho faran ara. No aprenen de la història, ni de les darreres eleccions on la força més votada, la que més ha absovit el vot espanyol militant ha estat C'S, les antípodes d'ERC i dels candidats que s'hi presenten. Pobre Tardà.

A la fira d'entitats a Arc de Triomf, Súmate estava desert. Els espanyols no van a commemorar res que n sigui "lo suyo". Catalunya és dels catalans però amb el castellà oficial...

Com ho veieu?

Comentaris (9)08-11-2015 18:47:52CATALUNYA

Apel·lo als "tarragonins"

Ja sabem que la nostra llengua és molt rica de diversos parlars. Que no és el mateix dir "tomata" de la v. oriental que Tomàquet de la v. central o Tomaca/tomaques del tarranogès, sobretot Conca de Barberà. Aquesta versió l'he trobada a Tarragona ciutat tot i que el mentider que m'ho ha dit, en desconfio plenament.

Tots sabem que l'educació la dóna la mare, per tant, si una persona que viu i diu que és de Tarragona de tota la vida, xoca quan de segon cognom és típic de fora de Tarragona ciutat: Barenys.

Barenys és una riera que a cada pluja forta s'inunda a Salou. És un cognom que es troba a tot el camp de Tarragona, però la meva incògnita és saber com parlen els de fora de Tarragona per tenir una idea general del paio en concret. Podem arribar fins a Torosa on es troba el cognom de sa mare....

Gràcies. per respostes adreceu-vos al meu perfil en privat...

Comentaris (0)08-11-2015 14:44:44CATALUNYA

Inspiració

Molts de vosaltres em diríeu que em queixo massa, que no n'hi ha per tant de tot plegat. Però explicar uns fets reals que t'han marcat, escarmentat i que no tens gens de ganes que tornin a succeir, no és gens fàcil. No es tracta del meu intent de suïcidi sinó d'explicar d'una manera novel·lada com és un narcisista pervers o maligne.En definitiva: un egocèntric. Ara mateix podria descriure'l.

JO era la paraula que més sonava. Ell en forma primera. Jo amb pronom personal o amb preposició. 'meu' o 'a mi.' Ell era centre de l'univers conegut. Gràcies a mi, em va gosar dir un cop, jo era alguna persona a qui se li podien mirar als ulls. que gràcies a ell, jo em trobava bé al seu costat, perque ell sabia tractar a les dones. En 18 anys en va tenir 7. Sempre t'intentava donar la raó amb tot. "Jo -jo de jo mateixa, eh- per un desamor vaig estar a les portes del suïcidi... "Jo també, me n'hauria anat ben lluny i deixar-ho tot". Bé, amb una breu variació de guió. "És que JO havia d'aguantar cada cuadro..... saps, la Cristina no sabia cuinar, la Sílvia era bipolar i tenia les nenes com ella i, a sobre JO havia de posar ordre". Jo, sí ja ho sé, tu el gran salvador de la humanitat! era doctor, pare i mentor. Un dia arribo de treballar i em trobo la Sílvia al llit volent-se matar i la seva filla al passadís cridant com una histèrica que també es volia suïcidar. Allò no era plan...". I lavors em sortia amb què la seva Sílvia bipolar i histèrica vivia a casa seva i que hava posat a to a la seva mare, la mare de l'egocèntric. I que només vetllava pel seu cos o que la seva filla -recordeu, abans me'n deia 2- es dedicava a robar peces de roba sense que la seva mare la controlés.... sabeu la sortida d'ell? És que JO tot ho havia de solucionar. Em vaig haver de desplaçar a Comissaria i pagar la fiança d'ella i de la seva amiga i, a més, pagar la peça de roba ques va fer malvé amb l'intent de robatori!. Una altra que ho escolti pot pensar: quina bona persona, un altre no ho hauria pas fet. I era això el que cercava. Que la gent del carrer, si n'hi havia -i jo al seu costat empassant-me tots els seus rotllos- assentís conformament. Encara recordo la situació davant del Palau Robert de Barcelona!

Això era la part del JO més repetitiva. Llavors hi havia la part de la mentida. La mentida que cal saber identificar d'aquestes persones amb problemes. Una coneguda que ha esdevingut saludada per les seves manies, em va dir, recordant el seu passat comú amb aquest personatge: de petit estomacava els companys! Ep! de petit era maltractador!!! Això no canvia, de gran també. Ara no pega, ara menteix. M'hi jugo doble contra senzill que tot el rotllo era mentida. També és mentida que els companys de feina li fessin el buit i que per això "vaig demanar que em traslladessin". Aquest noi té una feina de telefonista a la Generalitat, vaja que és funcionari. S'ha d'entendre d'una altra manera. El van traslladar, no perquè li fessin el buit, sinó perquè era CONFLICTIU. Per això mai no em deia on treballava, perquè no tingués la curiositat d'anar-lo a esperar o de males, a preguntar a l'antic lloc, per exemple, si fulanito treballava allà. M'haurien dit: No senyora el van traslladar perquè és una persona conflictiva i no pot estar amb ningú". I era cert, ara només està amb una vella que li explica cuentos d'anar a dormir. Li fa d'inspiració per fer obretes de teatre.

Les hores de feina. Hi va haver unes setmanes que em deia que treballava a la tarda i per plegar el divendres a les 6, cada dia, fins dijous, en feia mitja; i després, em va dir, que treballava al matí. M'hauria pogut dir... no és que faig torns rotatius... No eren torns eren mentides, ara al matí ara la tarda perquè si hagués volgut anar-hi, no l'hauria trobat.

Una altra cosa que vaig trobar de mal gust d'una persona egocèntrica. Em va passejar per tot el barri. Tenia por que jo anés als establiments propers de casa seva i preguntés per ell? Per què tantes molèsties?

Cap d'any. Em va convidar a passar el cap d'any. Una plata de canapès i caviar! La Fira de Gran Via de les Corts Catalanes. Volia impressionar a una desgraciada que no treballava amb bijuteria barata? Unes boles, llavors pintades a mà que fins i tot sa mare li va dir que era fastigós, però per a mi, ja estava bé. Una quincalla per fer-me contenta a mi, JO que mai em poso res de collarets. Jordi, jo po porto collarets, no em compris res. Però ELL, era d'esperit de contradicció. Ell, collarets, no un, DOS. Quincalla perquè l'endemà, un es va trencar.

No us ho volia dir per no sentir la cantarella, ai pobre noi, de què et queixes.... si necessitava ajuda perquè era cec. I què? Jo m'he trobat mots cecs pel carrer i eren molt educats. Un cec quan va pel carrer intenta esquivar a la gent que per això porta bastó, això si vas sol. Però si van acompanyats, es deixen guiar per l'acompanyant. ELL no. Ell feia servir el bastó per fotre trompades a tothom qui se li acostés i jo, de bracet, per intentar-lo guiar i no donés trompades a la gent. No trobeu que hi ha malaintencionalitat? 1. Pobre chico... això ho vaig sentir, fer pena a la gent. 2. Quina poca sombra aquesta noia que no sap guiar al cec. L'única cosa que JO em vaig comprar de profit va ser una faldilla "pareo" de seda reversible. Preciosa! Però tranquils, el meu jo és imprescindible per contruir les frases, el seu, era repetitiu obscenament.

Era un barrut. Per cap d'any ell va cuinar i val a dir que no ho fa malament. És molt independent amb les coses de la llar però pel sexe necessita un forat. Ah si, era barrut. Vam anar a un Bon Preu del carrer Sepúlveda -crec que allà hi ha uha delegació de la gencat- a comprar. Jo vaig voler comprar un parell de Moritz i una bossa d'snacks Bon Preu que estan molt bé. Ell, aprofitant que pagava jo i que tenia el crèdit limitat, es va comprar 4 cerveses de poma de la San Miguel i una altra bossa d'snacks. Els dos dies que em vaig quedar a dormir, encara no se les va acabar.

Per mi fos, li hagués dit a la cara: Escolta Jordi ara que hi som, ja que JO no et dono l'abast et pots comprar una nina. Et farà el mateix que jo i no et dirà mai que NO. Que no sent res, i així no m'hauràs de demanar de males maneres que una noia VERGE i no PROMÍSCUA, vagi al ginecòleg, "Per què pensa que hi ha dones que encomanen malalties expressament"; no escoltava mentre li deia, escolta noi que sóc verge i no m'ho faig amb ningú... Amb Vehemència!!!! "hi ha dones que encomanen malalties als homes i ho fan expressament!!!!! Em vaig sentir tant malament que la gota va posar fi al meu adéu va ser agosarada. "Li podries dir al teu metge que et canviï la medicació per una altra que et doni més líbido?!" De puta a un medicament que em donés més líbido. Ho enteneu? Jo no. La nostra relació que només era de diumenges va durar fins a Reis. Ni tan sols 2 mesos.

Em podríeu ajudar a novel·lar aquesta merda?

Ens vam conèixer per Facebook per culpa d'aquesta coneguda que havien anat junts al cole. Va ser el dia 9N. La primera sortida de casa, per part meva va ser el 16 de novembre justament per estar asseguts en un sofà incòmode i veure'l a ell afartar-se del meu te i les pastes que no en vaig poder tastar ni una. A partir de llavors les va comprar ell. Només hauria faltat això! Fins la nit de Reis, que va ser ell em va enviar a la merda, em va treure de casa seva amb tota la cara. Encara és hora de saber-ho... o sí? Sí, ara ho recordo. No em va venir de gust escoltar més fragments de projectes seus de Radionovel·la. Sobretot, la gran Honestadat que tan pregonava!

Ah, més coses. Ell i la seva mare volien que treballés. Qui no li agradaria treballar i tocar-ne de calents cada mes? No. Ells no volien donar-me la satisfacció de tenir diners propis o ser la mestressa del meu raconet, no. Ho volien per entaforar el seu fillet a casa d'una dona i treure-se'l de sobre. I poder retreure'm més endavant, que jo era una merda, una desgraciada o que no era ningú i necessitava ELL, un cec, perquè m'ajudés. Quantes vegades ho devia repetir a les seves fulanes? O fins i tot que se n'havia de buscar una altra, d'esquenes meves -i que consti que ell era molt fidel i que la fidelitat era una de les coses que més valorava- (dels altres) que ell sense sexe no podia passar. Ah! la paraula clau! Honest a matar. Volia dir mentider.

Quan fas un regal et posen l'etiqueta "Espero que t'agradi", doncs per a ell, era sinònim per deixar-me com un drap brut. Em va deixar a mi i el text inclòs, per llençar. Tot i que per curar-me en salut ja li vaig dir: fes-ne el que vulguis. Si no t'agrada, llença'l o millora'l. Jo no el vull, per això te'l regalo que potser tu sabràs donar-li més joc. Em va dir que el text tenia un llenguatge massa culte pels barris baixos que volia representar. Barris baixos? L'única baixa era la Vero que mor tràgicament en estimbar-se el cotxe on anava però el personatge, l'home, sí era culte. Segur que el seu lector no li va funcionar gaire bé; massa mals entesos!

Apa, digueu-me com ho puc lligar! Ho trobo molt complicat.... Fins i tot el seu cognom em va despertar desconfiança, sabeu aquell delinqüent del PP que està en llibertat i que el pobre Elpidio José Silva el van fotre fora per enviar-lo a presó? Doncs es diu igual.

Comentaris (4)03-11-2015 00:21:17ANECDOTARI

Estreno Mac

El PC de torra feia el ximple tot preparant classes i el meu pare entusiasmat, va dedcir comprar-me -que ja pot....- un mac apple, de pantalla de retina. Súper. No cansa i els ulls no ploren. I et pots passar estona escrivint sense parar.

És difícil fer-lo anar, costa però espero acostumar-m'hi abans no llenci la tovallola de la meva vida.

Comentaris (5)26-10-2015 22:42:21ALTRES

Provant, provant...

Feia temps que ho vaig deixar caure.

Què podrien sentir si deixava un buit i me n'anava. A ma mare ja li va bé; al meu pare, sense comentaris, al meu germà era una bogeria i havia de viure.

Alguns amics que m'estimen, em trobarien a faltar. Jo els vaig contestar. Feu una festa en honor meu, divertiu-vos....

Hi ha vegades que no pots aguantar la tensió i poses fi allò que t'ofega. Llàstima que no vaig trobar el cúter groc i vaig fer servir el del meu pare que només talla cartró i 19 pastilles per adormir-me suaument. Ara les cabrones que dirigeixen el IES del qual estic de baixa, pagarien la inducció al suïcidi, que sí és delicte i podrien anar a fer classe allà on es mereixen: a la Presó de dones. Ho hauria deixat ben lligat però no m'han prohibit exercir els meus drets, dret a morir dignament. Ara viuré indignament.

Comentaris (2)19-10-2015 19:29:36Currículum Vitae

Ja no faig dol....

Ara tinc odi!

S'ha acabat el dol per aquell manipulador -advocat-.

Ara només em resta l'odi acumulat.

No sento els seus records com una punyalada, només un lliure lliscar de notes.

Una cançó U2, en anglès, ell la va entendre en flamenc "estandar" i això que té una germana que toca el violí.

[https://www.youtube.com/watch?v=M27IMEjqEgk]

Això sí, és un cor de veus femenines flamenques....res més.

Comentaris (3)09-09-2015 14:13:17ALTRES

Vosaltres ho sabíeu?!!

Mentre cercava una interpretació d'un director, bé d'en Fischer, per casualitat he trobat un In Memoriam. 10/09/1941---24/09/2014

De qui deu ser, m'he preguntat....

M'he quedat galaçada en descobrir que Hogwood no fa ni 12 mesos que és mort. Va morir el 24 de setembre de l'any passat. Vosaltres ho sabíeu? Jo no vaig sentir enlloc que ho diguessin. M'han destrossat el cor.

Almenys ell sabia fer les coses ben fetes, amb el diapasó correcte i no un "quiero y no puedo" de 442 Hz i instruments actuals. La Música, la BONA MÚSICA amb els instruments que pertoquen...

Amb 11 mesos de retard, el meu petit homenatge.

[https://www.youtube.com/watch?v=_y6ZpoQrZzc]

Comentaris (6)16-08-2015 19:25:35MÚSICA

Sense paraules

Ho vaig descobrir fent "zapping" per youtube.

És realment fascinant i NO he trobat CAP intèrpret dels anoments GRANS, els històrics, com un Pollini per exemple, que hagi superat aquest Norturn de Chopin, Nº 20 (Pòstum, en DO sostingut menor), d'aquest noi, en Jean-Luc.

[https://www.youtube.com/watch?v=yeo2WFpF0e8]

M'he quedat sense paraules, muda. Deixeu passar la música com una cascada de notes que us alleugeriran l'ànima

Comentaris (3)11-08-2015 17:05:22MÚSICA

Sobre la relativitat

Si una persona que no hi tens cap mena de vincle emocional, vull dir que si t'abraça sents el mateix com si ho fes una barra de glaç o et parla i t'expolica coses de la seva presumpta vida plena de boles i després descobreixes que t'ha mentit des del principi, t'enfades i prou. LLavors l'envies amb mentides com ell solia fer, a la merda, et treus un pes de sobre important.

En fi, surt de la teva vida, com una brossa incòmode que t'embruta el vestit...

Però la cosa es complica quan la persona amb qui li havies donat el cor, te la fot; quan havies dipositat tota la teva confiança en ell i només t'utilitza; i si et diu potser que li agrades només ho fa per conveniència seva i et segueix la veta per continuar obtenint informació per les seves coses... llavors sí que hi queda forat dintre l'ànima.

Despressió.

Plors.

Decepció.

I no hi ha manera de treure aquesta obessió que et mortifica i t'enfonsa fins a nivells que desitjaries morir-te per provocar-li remordiments -si en té-. O fins i tot fer-li una broma. Dient-li que fulanita s'ha tret la vida perquè no ha pogut aguantar el cor trencat que li has provocat... o fins i tot dir-li, en cas d'una topada accidental que et queden mesos de vida.

Ell potser com a mentider que és no s'ho creuria. Els mentiders no es creuen les mentides dels altres. Els que són llestos, però els soques, com l'imbècil de la barra de glaç, s'ho va empassar. El vaig enviar a pastar fanc amb els mateixos mètodes que ell.

Però per qui m'ha trencat el cor amb nocturnitat i traïdoria, necessito uns mètodes més refinats. Com ell.

Què hi dieu?

Comentaris (5)09-08-2015 23:08:09ALTRES

Cosa de metges.. o no?

L'altre dia llegia que el nostre estimat Boi Ruiz feia unes declaracions un xic arriscades a favor de l'empresa privada a l'hora de receptar.

"Ara un metge podrà "receptar" Ioga, esport, sauna...".

Vaig tenir un traumatòleg que per treure ferro al mal que m'havia fet -em va operar del peu, el 1999- i sobretot no respondre les meves queixes o curiositats, em va dir: "Si anar a la discoteca entrés a la Seguretat Social, te la receptaria tres cops per setmana!". "Carca, que ets una carca!" o una altra variant.. No siguis carca!".

Ara pensarà amb el què em va dir... i es fotrà un fart de riure. Pensarà amb mi, se'n recordarà?

Comentaris (1)09-07-2015 17:55:51ANECDOTARI

Neteja

Moltes persones que es venten de llegir la premsa no manipulada pels poders influents, no llegiran mai què diuen els de l'estat Islàmic als seus teòricament amics de Hamas o Al Fatah (la victòria contra Israel).

Doncs que el califat islàmic finançat per Qatar es dedica a fer neteja entre les seves línies àrabs.

Mentre no toquin els nostres, si es maten entre ells, ja tenen el meu permís. Que eliminen els presumptes "palestins": No penso condemenar res; gente con gente, al cap i a la fi, "Palestina" sempre s'ha posicionat contra Catalunya i, els catalans ens hem de posar a favor dels nostres aliats. Curiosament TOTS els països àrabs, els aliats endèmics de l'esquerra "catalana i espanyola" i alguns de l'extrema dreta, NO reconeixerarien una Catalunya independent. Per a mi, els poden anar-se'n a l'infern. Darreres paraules de Saddam Hussein abans de morir penjat per una suposada justícia dels EEUU, que l'acuasven de tenir armes de destrucció massiva. Allà les úniques armes que tenen és l'odi i la revenja; el ressentiment i la sang.

Comentaris (5)02-07-2015 14:20:15ALTRES

Estats decadents

La radicalització de les elits governants són típiques dels estats en decadència moral, social i econòmica.

Catalunya es troba encallada perquè els polítics estan essent inoperants cap a la nostra Llibertat. Catalunya té un fort sentiment de Vençuda -com ha estat sempre-, però ara amb l'agreujant que els mitjans de comunicació els énen imposats des de Madrid. han de fer d'altaveu d'allò que diu el poder decadent.

La llei franquista del 40 que ha entrat en vigor a les 00:00 d'avui i altres mesures del passat per anhiliar Catalunya de totes les seves funcions nacionals a través de la "Justícia" espanyola -tot advocat o jutge ha d'empassar-se la Constitució espanyola per imperatiu legal o no, per poder exercir-; Constitució que amb aquesta llei dels anys 40 queda totalment desfaçada i caducada, amb la seva radicalització extremada és típica d'un estat decadent.

TV3, encorada a les elits pijoprogres d'una banda amb el corresponent bonisme filoislamista i per l'altra, al feixisme decadent espanyol no pot, no pot avançar. Allò decadent és una mena de paràsit que tot ho contamina. Grup islàmic que degolla o crucifica a menors d'edat que no fan -i segons la seva llei- no estan obligats a dejunar durant el ramadà és un bon exemple.

El Califat Islàmic no aporta res. Només mort. El radicalisme salafista pensat des de dalt*, per unes elits suposadament fonamentalistes, volen quedar-se amb una part del pastís, que presumptament abans, a la seva edat d'or, ocupaven.

No podem comparar amb l'art i la ciència àrab de l'hègira i posterior a ella. Hègira és l'expansió de l'islam. Ara també es vol expansionar sense aportar valors. fa temps que es dkiu que l'Islam és un cos mort. Ignorància pura que es transmet per via oral a les mesquites. Mesquites que paga Qatar i que també Qatar paga el Barça. Amos del Petrodólar i no com alguns eixelabrats del bonisme filoislàmic ens bombardegen dient que el califat és un producte d'Israel. Amb això no té sentit perquè israel no és un estat o cultura decadent. Els decadents tothom que dóna suport mirant a una altra banda o amb diners a aquests mosntres.

Tallar el clítoris a una nena, es diu que el seu "profeta pederasta" Mohamet NO HO TROBAVA NECESSARI i aquests desgraciats, les hi obliguen. per què? les dones no poden sentir plaer sexual. Una nena de 4 anys dubto que tingui res. I amb aquella merda de gent jo que sóc adulta, tampoc sentiria res.

Les dones que parlin per mòbil, mà tallada.

Obligació a convertir-se a l'islam. També ho van practicar els cristians fa segles. Els imperis decadents com Castella després de l'expulsió dels jueus també en feien de barbaritats un cop descobert el "Nou Món". Amb la creu a la mà i l'espasa a l'altra. Analfabets i reaccioaris. Ara el relleu el tenim amb Espanya i els mercenaris islàmics àrabs. Sense arrels, sense diners, frustrats per la promesa d'un nivell de vida que no se'ls ha donat...

Però jo no en sóc responsable. No els he imposat res. Si volen, que es manifestin als seus països d'origen i ho reclamin allà. Els àrabs van ser es primers en comerciar amb esclaus. Els moros als pergamins de les Cròniques de Jaume I els representen negres. Eren la gent de Mali o tuaregs qui feien el negoci i els revenien on convengués. Ara també. L'islam és unareligió que s'abasta de les cultures més tòxiques i devastadores que ha produït la humanitat. Ara en collim els seus fruits.

I Espanya, també. Vull dir Castella. Desprecia cuanto ignora -Machado dixit-. És endèmic. No crec que hi hagi cap partit que ho pugui solucionar, és part de la gent....

Per tant, posem la Primera i marxem. No vull que un país com els castellans amb la seva versió islàmica ens destrueixin!

*L'islam de Mohamet i el de ben Laden, va ser una revolta de les elits de cada moment històric.

Comentaris (22)01-07-2015 13:42:10CATALUNYA

Per a Miquel Pubill

Avui anant Rambla amunt de Sabadell, m'he aturat a una expo d'obres d'art d'alumnes de Primer de Batxillerat Artístic dels Escolpapis. Era el Primer any que el feien. Ara ja són mixtos sinó no rebrien ni un € de la concertació de la generalitat, al contrari de l'Opus.

He pensat amb tu perquè tot i no haver fet cap curs de Batxillerat artístic a cap Institut de Secundària, dibuixes molt millor. Ells n'aprendre, encara. (Però reconec que hi ha més nivell a l'ex Institut on vaig estudiar...).

Posats me l'he mirada. Algunes obres tipus collage recordaven Juan Gris i el mateix Picasso cubista; els plans estaven ben delimitats i les sèries tonals també, excepte d'un. Volia representar un violoncel i el blau elèctric estrident -on hi havien les efes- trencava la composició i feia que no s'entengués.

Ells han estat receptius a les meves crítiques, bé ella. Una noia que fent un autoretrat era clavada!!! I han acceptat amb humilitat la meva opinió que, no fins al final, no els he dit que vaig fer Batxillerat artístic i història de l'art. Llavors ho han entès i els ha semblat fantàstic.

Els dibuixos a llapis, tret d'un, eren artificials, del tipus "manga", ulls grossos, de lluentor metàl·lica. El contorn que marcava la tridimensionalitat no era natural.

Però l'autoretrat de la noia, de la Clara, PERFECTE. La gràcia d'això és que sàpigues identificar l'objecte.

Un dia, tot passejant-he t'hi podries acostar. Agafes els Ferrocarrils de la Generalitat fins a Sabadell Rambla i només són dos cantons. Casal Pere IV. Dura fins diumenge 5 de juliol. Tardes.

I si hi ha més gent que hi vulgui anar i encoratjar-los, també.

Comentaris (1)27-06-2015 23:55:01ALTRES

Compareu....

Pell de ceba no, de gallina.

No puc parlar de "Música" en el sentit de Sublim perquè és realment monstruós com la gent té la barra de penjar quelcom que sona tan malament.

La noia*, és la germana d'un advocat de Tarragona. Sembla que toqui malament però és enganyós. Qui toca fatal és el violí que fa de "solista". No tothom que sigui gran significa que en sàpiga, ja us posaré exemples i veureu diferències.

1. Un Cànon de Telemann.

A) Fèlix ps primer violí i Rosa Maria Ribas*, segon violí.

[https://www.youtube.com/watch?v=kaS8FpDf400]

B) 4 violins. 2 nens i 2 adults, se suposa americans....

[https://www.youtube.com/watch?v=09AtUIaILd0]

2. Bach Preludi, Suite nº2 de Bach (ll'original és per a violoncel)

A) Fèlix ps. Vol que opinem del violí que toca. So bo però afinació dolenta...

[https://www.youtube.com/watch?v=nWrW6ycsPFU]

B) Lucia Mullor, Viola...

[https://www.youtube.com/watch?v=zRO-tU7XITo]

Comentaris (5)26-06-2015 14:51:38ALTRES

La natació en el passat

Tots sabem que aquestra disciplina aquàtica apareix a europa a mitjans del segle passat. I és ara un dels esports més recomanats pels metges ja que exercites cames, peus mans dits i braços. TOT. Si tens mal d'esquena una simple rehabilitatció d'infraroig no t'ho solucionarà; tens seqüeles d'una embòlia, la natació o aiguagym, tot arreglat....

Però als segles passats, XIX, XVIII, XVII i XVI, la natació no existia ni estava ben vista ni que sigui per higiene. Si et rentaves ja et consideraven heretge, un cripto jueu o un morisc perquè les altres confessions prohibides, sí que es banyaven...

Natació, psicomotricitat total, en tot el cos es mou per separat i a sobre t'eleva al cel dels homes sense haver de morir...

Sabeu què és?

ORGUE.

L'aguda, mezzo en clau de SOL, baríton en clau de FA (mans) i el baix, també en FA (peus).

[https://www.youtube.com/watch?v=oo3PUyd59aY&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=43]

El culminant fou Bach, el més complert, però també n'hi ha d'altres com Buxtehude, Pachebel i, al segle XIX César August Guillem Franck (Belga) o Bruckner, alemany.

Buxtehude S. XVI-XVIII (no toca vores) és anterior a Bach i, Pachelbel si no fa no fa...

Pachebel: Està bé perquè hi ha una finestreta on pots seeguir els peus.... Bastant mort....

[https://www.youtube.com/watch?v=G_2WfX4CSu8]

Buxtehude. Poca cosa per afegir... No és Bach

[https://www.youtube.com/watch?v=puonq6spgKQ]

Cesar Franck.... poc a dir...

[https://www.youtube.com/watch?v=R60KjY3AaW0]

Bruckner. No diu gran cosa però té profunditat. El baix, els peus la hi dóna.

[https://www.youtube.com/watch?v=3DBsnnMrqdA]

Però com Bach, res.

[https://www.youtube.com/watch?v=7qHWdlkgosQ]

o aquesta...

[https://www.youtube.com/watch?v=SY7zXdy2tbc]

Sublim

Comentaris (3)24-06-2015 15:50:30INSTRUMENTS

Pàgines: 12345678945  <>