login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Tarragona-1

No la trobeu Romàntica?

El nom de la Plaça.

Ajuntament amb gairebé tot.

Comentaris (1)30-01-2016 17:45:20CATALUNYA

El viatge en tren

Mentre esperava que vingués el tren, se'm va ajuntar, buscant conversa, una dona gran, molt moderna, no catalana. Pel seu accent no era castellana sinó ARGENTINA no integrada. 22 anys sense parlar català. Però els argentins tenen un dialecte molt bonic, tranquil, alegre o trist amb un tint italià. Quan vam arribar a Tarragona on l'esperava un amic, em deia que no sabia que a la seva constitució, d'Argentina, l'havien modificat per no voler saber res amb el castellà (espanyol); ells parlaven argentí, segons diu el lingüista castellà Moreno Cabrera.

Em va dir que com era que no parlava castellà, que era una llengua molt bonica... A veure, com vols que parli una llengua que se m'ha imosat a sang i a foc?.

El català és la meva llengua!

Li va fer pena. A mi també que no parlés el català.

Va anar molt ràpid i xerant amb aquella cotorra argentina, més. ;)

Comentaris (3)30-01-2016 17:40:37ANECDOTARI

Sabadell-Barcelona.

Va començar malament.

El Tren no arribava a l'hora. A mig camí ens van dir que havíem de fer transbord a Sant Andreu Arenal fins a destinació. La meva, s'acabava a mig camí: Estació de Sants.

Sabadell Sud.

El Tren avariat.

Tren nou gent vella...

Ja ho diu el rètol.

Regional Exprés. No sé Com ho calculen però no s'està mai 1 hora i 50 minuts des de Barcelona. Potser des de Sabadel....

Comentaris (2)30-01-2016 17:32:15CATALUNYA

Teràpia de xoc

Tothom sap o sinó ho dic jo, que per paliar els símptomes traumàtics cal anar allà on te'ls han provocat. Jo he triat Tarragona, lloc on viu un mentider patològic, innat. Tot ell és pantalla, un fantasma de cartró pedra, que m'ha fet molt de mal: m'ha robat l'ànima....

Parlava de Tarragona, oi? Hom diria que és de l'Opus on tot, TOT es paga. Uns preus desorbitats i la ciutat en sí, no val res; Rambla Nova i Barri Medieval i restes Romanes, res més. Jo volia visitar el Passeig Arqueològic i s'havia de pagar...:( Res.

Semblava com si fos a l'estranger. Tot en castellà. Rètols, gent; foranis de fora la UE, sobretot musulmans...

Em vaig marcar una guia. Orosí--Apodaca--Plaça Prim--Gasòmetre--Plaça Ponenet--Av. Prat de la Riba (lloc on suposadament viu aquest intrús) fins a Imperial Tàrraco. Però vaig desfer a mig. Em vaig deixar perdre per carrerons aliens.: Orosí-- Apodaca--Unió--Rambla Nova--Sant Francesc--Rambla vella (allò sí que és dolent, on hi ha l'hospital santa tecla (segons alguns ho porten afins a l'Opus)-- El portalet (on hi ha una subdelegació de la Generalitat en un edifici renaixentista adust)--Plaça de la Font (Ajuntament).

Quan vaig arribar a la Rambla Nova i tothom me'n deia fàsrics, la vaig trobar fantàstica en aquell moment. Romàntica. Feia quatre gotes i la vaig immortalitzar.

Vaig fer moltes fotos de tarragona però com si fos una teen Age, ho fotografiava TOT. Tot el que va generar el viatge....

Comentaris (3)30-01-2016 17:16:26CATALUNYA

Cala Maria

Avui he anat a comprar roba d'abric i per fer temps, he passejat una mica, però sempre que hi passo, em ronden certs records de la infantesa que no puc esborrar.

Ma mare anava a casa d'una "amiga" que mai es dignava, quan va poder -quan se li va morir la mare amb feridura- venir a casa nostra. Ella deia mandra, però jo crec que era una altra cosa. Sobèrbia. Nosaltres érem inferiors. Ningú treballava, jo anava al cole i, el meu pare estava a l'atur. Ella tenia una filla que anava al cole de monges; una era hippy (trastorn bipolar no diagnosticat) molt moderna que mai va acabar el BUP i, la del mig, endarrerida. Se'n van adornar tard que era diferent. Sempre repetint, amb profes de repàs, res. Al final la van portar a una escola especial que els ensenyaven aptituts manuals per acabar treballant en una bugaderia industrial. Això sí també és moderna, té un pis i el comparteix amb un noi que està pitjor que ella -mèdicament-. Això sí, la seva sobèrbia només afedctava als altres, ella era la perfecta.

Al vespre, quan ma mare marxava, demanava a una de les seves tres filles baixar a comprar llet a cala Maria. Ella estava cansada. Es queixava que l filla petita era una "gandula". S'ajassava al seu llit, després dels deures, i d'allà no la treies. La hippy no hi era mai a casa, va marxar tenint 14 anys. I l'endarrerida hi anava romancejant. Al final, o solia acompanyar la filla petita que no ens portàvem tants anys.

-Un litre i mig!

Les mesures eren de metall pintat o plàstic.

La Maria, a més de llet, venia tomàquets.

Encara recordo els entrepants de barra, pa amb tomàquet i pernil dolç que ens fèiem per berenar. Boníssims.

Ara, quan hi passo, hi penso amb la senyora Maria. Al seu lloc hi ha un restaurant....

Comentaris (1)16-01-2016 22:35:09ANECDOTARI

Buscant records

La setmana de festes vaig anar a Barcelona. El 30 de desembre de 2015, que va ser un dia fastigós l'any passat el vaig voler convertir amb allò que a mi m'hauria agradat que fos. Em vag aturar en una paradeta de la Gran Via de Les Corts Catalanes, on hi ha la Fira de Reis i em vaig comprar un anell trurquesa. Turquesa com els meus ulls. Si hi ha llum són blaus i foscor, verdosos. Em van dir que estaven fet de Vori Vegetal, un fruit de l'amazones, entre Equador i Colòmbia i quan el poleixes, sembla ben bé una joia. És molt bonic tot i que em balla bastant al dit anular. Passades festes ja m'hi deixaré caure a la seva botiga de Terrassa...

Fa algun dies abocant el marro del cafè em va sortir un cor, d'aquells que no tenen tares. Perfecte. Ben perfilat.

Dilluns d'aquest nou any hi vaig tornar després de fer una bona volta pels darreres de Barcelona, encaterinats amb els Reis. Horror!!!

Volia anar a un Bracafè que hi ha entre Carrer Provença i Roger de Llúria, però el vaig trobar tancat. Abans havia passat com per error per un altre Bracafè, el del carrer de Casp -i jo que sempre havia cregut que era carrer Dipulatació...-. És igual, en veure que estava tancat, vaig anar al del Casp.

Les manpares de fusta amb finestres antigues, de vidres hexagonals i de color cru ja no hi eren. Ara hi havia personal femení no català que serveix des de darrere el taulell quadrat. Abans, quan hi anava amb la meva àvia per arrencar-li un regalet -era molt garrepa-, hi anàvem a prendre un cafè. A ella li agradava molt. Val a dir que també te'n venen com abans, però abans els cambrers eren catalans. I ja la coneixien i rebia un tracte agradable, de coneguts de sempre. Dilluns hi vaig anar a beure'm un cafè amb llet. Tot era diferent, menys la decoració interna del local. Molta nostàlgia em va pessigar l'estómac amb una llagrimeta imperceptible.

Un cop pentinat el passat, vaig enfilar cap Les Corts.

Contra la meva tradició em vaig aturar en una paradeta de "mandales" aplicat als anells o bijuteria. Un altre anell. L'estel de 6 puntes i una flor que simbòlicament significa, la Vida i la Sort. També era verd turquesa. Aquest em va bé a la mà dreta, al dit del mig.

Només tornar a casa -tren- fent ziga-zagues, vaig topar-me amb la bruixa de l'Imbècil II, aquell que em va voler comprar unes quincalles contra la meva voluntat. Ella no em va veure però la vaig saber reconèixer, la mestissa.

Sense veure quins passos feia, se'm va plantar davant meu l'Església Ortodoxa: Un cosí de ma mare, n'és addicte, per casament amb una dona russa.

I la sorpresa final, encara a mig fer... ja arribarà si ha de ser...

Potser tota aquesta recreca del passat m'havia de conduir al futur.

Avui, a 8TV feien una pel·lícula on hi sortia el Tom Sellect, més conegut per "Magnum" i, en el capvespre hi han afegit una melodia mal tocada que des de la primera nota he sabut què era, com sempre.

Brahms, un Intermezzo en La Major op. 118.

[https://www.youtube.com/watch?v=HEAD6vGOFeM]

Comentaris (0)08-01-2016 01:19:55ANECDOTARI

Carta a un reprimit

Benvolgut Magí.

Un conegut m'ha dit que no tens feina.

He tornat a pensar amb les teves carreres. Bé, Dret no perquè no et pots dedicar a l'ESO, però no has preguntat què pots fer amb Medicina?
A part de treure't el nivell C, igual que el meu germà. Els que vam fer LOGSE ens el convaliden com a C....
Suposo que a CGM o CGS podries encabir-te... Millor que vagis directament a Ensenyament, la seva web l'han empitjorat.
Desconec també si necessites el CAP, un Màster per poder donar classes. Abans era de 4 mesos però ara el fan màster per endur-se una bona picossada de diners.....

Ah. Mentider. Els jesuïtes de Sarrià no tenien o no tenen Col·legis Majors o Residències amb cap torre. Podria ser Penyafort a la mateixa Diagonal on estudiaves Dret? Abans era Penyafort, una residència NOMÉS per a nois. Hi havia Montserrat NOMÉS per a noies, però després les van unir.....

Amb tanta iMAGInació com tens, perquè no et dediques a la literatura. Sàpigues que TU ets la meva font d'inspiració.....estic fent els darrers retocs a una novel·la sobre l'Opus, Israel i L?ACNUR, donant informacions certes......ja t'agrairé la informació que em donares, xerrant pels descosits amb la por al cul, pel pany siliconat, recordes?

Una altra cosa. Coneixes la dita catalana: "Hem de llaurar amb els bous que tenim"? Les ties bones que t'agraden a tu són impossibles per 3 raons.
1. Tu no ets del seu tipus. Ni fent gimnàstica.
2. No tens pasta gansa. Les ties aquestes volen ser mantingudes i tu vols que et mantinguin elles. El món no va així. Si jo trobés un noi que em pogués "mantenir" el rebutjaria, perquè considero que si no em puc mantenir a mi mateixa, no me'l mereixo. Tinc ètica fet que els advocats l'heu perduda pel camí....
3. Són models. A la vida real et trobes el que hi ha i si per casualitat te'n trobes alguna que reuneix el teu ideal, serà per fotre't el poc que tens.

Si el que et córrer més pressa és cardar, a la carretera de les "Putes" entre Terrassa i Martorell, en pots trobar alguna.... Ja saps elles et foten un favor i tu pagues. En aquest món no hi ha res gratis, només desgraciats com tu que abusen de la bona gent que t'ho fa desinteressadament i després els deixes com un drap brut o simplement a "canvi d'un favor" el deixes penjat, ja saps, empaperar a la directora d'aquell institut.... amb una simple excusa...

I si no trobes feina sempre et queda l'Opus. Sempre tindràs un sostre i un plat taula. Un mentider com tu els farà beure a galet als directors espirituals, endossant-los que volen sentir. Ets àgil com ells.

La Cripta pesa 5,5 kg i té el cervell programat per a les llaunes de tonyina.
La Pendeja és tota negra i brillant i de pèl sedós, una preciositat, que vol tot el territori per a ella. Un pinxo! Això sí, quan sent la meva veu, ve corrents. És la meva nena....
El Nóvio, un calçasses mandrós, rosset i ulls verds. Totes les gates del barri estan castrades, menys la Cripta, però aquesta no és del seu gust. Alguna cosa et deu passar a tu, oi?

Llàstima que no hagués consumat el suïcidi perquè ara no estaries llegint tantes veritats d'un sol cop... No pateixis, hi ha més dies que llonganisses! Algun dia arribarà -sempre ho pots demanar als Reis o al Pare Noel-.

Bé, això sí, et desitjo molta sort i que trobis feina aviat.
Salutacions cordials. Vaja, "dingú", per l'escassa deferència que em tens.
Comentaris (2)22-12-2015 15:58:47ANECDOTARI

Dubtes

Fa anys em vaig topar amb un personatge que va posar de moda fanàtica i radical millor manera que els polítics s'adonessin que el Poble està d'esquena d'ells i n'està fins els collons, és no votant a les eleccions, és a dir, practicant l'ABSTENCIOISME.

Ara barallant-me amb el racó català, n'he trobat un altre, que també conec a mitges, perquè l'he vist UNA sola vegada -com l'altre- que al 2014 es barallava en solitari per les abstencions a les eleccions europees.

Ambdós segeuixen una mateixa línia ideològica, gairebé es plagien, tocats per l'Opus; un en va ser membre i l'altre els persegueix com rates. Són asexuats i mentiders. i Apostaven pel mateix Abstenció. L'Abstenció és el que vol la dreta i el que els anarkos del 36 (CUP d'ara no fa gaire temps) recomanaven.

Però ben mirat, a Espanya, a la Moncloa, què hi hem d'anar fer? Què hi hem de negociar, com serà la nostra agonia? Més cadiretes, més privilegis? A Catalunya no hi ha CAP partit amb lògica, excepte en aquest sentit, tot emulant els bascos, que no vulguin anar a Madrid, però els políticament correctes, ERC i CDC, els que representaven Juntspelsi, que encara tampoc sé què representa aquest sí, hi aniran per separat. la resta de pallassos, ambigus o unionistes m'importen un rave.

Què tens?

Res.

Votar nul?

Votar el primer partit espanyol que es mostri amb un parell de collonys com: netejar la corrupció de les istitucions. Perquè deixem-ho clar ERC i CDC hi volen anar per omplir-se les butxaques i intentar que la franja xarnega de la zona metropolitana els voti. No ho han fet mai ni ho faran ara. No aprenen de la història, ni de les darreres eleccions on la força més votada, la que més ha absovit el vot espanyol militant ha estat C'S, les antípodes d'ERC i dels candidats que s'hi presenten. Pobre Tardà.

A la fira d'entitats a Arc de Triomf, Súmate estava desert. Els espanyols no van a commemorar res que n sigui "lo suyo". Catalunya és dels catalans però amb el castellà oficial...

Com ho veieu?

Comentaris (9)08-11-2015 18:47:52CATALUNYA

Apel·lo als "tarragonins"

Ja sabem que la nostra llengua és molt rica de diversos parlars. Que no és el mateix dir "tomata" de la v. oriental que Tomàquet de la v. central o Tomaca/tomaques del tarranogès, sobretot Conca de Barberà. Aquesta versió l'he trobada a Tarragona ciutat tot i que el mentider que m'ho ha dit, en desconfio plenament.

Tots sabem que l'educació la dóna la mare, per tant, si una persona que viu i diu que és de Tarragona de tota la vida, xoca quan de segon cognom és típic de fora de Tarragona ciutat: Barenys.

Barenys és una riera que a cada pluja forta s'inunda a Salou. És un cognom que es troba a tot el camp de Tarragona, però la meva incògnita és saber com parlen els de fora de Tarragona per tenir una idea general del paio en concret. Podem arribar fins a Torosa on es troba el cognom de sa mare....

Gràcies. per respostes adreceu-vos al meu perfil en privat...

Comentaris (0)08-11-2015 14:44:44CATALUNYA

Inspiració

Molts de vosaltres em diríeu que em queixo massa, que no n'hi ha per tant de tot plegat. Però explicar uns fets reals que t'han marcat, escarmentat i que no tens gens de ganes que tornin a succeir, no és gens fàcil. No es tracta del meu intent de suïcidi sinó d'explicar d'una manera novel·lada com és un narcisista pervers o maligne.En definitiva: un egocèntric. Ara mateix podria descriure'l.

JO era la paraula que més sonava. Ell en forma primera. Jo amb pronom personal o amb preposició. 'meu' o 'a mi.' Ell era centre de l'univers conegut. Gràcies a mi, em va gosar dir un cop, jo era alguna persona a qui se li podien mirar als ulls. que gràcies a ell, jo em trobava bé al seu costat, perque ell sabia tractar a les dones. En 18 anys en va tenir 7. Sempre t'intentava donar la raó amb tot. "Jo -jo de jo mateixa, eh- per un desamor vaig estar a les portes del suïcidi... "Jo també, me n'hauria anat ben lluny i deixar-ho tot". Bé, amb una breu variació de guió. "És que JO havia d'aguantar cada cuadro..... saps, la Cristina no sabia cuinar, la Sílvia era bipolar i tenia les nenes com ella i, a sobre JO havia de posar ordre". Jo, sí ja ho sé, tu el gran salvador de la humanitat! era doctor, pare i mentor. Un dia arribo de treballar i em trobo la Sílvia al llit volent-se matar i la seva filla al passadís cridant com una histèrica que també es volia suïcidar. Allò no era plan...". I lavors em sortia amb què la seva Sílvia bipolar i histèrica vivia a casa seva i que hava posat a to a la seva mare, la mare de l'egocèntric. I que només vetllava pel seu cos o que la seva filla -recordeu, abans me'n deia 2- es dedicava a robar peces de roba sense que la seva mare la controlés.... sabeu la sortida d'ell? És que JO tot ho havia de solucionar. Em vaig haver de desplaçar a Comissaria i pagar la fiança d'ella i de la seva amiga i, a més, pagar la peça de roba ques va fer malvé amb l'intent de robatori!. Una altra que ho escolti pot pensar: quina bona persona, un altre no ho hauria pas fet. I era això el que cercava. Que la gent del carrer, si n'hi havia -i jo al seu costat empassant-me tots els seus rotllos- assentís conformament. Encara recordo la situació davant del Palau Robert de Barcelona!

Això era la part del JO més repetitiva. Llavors hi havia la part de la mentida. La mentida que cal saber identificar d'aquestes persones amb problemes. Una coneguda que ha esdevingut saludada per les seves manies, em va dir, recordant el seu passat comú amb aquest personatge: de petit estomacava els companys! Ep! de petit era maltractador!!! Això no canvia, de gran també. Ara no pega, ara menteix. M'hi jugo doble contra senzill que tot el rotllo era mentida. També és mentida que els companys de feina li fessin el buit i que per això "vaig demanar que em traslladessin". Aquest noi té una feina de telefonista a la Generalitat, vaja que és funcionari. S'ha d'entendre d'una altra manera. El van traslladar, no perquè li fessin el buit, sinó perquè era CONFLICTIU. Per això mai no em deia on treballava, perquè no tingués la curiositat d'anar-lo a esperar o de males, a preguntar a l'antic lloc, per exemple, si fulanito treballava allà. M'haurien dit: No senyora el van traslladar perquè és una persona conflictiva i no pot estar amb ningú". I era cert, ara només està amb una vella que li explica cuentos d'anar a dormir. Li fa d'inspiració per fer obretes de teatre.

Les hores de feina. Hi va haver unes setmanes que em deia que treballava a la tarda i per plegar el divendres a les 6, cada dia, fins dijous, en feia mitja; i després, em va dir, que treballava al matí. M'hauria pogut dir... no és que faig torns rotatius... No eren torns eren mentides, ara al matí ara la tarda perquè si hagués volgut anar-hi, no l'hauria trobat.

Una altra cosa que vaig trobar de mal gust d'una persona egocèntrica. Em va passejar per tot el barri. Tenia por que jo anés als establiments propers de casa seva i preguntés per ell? Per què tantes molèsties?

Cap d'any. Em va convidar a passar el cap d'any. Una plata de canapès i caviar! La Fira de Gran Via de les Corts Catalanes. Volia impressionar a una desgraciada que no treballava amb bijuteria barata? Unes boles, llavors pintades a mà que fins i tot sa mare li va dir que era fastigós, però per a mi, ja estava bé. Una quincalla per fer-me contenta a mi, JO que mai em poso res de collarets. Jordi, jo po porto collarets, no em compris res. Però ELL, era d'esperit de contradicció. Ell, collarets, no un, DOS. Quincalla perquè l'endemà, un es va trencar.

No us ho volia dir per no sentir la cantarella, ai pobre noi, de què et queixes.... si necessitava ajuda perquè era cec. I què? Jo m'he trobat mots cecs pel carrer i eren molt educats. Un cec quan va pel carrer intenta esquivar a la gent que per això porta bastó, això si vas sol. Però si van acompanyats, es deixen guiar per l'acompanyant. ELL no. Ell feia servir el bastó per fotre trompades a tothom qui se li acostés i jo, de bracet, per intentar-lo guiar i no donés trompades a la gent. No trobeu que hi ha malaintencionalitat? 1. Pobre chico... això ho vaig sentir, fer pena a la gent. 2. Quina poca sombra aquesta noia que no sap guiar al cec. L'única cosa que JO em vaig comprar de profit va ser una faldilla "pareo" de seda reversible. Preciosa! Però tranquils, el meu jo és imprescindible per contruir les frases, el seu, era repetitiu obscenament.

Era un barrut. Per cap d'any ell va cuinar i val a dir que no ho fa malament. És molt independent amb les coses de la llar però pel sexe necessita un forat. Ah si, era barrut. Vam anar a un Bon Preu del carrer Sepúlveda -crec que allà hi ha uha delegació de la gencat- a comprar. Jo vaig voler comprar un parell de Moritz i una bossa d'snacks Bon Preu que estan molt bé. Ell, aprofitant que pagava jo i que tenia el crèdit limitat, es va comprar 4 cerveses de poma de la San Miguel i una altra bossa d'snacks. Els dos dies que em vaig quedar a dormir, encara no se les va acabar.

Per mi fos, li hagués dit a la cara: Escolta Jordi ara que hi som, ja que JO no et dono l'abast et pots comprar una nina. Et farà el mateix que jo i no et dirà mai que NO. Que no sent res, i així no m'hauràs de demanar de males maneres que una noia VERGE i no PROMÍSCUA, vagi al ginecòleg, "Per què pensa que hi ha dones que encomanen malalties expressament"; no escoltava mentre li deia, escolta noi que sóc verge i no m'ho faig amb ningú... Amb Vehemència!!!! "hi ha dones que encomanen malalties als homes i ho fan expressament!!!!! Em vaig sentir tant malament que la gota va posar fi al meu adéu va ser agosarada. "Li podries dir al teu metge que et canviï la medicació per una altra que et doni més líbido?!" De puta a un medicament que em donés més líbido. Ho enteneu? Jo no. La nostra relació que només era de diumenges va durar fins a Reis. Ni tan sols 2 mesos.

Em podríeu ajudar a novel·lar aquesta merda?

Ens vam conèixer per Facebook per culpa d'aquesta coneguda que havien anat junts al cole. Va ser el dia 9N. La primera sortida de casa, per part meva va ser el 16 de novembre justament per estar asseguts en un sofà incòmode i veure'l a ell afartar-se del meu te i les pastes que no en vaig poder tastar ni una. A partir de llavors les va comprar ell. Només hauria faltat això! Fins la nit de Reis, que va ser ell em va enviar a la merda, em va treure de casa seva amb tota la cara. Encara és hora de saber-ho... o sí? Sí, ara ho recordo. No em va venir de gust escoltar més fragments de projectes seus de Radionovel·la. Sobretot, la gran Honestadat que tan pregonava!

Ah, més coses. Ell i la seva mare volien que treballés. Qui no li agradaria treballar i tocar-ne de calents cada mes? No. Ells no volien donar-me la satisfacció de tenir diners propis o ser la mestressa del meu raconet, no. Ho volien per entaforar el seu fillet a casa d'una dona i treure-se'l de sobre. I poder retreure'm més endavant, que jo era una merda, una desgraciada o que no era ningú i necessitava ELL, un cec, perquè m'ajudés. Quantes vegades ho devia repetir a les seves fulanes? O fins i tot que se n'havia de buscar una altra, d'esquenes meves -i que consti que ell era molt fidel i que la fidelitat era una de les coses que més valorava- (dels altres) que ell sense sexe no podia passar. Ah! la paraula clau! Honest a matar. Volia dir mentider.

Quan fas un regal et posen l'etiqueta "Espero que t'agradi", doncs per a ell, era sinònim per deixar-me com un drap brut. Em va deixar a mi i el text inclòs, per llençar. Tot i que per curar-me en salut ja li vaig dir: fes-ne el que vulguis. Si no t'agrada, llença'l o millora'l. Jo no el vull, per això te'l regalo que potser tu sabràs donar-li més joc. Em va dir que el text tenia un llenguatge massa culte pels barris baixos que volia representar. Barris baixos? L'única baixa era la Vero que mor tràgicament en estimbar-se el cotxe on anava però el personatge, l'home, sí era culte. Segur que el seu lector no li va funcionar gaire bé; massa mals entesos!

Apa, digueu-me com ho puc lligar! Ho trobo molt complicat.... Fins i tot el seu cognom em va despertar desconfiança, sabeu aquell delinqüent del PP que està en llibertat i que el pobre Elpidio José Silva el van fotre fora per enviar-lo a presó? Doncs es diu igual.

Comentaris (4)03-11-2015 00:21:17ANECDOTARI

Estreno Mac

El PC de torra feia el ximple tot preparant classes i el meu pare entusiasmat, va dedcir comprar-me -que ja pot....- un mac apple, de pantalla de retina. Súper. No cansa i els ulls no ploren. I et pots passar estona escrivint sense parar.

És difícil fer-lo anar, costa però espero acostumar-m'hi abans no llenci la tovallola de la meva vida.

Comentaris (5)26-10-2015 22:42:21ALTRES

Provant, provant...

Feia temps que ho vaig deixar caure.

Què podrien sentir si deixava un buit i me n'anava. A ma mare ja li va bé; al meu pare, sense comentaris, al meu germà era una bogeria i havia de viure.

Alguns amics que m'estimen, em trobarien a faltar. Jo els vaig contestar. Feu una festa en honor meu, divertiu-vos....

Hi ha vegades que no pots aguantar la tensió i poses fi allò que t'ofega. Llàstima que no vaig trobar el cúter groc i vaig fer servir el del meu pare que només talla cartró i 19 pastilles per adormir-me suaument. Ara les cabrones que dirigeixen el IES del qual estic de baixa, pagarien la inducció al suïcidi, que sí és delicte i podrien anar a fer classe allà on es mereixen: a la Presó de dones. Ho hauria deixat ben lligat però no m'han prohibit exercir els meus drets, dret a morir dignament. Ara viuré indignament.

Comentaris (2)19-10-2015 19:29:36Currículum Vitae

Ja no faig dol....

Ara tinc odi!

S'ha acabat el dol per aquell manipulador -advocat-.

Ara només em resta l'odi acumulat.

No sento els seus records com una punyalada, només un lliure lliscar de notes.

Una cançó U2, en anglès, ell la va entendre en flamenc "estandar" i això que té una germana que toca el violí.

[https://www.youtube.com/watch?v=M27IMEjqEgk]

Això sí, és un cor de veus femenines flamenques....res més.

Comentaris (3)09-09-2015 14:13:17ALTRES

Vosaltres ho sabíeu?!!

Mentre cercava una interpretació d'un director, bé d'en Fischer, per casualitat he trobat un In Memoriam. 10/09/1941---24/09/2014

De qui deu ser, m'he preguntat....

M'he quedat galaçada en descobrir que Hogwood no fa ni 12 mesos que és mort. Va morir el 24 de setembre de l'any passat. Vosaltres ho sabíeu? Jo no vaig sentir enlloc que ho diguessin. M'han destrossat el cor.

Almenys ell sabia fer les coses ben fetes, amb el diapasó correcte i no un "quiero y no puedo" de 442 Hz i instruments actuals. La Música, la BONA MÚSICA amb els instruments que pertoquen...

Amb 11 mesos de retard, el meu petit homenatge.

[https://www.youtube.com/watch?v=_y6ZpoQrZzc]

Comentaris (6)16-08-2015 19:25:35MÚSICA

Sense paraules

Ho vaig descobrir fent "zapping" per youtube.

És realment fascinant i NO he trobat CAP intèrpret dels anoments GRANS, els històrics, com un Pollini per exemple, que hagi superat aquest Norturn de Chopin, Nº 20 (Pòstum, en DO sostingut menor), d'aquest noi, en Jean-Luc.

[https://www.youtube.com/watch?v=yeo2WFpF0e8]

M'he quedat sense paraules, muda. Deixeu passar la música com una cascada de notes que us alleugeriran l'ànima

Comentaris (3)11-08-2015 17:05:22MÚSICA

Pàgines: 12345678945  <>