login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

El retorn

El retorn de Sarral a Sabadell estava previst pel dimarts 26 de gener a la Tarda, per via Autocars Plana + Renfe fins a Sabadell.

Però el meu germà se li va acudir un altre itinerari. Via Pica-Moixons, des de Montblanc.

Ell m'hi va acompanyar perquè no hi ha servei de transport públic, des de Sarral a Montblanc.

Allà mateix vaig descobrir que el bitllet es cobra al tren.

Des de Montblanc a Pica-Moixons, el paisatge és molt bonic i pintoresc.

A partir d'Alcover, la cosa canvia; empitjora. A més xarnegos, més degradació paisatgística. El tren passa arran de les cases -semblava les Filipines on la gent tenia la casa al costat de les vies del tren.

2 hores i 49 minuts d'avorriment. I com a premi, Cripta....

-----

---

----

----

---

---

----

----

---

----

Comentaris (0)06-02-2016 19:12:30CATALUNYA

Poesia a Tarragona?

Estava mirant unes restes del Circ sota aquesta casa hi sento un so conegut.

Escales i galls. Escales greus, escales agudes. de dues notes, ràpides i lentes.

A la mateixa hora. A partir de les 4 de la tarda. (el dia 29 de gener, també, més d'hora).

Llàstima que no les pogueu escoltar, que la foto no retransmeti el so d'un CLARINET, un col·lega que li surt millor que jo.

Comentaris (8)30-01-2016 18:58:29CLARINET

Curiositats...

De Tarragona.

Botànica, Una Casa amb uns esgrafiats de pedra per no dir directament escultures o alts relleus. Una Torre, guerra entre ordres religioses....

---

----

Aquest se'n diu, el Convent dels Agustins però abans era dels Jesuïtes.

----

Comentaris (8)30-01-2016 18:53:08ANECDOTARI

Ruïnes i Gats

Tant el 18 com el 29 de gener m'he trobat el mateix gat a les ruïnes del Circ.

Comentaris (2)30-01-2016 18:42:19ANECDOTARI

1713, Alta Traïció.

Tarragona, tal com diu el plafó explicatiu de "Ruta 1714" va ser un loc on Les muralles de Tarragona van ser els Nostres es dedicaven a reconstruir muralles iesperaven noves trobes. Les muralles de Tarragona van ser refortificades de nou; allà no hi havia guerra i els servia als anglesos, per anar i venir de Tarragona a Mallorca. Però al 1713, Els Austriacistes entregaren Tarragona com si juguessin a cromos. Alta Traïció.

----

Què diríeu què és això?

Comentaris (1)30-01-2016 18:37:47CATALUNYA

Murallas de Tarragona

Les pedres que feien servir eren enormes. Ja usaven l'encoixinat, que des d'uns centenars d'anys oblidats, reaparèixen al Renaixement.

Eren els reis de l'urbanització, de crear infraestructures útils (que Espanya n'aprengui!). En altres èpoques, les reutilitzaven erquè consideraven que allò del passat formava part del Paganisme, com si el Cristianisme, vist per una altra religió, no fos Paganisme, també.

---

---

----

Comentaris (7)30-01-2016 18:31:56CATALUNYA

Tarragona antiga

El Circ es pot dir que és de les poques coses que hi ha punts informatius sense pagar. Pel que he pogut llegir, era grandiós, des de l'Ajuntament, carrers del costat i fins l'Enrajolat on hi ha restes, era part del Circ, on es feien carreres.

No oblidem tampoc l'Amfiteatre que des de la Carretera o Carrer es veu bé.

----

----

----

Comentaris (1)30-01-2016 18:16:59CATALUNYA

Tarragona-2

Tinc la memòria fluixa i no recordo si em vaig emportar dinar -un entrepà?- i una llet i cafè, allà a les 4 de la tarda tocades. Al cafè restaurant La Font. Molt originals! Després a caminar. Catedral des de les baix les escales. (Una façana plana). El mainell, una figura, potser una mare de Déu i el nen; una rossassa d'un edifici adjunt al conjunt catedralici; El Palau de l'Arquebisbe (de l'Opus, diuen); l'Escut de la ciutat en esgrafiat...

-----

---

----

----

Comentaris (2)30-01-2016 18:05:37CATALUNYA

Tarragona-1

No la trobeu Romàntica?

El nom de la Plaça.

Ajuntament amb gairebé tot.

Comentaris (1)30-01-2016 17:45:20CATALUNYA

El viatge en tren

Mentre esperava que vingués el tren, se'm va ajuntar, buscant conversa, una dona gran, molt moderna, no catalana. Pel seu accent no era castellana sinó ARGENTINA no integrada. 22 anys sense parlar català. Però els argentins tenen un dialecte molt bonic, tranquil, alegre o trist amb un tint italià. Quan vam arribar a Tarragona on l'esperava un amic, em deia que no sabia que a la seva constitució, d'Argentina, l'havien modificat per no voler saber res amb el castellà (espanyol); ells parlaven argentí, segons diu el lingüista castellà Moreno Cabrera.

Em va dir que com era que no parlava castellà, que era una llengua molt bonica... A veure, com vols que parli una llengua que se m'ha imosat a sang i a foc?.

El català és la meva llengua!

Li va fer pena. A mi també que no parlés el català.

Va anar molt ràpid i xerant amb aquella cotorra argentina, més. ;)

Comentaris (3)30-01-2016 17:40:37ANECDOTARI

Sabadell-Barcelona.

Va començar malament.

El Tren no arribava a l'hora. A mig camí ens van dir que havíem de fer transbord a Sant Andreu Arenal fins a destinació. La meva, s'acabava a mig camí: Estació de Sants.

Sabadell Sud.

El Tren avariat.

Tren nou gent vella...

Ja ho diu el rètol.

Regional Exprés. No sé Com ho calculen però no s'està mai 1 hora i 50 minuts des de Barcelona. Potser des de Sabadel....

Comentaris (2)30-01-2016 17:32:15CATALUNYA

Teràpia de xoc

Tothom sap o sinó ho dic jo, que per paliar els símptomes traumàtics cal anar allà on te'ls han provocat. Jo he triat Tarragona, lloc on viu un mentider patològic, innat. Tot ell és pantalla, un fantasma de cartró pedra, que m'ha fet molt de mal: m'ha robat l'ànima....

Parlava de Tarragona, oi? Hom diria que és de l'Opus on tot, TOT es paga. Uns preus desorbitats i la ciutat en sí, no val res; Rambla Nova i Barri Medieval i restes Romanes, res més. Jo volia visitar el Passeig Arqueològic i s'havia de pagar...:( Res.

Semblava com si fos a l'estranger. Tot en castellà. Rètols, gent; foranis de fora la UE, sobretot musulmans...

Em vaig marcar una guia. Orosí--Apodaca--Plaça Prim--Gasòmetre--Plaça Ponenet--Av. Prat de la Riba (lloc on suposadament viu aquest intrús) fins a Imperial Tàrraco. Però vaig desfer a mig. Em vaig deixar perdre per carrerons aliens.: Orosí-- Apodaca--Unió--Rambla Nova--Sant Francesc--Rambla vella (allò sí que és dolent, on hi ha l'hospital santa tecla (segons alguns ho porten afins a l'Opus)-- El portalet (on hi ha una subdelegació de la Generalitat en un edifici renaixentista adust)--Plaça de la Font (Ajuntament).

Quan vaig arribar a la Rambla Nova i tothom me'n deia fàsrics, la vaig trobar fantàstica en aquell moment. Romàntica. Feia quatre gotes i la vaig immortalitzar.

Vaig fer moltes fotos de tarragona però com si fos una teen Age, ho fotografiava TOT. Tot el que va generar el viatge....

Comentaris (3)30-01-2016 17:16:26CATALUNYA

Cala Maria

Avui he anat a comprar roba d'abric i per fer temps, he passejat una mica, però sempre que hi passo, em ronden certs records de la infantesa que no puc esborrar.

Ma mare anava a casa d'una "amiga" que mai es dignava, quan va poder -quan se li va morir la mare amb feridura- venir a casa nostra. Ella deia mandra, però jo crec que era una altra cosa. Sobèrbia. Nosaltres érem inferiors. Ningú treballava, jo anava al cole i, el meu pare estava a l'atur. Ella tenia una filla que anava al cole de monges; una era hippy (trastorn bipolar no diagnosticat) molt moderna que mai va acabar el BUP i, la del mig, endarrerida. Se'n van adornar tard que era diferent. Sempre repetint, amb profes de repàs, res. Al final la van portar a una escola especial que els ensenyaven aptituts manuals per acabar treballant en una bugaderia industrial. Això sí també és moderna, té un pis i el comparteix amb un noi que està pitjor que ella -mèdicament-. Això sí, la seva sobèrbia només afedctava als altres, ella era la perfecta.

Al vespre, quan ma mare marxava, demanava a una de les seves tres filles baixar a comprar llet a cala Maria. Ella estava cansada. Es queixava que l filla petita era una "gandula". S'ajassava al seu llit, després dels deures, i d'allà no la treies. La hippy no hi era mai a casa, va marxar tenint 14 anys. I l'endarrerida hi anava romancejant. Al final, o solia acompanyar la filla petita que no ens portàvem tants anys.

-Un litre i mig!

Les mesures eren de metall pintat o plàstic.

La Maria, a més de llet, venia tomàquets.

Encara recordo els entrepants de barra, pa amb tomàquet i pernil dolç que ens fèiem per berenar. Boníssims.

Ara, quan hi passo, hi penso amb la senyora Maria. Al seu lloc hi ha un restaurant....

Comentaris (1)16-01-2016 22:35:09ANECDOTARI

Buscant records

La setmana de festes vaig anar a Barcelona. El 30 de desembre de 2015, que va ser un dia fastigós l'any passat el vaig voler convertir amb allò que a mi m'hauria agradat que fos. Em vag aturar en una paradeta de la Gran Via de Les Corts Catalanes, on hi ha la Fira de Reis i em vaig comprar un anell trurquesa. Turquesa com els meus ulls. Si hi ha llum són blaus i foscor, verdosos. Em van dir que estaven fet de Vori Vegetal, un fruit de l'amazones, entre Equador i Colòmbia i quan el poleixes, sembla ben bé una joia. És molt bonic tot i que em balla bastant al dit anular. Passades festes ja m'hi deixaré caure a la seva botiga de Terrassa...

Fa algun dies abocant el marro del cafè em va sortir un cor, d'aquells que no tenen tares. Perfecte. Ben perfilat.

Dilluns d'aquest nou any hi vaig tornar després de fer una bona volta pels darreres de Barcelona, encaterinats amb els Reis. Horror!!!

Volia anar a un Bracafè que hi ha entre Carrer Provença i Roger de Llúria, però el vaig trobar tancat. Abans havia passat com per error per un altre Bracafè, el del carrer de Casp -i jo que sempre havia cregut que era carrer Dipulatació...-. És igual, en veure que estava tancat, vaig anar al del Casp.

Les manpares de fusta amb finestres antigues, de vidres hexagonals i de color cru ja no hi eren. Ara hi havia personal femení no català que serveix des de darrere el taulell quadrat. Abans, quan hi anava amb la meva àvia per arrencar-li un regalet -era molt garrepa-, hi anàvem a prendre un cafè. A ella li agradava molt. Val a dir que també te'n venen com abans, però abans els cambrers eren catalans. I ja la coneixien i rebia un tracte agradable, de coneguts de sempre. Dilluns hi vaig anar a beure'm un cafè amb llet. Tot era diferent, menys la decoració interna del local. Molta nostàlgia em va pessigar l'estómac amb una llagrimeta imperceptible.

Un cop pentinat el passat, vaig enfilar cap Les Corts.

Contra la meva tradició em vaig aturar en una paradeta de "mandales" aplicat als anells o bijuteria. Un altre anell. L'estel de 6 puntes i una flor que simbòlicament significa, la Vida i la Sort. També era verd turquesa. Aquest em va bé a la mà dreta, al dit del mig.

Només tornar a casa -tren- fent ziga-zagues, vaig topar-me amb la bruixa de l'Imbècil II, aquell que em va voler comprar unes quincalles contra la meva voluntat. Ella no em va veure però la vaig saber reconèixer, la mestissa.

Sense veure quins passos feia, se'm va plantar davant meu l'Església Ortodoxa: Un cosí de ma mare, n'és addicte, per casament amb una dona russa.

I la sorpresa final, encara a mig fer... ja arribarà si ha de ser...

Potser tota aquesta recreca del passat m'havia de conduir al futur.

Avui, a 8TV feien una pel·lícula on hi sortia el Tom Sellect, més conegut per "Magnum" i, en el capvespre hi han afegit una melodia mal tocada que des de la primera nota he sabut què era, com sempre.

Brahms, un Intermezzo en La Major op. 118.

[https://www.youtube.com/watch?v=HEAD6vGOFeM]

Comentaris (0)08-01-2016 01:19:55ANECDOTARI

Carta a un reprimit

Benvolgut Magí.

Un conegut m'ha dit que no tens feina.

He tornat a pensar amb les teves carreres. Bé, Dret no perquè no et pots dedicar a l'ESO, però no has preguntat què pots fer amb Medicina?
A part de treure't el nivell C, igual que el meu germà. Els que vam fer LOGSE ens el convaliden com a C....
Suposo que a CGM o CGS podries encabir-te... Millor que vagis directament a Ensenyament, la seva web l'han empitjorat.
Desconec també si necessites el CAP, un Màster per poder donar classes. Abans era de 4 mesos però ara el fan màster per endur-se una bona picossada de diners.....

Ah. Mentider. Els jesuïtes de Sarrià no tenien o no tenen Col·legis Majors o Residències amb cap torre. Podria ser Penyafort a la mateixa Diagonal on estudiaves Dret? Abans era Penyafort, una residència NOMÉS per a nois. Hi havia Montserrat NOMÉS per a noies, però després les van unir.....

Amb tanta iMAGInació com tens, perquè no et dediques a la literatura. Sàpigues que TU ets la meva font d'inspiració.....estic fent els darrers retocs a una novel·la sobre l'Opus, Israel i L?ACNUR, donant informacions certes......ja t'agrairé la informació que em donares, xerrant pels descosits amb la por al cul, pel pany siliconat, recordes?

Una altra cosa. Coneixes la dita catalana: "Hem de llaurar amb els bous que tenim"? Les ties bones que t'agraden a tu són impossibles per 3 raons.
1. Tu no ets del seu tipus. Ni fent gimnàstica.
2. No tens pasta gansa. Les ties aquestes volen ser mantingudes i tu vols que et mantinguin elles. El món no va així. Si jo trobés un noi que em pogués "mantenir" el rebutjaria, perquè considero que si no em puc mantenir a mi mateixa, no me'l mereixo. Tinc ètica fet que els advocats l'heu perduda pel camí....
3. Són models. A la vida real et trobes el que hi ha i si per casualitat te'n trobes alguna que reuneix el teu ideal, serà per fotre't el poc que tens.

Si el que et córrer més pressa és cardar, a la carretera de les "Putes" entre Terrassa i Martorell, en pots trobar alguna.... Ja saps elles et foten un favor i tu pagues. En aquest món no hi ha res gratis, només desgraciats com tu que abusen de la bona gent que t'ho fa desinteressadament i després els deixes com un drap brut o simplement a "canvi d'un favor" el deixes penjat, ja saps, empaperar a la directora d'aquell institut.... amb una simple excusa...

I si no trobes feina sempre et queda l'Opus. Sempre tindràs un sostre i un plat taula. Un mentider com tu els farà beure a galet als directors espirituals, endossant-los que volen sentir. Ets àgil com ells.

La Cripta pesa 5,5 kg i té el cervell programat per a les llaunes de tonyina.
La Pendeja és tota negra i brillant i de pèl sedós, una preciositat, que vol tot el territori per a ella. Un pinxo! Això sí, quan sent la meva veu, ve corrents. És la meva nena....
El Nóvio, un calçasses mandrós, rosset i ulls verds. Totes les gates del barri estan castrades, menys la Cripta, però aquesta no és del seu gust. Alguna cosa et deu passar a tu, oi?

Llàstima que no hagués consumat el suïcidi perquè ara no estaries llegint tantes veritats d'un sol cop... No pateixis, hi ha més dies que llonganisses! Algun dia arribarà -sempre ho pots demanar als Reis o al Pare Noel-.

Bé, això sí, et desitjo molta sort i que trobis feina aviat.
Salutacions cordials. Vaja, "dingú", per l'escassa deferència que em tens.
Comentaris (2)22-12-2015 15:58:47ANECDOTARI

Pàgines: 1234567845  <>