login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

COMPTE!!!!!

Ara ve la campanya d'estiu per encolomar monedes d'altres estats de mides i formes -efígies- semblants.

Us ho poden encolomar a petit coemrç, supermercats on les caixeres van de rutina i que la moneda passa sense ser vista.

Tot i haver inforrmat a les autoritats competents -Mossos d'Esquadra- m'han arxivat la notificació. Però cal informar al petit comerç que els poden fotre igual.

Parlo de la Rossa, la moneda de pesseta, amb la cara de Juan Carlos I i la gallina al darrere, del 75. És més petita que d'una de 20 cèntims i més gran que una de 10 cèntims. De costat, no hi ha gaire diferència.

Comentaris (4)15-06-2016 14:56:23ANECDOTARI

No sóc d'eixe món

Des que la rutina d'anar a Sarral m'imposava prescidir de TV, ara a casa dels meus pares, tampoc me la miro. Se'm fa pesada, sobretot els botiflers que apareixen dia sí i dia també, a la "Nostra"; els documentals en castellà "de la cuatro i 2 de RTVE" que s'empassa ma mare sense entendre res.

Sóc una privilegida. Ara que puc, tampoc tinc ganes d'escoltar música però estic enganxada a la pàgina dels Mossos a Twitter i me n'assabento abans que ho digui la TV.

Com en Raimon, "no sóc d'eixe món"....

Comentaris (1)14-06-2016 14:02:51CATALUNYA

Caminada...

El dia 13 de maig vaig voler posar-me a prova.

Manresa-Montserrat a peu. Organitzat per una associació per recaptar fons contra el càncer, de Manresa i, un grup de Mossos Solidaris, també de Manresa.

Moltes persones preparades van caure pel camí solellat. Al km. 6,8.

Jo i altres valentes ho férem al km 14. Els Mossos van col·laborar remolcant gent que no podia fins a Montserrat. Hòstia que bé a les seves furgonetes, no vam necessitar aire condicionat, tot i que un d'ells, molt sociable i agradable ens ho volia posar fàcil. NO. Allà ens vam fer una foto de grup.

Ben apalancats, això sí.

Un cop a Montserrat, ens van donar coses de propaganda, sobretot aliments i begudes....

En un racó, a l'ombra hi havia un home que em sonava de cara que no sabia qui era. Per internet i hores després de la caminada, vaig saber qui era, perquè amb tota la seva mala educació no m'ho va dir, quelcom semblnt a: "Sóc aquell de la poli". què li costava dir: "Sóc el director de la Policia, n'Albert Batlle". I hagués quedat com un senyor i no com un imbècil.

Això sí, el poli, agent mosso que ens va dur a Montserrat i que va tenir tanta deferència amb mi (Em va abraçar en fer-nos la foto), sí que va quedar bé i, des d'aquest humil blog li voldria fer la meva particular contribució: Fantàstic 13.127!!!!!!! publicant la foto retallada....

I per donar fe del cansament....

Comentaris (2)10-06-2016 12:09:58ANECDOTARI

La No, no sap res, tampoc!

Avui he tingut una visita de rutina amb la psiquiatra que em porta, la Dra. Clara No per fer el seguiment de la baixa. Li he dit que estava més baixa anímica des que va morir Nikolaus Harnoncourt.

I a sac, i sense pèls a la llengua em pregunta: "quien es ese?". -Ratllant la mala educació-.

Un director d'orquestra especialitzat en interpretacions de música antiga.

"Pues, no lo sabía".

No m'estranya gens. A Catalunya i a Espanya no hi ha tradició intel·lectual per a la bona música.

Val a dir que tampoc sabia qui eren els grans compositors amb què es movia Harnoncourt. Els pares de la música.

Sempre passa amb els espanyols. Espanyolades.

Comentaris (1)19-04-2016 20:03:45ESPANYOLADES

No recordava, ara sí!

El meu germà va arranjar un coral d'una Cantata de Bach, la BWV1, per a contrabaix i clarinet i, avui he descobert -potser perquè és menys sentida-, i he tingut la sort que era dirigida pel Mestre que hem perdut: Harnoncourt. Com de bonic és l'estel del Matí. Ell era una bona persona, sabia ensenyar en un assaig, és l'estel del matí....

[https://www.youtube.com/watch?v=POe2fBjbswA&list=RDPOe2fBjbswA#t=0]

Comentaris (1)30-03-2016 23:23:05MÚSICA

Pobresa musical

Ahir anava confiada que una bibliotecària de llarga tragectòria coneixia Nikolaus Harnoncourt.

Doncs no. No sabia qui era. I justament ella que perquè marxem de la biblioteca posa música clàssica.

Jo vaig créixer amb ell, musicalment parlant. Anys 80, quan me'n feia farts d'escoltar la ràdio i conèixer-li la manera de dirigir. Cada vegada he agafat més consciència musical gràcies a ell.

I el món per on em bellugo no sap qui és. Perden un GENI i es queden tan amples.

El món, la gent, la multitud empobrida per culpa d'una televisió que en diuen "nostra" no n'han parlat. Serà que no és espanyol ni fa "música" espanyola, sinó europeu i gran estudiós de les arrels de la Música. Culte...

Jo i molts d'aquest petit món d'escollits l'hem perdut, i ens ha omplert un gran buit difícil de reparar. Tots els bons han mort. Brüggen, Hogwood i ara Harnoncourt.

Jo no vull viure en una època de foscor. Tinc els gats però em falta Ell per recloure'm de la pobresa musical i miserable.

JOHANN NIKOLAUS, COMTE DE LA FONTAINE I DE HARNONCOURT-UVERZAGT, IN MEMORIAM.

(Total ningú em llegirà...)

Comentaris (7)17-03-2016 14:26:54MÚSICA

No hi ha diferències

La societat ens vol etiquetar en 2 gèneres diferents, en emocions i sentiments diferents i això és totalment fals, ara que ho patit en carn pròpia.

M'agradava o no si m'agrada i sovint deia: jo agafo aquest passarell i en 2 mesos, el canvio de dalt a baix.... i d'una manera semblant, m'ho han dit a mi: Jo vivint dos mesos amb tu, parlaria el català tan bé com tu... i és que m'agrada tant el treu català!!!! -ple de catanyolismes, català central, poc original-; m'agrada la teva entonació; m'agrada els colors dels teus ulls -blau verds i amb estrabisme-, però es veu que el meu estrabisme el fascina: et dóna un caire de tranquil·litat fantàstic. Ets tan femenina -què cony ha vist?, justament femenina!!!!-. Un enamorat que guarda una foto meva al mòbil i a sobre quan me l'ensenyava, la petonejava. Quantes vegades ho he fet amb els qui m'he enamorat?

Un enamorament impossible. Ell està casat i té fills i néts. Què vol de mi, una concubina?

Des de la primera i darrera trobada -va descobrir que no tinc casa pròpia i que visc amb els pares-, sembla que el seu profund AMOR hagi perdut empenta.

És la primera vegada que un home, teòricament diferent de gènere, s'enamora de mi. I que consti, d'això fa temps: 6 anys, un amor ocult, secret...

j

Comentaris (0)10-03-2016 14:54:04ANECDOTARI

L'autobús del bestiar

Ahir vaig anar a Ripollet al bonpreu, un dels pocs llocs que hi ha bona comunicació.

De lluny estant, vaig veure el B2 i vaig fer senyals prou clares perquè el conductor m'esperés. Portser devia ser cec... -als seus amiguitos si ha tancat la porta, la torna a obrir- però jo era catala i me la va tancar als morros tot i les senyals perquè s'esperés.

"Que te piensas que esto es como un burro que abro la puerta cuando me da la gana?"

"Però que no ha vist les meves senyals per què no se n'anés?". Devia ser que no, perqupè no va gosar replicar.

Un xarnego del primer seient, se'm va encarar dient-me que jo no tenia raó. Gos llepant a l'altre gos.

"Ah no tinc raó? I no veia, el conductor, que venia corrents tot fent senyals perquè NO se n'anés?.... Puf, els xarnegos sempre tenen raó!".

Suposo que em devia sentir perquè amb un altre que seia esquena per esquena, va assentir amb el cap. Ja n'eren dos contra meu.

Aquell autobús B2 TOTS són xarnegos. Pocs catalans l'agafen. Al final n'haurem de fer perquè no el tornin agafar mai més!

Comentaris (2)24-02-2016 16:42:49ESPANYOLADES

Són uns traïdors

i juguen amb la nostra bona fe, què en penseu?

https://twitter.com/noidelamel/status/700333760928215040

Comentaris (0)18-02-2016 19:37:57CATALUNYA

Un bon "xollo"

No sabeu quin xollo m'escapo cada vegada que xarlatans que et volen vendre "motos" com ara assegurances o apadrinaments sospitosos, no em parin pel carrer.

Només aturen a dones ben vestides, de certa classe. Jo com no en tinc, m'escapo de la seva dèria.

Un dia ho anaven a fer i una dona que acompanyava semblava ser un noi inexpert li va dir: "Compta, aquesta NO". Va ser però tan mal educada que li hauria fotut una bona bufa.

Comentaris (0)16-02-2016 21:44:40ANECDOTARI

Romancejant...

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Comentaris (0)10-02-2016 16:58:50CATALUNYA

Pescadors...

---

---

---

---

---

---

---

---

---

Comentaris (0)10-02-2016 16:51:47CATALUNYA

La prova...

de l'Excursió.

----

---

---

Comentaris (0)10-02-2016 16:41:15CATALUNYA

BON PREU

EL SUPERMERCAT CATALÀ, QUE INCENTIVA L'ETIQUETATGE EN CATALÀ DELS PODUCTES; VA POSAR URNES AL 9N.

HA GUANYAT EL PREMI GASULL DE PLATAFORMA PER LA LLENGUA.

EL NOSTRE

Comentaris (1)09-02-2016 22:59:59CATALUNYA

Una excursió

M'hauria pogut quedar a Sarral, ara que teníem combustible.

Em podria haver quedat a escriure o a fer dits.

Al final, a última hora, vaig decidir-ho: AMETLLA DE MAR on el meu germà feia una suplència de llenguatge musical.

No sabia que fos tan lluny. Creia que era passat Tarragona, però no. LLuny, lluny.

Mentre ell anava per feina, jo vaig decidir perdre'm per la costa i observar des de l'escullera, la visió que tenia el poble. Les platges estaven buides de gambes. Només xarnegues que anaven a jugar o xerrar i, soretot, cridar, que aquests criden molt.

Vaig anar a cercar noves vistes perquè el que jo volia mostrar era la tranquil·litat: l'aigua estava plàcida. Transparent. Però allò m'avorria. El poble mariner es veu aviat i, la costa?

Cap a l'escullera del port. Eren dos de 5 i em vaig trobar que els pescadors tornaven a casa. A darrere seu, el seu segell: gavines. I un cop al port, tots es volien desprendre's de la mercaderia i de la pudor de la roba, netejant els vaixells amb manguera i portar-ho a la llotja que no vaig veure, que no sabia si en tenien.

Feia voltes pel poble, voltes i més voltes per tal de no perdre'm el punt ed trobada: l'escola de Música, l'escolETA, un àtic escanyolit, a sobre del teatre. Aquella setmana feien Terra Baixa d'Àngel Guimerà. Vaig tenir temps d'anar a l'estació d'Adif on s'hi va estacionar un tren de mercaderies amb molts vagons, estirats al llarg de l'estació, mentre, pel mig, circulava algun RE o Euromed. Estació de tercer món.

Després de veure el que havia de veure, vaig anar a berenar. Una pasta amb molta resència però insípida.

Prop de l'escola vaig veure un forn força tradicional; feien unes delikatessen del poble. Jo em vaig cruspir un pastís de mató i formatge. Pesava molt i de tot el pes, era de bo.

S'acostava l'hora però encara vaig tenir temps per visitar les campanes de l'església. No era gran cosa, semblava la de Sitges. De port mariner, blanca. Tocava les hores i entre quarts, m'hi vaig deixar caure. Hi havia una creu de fusta plana i un recordatori per a tothom. A TOTS els caiguts durant el 36-39. I després a trobar l'escolETA. A la nit, tot era igual de fosc i em va costar tornar enrere.... I esperar-me perquè el meu germà estava pentan-la amb un col·lega. A buscar al cotxe i cap a casa.

Va ser divertit.

Aneu-hi!!!

Comentaris (2)09-02-2016 22:56:25CATALUNYA

Pàgines: 123456745  <>