La "Marca Espanya" ha tingut un nou èxit a Europa
Sempre escalant posicions per ésser el millor! Així es fa! Sempre endavant, tal com deia el nostre Valentí Almirall.
Ells sí que tenen decència internacional....
Parlen un anglès que sembla que parli el Mateix Borbó. A trompades, amb por, entrebancant-se.
Tenen la decència de no ésser respectuosos amb els amfitrions dels actes muntitudinaris, sense deidacar-los algunes paraules de cortesia, en la seva llengua. La llengua dels anfitrions.
En els comentaris que surten de la "peixera" -argot periodístic per especificar, la veu dels comentaristes des de Torre España-, semblen els d'un nen de primària que encara no ha fet geografia. Devia ser un error del directe. Se'ls veia tan nerviosos....
Parlo d'Eurovisió!!!
De fet Letònia i Lituània estan de costat. Qui no sap geografia, com els aragonesos que s'inventen llengües que ja existeixen sense consultar amb el mapa de llengües minoritàries, sol confondre-les. De fet, els alemanys també van confondre la Identitat de Paavo Järvi: Li deien que era d'una família de músics letons quan en realitat és ESTONIÀ. Bé, ja se sap...com que no es consulta ni es confirma... També és una República, Estònia que forma part de l'entrepà de les Repúbliques Bàltiques. I alhora, Letònia és el sandwich del mig -Lituània la més meridional i Estonia, la més Septentrional-. Li va tocar el torn a Letònia i els de la Peixera, ells tan saberuts diuen: Ara mateix efecturà el seu vot, Lituània -a sota: Letònia-. Tindran nassos!!!!!
Tots els països que votaven, deien quatre paraules jovials i de sabó a una tal Petra, sueca, que presentava l'acte.
"Quina mania els ha agafat de parlar tots en suec", deien els espanyols.
Com que quina mania!? Que no ho fa el Borbó quan va a un país estranger?
I si dic èxit de la Marca España dic èxit perquè van quedar 2ons per la cua. Magnífic.
No vaig escoltar cap cançó perquè ho trobo desfaçat. És massa polític tot plegat -m'han comentat que a ecspanya se'ls va colar una estelada...que divertit!!!!!-
Quan Letònia els va donar els 8 miserables punts a Estònia, Espanya va caure a l'abisme. Com sempre. A mesura que anaven votant i donant punts a Denmark, el nou país que organitzaria l'any vinent aquests premis de la cançó per estats, Espanya s'enfonsava més i més.
Estava cantat.
Suècia va ser una potència de la zona Bàltica durant 300 anys. Després la va seguir Dinamarca. Qui havia de guanyar, doncs?
Guanyen els forts, els millors.
Així a de ser. I fora la política!